el punt
20 de març de 2006
jordi bordes
La Sala Beckett, que dirigeix Toni Casares (des de fa cosa d’un any també és assessor de teatre contemporani europeu del TNC), periòdicament programa cicles de joves autors del continent rellevants. L’any passat, es va donar a conèixer el món enigmàtic de frases entretallades de Martin Crimp. Ara és el torn de la fantasia contista i juganera de Schimmelpfennig.
Casares destaca l’escriptura de l’autor per ser «un teatre fresc, formalment arriscat i divertit, alhora que parla de la contemporaneïtat», tenyint-la de fantasia. Carles Batlle, actor, dramaturg i director de l’Obrador (taller d’escriptura de la Beckett), enumera les característiques d’Schimmelpfennig: la fragmentació de la narració –l’autor s’insereix en el teatre postmodern tot posant en crisi la història: jugant amb el desordre cronològic dóna una perspectiva múltiple, subjectiva–; la presència del relat, que aporta tensió a la història tot recuperant les formes dels rondallaires; la dualitat ficció-realitat, amb la irrupció dels somnis, que potencia la suggestió, i que l’objectiu de tot el treball de l’autor sigui captar l’atenció del públic. En conclusió, per Batlle, Schimmelpfennig demostra «el domini de la dramatúrgia, amb la qual explica històries de tota la vida».
De l’autor es va repescar La dona d’abans (del 15 de febrer al 5 de març) i Push Up 1-3 (del 26 d’abril al 14 de maig). El cicle de teatre alemany contemporani es completa amb tres propostes d’altres autors: Electronic City, de Falk Richter (20 i 27 de març), dirigida per Brigitte Luik; No dormim, de Kathrin Röggla (3, 10, 17 i 24 d’abril), i Manhattan Medea, de Dea Loher (8 de maig).
Casares destaca l’escriptura de l’autor per ser «un teatre fresc, formalment arriscat i divertit, alhora que parla de la contemporaneïtat», tenyint-la de fantasia. Carles Batlle, actor, dramaturg i director de l’Obrador (taller d’escriptura de la Beckett), enumera les característiques d’Schimmelpfennig: la fragmentació de la narració –l’autor s’insereix en el teatre postmodern tot posant en crisi la història: jugant amb el desordre cronològic dóna una perspectiva múltiple, subjectiva–; la presència del relat, que aporta tensió a la història tot recuperant les formes dels rondallaires; la dualitat ficció-realitat, amb la irrupció dels somnis, que potencia la suggestió, i que l’objectiu de tot el treball de l’autor sigui captar l’atenció del públic. En conclusió, per Batlle, Schimmelpfennig demostra «el domini de la dramatúrgia, amb la qual explica històries de tota la vida».
De l’autor es va repescar La dona d’abans (del 15 de febrer al 5 de març) i Push Up 1-3 (del 26 d’abril al 14 de maig). El cicle de teatre alemany contemporani es completa amb tres propostes d’altres autors: Electronic City, de Falk Richter (20 i 27 de març), dirigida per Brigitte Luik; No dormim, de Kathrin Röggla (3, 10, 17 i 24 d’abril), i Manhattan Medea, de Dea Loher (8 de maig).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada