Cinc dramaturgs gironins apunten com pairan les arts
escèniques l'experiència de la pandèmia, anant més enllà de l'anècdota de la
reclusió
Pocs personatges, un únic espai i molts neguits sobrevolant
l'ambient. La quarantena podria ser el punt de partida per a un text teatral,
però, com es traduirà la situació actual als escenaris? Els dramaturgs Llàtzer
Garcia, Carla Rovira, Ferran Joanmiquel, Oriol Morales i Frank Bayer apunten
com pairan les arts escèniques l'experiència de la pandèmia, anant més enllà de
l'anècdota de la reclusió.
Un grup reduït de personatges reclòs entre quatre parets i
una situació dramàtica a l'exterior que tensa també l'interior. Una olla de
pressió que podria ser el punt de partida per a un text teatral i que és la
realitat del confinament des de fa pràcticament un mes, però, com acabarà
digerint aquesta experiència el teatre? Veurem, en els mesos que venen, molts
espectacles inspirat en el que estem vivint ara?
«La situació actual és molt tensa i la tensió li agrada al
teatre, és el seu caldo de cultiu natural, assegura el dramaturg Ferran
Joanmiquel, que creu que el confinament «pot donar molt de joc teatral», perquè
al teatre li agrada furgar en les situacions límit que impliquen conflicte,
encara que això acabi derivant en una comèdia.
Llàtzer Garcia també reconeix que la situació és llaminera,
un no poder sortir de casa que ja forma part de l'imaginari col·lectiu gràcies
a obres com L'àngel exterminador de Buñuel o Fi de partida de Becket, i que
també inspira el responsable de La pols.
«Sempre he volgut fer una versió molt meva del Dolç ocell de
joventut de Tennessee Williams i tenia clar que volia tancar el noi que ja està
deixant enrere la joventut i l'actriu madura en un pis i que no poguessin
sortir per una amenaça externa. Ara sento a la meva pròpia pell aquesta
amenaça, així que segur que sortirà alguna cosa d'aquí», explica Garcia, que ha
hagut d'aturar els assajos a Celrà d'un nou espectacle amb David Planas i
Meritxell Yanes que s'havia de preestrenar al maig. La idea és reprendre'ls a
l'estiu per poder ser al festival Temporada Alta.
Frank Bayer, que acabava d'estrenar Ferides a la Planeta i
té, per ara, una gira prevista per a la tardor, veu possibilitats creatives en
la quarantena per incorporar-la a la comèdia que té al cap, centrada en el
retrobament de dues parelles per explicar-se un canvi vital. «Estic pensant que
la trobada sigui postconfinament perquè pot ajudar a créixer la comèdia i
sobretot a tractar com surten els personatges després d'aquest període d'estar
tancats en si mateixos», explica el professor de secundària i dramaturg.
De la mateixa manera, el figuerenc Oriol Morales veu la
situació del confinament com una fórmula «molt teatral», perquè obliga els
personatges a estar en un mateix espai contra la seva voluntat i perquè «és una
situació molt estranya que fins ara trobàvem només a la ficció». Tot i que
segur que funciona com a base, diu, qüestiona que sigui el moment de fer-la
servir: «Ara és la realitat de tothom i això, si no se sap fugir de l'anècdota,
pot fer-li perdre tot l'interès».
Per la seva banda, l'actriu, directora i dramaturga Carla
Rovira també imagina que en els pròxims mesos, a més de retrobar a les sales
muntatges previstos per aquesta primavera, «aniran florint espectacles tinguin a
veure amb la sensació de llibertat o d'estar tancada». «En tot cas estem vivint
una situació tan anòmala, tan per primera vegada, que costa pensar com serà el
teatre -el món- després de tot plegat», declara l'artista resident del Teatre
Lliure per la temporada 19/20.
Sobrepassar l'anècdota
Els cinc dramaturgs coincideixen que caldrà anar més enllà
de la reclusió per rellegir les cicatrius que ens deixaran la pandèmia i
l'aïllament social.
«Passi el que passi a partir d'ara, el que estem vivint ja
ens està deixant marcats com a individus i com a societat, i això, tard o
d'hora, segur que tindrà una traducció teatral. El teatre, com tot l'art en
general, necessita elaborar i reelaborar el trauma, tant el personal com el
col·lectiu», assegura Joanmiquel, que havia estrenat espectacle -també a la
Planeta- dues setmanes abans de la declaració de l'estat d'alarma. Es tracta
d'Apnea, de la jove companyia Log Out, que va haver de suspendre una funció a
Celrà el 14 de març i que confia poder reprogramar en els mesos vinents.
«És molt probable que en els pròxims mesos veiem espectacles
sobre el confinament i el que vindrà després. Especialment per mirar d'entendre
què és el que ha passat i com hem funcionat com a espècie. Tot el que mirarem,
llegirem o escoltarem estarà influenciat, d'alguna manera, pel que estem
vivint», opina Garcia.
Tampoc dubta que serà així Bayer, perquè formarà part de
l'ideari comú. «Tothom ho haurà viscut, i per tant, l'empatia de l'espectador
serà total i absoluta» perquè parlarà de moments que hem compartit.«Esperem que
aquesta situació porti un gir antropològic, un canvi on deixem de creure que
som suficients i semideus, i pensem realment en la força de la comunitat per
aconseguir els reptes. El teatre també pot arribar a parlar d'aquest tema»,
aventura.
La radiografia com a societat és també el que més interessa
Morales, que aquest mes tenia a l'agenda l'estrena d'Articulado ligero al
teatre Tantarantana, ara traslladada a principis de l'any vinent. «Els
espectacles bons seran els que aconsegueixin veure més enllà de la situació que
estem vivint i enfocar-la d'una forma que vagi més enllà de la reproducció»,
assegura l'empordanès, que viu i treballa a Barcelona, en una llibreria que ha
presentat un ERTO i fent classes a un grup d'adults que ara imparteix
virtualment.
«M'agradaria que anéssim més enllà de la crítica
estructural, que és necessària», afirma, per explorar perquè s'ha creat una
«policia de balcons» que jutja la gent del carrer o per parlar «d'aquest
egoisme absolutament desbocat» als supermercats. «Crec que és el moment de
parlar de com el capitalisme ens ha tornat a tots pitjors», resumeix.
Va encara més lluny Carla Rovira, que aquests dies estava
gestionant funcions de Màtria a França, i estava a punt de fer una lectura al
TNC i un taller a l'ERAM. La gironina reclama que «aquest temps ens inspiri
idees de com canviar-ho tot». «En comptes d'escriure relats sobre accions
teatrals, valdria la pena que sortim del confinament amb accions radicals per
canviar-ho tot. Al cap i a la fi, ja ens ha canviat tot, no? », es pregunta.
Escriptura confinada
Les circumstàncies personals de cadascú en el moment de la
tancada; la inseguretat del que vindrà i el vertigen informatiu impacten
directament en la capacitat de concentració de treball de tothom, també dels
creadors teatrals. Mentre alguns han aprofitat el confinament per escriure,
d'altres ho veuen com una quimera impossible.
«Pot semblar que un confinament és una situació ideal per a
un creador artístic, però parlant-ho amb moltes companyes, estem amb un
bloqueig creatiu important. Suposo que té a veure amb la incertesa, amb com
n'és d'extraordinari tot plegat i amb les noves dinàmiques que estem creant per
a adaptar-nos al nou context», assegura Oriol Morales, que està aprofitant la
clausura per escriure coses noves, pensar projectes, i sobretot, llegir i
rellegir i veure cinema.
«Tinc quatre fills i faig teletreball a l'escola, per tant,
estic corregint treballs d'alumnes mentre faig dinars, sopars, els ajudo amb
les seves feines... És bastant complex», reconeix Frank Bayer, que es relaxa
mirant documentals de futbol. «En veure que no podré dedicar el temps que volia
a construir una comèdia, intento tenir-la bastant al cap durant el dia i quan
se m'acudeixen coses les vaig escrivint en un document on ara hi ha moltes
idees que no lliguen gaire però en sortirà alguna cosa de profit, segur»,
manifesta.
«No tinc capacitat de concentració. M'he marcat petits
objectius diaris però quasi mai els compleixo», admet Rovira, embarassada de
sis mesos, que no té clar si li ve de gust «estar productiva». «M'estan sortint
molts dubtes sobre si la meva sobreproducció no és precisament fruit d'estar
submergida en un sistema que fomenta l'autoexplotació, fins i tot en moments
excepcionals com aquest», afirma.
Qui omple el temps escrivint és en Llàtzer Garcia, que està
polint el text que assajava a Celrà i ho combina altres projectes que tenia a
mitges o per a la temporada vinent. «Ara tinc força estona lliure per intentar
desenvolupar idees, a veure si van algun lloc o les he de deixar
definitivament. Però és difícil concentrar-se; si ja acostuma a ser-ho, ara
encara ho és més, per l'ambient que es respira a l'exterior. De vegades
m'aclapara una angoixa immensa, però entre això, llegir i mirar una pel·lícula
cada nit, les hores van passant», apunta.
«Si em costa concentrar-me? Depèn del dia i de les
circumstàncies», confessa Joanmiquel, que ha passat per diferents etapes i ara
porta «raonablement bé» la situació. L'autor de Blau o El color de la llum
s'està documentant per un projecte futur, llegeix i fa avions de paper amb el
seu fill Lluc, un amant de l'origami.
«La sensació dels primers dies va ser tan frenètica que sí,
vaig tenir la necessitat de posar-me a escriure un text gairebé sense
pensar-ho, sense preparació prèvia ni escaleta, a raig. És un material que està
allà, guardat en un calaix. No sé si n'arribaré a fer mai res, francament.
Potser no aguantarà el pas del temps. O potser més endavant serà el germen
d'alguna altra cosa, ja es veurà. Crec que va respondre més a una necessitat
intel·lectual i física de posar-me davant del mirall de la situació i
escriure», reconeix.
+ info – publicat per
Alba Carmona
Girona 11.04.2020
El Teatre Municipal de Girona, en una imatge d'arxiu. Aniol
Resclosa.
