28 de maig de 2007
La productora multinacional del musical Stage Entertainment s'instal·larà al BTM i diu que busca teatre a mitjà termini
Madrid
La productora Stage Entertainment ja havia anunciat l'entrada a Barcelona amb el musical Cabaret a l'Apolo al setembre. Havia de ser una prova per fer un desembarcament definitiu la temporada següent. Els fets s'han avançat. La multinacional del musical ha arribat a un acord amb l'empresa municipal B:SM per explotar el Barcelona Teatre Musical (BTM), l'antic Palau d'Esports per als pròxims anys. Si al Lope de Vega de Madrid van invertir-hi cinc milions, ara parlen d'una inversió semblant per aixecar el pati de butaques (i habilitar un fossar per als músics), i fer més acollidors els camerinos i els espais per al públic. Nina, que ja és protagonista en el Mamma mia! a Madrid, és l'únic nom segur al cartell de Barcelona, que també serà en castellà.
+ Nina, al centre, interpretant Money, money, money, al Lope de Vega de Madrid.
Julia Gómez, directora general de Stage Entertainment Espanya, té molt clara la recepta per triomfar al BTM: «Volem dissimular al màxim l'aspecte de palau d'esports.» També juguen amb un trumfo a la mà: tenir els drets d'un musical de gran format que té èxit arreu del món, des que es va estrenar el 1999. De fet, l'argument que han trobat per als fracassos dels musicals anteriors al BTM (des de Gaudí i Bagdad Cafe a Los Tarantos) és que «Barcelona mai no ha tingut un gran títol», diu Gómez.
El BTM és només un escenari pont abans que Stage Entertainment disposi d'un d'explotació pròpia. Tot i que no ha volgut avançar esdeveniments, Julia Gómez aventura que haurà de ser algun amb una caixa escènica gran i que tingui un aforament d'uns 1.300 espectadors, una xifra imprescindible per assumir la inversió i les despeses dels muntatges. A Barcelona, aquest aforament només el tenen BTM (1.800), el Novedades, ara tancat (1.600), el Tívoli (1.600), l'Apolo (1.224) i el Victòria (1.150).
Nina va acceptar assistir al càsting que li recomanava la directora general, just després de treballar en el programa Operación triunfo, creient que el muntatge tindria una vida de mig any. Els responsables internacionals de Stage Entertaiment van triar-la. En realitat, l'èxit l'ha catapultat a fer més de mil representacions, superar el milió d'espectadors i crear una mammamania digna de club de fans de grups de pop. A Madrid, s'acomiaden definitivament el 3 de juny, 30 mesos després d'alçar el teló.
60 MIL CATALANS A MADRID
Nina insistia, des de fa temps, que aquest musical s'havia de veure a Barcelona. Un 6% del milió d'espectadors (60.000 persones) han viatjat des de Barcelona, segons dades de l'empresa. Nina intueix que funcionarà també perquè persones allunyades del sector teatral s'han felicitat en conèixer la notícia que es faria a Catalunya. Per ella, escoltar el carrer és més vàlid «que les audiències televisives.» Nina és l'única actriu que seguirà en el cartell. Les altres hauran de repetir càsting. També Mariona Castillo, Sofi, que no descarta seguir amb el seu idil·li amb aquesta obra, tot i que apunta a provar noves propostes. El paper de Sofi de la producció madrilenya va estar a punt d'estroncar tot el projecte. Cap noia valia per als rígids responsables del càsting. Fins que van rescatar Castillo d'un DVD d'entre un miler de candidates. L'actriu, que llavors completava estudis a Liverpool de cant i va assistir al càsting sense gaire convicció, ha estat la troballa, la filla que tota mare voldria tenir.
Stage Entertainment ja té seu a Barcelona, des d'on treballa per implantar-se a la ciutat. Entenen que el musical ha d'arrelar en un públic molt ampli, tenint molt presents les ofertes amb els operadors turístics. Aquesta ha estat una de les raons que descartessin, de seguida, fer una nova traducció del musical al català. Ara, l'empresa planta dos títols significatius que busquen públic diferent. Mamma mia! remet al grup musical Abba, amb què han atret un ampli ventall d'edat dels espectadors, amb una forquilla de trenta anys de diferència. Hi poden anar avis amb néts, pares i parelles joves. La música comercial dels anys setanta i vuitanta d'aquest mític grup de vestits llampants, guanyadors d'Eurovisió amb Waterloo el 1974 i víctimes de la premsa rosa, transporta l'espectador més veterà trenta anys enrere. Aquest no té cap mania de posar-se a ballar desenfrenadament a la filera cinc de platea els seus èxits de joventut. Pel que fa a Cabaret, busca un públic jove amb una peça un pèl sòrdida i de tauletes i llums vermelles a les primeres fileres de l'Apolo. En prevenda, ja tenen 7.000 entrades venudes per als dos primers mesos –un resultat que els encoratja–. Pel que fa a les entrades de Mamma mia!, es posen a la venda avui. A Madrid, un 55% de les entrades són de fora de la ciutat, els de la capital «només hi van quan conviden el cosí de València», diu Julia Gómez.
MÉS MUSICALS
El panorama de musicals de la temporada vinent promet. Pel que s'ha anunciat, Grease tornarà fins al novembre al Victòria. L'entrada del nou muntatge musical de Dagoll Dagom, Boscos endins, comportarà una gira de Grease, probablement per tot l'Estat. La durada de l'obra de Stephen Sondheim i James Lapine, estrenada el 1987 a Broadway, encara no se sap, tot i que probablement permetrà un altre títol al Victòria. També el Tívoli té previst un musical de nou format per a finals de febrer: un muntatge que repassa els 80 anys d'història del cinema Bollywood a l'Índia.
+ Nina, al centre, interpretant Money, money, money, al Lope de Vega de Madrid.
Julia Gómez, directora general de Stage Entertainment Espanya, té molt clara la recepta per triomfar al BTM: «Volem dissimular al màxim l'aspecte de palau d'esports.» També juguen amb un trumfo a la mà: tenir els drets d'un musical de gran format que té èxit arreu del món, des que es va estrenar el 1999. De fet, l'argument que han trobat per als fracassos dels musicals anteriors al BTM (des de Gaudí i Bagdad Cafe a Los Tarantos) és que «Barcelona mai no ha tingut un gran títol», diu Gómez.
El BTM és només un escenari pont abans que Stage Entertainment disposi d'un d'explotació pròpia. Tot i que no ha volgut avançar esdeveniments, Julia Gómez aventura que haurà de ser algun amb una caixa escènica gran i que tingui un aforament d'uns 1.300 espectadors, una xifra imprescindible per assumir la inversió i les despeses dels muntatges. A Barcelona, aquest aforament només el tenen BTM (1.800), el Novedades, ara tancat (1.600), el Tívoli (1.600), l'Apolo (1.224) i el Victòria (1.150).
Nina va acceptar assistir al càsting que li recomanava la directora general, just després de treballar en el programa Operación triunfo, creient que el muntatge tindria una vida de mig any. Els responsables internacionals de Stage Entertaiment van triar-la. En realitat, l'èxit l'ha catapultat a fer més de mil representacions, superar el milió d'espectadors i crear una mammamania digna de club de fans de grups de pop. A Madrid, s'acomiaden definitivament el 3 de juny, 30 mesos després d'alçar el teló.
60 MIL CATALANS A MADRID
Nina insistia, des de fa temps, que aquest musical s'havia de veure a Barcelona. Un 6% del milió d'espectadors (60.000 persones) han viatjat des de Barcelona, segons dades de l'empresa. Nina intueix que funcionarà també perquè persones allunyades del sector teatral s'han felicitat en conèixer la notícia que es faria a Catalunya. Per ella, escoltar el carrer és més vàlid «que les audiències televisives.» Nina és l'única actriu que seguirà en el cartell. Les altres hauran de repetir càsting. També Mariona Castillo, Sofi, que no descarta seguir amb el seu idil·li amb aquesta obra, tot i que apunta a provar noves propostes. El paper de Sofi de la producció madrilenya va estar a punt d'estroncar tot el projecte. Cap noia valia per als rígids responsables del càsting. Fins que van rescatar Castillo d'un DVD d'entre un miler de candidates. L'actriu, que llavors completava estudis a Liverpool de cant i va assistir al càsting sense gaire convicció, ha estat la troballa, la filla que tota mare voldria tenir.
Stage Entertainment ja té seu a Barcelona, des d'on treballa per implantar-se a la ciutat. Entenen que el musical ha d'arrelar en un públic molt ampli, tenint molt presents les ofertes amb els operadors turístics. Aquesta ha estat una de les raons que descartessin, de seguida, fer una nova traducció del musical al català. Ara, l'empresa planta dos títols significatius que busquen públic diferent. Mamma mia! remet al grup musical Abba, amb què han atret un ampli ventall d'edat dels espectadors, amb una forquilla de trenta anys de diferència. Hi poden anar avis amb néts, pares i parelles joves. La música comercial dels anys setanta i vuitanta d'aquest mític grup de vestits llampants, guanyadors d'Eurovisió amb Waterloo el 1974 i víctimes de la premsa rosa, transporta l'espectador més veterà trenta anys enrere. Aquest no té cap mania de posar-se a ballar desenfrenadament a la filera cinc de platea els seus èxits de joventut. Pel que fa a Cabaret, busca un públic jove amb una peça un pèl sòrdida i de tauletes i llums vermelles a les primeres fileres de l'Apolo. En prevenda, ja tenen 7.000 entrades venudes per als dos primers mesos –un resultat que els encoratja–. Pel que fa a les entrades de Mamma mia!, es posen a la venda avui. A Madrid, un 55% de les entrades són de fora de la ciutat, els de la capital «només hi van quan conviden el cosí de València», diu Julia Gómez.
MÉS MUSICALS
El panorama de musicals de la temporada vinent promet. Pel que s'ha anunciat, Grease tornarà fins al novembre al Victòria. L'entrada del nou muntatge musical de Dagoll Dagom, Boscos endins, comportarà una gira de Grease, probablement per tot l'Estat. La durada de l'obra de Stephen Sondheim i James Lapine, estrenada el 1987 a Broadway, encara no se sap, tot i que probablement permetrà un altre títol al Victòria. També el Tívoli té previst un musical de nou format per a finals de febrer: un muntatge que repassa els 80 anys d'història del cinema Bollywood a l'Índia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada