31 de desembre 2005

Daniel Anglès despide el año en el Romea travestido como el rockero Hedwig

la vanguardia
31 desembre 2005
El actor y director de la compañía El Musical més Petit repone por una sola noche la dramática historia de un rockero transexual
'Hedwig & el centímetro cabreado' es una atípica ópera rock para un solo cantante y una clásica banda rockera

SANTIAGO FONDE VILA
31/12/2005BARCELONA
Daniel Anglès, codirector de la compañía El Musical més Petit y uno de los artistas que más y mejor conocen el mundo del musical, presenta esta noche en el teatro Romea su one man show Hedwig & el centímetro cabreado. Será el segundo año consecutivo en que Anglès y El Musical més Petit despiden el año en el escenario del Romea nutriendo de perlas musicales una noche tan estridente como la del cotillón. Una única funcion para un espectáculo que se estrenó - con gran éxito- en la sección cabaret del Fòrum Ciutat y en La Paloma. Hedwig & el centímetro cabreado es una atípica ópera rock para un solo cantante y una clásica banda rockera con dos guitarras, bajo, batería y teclados. Con vestuario de María Araujo y escenografía de Ramon Ribalta, Hedwig & el centímetro cabreado es uno de esos espectáculos donde la energía de la música y la dureza del texto se entremezclan. Así lo expresaba la crítica de The New Yorker en 1999: "El transexual Hedwig te puede hacer sentir un poco incómodo, pero lo que puede pasara es que te rompa el corazón". Con texto de John Cameron Mitchell (Texas, 1963) y música y letras de Stephen Trask, adaptadas por Anglés y Juan Vázquez, Hedwig & el centímetro cabreado cuenta la historia de Hedwig Smith, un rockero transexual de la ex RDA. Y no es una historia cualquiera. Hedwig / Anglès sale al escenario para contar su vida. La vida de un hombre que se siente mujer y que busca el amor, además de su propia identidad. Él era Hansel, un hombre que se enamora de un negro americano que le promete llevarlo a Estados Unidos. Hansel se somete a una operación de cambio de sexo que no sale bien y no deja de ser hombre pero tampoco pasa a ser mujer. Eso sí, cambia su nombre por el de su madre, Hedwig. Abandonado por su amante americano en un remolque de algún lugar de Texas, conocerá a Tommy, al que convertirá en estrella de la música. Tommy le abandonará. Otra vez solo, un accidente le convertirá a él y a su grupo The Angry Inch en famosos. Daniel Anglès asume el reto de este espectáculo unipersonal, estrenado en el Off Broadway el 14 de febrero de 1998 y del que se han realizaso más de treinta producciones en todo el mundo. Un desafío acorde a los anhelos de un actor cantante que ha demostrado poseer los recursos necesarios para figurar entre los mejores del género. Su última creación, Off Broadway,se estrenó el 23 de diciembre del 2004 en el mismo Romea. Se trataba de un espectáculo musical de pequeño formato construido sobre canciones de Jason Robert Brown, Michael John Lachiusa, Andrew Lippa i Jeanine Tesori. Una creación a caballo entre el concierto y el musical con aromas de cafetería norteamericana. Este fin de año, Anglès se pone tacones y peluca para brindar con cava por el futuro.

30 de desembre 2005

> «Posem la nota còmica als Pastorets»


el punt
30 desembre 2005
l'entrevista
LLUÍS ARCAL. Mataró
José Sánchez (Jonàs) i Pere Vàzquez (Mataties) donen vida a la parella còmica per excel·lència dels Pastorets de Mataró. Aquests actors ja fa diverses temporades que col·laboren amb el muntatge estel·lar de la Sala Cabañes, que ha esdevingut un referent a tot Catalunya.
Quin paper fan els personatges de Jonàs i Mataties als Pastorets de Mataró?
[Vàzquez]«Bàsicament han de treure els espectadors d'un drama, és a dir, és una part més còmica, ja que els Pastorets per si mateixos són un drama. Hi ha un personatge, que és en Naïm, que està com posseït pel dimoni, la Mare de Déu que no troba lloc per donar a llum, etc. En Jonàs i en Mataties són els personatges que de tant en tant trenquen aquestes escenes per posar més alegria al públic.»-
[Sánchez]«Posem la nota còmica a l'espectacle.»Són conscients que els més menuts es fixen molt en el vostre paper?
[V.]«Sí, sí.»-
[S.]«Per això posem moltes ganes per fer-ho.»
Quants anys fa que donen vida a aquests personatges?
[V]«Aquest és el segon any per a tots dos. Vam començar l'any passat sota la direcció d'en Xevi Ribas, i aquest any amb en Carles Maicas de director hem repetit.»Quantes persones han fet al llarg dels darrers anys de Jonàs i Mataties?
[S.]«Aproximadament deu o dotze segurs, i potser algun més, ja que els papers dels personatges de l'obra són de caràcter rotatori.»
Quan comenceu els assajos per preparar els Pastorets?
[V.]«Normalment solem començar a l'octubre, amb l'apuntada. Aquest any, amb en Carles Maicas hem fet molts assajos sobre taula, que vol dir repassar els textos. Després, cap al mes de novembre ja comencem pròpiament els assajos a dalt de l'escenari, però a l'octubre encara no pugem a l'escenari.»-
[S.]«En Maicas ens marca molt la interpretació dalt de l'escenari perquè es fixa molt en el text i la pronunciació dels actors. També hem fet algun assaig de cant amb un professor especialitzat, i un cop fet això ja passem a conjuntar-ho tot dalt de l'escenari.»
Què en penseu, que a la colla de nans de la ciutat s'hi hagin incorporat dos capgrossos d'en Jonàs i d'en Mataties?
[V.]«Bé, perquè són un símbol de Mataró. Pensa que la roba que portem per fer els papers és la de tota la vida, i els capgrossos també van amb el mateix tipus de vestit, que és de ratlles.»-
[S.]«Els dos capgrossos són l'element que ens representa fora al carrer, i també quan sortim pels Tres Tombs.»-
[V.]«S'ha de dir que el capgròs d'en Jonàs està inspirat en l'actor Enric Font, ja desaparegut, que va fer molts anys el paper de Jonàs.»
D'on ve el nom de Mataties?
[V.]«Jo diria que és un nom hebreu, igual que Jonàs.»
Què en penseu, de l'èxit anual dels Pastorets de Mataró?
[V.]«Bé, bé, fantàstic!»-
[S.]«A nosaltres ens agrada actuar amb la sala ben plena, i si a sobre t'aplaudeixen pel que fas, és genial.»-
[V.]«Quan saps que vénen autocars de fora per veure la funció, sempre fa molt més respecte actuar.»
D'on us ve l'afició per fer teatre?
[S.]«Jo vaig començar fent tallers de teatre amb en Jordi Font, que es un company que també fa de Jonàs, i després vaig anar fent cosetes, altres obres de la Sala Cabañes.»-
[V.]«De petit jo ja feia teatre a l'escola i després vaig entrar a la Sala la temporada 2000/2001 fent el paper d'Abdaró, el germà de Naïm als Pastorets. També vaig fer de dimoni.»
Amb quina escena dels Pastorets us quedeu?
[V. i S.]«L'escena del pou ens agrada molt perquè és molt divertida.»

El Foment proposa rellegir 'El Poema de Nadal' de Sagarra per obrir l'any

cap gros
30 desembre 2005

L'entitat organitza un concert l'1 de gener amb motiu del dia de la Pau
per capgros.com - 30/12/2005 13:02

No es tracta d'emular el concert d'any nou que cada any ofereix Televisió Espanyola el primer dia de l'any, però el Foment Mataroní s'ha animat a programar un concert l'1 de gener relligant-ho amb el fet que es celebra el Dia de la Pau. El concert, promogut pel rapsode Josep Maria Cusachs i el músic Genís Mayola, tindrà dos parts ben diferenciades. En la primera Cusachs recitarà El poema de Nadal de Josep Maria de Segarra, del qual es compleixen setanta cinc anys, i Mayola tancarà amb El noi de la mare. A la segona part, el protagonisme serà per a la coral Clau de Lluna de l'escola GEM, que dirigeix també Mayola. El cor interpretarà les tradicionals nadales així com cançons que tenen temàtica pacifista. Els beneficis del concert aniran per la Marató de TV3. En l'organització de l'acte hi participa Caixa Laietana així com el Patronat de Cultura, així com l'associació de pessebristes i la floristeria Edelweis.
Diumenge dia 1 · A les vuit del vespre al Foment Mataroní. Preu: 10 euros.

29 de desembre 2005

El Grup de Teatre Arca ofrece la representación navideña ‘Els Pastorets’

la mañana de lleida
29 desembre 2005
JORDI PASCUAL
El Grup de Teatre Arca ofreció su representación de la obra clásica de las fiestas navideñas, Els Pastorets, en la versión de Lluis Millà, que fue puesto en escena por los componentes del Grupo Infantil de la entidad, que forman parte de la Escola de Teatre Arca.

En una sala que se fue llenando hasta llegar a los más de 300 espectadores, entre los que se podían ver al alcalde y varios de los concejales del equipo de gobierno municipal, el interés fue creciendo hasta el momento del inicio de la función, ya que todos los presentes esperaban poder comprobar el trabajo de los jóvenes artistas que se disponían a representar una obra tan mayoritariamente conocida, como son Els Pastorets.Hay que destacar el excelente trabajo llevado a cabo por la pareja cómica de la obra de Lluís Millà, Borrego y Carquinyoli, que aunque son debutantes en la representación, demostraron tener asumidos perfectamente sus papeles, logrando conectar con el público, arrancando las risas con su actuación.

28 de desembre 2005

El femení de la UE Mataró acaba bé l'any i la primera volta

tot mataró

28 desembre 2005

Tot i les baixes de Carbó i Maymí les de Josep Alemany van poder superar al Valls

Els punts es van quedar al Palau Mora / ACBon final de primera volta de l’equip femení de la UE Mataró, que va guanyar al Valls en el partit avançat de la tretzena jornada que es va jugar el passat dia 20 de desembre. Tot i les baixes de Carbó i Maymí per lesió, les unionistes van poder tirar el partit endavant i van anar sempre per davant en el marcador, fent-se amb una important victòria.

Les de Josep Alemany van tenir problemes per atacar la defensa en zona visitant, ja que l’encert en el tir exterior va ser bastant baix, però com que l’equip va funcionar en defensa van anar mantenint el control del partit, tot i que amb avantatges curts en el marcador. Al darrer minut de partit el Valls es va arribar a posar a només tres punts, però mai es va arribar a tenir la sensació de poder perdre el partit, ja que les unionistes van mantenir la calma i van seguir anotant. Bona manera d’acabar la primera volta per l’equip mataroní, que no juga fins al dia 14 de gener, quan rep al líder al Palau, el Nacex Jovent.

UE MATARÓ 57-52 CB VALLS
UE MATARÓ: Sala (8), De Miguel (6), Vilarrubla (9), Gárate (10) i Nicolás (6), equip inicial; Murcia (9), Argemí (2), Siñol (5) i Monleón (2). 6 triples: Sala (2), De Miguel (2), Murcia i Nicolás. 15 de 20 en tirs lliures (75%). 18 de 53 en tirs de camp (34%). 42 rebots. 17 faltes personals.
MARCADOR: 17-15, 27-23; 42-34 i 57-52.

Classificació i resultats de 1a Estatal B de Futbol Sala

Redacció // El Tot Esport

L’estrena d’Els Pastorets de Mataró dibuixa un espectacle irregular


tot mataró
27 desembre 2005

Carles Maicas és enguany el director de l’espectacle nadalenc
Que per Sant Esteve sigui l’estrena d’Els Pastorets amb tot el que comporta pot ser excusa però no justificació. Vist l’espectacle que aquest any dirigeix Carles Maicas un es queda preocupat. No per les errades tècniques o puntuals, que sense elles la Sala Cabañes no seria, sinó per la sensació que la representació del del dia 26 va deixar. Si musicalment fa un any defensàvem l’aposta, enguany el suspès repunta. No van convèncer ni l’orquestra, ni els cants i encara menys quan els dos canten alhora. Potser va ser espina d’un dia, però va sonar realment malament, mal cantat, mal compenetrat. Els dies ho arreglaran, és de suposar, però s’hi veu menys treball al darrera que fa un any per aquestes dates. El so també es va guanyar ser mencionat amb fallades i gravacions - per què gravacions?- més aviat cacofòniques. L’estrena la va salvar el que sempre salven els Pastorets de Mataró que per alguna cosa els que tenim a casa són els millors del món. Que sigui digerible un espectacle de més de quatre hores ho fa possible el perfecte entrellat que s’amaga darrera l’obra, la gent que no falla i els elements artístics que perduren i funcionen. Sense ells no tornaria la gent a la Sala i amb ells s’arranquen aplaudiments, algun d’ells més merescuts. Van excel·lir els dos “tontos” i també van agradar el bé i el mal quan topen. Però si alguna cosa va sorprendre va ser el pròleg i el treballl de Maria Rovira al darrera. Les noves coreografies, renovades o depurades, van fer el fet i l’entremès pagà va ser el millor de l’obra. Aquí toca molt bona nota i orgull d’aquests Pastorets. Curiosa ortodòxia Del retorn de Carles Maicas, veterà “teatreru” s’esperava una contrarrevolució després que Ribas fes mil-i-una voltes a l’espectacle els darrers dos anys. Però no és tant. Han tornat els dimonis a l’infern que ara és més variat que el Raval de Barcelona i tot i algun altre matís, poc destacable. Potser la interpretació és més “tradicionalista” però, vaja, continua força estancada. I les reminiscències dels renovadors perduren? Doncs sí i amb força. Segueixen les projeccions i escenes “a lo Broadway” i el debat entre ortodòxia i renovació continua viu. Què serien els Pastorets sense això? Res, absolutament res. Ara bé, de Maicas, ponent de la tradició, se n’esperava potser més. Desvestirà més sants l’any que ve?

27 de desembre 2005

Felicitats, Pastorets!

el punt
27 desembre 2005

Els Pastorets de Girona celebren els 25 anys reivindicant altre cop que s'acabi la remodelació del Teatre Municipal i ironitzant, com és habitual, amb temes d'actualitat, com les comissions, la línia d'alta tensió o la polèmica de la COPE. A Olot, celebren el 125è aniversari

Els Pastorets de Girona fan 25 anys i ho celebren entusiastament en les seves representacions d'aquest any, en plena comunió amb un públic que omple sempre el Teatre de Sant Domènec. Aquest escenari només s'havia d'utilitzar dos anys, mentre es remodelava el Teatre Municipal, però ja n'han passat cinc. El director, Joan Ribas, deixa clar que se'ls ha acabat la paciència i que aquest és l'últim any que munten la representació a Sant Domènec.Sobre l'escenari, la reivindicació es repeteix en una de les cançons, en què els pastors diuen que tornaran al Municipal, on hi haurà «bones butaques per posar el cul», en clara referència als incòmodes seients de Sant Domènec.La ironia és una marca de la casa dels Pastorets del grup Proscènium. N'hi ha per a tothom. Trobem Satanàs, convertit en «conseller primer» de Llucifer o en Batus cridant «Que pasa neng! Vaya subidón!». La polèmica amb la COPE també hi té lloc, concretament quan Llucifer envia Belcebuna a la Terra: «Ets la més imbècil des que hi vam enviar Jiménez Losantos, Rajoy, Aguirre...» Més fina és la referència al president del govern espanyol: «No et pots refiar de ningú, per més cara de Zapatero que tingui.»D'esquitllentes, hi ha una crítica a la línia d'alta tensió, que es qualifica d'inútil i els Pastorets tiren amb bala en el cas del Carmel: «He vist un cartell que deia Carmel i esperava que em donéssim caramels, però m'han començat a caure a sobre fonaments, polítics, comissions del 3%... El subsòl de la terra està fet un fàstic!»Per finalitzar, cançó especial d'aniversari amb actors i col·laboradors de diversos anys sobre l'escenari. Felicitats!A Olot, també estan d'aniversari, el 125è, marcat per la mort, la setmana passada, de l'expresident dels Catòlics, Pere Serrat, a qui s'aprofita per homenatjar. Entre altres llocs, també a Figueres hi havia ahir representació.

Fred al carrer i pastorets al teatre


el punt
27 desembre 2005
Els termòmetres arriben a 8 graus sota zero en una jornada en què es repeteixen les representacions de pessebres
M. PLANA. Tarragona
Un Nadal gairebé de postal. Les gèlides temperatures dels darrers dos dies han fet baixar a la majoria de pobles de la demarcació els termòmetres sota zero i han deixat la boira gebradora típica de les imatges nadalenques. Tot i el fred i temperatures mínimes com els 7 graus negatius d'Ulledmolins, els 4 sota zero de Gandesa o els gairebé 2 de Vila-seca, centenars de persones del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre van complir ahir amb la tradició i van tornar a escenificar, un any més, els pessebres vivents i els pastorets arreu del territori. Uns dels més modernitzats van ser l'adaptació dels clàssics Lluquet i Rovelló de Josep M. Folch i Torres que va representar-se al Metropol de Tarragona de la mà de la companyia La Golfa.

El fred va acompanyar tant les celebracions de Nadal com les de Sant Esteve arreu del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i va deixar més d'una imatge de postal gràcies, en part, a temperatures mínimes com els 6 graus sota zero que van registrar-se ahir a la nit a Santa Coloma de Queralt, els 4 sota zero tant de Prades com de Gandesa, els també 3 negatius de Mas de Barberans com de l'Espluga de Francolí o els set sota zero d'Ulldemolins. On més van pujar les màximes van ser a la costa, on no van enfilar-se més enllà dels 14 graus, com el Vendrell, i on també van registrar-se a la matinada valors sota zero com els 1,7 negatius de Vila-seca.El fred, el gel i la boira gebradora, però, no van espantar les desenes de persones que van tornar a escenificar tant a l'aire lliure com en locals tancats els primers paratges de la vida de Jesus. Una de les versions més modernitzades va ser la dels Pastorets que es va fer a l'escenari del Teatre Metropol de Tarragona ahir a la tarda, de la mà de la companyia La Golfa. La nova versió del text més popular de Folch i Torres, adaptada temps enrere per l'actual conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, té grans dosis d'actualitat que van modificant-se per incorporar capítols de fets que han marcat l'any, com han estat, a escala nacional, la crisi del 3% i l'Estatut, i a escala local, la situació dels regidors de l'Ajuntament i la implantació del casino a la ciutat. Més enllà dels comentaris satírics, la representació narra la història del Lluquet i el Rovelló que recorren el Pont del Diable o el Serrallo, i també Josep del Serrallo i la Maria de la Part Alta, en un escenari que es converteix també en una plaça castellera o en una plataforma per escoltar música en directe.

Els Pastorets de Carles Maicas arrenquen amb una bona entrada

cap gros
27 desembre 2005
Quasi quatre-centes persones assisteixen a l'estrena de l'espectacle
per capgros.com - 27/12/2005 1:10

La temporada 2005-2006 de Els Pastorets de Mataró va arrencar ahir dia 26, diada de Sant Esteve, amb una bona assistència de públic, quasi unes quatre-centes persones. Es tracta d'una bona xifra pel primer dia de la representació, que sempre acostuma a ser el més fluix de les deu sessions que es representen fins a mitjans de febrer. Entre el públic hi havia persones de Granollers, Llavaneres i Arenys de Mar a més de molts espectadors de Mataró, així com el president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera. La primera sessió de l'espectacle va començar a les sis de la tarda i es va allargar deu minuts de les deu del vespre, una autèntica marató teatral que els assistents, també els més petits, va semblar que aguantessin amb prou tranquil·litat. Dalt de l'escenari, sobèrbies interpretacions de Jordi Romagosa en el paper de Satanàs i de Jordi Font en el de Jonàs, molt aplaudits pel públic.

26 de desembre 2005

Per fi he anat a veure els Pastorets!

El blog de Miguel Guillen Burguillos
27 de desembre de 2005
Ahir vaig anar, per primer cop en la meva vida, a veure els Pastorets. I és que ser de Mataró i no haver anat mai a veure'ls crec que no podia ser. En fi, el cas és que fa unes setmanes, en el sopar d'aniversari d'en Francesc Amat, va sortir el tema dels Pastorets, i resultava que dos dels comensals, la Nadia Quevedo i un servidor, no havíem anat mai a veure'ls. En el meu cas particular, ni tan sols havia entrat mai a la Sala Cabañes. Coses que té haver crescut en un barri de la perifèria i no al centre de Mataró... Al final, vam decidir anar-hi el dia de Sant Esteve, amb la condició que en Salicrú s'encarregués d'adquirir les entrades. I així va ser.Dia 26 de desembre, 17.45 hores: arribo a la porta de la Sala Cabañes, on ja hi ha en Salicrú, la Nadia i la Pilar. Instants després arriba l'Amat. Tot seguit, cap a dintre, que l'obra està a punt de començar. Allà hi veig algun que altre conegut, com ara el meu company Jaume Graupera, a qui saludo. I bé, tots a seure que ens esperen quatre hores de teatre. I així va ser, quatre hores de Pastorets, quatre hores que, per mi personalment, van passar molt ràpid. Abans d'entrar pensava "mare meva, quatre hores allà dins, assegut, sense poder-me moure... acabaré fins els...". Però resulta que no, resulta que m'ho vaig passar molt bé, resulta que em van agradar molt els Pastorets. Jo em pensava que allò seria molt cutre, en plan teatre de fi de curs de l'escola, però no, crec que estava molt currat, malgrat que en alguns moments l'amateurisme era constatable. Reconec que no entenc res de teatre, però ahir hi vaig anar simplement per passar una bona estona, i puc dir que vaig aconseguir complir l'objectiu. En fi, que vaig passar una bona tarda de Sant Esteve, amb bon entreteniment i amb bona companyia. I després del teatre, a sopar al Dover unes pizzes, per comentar la jugada, per parlar de tot una mica i per enterar-te d'alguna que altra tafaneria. Tot plegat, un dia bastant complet. Potser fins i tot tornem a veure els Pastorets l'any que ve...

25 de desembre 2005

El Fòrum estrena una pista de gel Quina eròtica a Llançà Tot el poble al pessebre de Brunyola Els pastorets de Blanes fan 75 anys

el punt
25 desembre 2005
LES CURIOSITATS
Els amants del patinatge sobre gel es podran acostar al recinte del Fòrum per practicar aquesta activitat. S'hi ha instal·lat una pista on es podran llogar patins que estarà oberta entre les dotze del migdia i les vuit del vespre, fins al 15 de gener. A més, els dijous a les nou del vespre es podrà veure el circ sobre gel Paradís.La innovació en la pràctica de les quines l'ha aportat enguany el CF Llançà i el CB Grifeu. El cap de setmana passat van celebrar una quina eròtica, en què els participants, previ pagament de 18 euros, van poder contemplar un espectacle eròtic mentre omplien el cartró. Les quines d'avui, de demà i de l'1 i el 6 de gener tindran el format original.Brunyola té un pessebre vivent amb tants actors com habitants té el poble. Gairebé els 300 veïns d'aquest municipi de la Selva participen en l'organització i la representació del naixement de Crist. En total hi ha 26 escenes, repartides pel poble i pel bosc de l'entorn. Quatre parelles i els seus nadons es rellevaran per escenificar el naixement.El pastorets de Blanes estan d'aniversari. Enguany fa 75 anys que escenifiquen una versió escrita per Pere Puig i Llensa (1907-2002), fet que la converteix en una representació singular i única a Catalunya. Es tracta d'una obra en vers titulada Pastors i misteris, que al llarg de la història s'ha anat representant amb algunes interrupcions.

'Paradís' reuneix Àngels Gonyalons i Pep Anton Muñoz


el periodico
25 desembre 2005
El musical, basat en una obra de Carles Soldevila, comença les funcions al Condal

Mercè Martínez, Àngels Gonyalons i Pep Anton Muñoz, dimecres al Condal.
Foto: GUILLERMO MOLINER

ROGER PASCUAL
BARCELONA
Àngels Gonyalons i Pep Anton Muñoz no havien treballat junts des que el 1990 van protagonitzar Estan tocant la nostra cançó. Però, com ells mateixos reconeixen, quan van tornar a unir-se en els assajos de Paradís, la complicitat va fluir "com si en lloc de 15 anys només haguessin passat 15 minuts". Josep Maria Mestres dirigeix aquesta "comèdia musical sofisticada, intel.ligent i que fa riure" que dilluns començarà a tirar endavant, en funcions de preestrena, al Teatre Condal.La idea va néixer fa dues dècades, quan, mentre preparaven un treball de filologia catalana, Jordi Galceran i Esteve Miralles van descobrir la "deliciosa i encantadora" obra Civilitzats tanmateix, escrita el 1921 per Carles Soldevila i plagiada amb tot el desvergonyiment pel dramaturg francès André Roussin, que la va presentar el 1947 amb el títol de La pequeña cabaña. Fa sis anys, Galceran i Miralles van decidir convertir-la en musical i, durant una lectura, Bitò Produccions s'hi va fixar.ILLA DESERTA IACTIVAL'obra relata com, després d'un naufragi, un matrimoni (Gonyalons i Muñoz) i un amic i amant de la dona (Xavi Mira) van a parar a una illa deserta. Membres de l'alta societat barcelonina es debaten entre la seva educació i els instints animals. El muntatge pretén ser fidel a l'original i l'única llicència que s'han pres Galceran i Miralles, a més de les cançons, ha estat la inclusió del personatge de l'illa, interpretat per Mercè Martínez. "L'illa detesta el món del musical però acaba sent una gran vedet. Esperem que a les persones a qui no els agraden els musicals els passi el mateix", apunta Mestres.Albert Guinovart, responsable de la música, agraeix l'oportunitat de poder treballar en comèdia: "Sempre se m'associa a obres d'amor i drames, però s'ha de reivindicar una mica d'alegria en l'art". El compositor precisa que, "més que un musical de dalt a baix, Paradís és una obra de teatre amb 10 cançons". Els números del muntatge, inspirats en els musicals clàssics nord-americans, tenen ressons de George i Ira Gershwin i de Cole Porter, però també de l'època daurada del Paral.lel.L'espectacle aterra al Condal després que el teatre hagués de suspendre les representacions de Matar al presidente per un accident de Paco Morán. L'actor, que s'havia desplaçat a Palma de Mallorca per realitzar, amb Joan Pera, un parell d'actuacions, va tenir el dia 14 passat una caiguda a l'aeroport mallorquí que li va causar traumatismes al maluc i a la cuixa amb resultat de fractura. Malgrat haver estat operat amb èxit a la Clínica del Pilar de Barcelona, els metges no s'aventuren a fixar una data per al seu retorn als escenaris. L'actor ja va haver de suspendre durant un mes les representacions d'aquest espectacle després de tenir un accident de trànsit el 21 de juliol passat.
Noticia publicada a la pàgina 51 de l'edició de 25/12/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

unos pastorets transgresores

LA VANGUARDIA
25/12/2005
La noche del domingo, 25, se celebra en el Teatreneu de Barcelona una sesión del espectáculo Jisás de Netzerit.Se trata de una versión irónica, transgresora y transvocálica de los tradicionales Pastorets narrada en el dialecto catalán Que-te-lé (dialecto del que se puede ver un diccionario en la página web de Pau Riba). Jisás de Netzerit es un espectáculo intepretado por Pau Riba + De Mortimers.
Hoy, 22.00 horas. Teatreneu. Terol, 26, Barcelona. www. teatreneu. com y www. pauriba. com.

El pessebre socialista


el periodico
25 desembre 2005
El pessebre socialista
Diputats i assessors del grup parlamentari del PSC van interpretar una versió dels pastorets al seu sopar de Nadal • Iceta, d'àngel de l'Anunciació, i De Madre, com a Mare de Déu, van portar l'Estatut del tripartit

Els actors Iceta i De Madre (al centre) van encapçalar el repartiment de l'obra nadalenca del PSC. Foto: EL PERIÓDICO"

MARC ANDREU
BARCELONA
Hi haurà Estatut. Almenys això es desprèn del guió dels Pastorets versionat pel diputat Àlex Masllorens que el grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi va interpretar dimarts a la nit. Al migdia, els diputats i treballadors socialistes els van assajar en secret en una sala del Parlament, que aquell dia debatia la llei de l'audiovisual. Pe- rò l'estrena va tenir lloc a la Fundació Pere Tarrés, on van celebrar un sopar de Nadal al qual van assistir el president Pasqual Maragall i alguns dels seus consellers.Maragall se'n va anar abans que comencés la funció. No va poder jutjar, doncs, les habilitats del diputat Toni Comín, que --amagat rere una careta i una veu d'imitador radiofònic capaç d'enganyar el mateix Evo Morales-- va interpretar el paper de rei Pasqual que adora l'Estatut acabat de néixer. I amb ell, els també reis mags Carod --la diputada Flora Vilalta-- i Saura --a qui Roberto Labandera va posar accent mulat per cobrir la quota multicultural--, que van arribar a Betlem guiats per una estrella que va fer brillar la diputada Núria Segú.Caganer i perruca d'àngelAbans, com mana el llibret clàssic popularitzat per Josep Maria Folch i Torres, van aparèixer en escena els pastors. Entre ells hi havia el coordinador del grup parlamentari, Jaume Collboni, vestit amb una túnica lila. I l'autor del guió, Masllorens, cristià progressista que no va tenir cap problema a saltar-se les ordenances i interpretar el paper del caganer, però sense barretina, tocat amb gorra tunisiana.Avisats per un àngel de l'Anunciació que, sota una perruca rossa, no podia ser ningú més que el portaveu socialista Miquel Iceta, els pastors van anar a veure l'Estatut, personificat com a nen Jesús per l'assessor de premsa del PSC Pep Gorgori. Va néixer, és clar, en un pessebre. La innovació és que no tenia llençols perquè en un prostíbul pròxim no n'hi havia cap després que l'hagués visitat la consellera d'Interior.Allà va donar a llum la Mare de Déu (Manuela de Madre) acompanyada de sant Josep Artur Mas (el diputat Joan Galceran) després que ningú volgués acollir el futur Messies perquè el confonien amb Macias, Pere, exconseller de CiU.Guerra, romà amb AznarMés hostils van ser els romans encarregats de fer-li la vida impossible al Jesús estatutari. Van ser els diputats José Antonio Donaire, Pilar Díaz i David Pérez amb caretes de Mariano Rajoy, José María Aznar i Alfonso Guerra, respectivament. Els va molestar l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, que es va colar en la història d'Obèlix per malparlar de la imperial Tarraco: "¡Estan bojos, aquests romans!".En la Comissió Constitucional del Congrés, ¿Guerra sortirà del guió? D'entrada, és significatiu que els Pastorets del PSC donessin un paper més amable, el de pastor remugaire, al popular Josep Piqué.Al final l'Estatut va néixer, però De Madre va revelar que el seu pare no és sant Josep Mas, sinó Carles Viver Pi-Sunyer, president de l'Institut d'Estudis Autonòmics.
Noticia publicada a la pàgina 20 de l'edició de 25/12/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

24 de desembre 2005

Parlen els directors de Pastorets


cap gros
24 desembre 2005

Els responsables que ha tingut la peça des que es va establir el sistema d'alternància de direcció reflexionen sobre passat, present i futur de l’obra
per
Joan Salicrú - fotos Marc Molina - 24/12/2005 1:09

Un moment de la conversa de dissabte dia 17 a la Sala Cabañes.

Vostès que han sigut els quatre directors des que es va establir l’alternaça en la direcció, quina valoració fan d’aquest sistema?
T.Grané:
La roda ha anat fantàstic, tot i que també té desavantatges. No caus en el muermo, no mates al director... però també té riscos d’involució. A qui li passes la direcció de Pastorets és delicat, perquè hi ha una cosa que es diu sentit comú que no la té tothom. Per exemple a mi que surti la creu al final em sembla una involució. La caspa hi serà sempre però podem fer una cosa que vagi aguantant.
Xevi Ribas:
L’alternança de directors jo crec que és bona. Però no pels canvis que es puguin fer, que al cap i a la fi només veiem els malalts de Pastorets. L’obra és una peça viva, per tant hi ha d’haver aquests canvis. Sinó serien avorridíssims. Igualment juguem amb una cosa molt bona. El text de Pàmies és religiós però molt "shakespearià", perquè parla de coses humans... I l’orquestra en directe i la música ens fa diferents també. Sabem que hi ha uns trets característics encara que no estiguin escrits. Però durant els anys s’han anat afegint moltes coses: el fum, la llum negre, les projeccions en vídeo... han de ser coses que ajudin l’espectacle i que no en facin perdre l’essència. De fet, des de l’inici de l’espectacle sempre s’ha anat a buscar el millor.
J.M. de R.:
L’alternança ha estat absolutament positiva. Si de cop s’escull un director respecte el qual tots els altres creiem que no ha entès el que són els Pastorets... doncs el tercer any es pot reconduir. Per altra part, és tan brutal l’espectacle que no es pot fer foc nou. Pots incidir en coses, només. I això obliga a tenir un projecte de direcció. A més, els Pastorets que es fan ara són els que es feien al principi? En absolut. El que sí és cert és que, com diu en Xevi [Ribas] sempre s’ha apostat per fer les coses el millor possible. Es pot usar tecnologia avançadíssima en una peça museística, oi? El que cal trobar és l’ús poden tenir aquestes noves tecnologies.
C. M.:
La roda està bé perquè tenim la llibertat de dir: això que ha fet el meu company no em convencia però allò sí. I podem dir: «Les milloro, fins i tot». A la llarga el que fan els altres... ajuda.
J. M. de R.:
L’aposta del nou sistema justament era perquè va arribar un moment en què vam veure que això era un espectacle i que hi havia d’haver un director d’orquestra general. A més té una altra cosa bona que és que el canvi de direcció porta a que els actors es treguin la son de les orelles.
Capgros.com:
I més enllà del nou sistema d’alternança de directors, en quin moment es troba l’espectacle?
T. G.:
Jo diria que, més enllà del nou sistema, hi ha una discussió principal: tenim una peça de museu que s’ha de tractar de forma antropològica o tenim un espectacle viu i es pot canviar? La primera idea és un disbarat. Si et comences a plantejar els nivells de lectura, la consciència i la no consciència, els problemes dels personatges... llavors comencem a parlar de teatre. El hàndicap dels Pastorets és que tothom els fa i a més cada any. Amb les Passions no passa el mateix. I, en aquest sentit, vendre és molt complicat. A més tenim un espectacle molt encotillat: és molt difícil agafar l’espectacle i jugar-hi. El text, els tics del fet sociològic, fer d’escola de teatre... és un coursé tan gran... que el director de Pastorets ha de ser esquizofrènic! Al final se l’haurà de pagar.
J.M. de R.:
Jo penso que peces com els Pastorets són espectacle vius però són peces museístiques. Perquè avui no agafaríem un text d’un tal Ramon Pàmies, de començaments del segle passat, amb una història sobre el naixement de Crist... Això és un espectacle viu? Evident. Que és una peça antropològica? També. Perquè és un ritus iniciàtic per molta gent que comença a fer teatre, un punt on es poden barrejar creients, agnòstics i de tot... és un fet sociològic. El que passa és que tenim un determinat format. El que cal és preguntar-se si l’hem de mantenir. Jo penso que no es pot canviar del tot perquè perdria el sentit. Estem aquí després de 89 anys; si féssim un gran canvi es trencaria aquesta cosa que fa tant temps que segueix. Aquesta herència etnològica ha de tenir una continuïtat, que no vol dir immobilitat.
C.M.:
Jo parteixo de la base que hi ha un text d’en Pàmies, que és un text escrit en una època, escrit en forma de rodolí, amb el qual costa molt treballar avui. I després és un espectacle fet amb decorats de paper, on treballem encara d’una manera artesanal. Necessites molta mà d’obra i voluntariat. Un text difícil i un material heredat difícil. I treballem amb un teatre i unes dependències de fa seixanta anys. O ets messoquista o... Per sort el voluntariat encara ens respon bastant però arribarà un dia que potser no i haurem de mecanitzar... Una altra cosa que s’ha de fer és començar a treballar el mes de maig, o a l’abril. El que ens passa amb Pastorets és que la gent ja se’ls sap i costa motivar la pròpia gent de la casa per fer-los un altre any.
J.M.De R.:
Jo també volia parlar també del voluntariat. Jo crec que el dia que no n’hi hagi l’espectacle no tindrà sentit. Això no és només un espectacle, és un fet sociològic. Els Pastorets són la gent. No són, malgrat que hi tinguin un gran pes, ni els decorats ni la il·luminació, són els que el fan viure.
T.G.:
El que passa és que potser no cal que una cortina la tiri amunt una persona.
J.M. de R.:
No, aquí està el tema. Té sentit fer-ho? O no? Hi ha coses que si i hi ha coses que no. T. G.: Jo ho programaria tot.
C. M.:
El problema del voluntariat és que has d’estar patint sempre per si tothom serà allà on ha d’estar.
J.M. de R.:
El que si que podem mirar és fan falta dotze persones per moure tots els decorats o podem estalviar una determinada feina feixuga. O sigui, arribar a un equilibri entre la mecanització i la participació de la gent.
X. R.:
Jo crec que l’important és el fet que hi hagi una persona apretant el botó, encara que no hagi de fer la feina en sí.
C. M.:
Jo el que em trobo és que una cosa és treballar professionalment i l’altra és fer-ho d’amateur.
J.M. de R.:
Discrepo. Hi ha coses fetes per professionals que són infumable.
C. M.:
Sí, però el que cada dia és més difícil és trobar gent per venir no només a actuar sinó als assajos.
T. G.:
La societat ha canviat molt i cal que la casa es plantegi com motivar la gent sense haver de pagar.
Capgros.com:
De moment l’orquestra si que cobra.
J. M. de R.:
Si, però és perquè podem tenir persones col·laboradores de nivell alt amb totes les feines però no hem aconseguit tenir-ho en música.
T.G.:
És molt senzill. Per tocar una mica de piano t’has de passar com a mínim vuit anys. Amb teatre no és el mateix. En Maicas et posa dalt de l’escenari i el primer fas una cosa, després una altra de més gran... El que si que abogo és per trobar beques o fer convenis per fer un mig camí per oferir la possibilitat de tocar als músics en el teatre amateur. Igual amb la direcció musical. És un tema a desenvolupar.
J. M. de R.:
Aspirant sempre a que el resultat sigui el millor possible. Podríem tocar una orquestreta tocant, acabaríem fent-ho d’una altra forma i alguna cosa sonaria. Però ara per ara amb la partitura que tenim no hi podem arribar per aquest camí

Carles Maicas dirigeix enguany 'Els Pastorets de Mataró'


cap gros
24 desembre 2005

Conserva gran part dels canvis del darrer director, Xevi Ribas, però reintrodueix els dimonis tradicionals
per
capgros.com - fotos S. Ruiz - 24/12/2005 10:48


Carles Maicas.
Nou relleu a la direcció d’Els Pastorets de Mataró, que obren temporada el dia 26 a la Sala Cabañes. Després de dos anys de direcció del jove Xevi Ribas, el veterà Carles Macias agafa les regnes de l’espectacle en la seva 89a edició en el marc de la roda de direccions establerta la temporada 1997-98. Maicas fa parella enguany amb Àlex Montasell com a director musical, que ja va ser el responsable d’aquest àmbit l’any passat per primera vegada. Maicas i Montasell han decidit suprimir el cor que hi havia a la zona de músics, de manera que tots els cants es faran des de dalt de l’escenari. D’aquesta manera es pretén que l’espectacle s’apropi a un musical, una òpera o una sarsuela. Un altre dels canvis que els espectadors veuran és la tornada en massa de dimonis de caire tradicional –vestits de color vermell– a l’espectacle. A nivell més general, el nou director ha fet del treball respecte a la interpretació i el text les bases del seu projecte.Per tercer any consecutiu, Maria Rovira (Premi Nacional de Dansa), es manté en la direcció de les coreografies, i ha redefinit de nou tot el pròleg de l’espectacle. Més informació a la pàgina web www.pastorets.org

Pastorets inalterables

abc
24 desembre 2005

EDICIÓN IMPRESA
Cataluña

Con la llegada de las fiestas de Navidad, vuelven las representaciones de «Els Pastorets», que se pueden ver en 76 localidades catalanas. Los signos de los tiempos no parecen afectar a esta tradición teatral que lleva décadas celebrándose
TEXTO: C. M.
BARCELONA.
Las calles están repletas de luces de colores, los grandes comercios reciben más visitas que nunca y los niños ultiman sus cartas para los Reyes Magos. No hay duda posible, las fiestas de Navidad están aquí.Aparentemente, son celebraciones en constante transformación que, con el paso de los años, han perdido parte de su carácter religioso para convertirse en fiestas dedicadas al consumo y a las largas comidas familiares. Sin embargo, hay tradiciones que parecen resistirse a los cambios de los tiempos y que se mantienen inalterables durante décadas. Es el caso de la obra teatral «Els Pastorets», representación popular catalana del nacimiento de Jesucristo visto desde el punto de vista de los pastores.
El origen de «Els Pastorets» se sitúa a finales del siglo XVI en Mallorca, pero no fue hasta principios del siglo XX cuando el género se fijó gracias a la canónica versión de Josep Maria Folch i Torres que, a día de hoy, es aún la que más se representa.
Otros textos existosos fueron el de Ramon Pàmies, que incorporó célebres partituras musicales a la narración y el de Frederic Soler «Pitarra», que fue escrito a finales del siglo XIX y es una de las versiones más antiguas que se conservan.Textos renovadosSin embargo, no todas las representaciones que se hacen estos días en Cataluña estarán inspiradas en los textos más antiguos. Hay compañías teatrales que apuestan por la renovación y, sin romper temáticamente con la tradicional historia, incorporan el humor o la experimentación. Es el caso de la compañía Guasch Teatre de Barcelona que, desde hace ocho años, realiza «Ve-t´ho aquí uns pastorets», una versión atípica en la que sólo cuatro actores interpretan todos los papeles y en la que hay lugar para la ironía, la música y la improvisación.
Según los hermanos Guasch, que interpretan a los dos pastores protagonistas, se trata de una obra «para toda la familia» en la que se va más allá del mensaje religioso y también se pide respeto «para la naturaleza y las personas mayores».Otro caso peculiar es el de la compañía «La Golfa» de Tarragona, que incorpora en la versión de Folch i Torres diálogos sobre la vida política y social de la ciudad. Esta adaptación se viene representando desde 2001, cuando el actual conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, escribió y publicó esta nueva versión de «Els Pastorets» que se va renovando cada año.En cualquier caso, la mayoría de las 76 compañías teatrales que representarán «Els Pastorets» estas Navidades se inspirarán en las versiones de Folch i Torres i Ramon Pàmies.
Entre las múltiples localidades con estas escenificaciones destaca Sabadell, que cuenta con cuatro representaciones distintas.En esta ciudad se pone de manifiesto el éxito de esta tradición con intérpretes de hasta 60 años.
Destaca especialmente el caso del grupo veterano del Centro Parroquial Sant Vicenç, que hace dos años recuperó a los actores que salieron en las diversas representaciones entre 1970 y 1995 para volver a interpretar los papeles que hicieron de jóvenes.

Els Pastorets que es representen a Mataró

el punt
24 desembre 2005
Els Pastorets que es representen a Mataró, per laEls Pastorets que es representen a Mataró, per la seva banda, són els que més cops s'escenifiquen, amb un total de deu actuacions. Són els que tenen més pressupost, els que involucren un nombre més gran de persones i els únics que ofereixen música de l'espectacle en directe. Enguany, el director de l'obra teatral és el veterà Carles Macias, que relleva Xevi Ribas. Maicas fa parella amb Àlex Montasell, que dirigeix la part musical. Els dos directors han decidit suprimir el cor adjunt que hi havia a la zona de músics, de manera que els cants es faran des de dalt de l'escenari. Un altre dels canvis que s'han introduït és que tornaran en massa els dimonis més tradicionals, vestits de color vermell. Per tercer any consecutiu, la coreògrafa Maria Rovira es manté en la direcció de les coreografies. Es mantenen l'ús de les videoprojeccions i de les noves tecnologies.Pessebres viventsUn altre dels esdeveniments més vinculat a la tradició nadalenca són els pessebres vivents. En el d'Òrrius, al Maresme, hi participen més de 200 persones, gairebé la meitat del poble, i consta de trenta escenes. Les representacions es faran el 25 i el 26 de desembre, a les 8 del vespre. Està considerat un dels millors de Catalunya i la seva espectacularitat radica en el fet que es fa gairebé tot al bosc.Al Penedès, el centre d'atenció són els pessebres vivents que es fan a Sant Pere de Ribes i a Sant Quintí de Mediona. El més popular, que atreu cada any milers de visitants, és el que es fa a Ribes, que enguany ha escollit el barri del Palou Alt per recrear els carrers de cases i masies en Betlem. El pessebre és parlat i mobilitza més de 100 persones.Molt a prop de Barcelona es pot visitar el pessebre de Santa Coloma de Gramenet que dissenyen els veïns del Raval a la biblioteca de Can Peixauet. El naixement és multicultural, com el barri que l'organitza, i el pessebre reprodueix masies de Santa Coloma.El pessebre de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), un dels més grans i antics de Catalunya, celebra enguany la 43a edició amb la participació de més de 200 veïns. Mostrarà el naixement de Jesús amb 21 quadres, un més que l'any passat. Els visitants hauran de recórrer 700 metres per veure'ls tots. Enguany, per la prevenció de la grip aviària, s'ha decidit prescindir de l'aviram i en comptes de l'escena del galliner es mostrarà una recreació d'un celler.Encara més multitudinari és el pessebre vivent de Sant Guim de la Plana, a la Segarra, on participen 300 persones -al municipi hi ha censats poc més de 200 veïns-. El recorregut s'estén per tot el nucli antic, i s'ha superat ja la xifra de 6.000 espectadors per edició, des que es va començar a organitzar a principis dels anys 80. També en terres lleidatanes, destaca el pessebre de Linyola, que des de l'any passat organitza un càsting de culs per triar l'home que ha de representar el caganer.
(Informació elaborada per Jordi Alemany, Virtudes Pérez, Carles Aluju, Albert Mercader, Sara Muñoz, Adela Genís i Rosa M. Bravo.)(Ve de la plana anterior)

23 de desembre 2005

Margall: “No hem de pensar que el nou fitxatge grec és en Fotis”

tot mataró
23 desembre 2005
Aquesta setmana parlem amb l’entrenador de la UE Mataró

Amb tres derrotes consecutives sembla que l’equip no acaba d’agafar la línia.
Aquest està sent un any especial, teníem plantejat l’equip amb tres jugadors del Barça però finalment no es va tancar l’acord. Tenim el pressupost més baix de la categoria i duros a quatre peles no n'hi han. Això no vol dir que a aquestes alçades ja tirem la tovallola, el nostre objectiu enguany es la permanència i amb els jugadors de la casa i els que puguin venir ho intentarem. Si ho aconseguim ens sentirem molt orgullosos pel treball que estem realitzant. No hem de treballar pel que ens puguin pagar sinó per ser millors.
Bona temporada a fora, però massa derrotes a casa.
Tenim una manca de joc interior i els equips que han vingut a Mataró són els que segurament tenen una major força en el joc interior. Els nostre jugadors se les veuen amb pivots de 2,10 i es complicat. Per guanyar hem de jugar tots al 120% no només un, el nostre ha de ser un bàsquet agressiu.
Que em diu del nou fitxatge grec, Vaggels Geros?
No ho està fent malament, ens està ajudant però no hem de pensar que es en Fotis. És un jugador més gros, mesura dos metres justets, té bon tir i un tronc superior fort, el que el permet agafar bé la posició, i penso que ens anirà bé per tal de millorar el joc interior de l'equip.
Espereu portar algú altre per després de nadal?
La veritat és que ens agradaria millorar una mica l’equip i jugar amb més lleugeresa, som una plantilla curta i tirem de la cantera, que ho estan fent molt bé. Si aquesta temporada no hagués passat lo del Barça haguéssim estructurat la plantilla de forma diferent i ara tindríem algun jugador més per al joc interior.

Tornen la tradició nadalenca amb Els Pastorets dirigits per Carles Maicas



tot mataró
23 desembre 2005
El cor adjunt es suprimeix, es reforça el cor infantil i s’adopta un format més musical
L’arribada del Nadal a la ciutat també marca la tornada als escenaris de l’obra teatral amb més tradició a Catalunya: Els Pastores. I com sempre, a Mataró els Pastorets es presenten de la mà de la Sala Cabañes que veu en aquest espectacle el muntatge que any rere any aconsegueix omplir el teatre. Però tot i tractar-se d’un espectacle tradicional,
Els Pastores han anat canviant, i aquest any la principal novetat es troba en Carles Maicas que ha assumit el canvi de direcció.
El veterà Carles Maicas junt amb Àlex Montasell que repeteix en la direcció musical han decidit introduir un dels principals canvis dels Pastores 2006, la supressió del cor adjunt a la zona de músics. D’aquesta manera totes les cançons s’interpretaran dalt des de l’escenari, adquirint una estructura més propera als musicals. A més, per poder realitzar aquest canvi s’ha creat un cor infantil que reforci els solos fets per nens. D’altra banda, Maicas ha volgut posar una especial atenció en la preparació del text i de la interpretació dels actors.
Rovira encarregada de les coreografies
Però la voluntat de fer uns Pastorets contemporanis ja fa alguns anys que es va iniciar i s’ha volgut mantenir enguany. Part d’aquesta es troba en la figura de Maria Rovira com a directora coreogràfica o en la utilització de videoprojeccions. La millor mostra d’aquests aires moderns es podrà veure en el pròleg, redefinit enguany per Rovira. Jordi Gasull, el dissenyador que va renovar la imatge de l’espectacle ara fa dos anys, assumeix enguany la direcció d’art.
La primera funció és el 26 de desembre
El dilluns 26 de desembre a les sis de la tarda es farà l’estrena dels Pastorets amb una oferta especial, tres entrades al preu de dues. Aquesta serà l’única funció abans que acabi l’any. El dia 6, 7, 8, 14, 15, 22 i 29 de gener i el 5 i 12 de febrer tindran lloc la resta de respresentacions. Els Pastorets celebren enguany la seva 89a edició, després que es comencessin a fer l’any 1916 com a espectacle de Nadal a Catalunya.
Els Pastorets de Mataró han estat declarats patrimoni cultural de la ciutat i són un dels Pastores de referència a Catalunya. A més, són els que més funcions realitzen i els que aconsegueixen implicar a un nombre de gent més gran.

Els Pastorets surten a escena


el punt
23 desembre 2005
Els Pastorets surten a escena
les propostes

Arriba Nadal i, per tant, també, un dels actes més tradicionals d'aquestes dates. A Girona les representacions comencen el dia 25, i aquest any són especials perquè també se celebra 25 anys que van començar Ja s'han fet actes previs i s'ha presentat un llibre, però ben segur que aquesta data no passarà desapercebuda i que la representació d'enguany serà especial. Com els darrers anys, els Pastorets, que van a càrrec del grup Proscenium, es faran al teatre de Sant Domènec. N'hi haurà els dies 25 i 26 de desembre, i 1, 7, 8, 14 i 15 de gener, a partir de dos quarts de sis de la tarda.A Olot, el Centre Catòlic representa el dia de Sant Esteve la versió castellana d'El nacimiento del Salvador o la redención del esclavo en el marc de la celebració del 125è aniversari de la creació d'aquesta sarsuela pastoril per part d'Ignasi Rubió i d'Antoni Molins. També té oberta una exposició commemorativa i està enllestint un llibre de l'efemèride. Els Catòlics tornen a fer pastorets l'1 de gener, en la versió catalana. A més, l'Orfeó Popular Olotí clou la celebració del seu centenari amb l'última representació, el dia de Sant Esteve, de la versió abreujada dels Pastorets en castellà de Rubió i Molins. D'altra banda, una de les representacions dels Pastorets més emblemàtiques que es fan a la demarcació són els de la Cellera, que enguany arriben al 99è aniversari. Segons ha constatat l'historiador Lluís Llagostera, hi ha documentació del 1907 que ja parla dels Pastorets del 1906. Al llarg d'aquests anys hi ha hagut algunes interrupcions a causa de la República i la Guerra Civil, però des del 1975 es fan de manera continuada. Aquest any la representació es farà el dia 26 i l'1 de gener, a dos quarts de sis, al centre parroquial, i el dia 30 s'ofereix una sessió golfa, a dos quarts de deu del vespre. GIRONA, OLOT i LA CELLERA A partir del 25 de desembre

Els últims Pastorets


el punt
23 desembre 2005

Els Pastorets del barri de Sant Julià de Vilafranca s'acomiaden després de 25 anys de representacionsel reportatge
ALBERT MERCADER. Vilafranca del Penedès
LES DARRERES ESCENIFICACIONS. El col·lectiu dirigit per Raimon Casals farà el dia de Sant Esteve i el dia 30 les darreres sessions d'aquests Pastotets «adapats o pervertits» a Cal Bolet. El 26 de desembre serà a les set de la tarda i el 30, a les onze de la nit. El preu serà de 3 euros. Els Pastorets que se celebren des de fa 25 anys a Vilafranca i que impulsa l'associació de veïns del barri de Sant Julià farà aquestes festes de Nadal la seva última representació. El col·lectiu, dirigit per Raimon Casals, ha anunciat aquesta setmana que després de tres anys seguits amb problemes per aconseguir l'elenc necessari per fer l'obra han decidit plegar. «El millor per a tots és deixar de patir per presentar una obra de qualitat. El problema és que no hi ha relleu i intentar fer uns Pastorets amb menys gent que la que hi ha ara és impossible», deia Casals.Jaume Palau va impulsar el 1979 la primera representació dels Pastorets al local de l'associació, al carrer Sant Pere. Després d'anys de creixement, el col·lectiu va estrenar, el 30 de desembre del 1990, l'obra al Teatre Municipal Cal Bolet després que un any abans el grup que feia les representacions al teatre, Bola 69, abandonés l'activitat. L'obra de Folch i Torres, amb una durada de tres hores, que es feia els primers anys va anar modificant-se per tal de no cansar els espectadors i fer-la més actual i es va començar a introduir més presència femenina. L'obra, dirigida ja en aquesta darrera etapa per Lluís Laguna, ha anat reduint paulatinament d'una manera evident el nombre d'actors. Si la representació a principi dels anys noranta tenia un elenc format per 70 persones, en els darrers anys amb prou feines s'ha pogut mobilitzar una vintena de persones. Casals explica que l'any passat ja van decidir plegar després de la representació que van fer al claustre dels Trinitaris -a causa de les obres que es feien al teatre-, però van decidir «fer un darrer esforç per acabar l'activitat d'una manera digna».Tot i que l'associació de veïns del barri de Sant Julià deixa de fer els Pastorets, Vilafranca no es quedarà òrfena d'aquesta representació. Fa tres anys, un col·lectiu de vilafranquins, liderats per Jordi Bové, va recuperar la representació fidel del text de Folch i Torres. El col·lectiu ha llogat el teatre de la Societat La Principal, El Casal, per representar-hi el text aquestes festes de Nadal.El president de l'associació de veïns del barri de Sant Julià, Agustí Blanch, s'ha mostrat decebut aquesta setmana per la decisió del col·lectiu de marxar i ha anunciat la voluntat de tornar a presentar els Pastorets en pròximes edicions. «Potser l'any que ve no, però d'aquí a dos anys esperem que sí. Haurem de motivar la gent perquè dins de l'associació, a més de totes les activitats que fem, es comenci a bellugar de nou el tema del teatre», apuntava.La representació de dilluns que ve, dia de Sant Esteve -amb 22 actors a escena, entre ells el regidor de la CUP Otger Amatller-, serà enregistrat per TV Vilafranca. Casals confia «fer riure i fer gaudir la gent amb un text ben àgil que els permeti morir amb la cara ben alta». Els Pastorets de Sant Julià es tornaran a representar el dia 30.

Els Pastorets

el punt
23 desembre 2005
Els PastoretsLa companyia La Golfa oferirà la seva particular versió del text nadalenc dels Pastorets, en una adaptació que representen per quart any consecutiu. Elements i personatges de la vida tarragonina i diferents gags es donen cita en aquest muntatge. Els dies 1 i 2 de gener també es podrà veure la versió clàssica de l'obra nadalenca de la mà de l'associació La Salle. LA POBLA DE MONTORNÈS 25 i 26 de desembre i1, 6 i 8 de gener

Pessebre vivent

el punt
23 desembre 2005
M.B.
A partir de les set de la tarda es farà el pessebre vivent, en un recorregut pel nucli antic del poble en què participaran uns dos-cents figurants que representaran una trentena d'escenes en el patrimoni arquitectònic celranenc. La novetat d'aquest any és que es dóna brou a mig recorregut. El cartell del pessebre vivent, de Xavier Fontané -en la foto-, representa en tipus còmic la portalada barroca de l'església, en un intent de difondre el patrimoni. El pessebre vivent es va començar fa catorze anys ja que no es podien fer els Pastorets perquè arreglaven el teatre i es va decidir fer-los al carrer. Amb el temps el recorregut s'ha anat ampliant a més carrers i també la qualitat de les escenes i del vestuari, en un intent de convertir el nucli antic en un poble de fa més de 2.000 anys. CELRÀ 26 de desembreLLAGOSTERA 26 de desembre

la nit de nadal

Diari Las Provincias
Valencia
VICENTE FERRER OLMOS

Cuando las nuevas corrientes renacentistas parecía que habían relegado al olvido esa literatura popular y anónima que se difundía entre las gentes por transmisión oral, el poeta, librero y editor valenciano Juan de Timoneda nos presenta los primeros villancicos impresos que figuran en su cancionero Flor de enamorados del que conserva el privilegio de su impresión. Uno de ellos es la canción navideña ‘‘En bon punt i en hora bona’’. Ribelles Comín en el segundo tomo de su Bibliografía de la lengua valenciana anota que ‘‘la cançó ‘En bon punt i en hora bona’ per a cantar la Nit de Nadal fon estampada en la ciutat de Valencia per en Joan Timoneda’’. Editada, sí. Lo que no está tan claro para los estudiosos es si estos versos fueron enteramente originales suyos. Timoneda es autor de comedias y de gran variedad de obras, en verso y en prosa. Pero entre ellas no faltan las que eran recogidas y conjuntadas, retocadas o adaptadas y publicadas por él. Bien pudo suceder que el villancico que nos ocupa fuera ya conocido y famoso en su tiempo. Consta esta deliciosa y bien ordenada composición de siete sucesivas estrofas de cinco versos cada una en las que el último de ellos se repite a modo de estribillo. Las dos primeras dicen así: ‘‘Hui es nat lo Redemptor, / hui es nat i hui s’abona / per pagar lo que Adam feu / i Eva, la primera dona. / En bon punt i en hora bona. En Betlem lo trobareu / ab sa mare que l’encona, / María es son propi nom, / María que al mon corona. / En bon punt i en hora bona’’. Las siguientes estrofas nos hablan de ángeles que tañen instrumentos y proclaman la gloria de Dios en los cielos y la paz a los hombres en la tierra. Del bou y la mula que acompañan junto al pesebre al Niño, y de pastorets que acuden alegres al portal con canciones y ofrendas. En realidad estos sencillos y populares versos de lo que nos están hablando es del inmenso amor de Dios al hombre.

Un 'Paradís' musical

avui
23 desembre 2005

Marta Porter
Una de les parelles escèniques més exitoses fa tres quinquennis, la formada per Àngels Gonyalons i Pep Anton Muñoz, es tornen a reunir per presentar un nou musical titulat Paradís. Després d'haver protagonitzat junts els musicals La botiga dels horrors, a finals dels anys 80, i Estan tocant la nostra cançó (1990), la parella es torna a reunir per interpretar un musical de factura catalana, l'adaptació de l'obra teatral Civilitzats, tanmateix (1927) de Carles Soldevila, que han fet els dramaturgs Jordi Galcerán i Esteve Miralles, juntament amb Albert Guinovart en l'apartat musical.
El resultat és Paradís, una peça per a quatre personatges que explica les relacions personals que s'estableixen entre un matrimoni i l'amant d'ella (Xavi Mira) naufragats en una illa deserta. El quart personatge, l'illa (Mercè Martínez), serà el contrapunt entre l'educació i l'alta cultura dels tres nàufrags, provinents de l'alta societat barcelonina, enfront la crida de la natura i els instints més bàsics. Segons el seu director, Josep Maria Mestres, Paradís és "una comèdia musical sofisticada, intel·ligent i que fa riure".
Guinovart, autor de musicals com Mar i Cel o Flor de nit, explica que ha compost deu cançons amb un estil musical proper al del Broadway dels anys 20 i 30, època en què està ambientada l'obra.
Civilitzats, tanmateix, que el 1957 va ser portada al cine sota el títol de The Little Hut pel director Mark Ronson amb Ava Gardner, David Niven i Stewart Granger, pretén mostrar de forma irònica les aparences i la hipocresia de les societats civilitzades.
L'espectacle substitueix Matar al Presidente, suspès a causa d'un accident del seu protagonista, Paco Morán, que es recupera normalment.
Àngels Gonyalons i Pep Anton Muñoz, al Condal

llegan "Els Pastorets"

LA VANGUARDIA
23/12/2005
Un año más, en numerosos escenarios catalanes tienen lugar las tradicionales representaciones de Els pastorets.Hoy hay función en dos poblaciones: en Barcelona Els pastorets o l´adveniment de L´Infant Jesús,de Josep M. Folch i Torres, a cargo del Jove Calassanç Teatre (22.00 h, teatro del Casal Calassanç, Sant Quintí, 19); en Palamós, Els pastorets dels showboys,a cargo de la compañía de la Associació Juvenil i Cultural Showboys (22.00 h, teatro auditorio La Gorga, calle de las Notaries, s/ n).

22 de desembre 2005

Sant Josep’ Vallvé, nueva estrella de Els Pastorets de La Golfa

diari de tarragona
22 desembre 2005
El concejal de Cultura participará en la obra que se representará en el Metropol Las dos grandes novedades de este año en la representación de Els Pastorets por parte de la compañía La Golfa estará en dos actuaciones muy especiales, la presencia virtual de Toni Albà y la interpretación de San José por parte de Albert Vallvé.-->Norián Muñoz A partir del texto original de Folch i Torres, adaptado por el conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, La Compañía La Golfa hará de nuevo este año un esfuerzo por presentar unos Pastorets más adaptados a los tiempos y al contexto de la ciudad de Tarragona. Así, este año no faltarán alusiones al Estatut o a la caída de parte de la muralla.Pero sin duda con lo que han querido sorprender es con la presencia virtual del actor Toni Albà, que lograrán gracias a un moderno montaje audiovisual, y con la presencia de un San José muy especial, interpretado por el regidor de cultura Albert Vallvé.Vallvé reconoce que le hacía mucha ilusión participar en la representación, aunque confiesa que hoy tendrá una sesión intensiva con la Virgen María para recuperar los ensayos a los que no ha asistido. No obstante, comenta que su papel no es muy complicado, ya que sólo le toca hablar en dos oportunidades, antes de su boda y cuando están buscando posada.Comenta Arroyo que también se ha querido hacer un remozamiento total de la escenografía y del vestuario de los demonios.El montaje de este año conserva esa característica típica que lo hace un montaje para toda la familia . En opinión de Arroyo, esto se debe a que Els Pastorets hablan de una historia que todo el mundo conoce y cuenta tanto con escenas divertidas para los niños como con segundas lecturas que son del agrado de los adultos.Las representaciones de esta compañía, que lleva a escena la obra desde 1989, serán en el Teatre Metropol, los días 26 y 27 de diciembre a las 18:30 horas. La venta de entradas (6 euros los adultos y 4 euros los menores de 12 años) se hará en las propias taquillas del teatro y en Servi-Caixa.En enero, el 1 y el 2, será la oportunidad de la representación tradicional de la obra de Folch i Torres por parte de la Associació La Salle, también en el Metropol.

Operació Sala Cabañes


cap gros
22 desembre 2005
per Joan Salicrú / Francesc Castanyer

fotos Sergio Ruiz
22/12/2005
«Operació Sala Cabañes»

Imatge de la zona afectada per l’operació.
El Centre Catòlic estudia soterrar el teatre i fer-hi una plaça i pisos a sobre. El projecte requereix reubicar l’escola Balmes i la Gàbia.

La necessitat que té el Centre Catòlic de renovar el seu teatre pot ser el detonant d’una gran operació urbanística que podria canviar la fesomia de tota la zona. Segons va avançar capgros.com, l'entitat cultural està estudiant amb el govern municipal la possibilitat de convertir en residencial el solar que ocupa el teatre i l'escola Balmes, a l’illa que formen la Muralla de la Presó, el carrer Onofre Arnau i la Riera, que és propietat del Patronat de la Sagrada Família, depenent del Centre Catòlic.
La promoció d’habitatges permetria finançar el cost d’un nou teatre al mateix emplaçament, tot i que aniria soterrat. La inversió de la nova Sala Cabañes giraria al voltant dels vuit o nou milions d'euros.
A sobre el teatre s’hi projecta una gran plaça per cobrir la manca d’espais verds. Aquesta és l’ambiciosa proposta que el Cercle Catòlic i el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament estudien des de fa un any, tal com va confirmar el president de l’entitat, Antoni Blanch.
Els habitatges, segons el projecte d’Urbanisme, es concentrarien a la banda de la Riera i del carrer Onofre Arnau. L'entrada del nou teatre estaria situada al carrer Onofre Arnau.
Tota l’«operació Sala Cabañes» estaria condicionada pel trasllat de l’escola Balmes a un nou emplaçament. Segons va publicar capgros.com un dels possibles destins de l’escola serien els terrenys municipals on hi ha l’actual seu de la Fundació El Maresme, a la mateixa plaça dels Bous, ja que l’escola d’educació especial L’Arboç, ha de traslladar-se a un nou equipament a Vallveric.
De totes maneres, segons fonts municipals, encara no es disposen d’informes tècnics que avalin el possible trasllat de l’escola Balmes als terrenys de la Fundació, que són municipals.
Si l’ambiciós projecte prengués forma també s’hauria de buscar una solució a l'Escola de Música i a la Unió Esportiva Mataró, dues altres peces del Centre Catòlic.
Les dependències de l'Esportiva anirien a un nou pavelló al «Triangle dels Molins», mentre que l’Escola de Música podria traslladar-se a les mateixes dependències de l’escola Balmes. Efecte dominóL’efecte dominó que provocaria l’operació també tindria conseqüències en els terrenys del Cafè Nou, que encerclen la Presó i que són propietat del Patronat de la Sagrada Família, tot i estar ocupats pels cooperadors.
El Centre Catòlic preveu donar al local de la Riera un ús cultural d'acord amb l'Ajuntament.
Pel que fa al pati, s’hi podria fer un pàrquing soterrat i una plaça a sobre.El president del Centre Catòlic, Antoni Blanch assegura comptar amb l'aval del Patronat de la Sagrada Família per tirar endavant la proposta.
Els socis del Centre van donar el dia 12 el vistiplau a la junta per obrir converses formals amb l'Ajuntament.Les fonts municipals consultades han admès els contactes informals amb la junta del Cercle Catòlic, tot i que afirmen que encara no hi ha res en ferm.
Els partits de l’oposició s’han mostrat prudents a l’hora de valorar el projecte.
Tant CiU com el PP reconeixen tenir notícia del projecte però no s’hi posicionen perquè, segons argumenten, només és una proposta inicial i que encara no se’ls ha explicat oficialment. Equipaments afectat
Sala Cabañes:
En el projecte, la nova Sala Cabañes aniria soterrada i a sobre s’hi construirien una plaça i pisos a la banda de la Riera i el carrer Onofre Arnau. El teatre, que ara té 475 localitats, veuria augmentat lleugerament el seu pati de butaques fins a arribar a les 600. A la nova Sala, segons consta a la proposta, s’hi accediria pel carrer Onofre Arnau, de manera que la disposició de l’escenari seria justament la inversa de l’actual.
La Gàbia":
Tal com quedaria la nova Sala no hi hauria espai per a la pista d’una altra de les seccions del Centre Catòlic, la Unió Esportiva. El president del Patronat d'Esports, Ivan Pera, ja ha apuntat que el futur de l’Esportiva podria passar per instal·lar-se en el denominat Triangle dels Molins, al cantó de l'escola GEM i l'IES Thos i Codina, on aniria un poliesportiu. El PAM del 2006 inclou redactar un avantprojecte dels equipaments que hi haurà en aquesta zona.•
Escola Balmes:
El projecte del Centre Catòlic inclou reubicar l’escola Balmes, que podria anar a l’espai que ara ocupa l’escola especial L’Arboç i la Fundació El Maresme si aquest queda buit. Mantenir el centre ubicat en aquesta zona de la ciutat és, de fet, l’única petició del director de l’Escola Balmes, Eduard Larraya. Aquest es mostra favorable a la possible reubicació a l’espai de la Fundació Maresme, tot i que veu preocupant l’absència d’un pati.•
Cafè Nou i Pati del Cafè Nou:
Tant el Cafè Nou com el seu Pati, propietats del Patronat de la Sagrada Família però reclamats «moralment» per la Unió de Cooperadors, formarien part de l’operació. Al Pati s’hi faria un pàrquing soterrat i una plaça a sobre, mentre que l’edifici acolliria una escola d’arts escèniques. Aquesta opció, avalada pel Patronat de Cultura, donaria sortida a l’anunciat projecte d'instal·lar la companyia Trànsit de la corèografa Maria Rovira.•
Fundació Maresme:
L’escola especial L’Arboç necessita traslladar-se perquè l’edifici de la plaça dels Bous ha quedat obsolet. L’Ajuntament, que media entre la Generalitat i la Fundació El Maresme, estudia reubicar l’escola i els serveis de la Fundació, que també estan a la plaça dels Bous, en un nou equipament a Vallveric. El buit que deixaria la Fundació a la plaça dels Bous es podria aprofitar per emplaçar-hi l’escola Balmes.
Qui és qui•
Centre Catòlic:
Entitat reorganitzada el 1906 com a associació catòlica per a l'«acció social». Actualment compta amb tres branques: la secció teatral –Sala Cabañes–, la secció esportiva –hi té la pista la Unió Esportiva Mataró– i l'Escola Balmes, que també acull l'Escola de Música Liceu de Mataró.•
Patronat de la Sagrada Família:
És la propietària legal tant de les propietats del Cercle Catòlic com del Pati del Cafè Nou. Aquesta entitat, relacionada amb el Centre Catòlic, es va constituir durant l'època de la República per blindar les propietats d'entitats catòliques en el cas que aquestes fossin desmantallades.• Unió de Cooperadors:
Agrupació de cooperatives nascuda el 1927. Després de la guerra, s’uneix amb la mútua L'Aliança Mataronina i perd tots els seus immobles. Més tard, la junta de l’Aliança recupera part dels espais –com el Pati del Cafè Nou–, però molest amb l'actitud dels cooperadors, els dóna al Cercle Catòlic.

21 de desembre 2005

Les noies de la UEM no poden amb la tercera victòria seguida


tot mataró
21 desembre 2005
Lima Horta 54 - 49 UE Mataró
L’equip femení de la UE Mataró no va poder sumar la tercera victòria consecutiva ja que tot i una bona primera meitat va acabar caient a la pista del Santa Rosa de Lima Horta. Les unionistes van començar molt bé el partit, agafant dotze punts d’avantatge en el primer quart (11-23), però al segon quart ja no van estar tant encertades, tot i marxar al descans amb tretze punts de renda (21-34). A la represa les locals van apretar en defensa i les de Josep Alemany van tenir moltes més dificultats per anotar, agafant una ansietat que encara va ser més negativa. Tot i això es va entrar en el darrer minut amb empat en el marcador (49-49), però un triple del Lima Horta va enfonsar al conjunt mataroní, que després de perdre la pilota va fer una falta que permetia a les locals sentenciar des de la línia de tirs lliures. La UE Mataró tenia encara temps per intentar una proesa, però la dinàmica negativa de cara a cistella ho va impedir i es va perdre un partit que semblava guanyat al descans.
Lima Horta 54 - 49 UE Mataró
UE MATARÓ: Carbó (9), De Miguel, Vilarrubla (12), Gárate (8) i Nicolás (3), equip inicial; Sala (3), Murcia (4), Argemí, Siñol (10) i Monleón. 3 triples: Vilarrubla (2) i Carbó. 10 de 16 en tirs lliures (62%). 18 de 56 en tirs de camp (32%). 26 rebots. 19 faltes personals, Gárate eliminada.
MARCADOR: 11-23, 21-34; 41-42 i 54-49.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...