El tancament dels teatres ha abocat els actors a l’atur en
condicions pèssimes
Portugal insta les entitats públiques a pagar tots els
espectacles cancel·lats i avançar el 50% si es reprogramen
El drama de la intermitència laboral dels artistes queda al
descobert. Ara el tancament forçat dels teatres ha deixat els intèrprets sense
feina. I amb un atur que els castiga per culpa de les característiques d’una
professió sovint intermitent. La situació és més dramàtica si es té en compte
que, probablement, les arts en viu seran dels últims sectors a reprendre
l’activitat –es dubta fins i tot que les condicions d’ocupació permetin assolir
uns ingressos suficients– i que, per tant, aquestes prestacions d’atur
s’haurien d’allargar molt més temps. Els gestors dels teatres públics tenen poc
marge de negociació, admeten a aquest diari. Perquè les auditories posteriors
podrien considerar malversació de fons públics l’avançament de part dels diners
sense una contractació i una feina (assaig o funció) que ho justifiquin.
Per contra, l’Assemblea de la República de Portugal va
aprovar el 8 d’abril passat que les entitats públiques paguin els espectacles
cancel·lats, com si s’haguessin realitzat. En el cas que s’hagi aprovat una
reprogramació per als mesos vinents (un fet habitual en la majoria dels teatres
de Catalunya), es permet fer el pagament d’un 50% del caixet, fet que dona aire
al sector durant el compàs d’espera.
Una fórmula per salvar econòmicament els actors i les
companyies (sigui al Festival Grec o al Mercat de les Flors) és avançar part
dels diners en concepte de coproduccions. El Mercat de les Flors ja ha
reprogramat i va signant nous contractes amb les noves dates proposades.
Reprogramar vol dir, en la majoria dels teatres, desentendre’s de les
actuacions preprogramades a la tardor per poder gastar la partida que ja estava
prevista per a aquesta primavera. Això vol dir que, en principi, hi ha una
partida per a artistes que no es consumirà. Dilluns, Giulia Poltronieri, nova
directora de Terrassa Arts Escèniques (el que fins ara es coneixia com a Centre
d’Arts Escèniques de Terrassa), aclaria que la partida es destinaria a ampliar
la bossa Terrassa Crea, que ha de reactivar les coproduccions a la ciutat. La
directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, per la seva banda, aclaria:
“Els nostres ajornaments no han desplaçat cap espectacle programat d’enguany ni
de l’any vinent. Només hem deixat de fer dues companyies internacionals [per al
2021].” En tot cas, ja preveu que la tornada “serà amb un aforament força
limitat, és a dir, no hi haurà en cap cas els ingressos habituals”, i també
caldrà equilibrar-ho.
Llarga negociació
L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya
recorda que la campanya per aconseguir un estatut de l’artista que reconegui
avantatges fiscals similars als de la intermitència de França va començar el
2006. No va ser fins al 2012 que el CoNCA ho va valorar com una prioritat. El
debat al Congrés va començar el gener del 2018 i, just un any més tard, es va
aprovar. Però el govern no el va aplicar amb l’excusa que estava en funcions.
Ara admet a marxes forçades que caldria activar-lo. I s’espera que sigui una de
les mesures anunciades dins del pla de xoc estatal de suport a la cultura.
Al Sismògraf, s’està estudiant cas per cas, “fent
microcirurgia”, comentava ahir la directora, Tena Busquets. El festival admet
que és complex, perquè els contractes s’invaliden quan no es pot complir amb la
data en què corresponia fer l’actuació: “Estem mirant de resoldre-ho amb les
possibilitats que tenim, que són limitades.”
Una lectura del ‘Pioneres’ del TNC queda sense signar
contracte
El 18 i 19 de març s’havia de fer una lectura dramatitzada
al MNAC dins del cicle Pioneres del TNC. Els assajos van començar la setmana
que es van aturar els teatres. Els contractes se signaven just abans de
l’assaig. La Generalitat va enviar l’ordre de no signar més contractes el 13 de
març. Dels tres equips que havien de participar en aquesta funció –que
integrava les lectures de les autores Lluïsa Denís, Rosa M. Arquimbau i Víctor
Català–, només un no va poder signar el contracte. El TNC lamenta la situació,
però insisteix que “no hi ha marge de maniobra”. En una carta, l’equip d’‘Es
rifa un home’ denuncia aquest greuge: ”És impensable, dins el nostre sector,
que en un mateix espectacle alguns intèrprets cobrin i d’altres no.” Pel TNC,
es tracta de tres produccions separades que, comercialment, es van ajuntar en
una sola peça. Però –aclareix el comunicat de les artistes– les raons per les
quals no van començar a assajar (i per això no van tenir temps de signar el
contracte) van ser simplement logístiques: havien de compartir el mateix espai
d’assaig. Totes les altres produccions del TNC d’aquesta temporada sí que
tenien contracte perquè ja havien començat els assajos.
El compromís del TNC és que l’espectacle es reprogrami i,
consegüentment, que puguin cobrar aquesta feina. Però serà a partir de la
temporada vinent. La situació els ha deixat sense poder demanar l’atur. Tot i
així, qui sí que el cobra també veu molt minvada la seva prestació per les
característiques laborals.
+ info – publicat per
J. Bordes – Barcelona
elpuntavui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada