02 d’agost 2002

el lector escriu - Missa de les Santes

el punt
2 agost 2002

L'exdirector d'aquesta publicació, Manuel Cuyàs, en pocs dies, ja per escrit o bé per TVM, ha fet diferents manifestacions a pròpòsit de la Missa de Glòria, més coneguda com la Missa de les Santes, de mossèn Manuel Blanch, que considero plenament encertades. Diu que aquesta «és el tret més important i significatiu de la festa major mataronina, que imprimeix caràcter a la ciutat i que la diferencia de la resta de festes populars que se celebren arreu de Catalunya». Exacte. Cuyàs cita el «Dona nobis pacem» que clou la partitura, tros que, musicalment, és un vals descarat a totes totes. On ho trobaríeu això? I només és un botó de mostra. Consti, però, que respecto totalment la litúrgia i sentit religiós de la Missa. Ho dic per als que només en valoren la part musical. No, l'acte del matí del 27 de juliol a Santa Maria és un tot. Almenys, jo ho veig així. Com tants mataronins, la sé de memòria de cap a peus. D'adolescent l'havia cantat al darrere de l'altar major, com així es feia abans de la Guerra Civil. Enguany, sota la direcció del mestre Josep Canals, s'ha interpretat una vegada més, al meu entendre i sense menystenir ningú, potser com no s'havia fet mai. Direcció, solistes, orquestra i cor, tots, molt bé. No és pas fàcil que el gros vaixell que és la Missa arribi a port navegant correctament. Per cert, que aquesta vegada es va produir un fet curiós, que pocs cops o cap s'ha donat. Resulta que un parell de dies abans del 27, el tenor solista previst, el mataroní Josep Fadó, es va indisposar i no es podia comptar amb ell. Què farem? Algú va pensar en Josep Ruiz, el cover del Gran Teatre del Liceu, que durant tants anys havia cantat la particel·la. Després de les converses corresponents i amb el suport de l'Ajuntament, es va aconseguir la participació del cantant i, a l'hora prevista, aquest era a Santa Maria. Cal fer ressaltar que va haver de fer el que es coneix com un tour de force, atès que era a Madrid p articipant en unes representacions d'òpera al Real de la capital de l'Estat. Diuen que, cada any, les Santes fan el miracle que la missa acabi bé. Més o menys, naturalment. Aquest cop el miracle ha estat per partida doble. En primer lloc, per l'esplèndida interpretació global i, en segon lloc, pel gest de gran professional del cantant barceloní, que amb el seu fer va demostrar que la Missa no és pas una cosa qualsevol sinó absolutament al contrari. Suposo que per això Manuel Cuyàs, que té el nas molt fi, ha dit el que ha dit. El lector escriuRAMON CASAS I BUSQUETS. Mataró. .

This page is powered by Blogger. Isn't yours?