Riure’s del mort i de qui el vetlla
Ja van encertar els de Titzina Teatro el profund humor
negre que es pot respirar en una sala de vetlles a Éxitus (2009). Pere
Anglas situa tres germans, que s’han avingut molt poc en la vida adulta, que
comencen a acordar el repartiment del patrimoni matern. Però la clau està
en l’excèntric assistent sanitari. Estudiant de la cultura nipona, company
per força i per voluntat de la difunta, coneix millor el passat dels tres
fills que ells mateixos. El seu patetisme fa bona la dita de riure’s del mort
i de qui el vetlla.
Óscar Molina, que també dirigeix aquests dies Tancats al
Gaudí, en què també hi ha el paper d’una mare, aparentment torejable, insisteix
a incorporar la música original de Malacara Blues Band, com ja ha fet en
altres obres estiuenques del Gaudí o del Versus (ara Sala Versus Glòries).
El text s’atreveix a anar incorporant històries surrealistes, apostant
per la comicitat. Però sempre és el personatge forà de la família el que
acaba dominant l’escena. Té un magnetisme i una mirada de seguretat que
pot dominar tot un empresari (arruïnat), un artista plàstic (que fa el que
pot per anar sobrevivint) i un jove incapaç d’afrontar la relació trencada
amb la seva ex (i que prova amb els pastis naturals per superar-ho).
Com tota comèdia, amaga instants de confessió, en què els
personatges se sinceren i es reconcilien entre ells i, sobretot, té uns
girs que atrapen l’atenció del públic. De cada gir, abans es deixen brins de
pistes per poder jugar a intuir-los. I sí, al final es veurà que tots són antiherois,
incapaços de sentir-se satisfets de la seva vida. Però aquesta poca traça psicològica
els dona una tendresa que, si no te’ls enduries a casa, sí que hi faries una
conversa amical al bar.
El funeral de Mary-Lin
Autor: Pere Anglas
Director: Òscar Molina
Intèrprets: Jordi Cadellans, Marc Casals, Txema Puigdollers
i Ramon Godino
Dijous 8 d’agost (fins al 31) a la Sala Versus Glòries
+ info
Jordi Bordes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada