22 de maig 2007

La redacció del "Tuets" ha volgut "penjar" aquest article homenatge de Teresa Màrquez al professor Manuel Clariana, professor de català que va imparti

22 maig de 2007
La redacció del "Tuets" ha volgut "penjar" aquest article homenatge de Teresa Màrquez al professor Manuel Clariana, professor de català que va impartir lliçons a Cabrils, entre d'altres indrets.
"La llengua m'ho ha donat tot. Està amb mi des que em desperto fins que me'n vaig a dormir. Donar-la a conèixer ha estat un luxe.» Així definia el 2001 la seva particular i apassionada relació amb la llengua catalana Manuel Clariana i Regàs, que va morir el 19 de maig als 96 anys. Va néixer a Mataró el 1911, va ser el primer professor de català que va tenir la capital del Maresme durant el franquisme i va ensenyar la llengua durant més de trenta anys. Va entrar al monestir de Montserrat amb 12 anys i es va formar fins als 21. Allà va aprendre les regles bàsiques i la primera classe de català la va fer durant el servei militar, el 1933, a la caserna de Mataró. Allà hi va crear La lliga del parlar bé, un grup d'amics que tenien especial cura a l'hora d'expressar-se. Fins i tot durant la Guerra Civil va fer classes als soldats. L'any 1960 va començar a fer classes al local de l'Associació d'Antics Alumnes de Santa Anna durant els vespres i en semiclandestinitat. Al primer curset s'hi van apuntar 54 persones i en total va fer 28 cursets, dos per any. Els va mantenir fins al 1978. Mai no va cobrar per les classes, exceptuant un gir postal rebut el 1966 de quatre mil pessetes atorgat per la Generalitat pels cursets que havia fet a Santa Anna. Va fer de professor en aquesta escola i en centres de Cabrils i Vilassar de Mar i va donar classes a dos instituts de Mataró. Del 1977 al 1989 va fer cursets a la delegació d'Òmnium Cultural i a les Aules Sènior del 1982 al 1992. L'any 2001 Òmnium Cultural li va retre un sentit homenatge i el 2004 se li va reconèixer la tasca al servei de la identitat dels Països Catalans amb un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla".

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...