27 de desembre 2001

Noms propis als Pastorets

27 de desembre de 2001
Els desapareguts Xavier Fàbregas i Joaquim Vilà i Folch, veritables divulgadors i dignificadors del gènere, al costat de Josep Romeu i Figueras i de l'antropòleg Joan Prat, amb uns estudis molt suggerents, són algunes de les persones que han donat prestigi a la teatralitat popular, representada pels Pastorets. Dues publicacions de la dècada dels noranta fan una descripció interessant d'aquest fenomen, molt més enllà de la llista anual, no del tot fiable, que ofereix l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Àngels, diables... i pastorets, de Ferran Baile, i Els pastorets del nostre temps, de Martí Rosselló i Lloveras, fan un repàs prou exhaustiu a la realitat actual. Més enllà de les nostres comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, és inevitable tenir en compte les versions que es duen a terme a Girona (Grup Proscènium, versió pròpia), l'Ametlla de Merola (Francesc d'A. Picas), Berga i Molins de Rei (Frederic Soler Pitarra), Calaf (Folch i Torres), Mataró (Sala Cabañes, Ramon Pàmies), Olot i Barcelona (Jove Teatre Regina, Pastorets Superestel de Ricard Reguant; Ramon Pàmies a Gràcia i Sants; Folch i Torres al Foment Hortenc...). A Andorra (Sant Julià de Lòria), les Illes (Ciutadella i Maó, on es denominen pastorells) i en menor grau al País Valencià (Alcoi), també hi ha tradició lligada al gènere.

25 de desembre 2001

Mataró i Vilassar de Mar, entre els més antics

25 de desembre de 2001
R.P. Mataró
Els Pastorets que es representen a Mataró i els que es fan a Vilassar figuren entre els més antics de Catalunya, on la dèria d'aquesta representació és de començaments del segle passat. Enguany, els de Mataró fan 85 anys i els de Vilassar 80. Entre els més antics també hi ha els de Rubí, que tenen 77 anys, els de Calaf (76) i els de Figueres (77). Entre els més coneguts a banda dels que es representen a la sala Cabañes de Mataró hi ha els del Vendrell, els de Berga i els de la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola, al terme municipal de Puig-reig (Berguedà), entre altres.

Els Pastorets aterren als teatres i casals de tot el Maresme a partir d'avui

25 de desembre de 2001
Catorze grups de la comarca han preparat aquest any la representació més típica de les festes nadalenques Les versions lliures guanyen cada cop més terreny a les més tradicionals, de Folch i Torres i Ramon Pàmies
Mataró
Catorze pobles del Maresme ja ho tenen tot a punt per representar els Pastorets en qualsevol de les versions conegudes o en adaptacions lliures que prometen divertir, de nou, un públic familiar. Tot i que aquest any Argentona va avançar a abans-d'ahir, diumenge, l'estrena de l'obra, la majoria de grups escenificaran els seus Pastorets a partir d'avui, i fins després de Reis en molts dels casos. La proliferació de versions lliures, o de signes d'identitat propis en moltes de les representacions, dóna fe de l'arrelament de l'obra més nadalenca de l'escena catalana a la comarca. A Vilassar de Mar, els Pastorets compleixen aquest any el 80è aniversari. Des d'avui i fins passat reis, els teatres i les sales polivalents de catorze pobles del Maresme són zona reservada a els Pastorets. L'obra més tradicional de les festes de Nadal es torna a representar i són majoria els grups de la comarca que opten per les dues versions més tradicionals de les quaranta que es calcula que hi ha actualment arreu del territori de parla catalana: L'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres i L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Tot i que aquests dos textos continuen imposant-se, són cada cop més els grups que opten per una versió lliure o, com a mínim, per la introducció d'elements propis en els seus Pastorets. Aquesta tradició de personalitzar les versions és cada cop més estesa arreu de Catalunya, on es calcula que per aquestes dates hi ha 200 grups que representen aquest autèntic best-seller del teatre popular. Aquesta quantitat és a més orientativa, tenint en compte les nombrosíssimes escenificacions que es fan en escoles, casals o agrupacions petites i que queden fora dels registres que controla la secció de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat. La representació dels Pastorets troba el seu origen en la societat medieval. En un principi, l'obra es feia a la nit de Nadal a l'interior de l'església. L'objectiu era celebrar el naixement de Jesús i l'adoració dels pastorets a l'infant.
Va ser precisament la participació activa dels pastors la que va acabar donant nom a l'obra, que va donar peu a les primeres versions durant el segle XIX i es va estendre arreu del país durant el segle XX. Actualment, la popularitat dels Pastorets és tan gran que només pot comparar-se amb la de la Passió. Les representacions que es podran veure al Maresme es faran a partir d'avui amb una única excepció: la del grup parroquial d'Argentona, que va avançar a diumenge l'estrena de l'obra. En la majoria dels casos, els Pastorets s'escenificaran fins passat Reis, amb menció a part per al grup de la sala Cabañes de Mataró que, amb deu, es tornarà a convertir en el que protagonitza més sessions a tota la comarca. Aquest any en faran un total de deu, amb la qual cosa allargaran el Nadal dels seus espectadors fins al pròxim 20 de febrer. Els més antics Amb els Pastorets de Mataró plenament consolidats com un dels grans referents de tot Catalunya, altres grups de la comarca es guanyen any rere any un espai entre els més antics. Aquest any, el Patronat Teatre de Vilassar de Mar arriba al 80è aniversari de la seva primera representació. Cada any fidel a la cita, i amb alguns actors que es mantenen al grup d'ençà de la primera edició.

Els Pastorets guanyen ritme i espectacularitat a Mataró amb més música i efectes especials

25 de desembre de 2001
L'obra, dirigida aquest any per Josep Maria de Ramon, mou més de 340 actors
Mataró
Els Pastorets de Mataró seran aquest any molt més espectaculars, tindran més ritme i guanyaran en riquesa argumental. L'obra, dirigida enguany per Joesp Maria de Ramon, es podrà veure demà, festivitat de Sant Esteve, a la Sala Cabañes, i nou dies més de gener i febrer. Mou més de 340 actors, professionals i aficionats, a més del cor, músics i tècnics. Aquest any hi ha novetats en el vestuari, en els efectes especials i en algunes coreografies. El text, però, continua sent el mateix, L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, però es redueix el temps de l'espectacle. Dura tres hores, en lloc de les tres i mitja d'altres anys. Els Pastorets de Mataró es presenten demà a la Sala Cabañes farcits de novetats. Per començar, el director ja és nou. Josep Maria de Ramon substitueix Carles Maicas que ha estat al capdavant de l'obra durant dos anys amb l'objectiu, precisament, de no caure en la rutina i donar un aire nou a la representació. Així mateix, el director musical s'estrena: Jordi Lluch. Aquest any l'obra l'única que incorpora música a tot Catalunya guanya ritme. D'una banda, s'ha reduït el temps de l'espectacle en mitja hora, i s'ha potenciat la música: l'Orquestra de Cambra de la Sala Cabañes compta amb un músic més i arriba als 17, i el cor de dalt de l'escenari guanya protagonisme, conjuntament amb el que és a baix, amb l'orquestra. També s'han modificat algunes coreografies del pròleg de l'obra amb la mateixa finalitat de conferir més ritme a la representació. La música, però, continua sent la mateixa, amb les peces escrites expressament per als Pastorets de Mataró pels mestres Felip Vilaró i Enric Torra. Així mateix, milloren els efectes especials. Per exemple, es potencia l'escena de l'infern amb més foc i fum. I s'augmenta l'utillatge dalt l'escenari durant tota la representació. A més, l'àngel i el dimoni experimenten un important canvi d'imatge. D'altra banda, l'obra guanya en riquesa argumental, de manera que «a cada escena hi passa alguna cosa», segons explica el director, Josep Maria de Ramon. Els Pastorets de Mataró mouen aquest any més de 340 actors, professionals i aficionats, un centenar dels quals són infants, que fan torns. L'obra es podrà veure demà, i els dies 30 de desembre, 1, 6, 13, 20 i 27 de gener, i 3, 10 i 17 de febrer.

Vuitanta-cinc anys d'història

el punt
25 desembre 2001

MÒNICA BERNABÉ . Mataró
La primera representació dels Pastorets de Mataró es va fer el 25 de desembre de 1916, en un escenari improvisat al cafè del Centre Catòlic de Mataró. Sota la batuta de mossèn Josep Plandolit, un grup de joves entusiasmats pel teatre van posar en escena L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. L'èxit de la primera representació i de les que es farien als anys següents va fer que el local del cafè aviat quedés petit i fos necessari buscar un altre escenari. El 1933 es va estrenar la Sala Cabañes que, a partir d'aleshores, es va convertir en l'escenari per excel·lència dels Pastorets de Mataró. La representació va guanyar embranzida, amb nous quadres, decorats, peces musicals i efectes escenogràfics que es van fer populars arreu de Catalunya.Fa 20 anys l'Ajuntament de Mataró va declarar els Pastorets com a patrimoni cultural de la ciutat.

07 de desembre 2001

Quatre-centes persones fan cistella a Mataró pels malalts d'esclerosi múltiple


7 de desembre de 2001

La Federació Catalana de Basquetbol organitza una jornada per recaptar fons per investigar la patologia


Mataró

Quatre-centes persones van participar ahir a Mataró en la jornada organitzada per la Federació Catalana de Basquetbol per recaptar fons per als malats d'esclerosi múltiple. La jornada, que també es va celebrar a tretze municipis més de Catalunya sota el lema Encistella i mulla't, consistia en una competició de tirs lliures que es va realitzar al centre comercial Mataró Parc. Els participants havien d'abonar 500 pessetes per a la Fundació Esclerosi Múltiple i, a canvi, podien intentar fer bàsquet durant un minut. Per cada cistella aconseguida, els patrocinadors de la jornada abonaven 25 pessetes també a la Fundació.
. A la dreta, un altre dels participants a la jornada. Foto: M.B.
Unes 400 persones es van mullar ahir a Mataró per l'esclerosi múltiple jugant a bàsquet.

La Federació Catalana de Basquetbol va organitzar una competició de tirs lliures a Mataró Parc, on es van instal·lar tot un seguit de cistelles a la zona del mirador. Només calia pagar 500 pessetes. Tots els fons recaptats es donaran a la Fundació Esclerosi Múltiple que té diversos centres de dia per als malalts d'aquesta patologia neurològica. Bona part dels diners, però, es destinaran especialment a la investigació de la malatia. Entre les persones que van passar ahir per Mataró Parc a fer cistella, va destacar el secretari general d'Esports de la Generalitat, Salvador Camuñas; el president de la Federació Catalana de Basquetbol, Enric Piquet; el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Mataró, Francesc Melero; la regidora adscrita a l'alcaldia, també de Mataró, Alícia Romero; i l'exjugador de bàsquet Josep Maria Margall. La jornada la van amenitzar les cheerleaders de la Unió Esportiva Mataró, la coral la Nota, i membres de la Sala Cabañes de Mataró. En l'organització van participar la UE Mataró, la AE Boet Mataró, i la CE Valldemia.

05 de desembre 2001

«L'auca del senyor Esteve» s'ajorna fins al febrer

el punt
5 desembre 2001

La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme ha decidit ajornar les noves representacions de L'auca del senyor Esteve fins passat el Nadal. Després de les sessions que es van fer el cap de setmana passat al Teatre dels Seràfics d'Arenys de Mar, la peça de Santiago Rusiñol no es tornarà a representar fins al primer cap de setmana, 2 i 3, de febrer i a Canet de Mar. L'obra ha superat amb escreix el miler d'espectadors en les representacions que s'han fet a Mataró, Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Després de l'estrena a Sala Cabañes de Mataró, l'objectiu de l'equip és fer voltar L'auca arreu de la comarca i de les poblacions a les quals pertanyen els tretze grups que han participat en el macroprojecte escènic. Després de Canet, l'obra es pordrà veure inicialment a Llavaneres, el 24 de febrer; a Calella, el 2 i 3 de març; al Masnou, el 9 i el 10 de març; a Tordera, el 20 i 21 d'abril; a Vilassar de Mar, l'11 de maig i a Teià el 22 de juny.L'auca del senyor Esteve és el magnífic resultat del treball en conjunt de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme que es va donar a conèixer l'any passat i que ha aconseguit reunir un equip d'un centenar de persones en un projecte comú, per primera vegada a la comarca.

02 de desembre 2001

El punt de trobada de les entitats

el punt
2 desembre 2001

ELENA FERRAN . Mataró

El centre és més un punt de trobada per a molta gent però també és un barri on falta la vida de les entitats que sí que tenen altres zones de Mataró. En ocasions moltes entitats s'hi troben o s'hi manifesten, però n'hi ha poques que hi tinguin la seu. Molts veïns participen en les activitats que organitza el Foment Mataroní, al carrer Nou, que també fa les funcions d'escola d'adults i cursos de formació. Els Capgrossos de Mataró també és una de les entitats que té el local a l'antiga presó, edifici que fa poc ha estat declarat bé nacional d'interès cultural. I a pocs metres, hi ha els actors que formen part de la Sala Cabañes. El centre pren vida amb les entitats durant la festa major, quan les múltiples colles de les figures s'apoderen de l'ajuntament per uns dies.

01 de desembre 2001

Josep Canals i Pere González. : «És incomprensible que Mataró no tingui encara conservatori»

el punt
1 desembre 2001

Enyorats?-
JOSEP CANALS «No, perquè crec que es comença una nova etapa, encara que es mantingui la mateixa línia que vam iniciar nosaltres i que pretén culminar el nostre treball. A més, no perdrem el contacte amb el centre i, de tant en tant, ens hi deixarem veure.»

PERE GONZÁLEZ «No, tot al contrari. Segueix la feina que hem fet durant tant de temps i això sempre és satisfactori.»

Què en destacarien d'aquests quaranta anys? -
(J.C.) «El resultat del treball a través dels alumnes que, en alguns casos, han fet una brillant trajectòria fora de Mataró. Per citar-ne només uns quants: Francesc Cortés, Joan Vives, Francesc de Paula Soler, Miquel Fernández, Rosa Mateu i un llarg etcètera.»

La música continua interessant com abans? -
(P.F) «Recordo amb especial afecte la posada en marxa de l'Orquestra de Cambra Ciutat de Mataró del centre, que va fer diferents concerts amb música del mestre Enric Torra, entre altres repertoris. Malauradament l'Ajuntament no va donar suport a la iniciativa i hi vam haver de renunciar.»

Diuen que és un bon complement per formar-se com a persona.
(J.C.) «Penso que molt més. A escola no s'ensenyava i jo sóc músic perquè a casa el meu pare també ho era. Ara s'educa els infants i se'ls motiva a descobrir la música, facin o no facin després estudis especialitzats.»

Mataró ja té cobertes les necessitats musicals?
(P.G.) «La música desperta la sensibilitat de la gent. Un músic sent diferent, sobretot perquè s'ha d'expressar i comunicar amb el seu instrument.»

TERESA MÁRQUEZ

Mataró inaugura l'Escola de Música Liceu amb un concert de jazz, guitarra espanyola i lírica

el punt
1 desembre 2001

Els responsables prometen mantenir la «trajectòria brillant» de l'Escola de Música del Centre Catòlic a la qual substitueixen

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

L'Escola de Música Liceu de Mataró antiga Escola de Música del Centre Catòlic es va presentar ahir en societat amb un concert a Sala Cabañes. El Conservatori Superior de Música del Liceu, del qual depèn el centre mataroní, va organitzar una vetllada amb breus actuacions de professors i alumnes de gèneres tan diferents com el jazz, la lírica o la guitarra espanyola. En els parlaments anteriors a les actuacions, tant el president del Centre Catòlic, Claudi Uñó, com el president del Conservatori, Rafael de Gispert, van destacar la necessitat de mantenir la línia iniciada ara fa quaranta anys, quan l'escola va contactar amb el Liceu per ser-ne la filial i, alhora, de promocionar els estudis musicals d'alt nivell a la comarca.
+ A l'esquerra, la soprano Claudia Rodríguez acompanyada per l'Orquestra de Cambra. A dalt, intèrprets de l'aula de cant i a baix recital de guitarra flamenca per Juan Pérez. Foto: T.M.

Claudi Uñó va encoratjar la nova direcció de l'escola de música a continuar amb el mateix dinamisme demostrat per l'equip anterior i, al mateix temps, els va demanar un nou impuls per fer del centre un referent musical a la comarca. «És un moment d'il·lusió remarcable que ens porta a defensar la formació musical de gran nivell», va assenyalar. D'altra banda, el president del Conservatori Superior de Música del Liceu, Rafael de Gispert, va felicitar la tasca realitzada aquests anys pel Centre Catòlic «una tasca cultural que honora la institució que l'acull» i va assenyalar que el Liceu, com a primera institució musical a Catalunya sense ànim de lucre, «es compromet a seguir treballant amb la mateixa voluntat de servei de sempre per garantir la brillant trajectòria de l'escola mataronina.»Concert variatEl públic de Sala Cabañes ha pogut fer un tast del que s'ensenya al Conservatori Superior de Música del Liceu. De la mà dels professors i d'algun alumne avantatjat es va encetar l'actuació amb dues peces de jazz, a càrrec d'una formació on destacava el trompetista Ivó Oller. Seguidament es va donar pas a un recital de guitarra on Juan Pérez homenatjava el saber fer de Paco de Lucía interpretarant la taranta Fuente y caudal.La lírica va ser la protagonista de l'última part del concert amb la interpretació de la peça Bella figlia dell'amore, de l'òpera Rigoletto, de Verdi a càrrec de quatre solistes i el concert de l'Orquestra de Cambra amb la participació de professors del centre mataroní que acompanyava la soprano Claudia Rodríguez en la peça Exultata, jubilate que Mozart va compondre expressament per a un castrato a Itàlia.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...