El teatre enceta la temporada amb una versió de la
novel·la que manté el desenllaç original
Hi ha clàssics que es mantenen immutables al llarg del
temps. No és el cas de Deu negrets. Des que Agatha Christie va publicar-la el
1939, la novel·la ha recorregut el món i s’ha transformat amb el pas dels anys.
Una de les modificacions més rellevants afecta el títol. Després que una
iniciativa cívica alemanya denunciés el nom de l’obra per connotacions racistes
el 2002, la novel·la va abandonar Deu negrets i va passar a anomenar-se I
aleshores no en quedà cap. Però, a part d’això, el canvi més profund al qual
s’ha sotmès l’obra fa referència al final.
Davant les primeres intencions de traslladar Deu negrets
al cinema i al teatre, Christie va demanar que es fes afegint-hi un desenllaç
diferent del de l’obra original i escrit també per ella mateixa. “Creia que
així s’ajustava més a l’època. Era pels volts del 1945, just després de la
Segona Guerra Mundial, i el públic no volia negativitat”, explica el productor
i dramaturg Gianluca Ramazzotti. Christie va prohibir que el desenllaç de la
novel·la es traslladés a les versions cinematogràfiques i teatrals, de manera
que el final alternatiu es va convertir en l’oficial, tot i que la decisió de
l’autora no sempre es va respectar.
Ara el Teatre Apolo de Barcelona enceta la temporada el 2
d’octubre amb una versió de la novel·la que manté el desenllaç original.
Aconseguir tirar endavant l’espectacle, que es titula Y no quedará ninguno i
produeix el mateix Ramazzotti conjuntament amb el director de la sala, Ricard
Reguant, no ha sigut fàcil. “Hem trigat quatre anys i una llarga tarda a
convèncer el net d’Agatha Christie, que és qui té els drets de l’obra”, explica
Ramazzotti. Segons Reguant, “l’humor negre de la història es trencava amb el
desenllaç creat a posteriori, que no segueix la pauta de l’obra”. El muntatge,
que es representa en castellà, arriba a Barcelona amb l’aval del centenar de
representacions que se n’han fet a Itàlia, on es va estrenar fa dos anys i
encara segueix de gira.
Pep Munné, Ivana Miño, Arnau Puig, Toni Sevilla, Cata
Munar, Joan Carles Bestard, Eduard Doncos, Júlia Creus, Jaume Fuster i Pol
Nubiala donen vida als deu personatges de l’obra, un grup de persones
implicades en crims que van quedar impunes. Tots deu estan atrapats en una illa
i, a poc a poc, algú els va assassinant. “Sempre m’he imaginat l’illa com una
mena de purgatori”, explica Reguant, que destaca “l’humor macabre” de l’obra i
la “crítica ferotge que fa a l’alta societat”. La mansió que empresona els
personatges adopta a l’Apolo l’aparença d’un espai fred i tèrbol, on no hi falten
les deu figuretes que van desapareixent. Reguant confia que el terror
psicològic i la càrrega d’intriga de la història atrauran un públic
intergeneracional i cridaran l’atenció, sobretot, dels espectadors joves.
“Estem intentant portar escoles perquè la vinguin a
veure. Christie és una escriptora clàssica, de lectura obligatòria al Regne
Unit, i la violència de l’espectacle està molt controlada”, subratlla el
director de la sala. L’obra serà a l’Apolo fins al 10 de desembre i després
farà una gira que començarà a Palma.
Publicat per
N.J. Barcelona
L’actriu Cata Munar a l’obra Y no quedará ninguno. /
ATREVIA / TEATRE APOLO
