28 de febrer 2019
Rondalla reciclada
Les dues funcions de ‘Maremar’ deixen petit el Monumental
‘Maremar’ és la darrera producció de Dagoll Dagom, la veterana companyia encapçalada per Joan Lluís Bozzo. Es va estrenar el mes de setembre al Poliorama de Barcelona i després d’omplir-lo durant gairebé quatre mesos ara fa una gira per una vintena de teatres. I allà on va, ho peta. Dissabte va passar el mateix a Mataró: doble funció amb el Monumental ple com un ou i tothom content.
D’entre les singularitats que la premsa ha assenyalat de l’espectacle, hi ha el fet que és la primera vegada en més de quaranta anys de trajectòria que Dagoll Dagom ha utilitzat una peça de Shakespeare. Certament, perquè ‘Maremar’ fa servir bona part de la trama del seu ‘Pèricles’. Però el més shakespearià que han fet Bozzo i companyia no és tant tirar de veta del text del cèlebre escriptor anglès, que també, sinó mirar d’imitar la seva sagacitat per al reciclatge.
Copiar per crear
Tanmateix, en la seva producció dramàtica era corrent que Shakespeare (1564-1616) s’aprofités de trossos d’arguments i idees d’obres anteriors d’altres autors per engiponar les creacions pròpies. Aquesta pràctica d’afusellar coses d’un altre, que era usual a l’època, aconseguia en el seu cas no només una millora substancial respecte a les fonts que havia fet servir, sinó alguns productes magistrals ben coneguts que van ser fruit de la genialitat que ell hi aportava i que han delectat públics de tota mena. Des de llavors fins ara.
Sigui com sigui, ‘Pèricles’ no és dels més profitosos. Escenificat per primer cop l’any 1608 i escrit com un conte fantasiós ple d’estereotips, sembla que no tot és atribuïble a Shakespeare. Presenta les vicissituds del protagonista, príncep de Tir, obligat a fugir de la seva terra i a errar per les ribes mediterrànies a causa de la persecució del tirà d’Antioquia. Salvat d’un naufragi, va a parar a Pentàpolis i es casa amb la princesa Thaïsa. De retorn cap a Tir, ella dóna a llum una nena, Marina, enmig d’una tempesta i mor. Aleshores ha d’encomanar la criança de la petita a Cleon, governador de Tarsus, i a Dionisa, la seva dona. Passen els anys i aquesta encarrega matar Marina per gelosia. La jove se salva, però és segrestada per uns pirates i venuda a un bordell de Mitilene, on la seva enteresa la preserva del comerç sexual i és protegida per Lisímac, que governa la ciutat. Allà va a parar Pèricles, que vaga desesperat creient morta la filla. Quan finalment la retroba apareix també Thaïsa, que havia retornat a la vida i està fent de sacerdotessa a Efes.
Fusió d’elements
I ‘Maremar’, de què va? Doncs és un muntatge que fusiona música, dansa i acció teatralitzada i que advoca per una causa justa com és la denúncia de les condicions que pateixen els refugiats que han de travessar el Mediterrani per arribar a Europa. Per això recicla cançons de Lluís Llach, a partir de l’àlbum d’idèntic títol publicat el 1985 i d’altres, se serveix de fragments del fil narratiu de ‘Pèricles’, ho lliga tot amb una dramatúrgia posada amb calçador i ho evoca com una rondalla de consolació i d’esperança en un escenari que representa un grup de migrants. El resultat, que voreja el pastitx melodramàtic, aconsegueix lluir per uns quants encerts remarcables. Un és el suport musical degut a Andreu Gallén, amb uns arranjaments notoris per donar espectacularitat a les tonades del cantautor de Verges. Un altre les coreografies d’Ariadna Peya, d’una rotunditat impactant, que enllacen amb eficàcia i donen vivacitat a determinats passatges del relat. I també hi ha, és clar, el talent dels intèrprets majoritàriament joves –entre els quals el mataroní Marc Vilajuana– que canten, es mouen i es multipliquen en diversos papers amb una energia admirable.
+ info
Comas Soler
http://totmataro.cat/cultura/teatre/item/44310-rondalla-reciclada
Mozart y su música unirán sobre un mismo escenario a Roger y Joan Pera
Son una de las familias más queridas y admiradas de las artes escénicas catalanas, pero el maestro Joan Pera y su hijo Roger no habían coincidido hasta la fecha sobre un escenario. Esa espina se la quirarán en breve gracias al espectáculo «Papá Mozart», una aproximación teatral y musical al gran compositori austriaco. La música vendrá de la mano de la Orquestra Simfònica del Vallès con dirección de Miquel Gorriz, dramaturgia de Sergi Belbel y que se podrá ver el 8 de marzo en el Teatre La Faràndula de Sabadell y el 9 de marzo en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del ciclo Simfònics al Palau.
Joan Pera es el impulsor del proyecto, que empezó a construir hace más de dos años, cuando leyó las cartas que se intercambiaron en vida Wolfgang Amadeus Mozart y su padre Leopold Mozart. «Cuando leí las cartas –cometó ayer– vi reflejada mi relación con mi hijo». Padre e hijo han coincidido en alguna ocasión en televisión, radio o doblaje, pero nunca sobre un escenario, y Joan Pera cree que estas cartas son una oportunidad perfecta para ser padre e hijo tanto en la realidad como en la ficción.
Roger Pera se mostró agradecido con su padre, que le ha dado la oportunidad de reencontrarse con Mozart, un personaje que le fascina y al que ya interpretó en el musical «Amadeus» de Ángel Alonso. Ambos comentaron que la relación epistolar entre Mozart y su padre es muy extensa, y han elogiado el trabajo de Sergi Belbel, que ha sabido extraer la esencia.
«Las cartas entre Mozart y su padre te atrapan –dijo Belbel–, porque hablan de un padre que está deslumbrado por la genialidad de su hijo, como nos pasa a todos cuando nuestros hijos hacen algo bien, y de un hijo que realmente es un genio y que tiene una personalidad extrema, que suma los atributos más sublimes con los más groseros». Las obra repasa la relación de Mozart con su padre, que fue también su maestro y le sometió a una educación rigurosa, «probablemente esencial para que desarrollara un talento innato, que sin formación podría haber quedado sepultado por una personalidad compleja que le empujaba hacia los placeres más básicos». Joan Pera definió su papel como el de «un padre que quiere lo mejor para su hijo, que es un genio pero un poco gamberro», y Roger Pera conecta con Mozart porque también él fue un niño prodigio que subió a los escenarios siendo muy joven y para quien «no hay nada más importante que la aprobación del padre, aunque en alguna ocasión le haya defraudado».
El director de la obra vio claramente el paralelismo entre los actores y sus personajes y ha construido una puesta en escena en la que «el vestuario de época es sólo una pincelada para que, sobre el escenario, estén los cuatro: Mozart, su padre, Roger Pera y Joan Pera.
+ info
Víctor Fernández.
Barcelona.
@VictorFdez_
https://www.larazon.es/local/cataluna/mozart-y-su-musica-uniran-sobre-un-mismo-escenario-a-roger-y-joan-pera-IJ22099724
27 de febrer 2019
Una simplicitat molt complexa
El Teatre Lliure presenta ‘Incògnit’, un ‘thriller’ a partir dels plecs del cervell, que porta la ciència al teatre
La identitat, com l’ànima, no està en cap lloc físic, però existeix i es forja a partir de la memòria
La directora Mònica Bofill reincideix amb el teatre quàntic de Nick Payne. Ja va estrenar Constel·lacions a l’Akadèmia (2013), a partir d’una relació de parella. A Incògnit, Payne presenta dues situacions reals i una de ficcionada que reflexionen sobre la identitat. Altra vegada els mons paral·lels, els revolts vitals que podrien traçar una trajectòria diferent de l’individu estan presents en aquest efectiu joc teatral. L’obra, que significa el debut de la companyia La Incògnita (que completen els intèrprets Paula Blanco, Oriol Guinart, Jordi Llordella i Victòria Pagès) s’estrena aquest dimecres a l’Espai Lliure i fins al 17 de març.
Els quatre actors interpreten dinou personatges. Aquest canvi de rols constant és una evidència de la complexitat del cervell. L’humor, la humanitat i la imaginació es troben en un espai concret. Com se cita Einstein en l’espectacle, “en temps de crisi la imaginació és més important que el coneixement”. Aquesta obra en vol ser un clar exponent.
Payne juga amb dos espais temporals. Els anys cinquanta, en què es produeixen les dues situacions reals i l’actualitat (on succeeix el tercer capítol, que els relaciona). El primer cas és el d’un pacient que, per treure-li els atacs d’epilèpsia van decidir amputar-li una part del cervell. Va deixar de patir aquesta pèrdua de consciència. Però va perdre la memòria del que va passar a partir de llavors. Tenia memòria de peix per tot el que passava diàriament, però no havia perdut la parla ni els records de la joventut, fins al moment de l’operació.
El segon cas també té a veure amb el cervell com a element físic inescrutable. Un científic va desoir la demanda d’Einstein de ser incinerat i va decidir extreure-li el cervell. Intuïa que estudiant un talent tan privilegiat podria descobrir els secrets del cervell. La trama ficcionada narra com, arran d’una crisi d’identitat, una dona va a una neuropsicòloga, que li provoca un replantejament pels seus gustos amorosos.
Mònica Bofill és una jove directora i biotecnòloga. Els exemples que es desenvolupen a l’escena responen a moltes de les recerques que la ciència està fent sobre el cervell. L’obra, que va ser finalista del premi Quim Masó, ha apassionat els espectadors cada cop que s’ha confrontat (fos en una lectura dramatitzada a la Sala Beckett o en alguns dels passis previs). Un dels que defensa la lucidesa de Payne a traspassar les teories científiques en joc teatral és David Bueno, professor i investigador de genètica i divulgador de la ciència en diversos mitjans, com ara El Punt Avui. Segons els membres de la companyia, Bueno celebrava que la base del muntatge parteix d’una recerca molt ben documentada tot i que la trama és molt assequible.
+ info
J. Bordes - Barcelona
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1559670-una-simplicitat-molt-complexa.html
El Mago d'Oz de Manresa Teatre Musical
diumenge, 3 de març de 2019 - 12:00 h
diumenge, 3 de març de 2019 - 18:00 h
‘El meravellós Mag d’Oz’, novel·la de L. Frank Baum, inspirà la pel·lícula de culte ¨El Mag D’Oz¨, protagonitzada per la inoblidable Judy Garland. La cinta, que va ser nominada a sis premis Oscar,
destaca per la seva partitura i els personatges inusuals que amb els anys s’ha convertit en una icona de la cultura popular americana.
Dorothy Gale és una jove òrfena que viu a la granja dels seus oncles al ben mig dels camps de Kansas. L’avorriment i el desencís pel món que l’envolta la porten a fugir i amagar-se en un circ
ambulant, on els seus artistes li explicaran una història fantàstica que és interrompuda per un tornado. Aquest durà la noia i el seu gosset Toto a un món nou. La màgica i desconeguda terra d’Oz on haurà d’enfrontar-se a malvades bruixes i a mags poderosos, alhora que descobrirà la força dels seus recursos a través dels seus amics i companys de viatge: un espantaocells, un home de llauna i un lleó.
Però la tornada a casa no serà gens fàcil ja que la Dorothy haurà d’aprendre valuoses lliçons abans no trobi el camí.
+ info
https://www.kursaal.cat
26 de febrer 2019
El teatre com a eina d’intervenció social
Aquest projecte d’aprenentatge servei per a joves estudiants vol esdevenir un espai de trobada de persones de diferents procedències i capacitats.
‘El triangle inclusiu’ és un projecte que, a través de les arts escèniques, vol millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en una situació de vulnerabilitat.
L’Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià ha posat en marxa el projecte ‘El triangle inclusiu’ que pretén, a través de les arts escèniques, millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en una situació de vulnerabilitat. Aproxima la realitat d’aquest col·lectiu a l’alumnat, especialment de la ciutat de Barcelona, amb activitats participatives, de treball en grup, de reflexió i de reconeixement que pivoten al voltant de l’art en general i, en particular, del teatre.
Les arts escèniques són el pal de paller d’‘El triangle inclusiu’. El projecte busca formar persones conscients del seu entorn i amb esperit crític que tinguin com a prioritat transformar la societat mitjançant l’art, una bona eina d’intervenció social. El programa ho duu a terme a partir de la formació, la creació i l’ impuls d’un grup de dinamització cultural, format per alumnat de secundària i de col·lectius en situació vulnerable, i amb la finalitat d'oferir eines contra el risc d'exclusió social.
Aquest projecte d’aprenentatge servei per a joves estudiants vol esdevenir un espai de trobada de persones de diferents procedències i capacitats, que fomenti el debat i l’enriquiment mutu, compartint idees i coneixements. Els aprenentatges individuals per a cada participant van des d’escoltar, actuar, improvisar, parlar en públic, debatre de manera intel·ligent i ordenada a detectar les injustícies de la nostra societat, comunicar-se i adquirir valors com la cooperació, la col·laboració i l’ajuda mútua.
L’entitat planteja ‘El triangle inclusiu’ com un programa de periodicitat trimestral, malgrat que s’obre la possibilitat d’allargar-lo en el temps, segons les casuístiques. El grup de teatre es troba un cop per setmana durant una sessió de dues hores, a la seu del Centre de Sarrià (Carrer del Pare Miquel de Sarrià, 8). Per començar, es plantegen un total de 12 sessions, inclosos l’assaig general i la mostra final al mateix Teatre de Sarrià.
+ info
Font: Centre de Sarrià
xarxanet.org
Rubén Lucas García guanya el concurs de Cartells de La Mostra
L’autor Rubén Lucas García, de Torreagüera (Múrcia) és el guanyador del disseny del Cartell de La Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda d’aquest any.
El cartell mostra les cames i els peus d’una persona vestits amb unes malles d’estètica Arlequí, un personatge molt típic de la comèdia de l’art italià. Les malles i les bambes mostren rombes de colors verd, vermell, blau i groc i una màscara de teatre, dins de cada rombe.
Al costat de la imatge, es pot llegir la llegenda «XVII Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda» , les dates: 26, 27 i 28 d’abril, i el logo de la mostra.
El cartell, guanyador del concurs que ha convocat l’Ajuntament de Pineda, combina la imatge tradicional d’un personatge molt emblemàtic de la comèdia de l’art italià i la modernitat d’unes bambes actuals amb cordons, amb els colors i la figura geomètrica, el rombe, molt característic de l’Arlequí.
font
http://www.ccrpineda.com
Fomento, epicentro del teatro aficionado
18 agrupaciones nacionales, dos de España y una de Colombia participarán en la trigésima edición del Festival de Teatro Aficionado Olga Alonso, del 27 al 3 de marzo en Fomento, Sancti Spíritus.
La directora general del evento, Yanet María Roselló informó que realizarán 60 funciones en 8 sedes con actuaciones de grupos como Morón Teatro, de Ciego de Ávila, y Teatro Tuyo, de Las Tunas.
La cita, dedicada este año al aniversario 15 de la Brigada de Instructores de Arte José Martí, es el epicentro del teatro del movimiento de artistas aficionados en Cuba, elogió el presidente del Consejo Nacional de Casas de Cultura, Diango González.
La Directora de Creación del Consejo,Ireolda Seoane enfatizó en que el Festival Olga Alonso, donde confluyen profesionales y amateurs, es espacio de superación y diálogo muy esperado cada año por teatristas y el pueblo de Fomento.
+ info
http://www.radioreloj.cu/es/noticias-radio-reloj/cultura/fomento-epicentro-del-teatro-aficionado/
25 de febrer 2019
La Mostra d'Igualada posarà la lupa en les migracions i la visió de gènere
Teatro Gorakada i Plasticiens Volants encapçalen la programació de la fira
La 30a Mostra d'Igualada arrencarà el 4 d'abril amb 'El viaje de Ulises' de la companyia basca Teatro Gorakada, que obrirà la fira amb un espectacle que agafa un heroi grec com a metàfora de la vida. La Mostra també acollirà la companyia francesa Plasticiens Volants, que portaran per primer cop a l'estat espanyol 'Leonardo, somnis i malsons'. Aquest muntatge, de gran format, es basa en la figura de Leonardo da Vinci i evoca els seus invents a través de figures inflables gegants. En total passaran per Igualada 55 companyies (40 de Catalunya, 11 de la resta de l'Estat i 4 d'internacionals). S'hi podran veure 55 espectacles, 20 dels quals seran estrenes, i s'hi faran 113 representacions.
Aquesta serà l'edició número 30 de la fira i, per celebrar-ho, ha adoptat el lema 'Espectacles que et fan créixer'. Entre les temàtiques que s'hi abordaran hi ha les migracions i els refugiats, amb propostes com 'Les 7 diferències' d'El Pont Flotant, 'Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol' de La Pera Llimonera i 'Salüq' de Maquinant Teatre. També hi haurà tres muntatges amb una clara visió de gènere: la tragicomèdia sobre l'esport femení 'PlayOff' de La Joven Compañía, 'La petita Capmany' de Tanaka Teatre (que s'inspira en Maria Aurèlia Capmany) i 'Gri-Gri' de Marionetes Nòmades, una peça amb titelles de mida humana.
Una altra de les temàtiques que abordarà la mostra és la inclusió. Ho farà amb 'Superabile' de Teatro la Ribalta-Kunst der Viefalt, que posa en escena la quotidianitat de persones amb discapacitat física. A més, s'hi estrenarà 'A grande floresta' de Teatro do Mar, 'Bib Bang Cuc' de Blink Flash i 'Italino Grand Hotel' de la Companyia La Tal, entre més obres. La Mostra d'Igualada tindrà lloc del 4 d'abril al 7 d'abril i comptarà amb activitats i xerrades per atreure, a banda del públic, professionals del sector de les arts escèniques.
+ info
ara.cat
Després de LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS arriba ARMA DE CONSTRUCCIÓN MASIVA. Últimes hores per comprar entrada anticipada al millor preu.
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Encetem temporada, comença l'espectacle!
Amb la celebració de la Festa Major de Manresa, donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal. Us hem preparat una tardor que a...
-
La Sala Cabanyes afegeix al calendari una novena funció, el 29 de gener a les cinc de la tarda pel bon ritme de la venda d’entrades Betty Do...
-
BOLETÍN DE NOTICIAS nº 1095 06/02/23 ESTRENOS 'Hemingway', una obra que indaga en la parte humana del autor de 'Fiesta...
-
EL CONEGUT ACTOR JORDI MARTÍNEZ PROTAGONITZA UNA EMOTIVA HISTÒRIA D'AMISTAT I DESCOBERTA ENTERBOLIDA PER L'ASCENS DEL NAZISME A L&...