30 de novembre 2008

Joan Pera


http://diarimaresme.com
24 de novembre de 2008


Joan Pera (Mataró, 1948) ha dedicat tota la seva vida professional al món de l’espectacle, això sí, tocant totes les tecles: cinema, teatre, televisió, doblatge, ..., i ha fet papers de tota mena, habitualment associats al món de la comèdia. Recentment, el popular actor mataroní ha rodat el seu primer llargmetratge, “Forasters”, on interpreta un paper dramàtic que l’envelleix dels 54 als 94 anys.

El mèrit d’un artista és saber conviure amb moments d'excessiu treball, amb d'altres que no n’hi ha tant?
Nosaltres fem una feina que té molts alts i baixos. Com l'èxit no depèn de nosaltres, sinó d'una cosa tan subjectiva com ho és el gust del públic o del crític, és clar, estem subjectes a aquesta subjectivitat. Nosaltres som la nostra pròpia màquina; si ens espatllem s'acaba el treball i l'ingrés. Per això, quan hi ha feina procures fer-la tota perquè mai no saps si l'endemà o al cap d'una setmana en tindràs. Per altra cantó, els actors som persones molt vulnerables a l'estimació dels altres. Quan et criden per una feina, encara que en tinguis molta, si et mostren un interès per tu t'afalaga, i mai diem no. Llavors, les 24 hores del dia són curtes per fer-ho tot.

Com es pot representar una obra de teatre milers de vegades sense cansar-se?
Fent-la com si fos el primer dia. El gran secret de l'obra de teatre és el contacte amb el públic. Tota la gent que ve a veure't, ve a una funció única. La funció d'avui no serà la funció de demà perquè la relació amb el públic sempre és nova. Això fa que un dia pots improvisar i potser demà no. En realitat només existeix una representació que és la d'avui.

Malgrat l’èxit que ha assolit en el teatre, sempre ha mantingut la seva feina de doblatge. Què li aporta aquesta especialitat interpretativa?
Quan vaig començar a fer teatre, mai de la vida m'hauria imaginat que acabaria fent doblatge. M'ho va proposar un gran amic meu, en Joan Borràs, i a mi em va semblar que no estava malament. Són coses que han anat venint i m'ha ajudat molt, doncs he doblat a grans còmics internacionals com en Woody Allen, Jerry Lewis, Donald O'Connor, ..., que han estat els meus Master Class. M'ha anat molt bé, primer, perquè he doblat molt i, després, perquè he tingut uns grans mestres durant molt de temps i durant moltes hores. Fa més de 30 anys que doblo i han estat per a mi com unes classes particulars on he adquirit un gran coneixement de personatges, tècniques i estils que he anat incorporant a la meva vida.

A més, vostè ha conegut personalment un dels actors que dobla, en Woody Allen. Com és en persona?
És igual que a les pel·lícules. En Woody Allen és una mica com jo. Difícilment farem una obra de teatre o una pel·lícula que no se'ns noti que som nosaltres. En Woody Allen és un actor que aporta a la seva actuació la seva manera de ser; no té dualitat. En Woody Allen fa de Woody Allen, i quan va pel carrer és ell mateix.

El darrer Onze de setembre es va celebrar el 25è aniversari de TV3. Precisament, vostè va presentar el primer programa. Com ho recorda?
Va ser un fet circumstancial perquè jo no volia fer-ho perquè no soc presentador. Però com era una persona coneguda, em van insistir molt i vam fer aquesta història conjunta d'inaugurar TV3.

A la sèrie “Tretze anys i un dia” treballa amb el seu fill Roger. Com és la relació d’actors professionals que alhora són pare i fill?
Som la única sèrie de televisió del món on pare i fill fan de pare i fill. Encara que en Roger ja no viu a casa, ens veiem molt sovint per dinar o sopar i sempre estem molt pendents de la funció.

Després de tants anys compartint escenaris, sis anys amb “La extraña pareja”, es gairebé impossible no associar-lo amb el magnífic actor Paco Morán. Què ens pot dir d’en Paco com a professional i com a persona?
Sí, sis anys amb "La extraña pareja", tres amb "La jaula de las locas" i quasi tres amb "Mamaaà". En Paco és un crack! Ha arribat on ha arribat perquè és una persona única y especial en el món del teatre. Com a persona humana és entranyable. Hem tingut i tenim una relació gairebé de germanor, de companys de fatigues, doncs hem viscut força anys junts, i tant ell com jo ens recolzàvem. Si la nostra relació no hagués sigut bona no hauríem durat.

En el seu primer llargmetratge, la pel·lícula “Forasters” de Ventura Pons, ha abordat un paper dramàtic. Com s’ha trobat amb aquest canvi de xip?
J.P.: Jo vaig pensar que no ho sabria fer perquè he fet molt poc dramàtic. De totes maneres, una pel·lícula crea un món on tot et porta cap al que estàs fent; entres dins d'una història, et deixes dur per ella, i tot és molt més fàcil. Em van dir que només havia de posar la meva humanitat i prou. Aviat veureu si me’n surto o no.

I quan la podrem veure?
Possiblement la pel·lícula s'estrenarà a finals d'any

Parlant de cine, recentment li van lliurar el Premi Cinematogràfic Família. Què ha significat aquest distintiu per a vostè?
Va ser una sorpresa molt gran perquè em van donar un premi abans de començar a fer imatge de cine. En realitat m'ho van donar més per la meva relació amb el món del doblatge que no pas per la d'actor de cinema. Però també m'ho donaven per una manera de ser i això ho agraeixo molt. Vaig brindar aquest premi a tota la gent del doblatge que fa tants anys que estan en el món del cinema i no se'n recorden mai.

Quan mira enrera, amb tants records, obres, actors i actrius del passat, creu que el teatre català compta amb bona salut gràcies al seu bagatge?
La veritat és que a Catalunya ara hi ha un nivell teatral artístic com mai no hi havia hagut. També és veritat que sempre ha estat una terra amb molt bons actors, actrius i directors de teatre. Catalunya ha sigut molt teatrera en el sentit que a cada poble hi ha un grup d’aficionats de teatre, on es fan obres de tot tipus. Aquesta llavor de tants anys, des de la Renaixença cap aquí, ha ajudat molt per fer una política teatral des de les institucions - Ajuntaments, Generalitat, Conseller de Cultura,... -, amb ajuts importants. A qualsevol lloc de Catalunya hi ha un teatre estable o una sala polivalent on també es fa dansa, ballet, ..., hi ha escoles; s’ha creat una estructura teatral que ha permès que el teatre explosionés amb tots els bons actors que hi ha al país.

Precisament, la majoria d’actors tenen una preparació acadèmica que es pot equiparar a qualsevol carrera universitària. Com ho valora?
Això és importantíssim! Un actor és aquella persona que té un ampli ventall de cultura i que la sap transmetre als demés. La feina d’un actor és transmetre els sentiments i quanta més cultura tingui, els matisos són més rics de tots cantons. Actualment, un actor surt d’una escola o institut del teatre amb uns coneixements i amb una informació teatral amplíssima, cosa que nosaltres no teníem. També, quan jo vaig començar al teatre ens veia un 3% de la població i avui en dia rebem entre un 20 o 25%. A més, difícilment veuràs una obra que et decepcioni. T’agradarà més o menys, però s’està fent un teatre amb una dignitat i una categoria molt important.

‘El salt de Nijinksy’ s’endú el Butaca al millor espectacle de dansa

www.capgros.com
25 de novembre de 2008

La gala celebrada a Premià guardona la companyia resident a Mataró i a Farrés Brothers, integrada pel també mataroní Jordi Farrés

per V. B. / ACN
fotos R. Gallofré

‘El salt de Nijinsky’, d’Art Trànsit Dansa, va ser guardonada ahir dilluns, dia 24, amb el premi Butaca a millor espectacle de dansa, en la gala celebrada al Pavelló d’Esports de Premià de Mar. L’obra d’Art Trànsit Dansa, companyia resident a la capital del Maresme, es va estrenar l’abril de 2007 al Monumental i s’ha representat, entre d’altres, al festival Grec i a Los Veranos de la Villa de Madrid. L’altre premi amb sabor local ha anat a parar a la companyia Farrés Brothers, en la qual participa el mataroní Jordi Farrés. El seu espectacle de titelles ‘Ovni’ ha estat guardonat amb el Butaca ‘Tel-Entrada’ a altres disciplines. Ovni presenta la història de dos astrònoms que busquen vida intel·ligent a l’Univers perquè a la Terra no n’han trobat.

El Salt de Nijinsky, obra de la coreògrafa mataronina Maria Rovira, es va imposar als tres rivals en la seva categoria, Mosaic mediterrani (NT Dansa), Mozartnu (MOM Produccions), i Nos pesa el corazón de los veloces (TNC). Rovira s’ha mostrat “molt il·lusionada” amb el guardó, que ha dedicat a tot el seu entorn i a la gent que ha fet possible que Trànsit sigui companyia resident a Mataró: “Des dels ballarins que van venir amb mi fins a l’Ajuntament, que ens ha deixat treballar amb confiança, passant pel director del festival Grec, que ens va programar a cegues”. Rovira ha destacat que el Butaca té “un valor especial” perquè és el públic en general qui el vota, i considera que el guardó pot “donar una empenta” al projecte de residència de la seva companyia a Mataró, iniciat el novembre de 2006. 'El salt de Nijinsky' encara segeix de gira: el 18 de gener es representarà a El Ferrol i el 24 del mateix mes a Madrid. Per la seva part, Jordi Farrés ha destacat la vàlua del Butaca que ha rebut Farrés Brothers, ja que ‘Ovni’ ha competit contra espectacles per a adults “en les mateixes condicons”. El mataroní, que actualment resideix a Igualada, ha destacat que hi ha un seguit de companyies d’arts escèniques per a infants com Farrés Brothers que “lluiten per dignificar el sector, considerant els nens i nenes no només com a públic de futur, sinó de present”. ‘Ovni’, que es va representar al Teatre Nacional, ha fet gira arreu de Catalunya amb més de 80 representacions en tan sols un any.

'Germanes', la gran triomfadora
La gran triomfadora de la gala dels Butaca, però, va ser la directora barcelonina Carol López, que es va endur un dels principals guardons de la nit amb 'Germanes', triada pel públic la millor obra de l'any. A més, la mateixa directora va recollir el premi al millor text teatral i l'actriu Maria Lanau, que fa el paper d'una de les tres germanes de l'obra, va ser reconeguda com la millor actriu de repartiment. L'altre gran nom de la nit va ser Júlio Manrique, amb 'La forma de les coses', que va rebre el Butaca com a millor director i al millor muntatge en petit format. Tant Germanes com La forma de les coses s’han pogut veure enguany a Mataró en la temporada estable de teatre i dansa del Monumental.

La cara més amarga de la gala la van veure els equips del 'El silenci del mar', de Miquel Gorriz, i 'Què va passar quan Nora va deixar el seu marit', de Carme Portaceli. Aquestes dues obres partien amb més nominacions que ningú, set i sis respectivament, però no van poder endur-se cap dels principals guardons de la nit. Pere Arquillué va rebre el Butaca com a millor actor a 'El silenci del mar' i Nani Valls va recollir un dels premis menors per aquesta mateixa obra, el de millor il·luminació. D'altra banda, els actors Lluïsa Castell, amb el Butaca com a millor actriu, i Manel Barceló, que va rebre el de millor actor de repartiment, van ser els únics guardonats de l'equip de 'Què va passar quan Nora va deixar el seu marit'.

La resta de premiats
La resta de premiats de la nit van ser 'Boscos endins' –millor musical i millor actriu de musical (Anna Moliner)–, 'Com pot ser que t'estimi tant' –millor escenografia–, 'Cabaret' –millor actor de musical (Víctor Masán)–, i 'A la Toscana' –millor composició original–, 'El llibertí' –millor vestuari–. En la categoria de cinema, el guardó a la millor pel·lícula va ser per a 'El orfanato', dirigida per Juan Antonio Bayona i protagonitzada per Belén Rueda. La pel·lícula ja va rebre set premis Goya. El Butaca al millor actor el va rebre Josep Maria Pou, pel seu paper a 'Barcelona, un mapa'; mentre que la millor actriu va ser Aïna Clotet, pel seu paper a '53 dias de invierno'. A més del premis destinats a diferents categories de les arts escèniques, així com els dedicats al cinema, dilluns a la nit es van lliurar dues Butaques honorífiques als escenògrafs Germans Salvador i al director Ricard Salvat, per la seva trajectòria dedicada al teatre. Els premis al millor mitja de difusió de teatre i cinema han estat per a Teatral.net i 'Cinema 3', del Canal 33.

Expertos subrayan contribución del género bíblico en la historia del teatro

www.terra.es
27 de novembre de 2008


Los expertos que participan en el seminario 'La Biblia en el Teatro Español' han destacado la importancia de los textos sagrados en este género literario, desde la Edad Media hasta nuestros días, como una forma de educación religiosa para el pueblo.

Así lo ha explicado a EFE uno de los asesores científicos del seminario, el profesor de la Universidad de Geneve (Suiza) y presidente de la Asociación Internacional de Hispanistas, Carlos Alvar.

El congreso, que concluirá el sábado, ha sido organizado por el Centro Internacional de Investigación de la Lengua Española (Cilengua), en San Millán de la Cogolla (La Rioja) y ha contado con la asistencia de 150 profesores universitarios y especialistas en teatro de más de veinte países.

Alvar ha recordado que hasta el siglo XX el teatro 'era la única forma cotidiana de entretenimiento' y en él 'desde la Edad Media, se reflejaba a la sociedad'.

En ese contexto 'se usaba la biblia como catequesis y para que llegase un mensaje religioso al pueblo se utilizaban pasajes bíblicos'.

Esta forma de expresión no se limitaba a España 'sino que hay ejemplos en toda Europa' y tras el descubrimiento de América 'se trasladó allí y prácticamente ha seguido así hasta hoy'.

'El cine y la televisión han roto ese esquema, porque ni el teatro tiene ya el papel de antes ni la biblia y la religión tienen tanta presencia en la sociedad', aunque 'todavía ocurre, principalmente en América y el cine también ha mostrado muchos pasajes bíblicos'.

Alvar ha subrayado que 'la biblia en el teatro ha sido una forma de educación visual a lo largo de la historia, servía para poner en los ojos del pueblo los misterios religiosos' y que hoy en día se mantiene 'en nuestra Semana Santa, en los belenes vivientes y en representaciones de la Resurrección'.

También ha subrayado que este congreso forma parte de un proyecto de Cilengua 'en el que queremos rescatar la dimensión literaria de la biblia' ya que 'es un campo en el que todavía hay cosas que estudiar'.

Terra Actualidad - EFE

29 de novembre 2008

Una sorpresa i un indiot en escena, en el primer espectacle de circ de Temporada Alta 'Devoris Causa'


www.avui.cat
26 de novembre de 2008


'Devoris causa', de la companyia Escarlata Circus, serà el primer espectacle de circ que es podrà veure a Girona en el marc del festival Temporada Alta

ACN
Girona

L'espai de l'Auditori de la Mercè es convertirà en una inusual carpa de circ on estrenaran aquest espectacle que promet posar en guàrdia els cinc sentits dels espectadors i, alhora, apel·lar al sentit comú.

El punt de partida és quelcom tan rutinari i quotidià com cuinar. A partir d'aquesta activitat comuna explicaran la història d'un personatge. El director de l'espectacle, Jordi Aspa, ha explicat que també hi ha una sorpresa que no han volgut desvetllar.

El dramatisme de 'Bondat', una història sobre el genocidi, impacta a la Biblioteca de Catalunya


www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2008

Escena del muntatge Bondat.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA

Desembarcament a Barcelona de dues produccions de la sala La Planeta de Girona, presentades a Temporada Alta. Al Brossa Espai Escènic s'hi programa Pensaments escrits al caure de les fulles, d'Ayub Can-Din, dirigida per Jordi Prat amb Muntsa Alcañiz i Xavier Ripoll interpretant una història que gira al voltant de l'Alzheimer. A la Biblioteca de Catalunya també hi apareix la malaltia, però per endossar-la al culpable de genocidi de Bondat, de Michael Redhill, i plantejar si s'ha de jutjar qui ha perdut la memòria.
El muntatge que Pere Puig fa de la peça, presentat com un thriller psicològic, acaba clavant cops a la sensibilitat de l'espectador, a qui s'obliga a reflexionar sobre com actuaria si visqués una situació semblant a la de la història. I a analitzar què és capaç de fer la gent bondadosa en una situació límit com ho va ser l'Holocaust.
Les preguntes ressonen amb força a l'escenari de la Biblioteca. Són les que formula un dramaturg jueu, àlter ego del poeta, novel.lista i autor de Bondat, quan es presenta davant de l'auditori després d'un dolorós procés de divorci, i comença a desgranar una història que havia promès no exposar mai. És el relat d'un genocidi i d'un procés per exigir comptes que es desenvolupa a la terra d'un personatge anomenat Althea, guàrdia d'una presó. La filla de l'acusat al.lega que el seu pare té Alzheimer mentre que el fiscal busca demostrar que fingeix la malaltia per escapar-se del veredicte de la justícia.

DESTRUCCIÓ MORAL
"Volia fer una història sobre la destrucció de la moral humana, i fer veure que la gent es veu forçada, de vegades, a fer coses terribles en nom de la seva història, la seva llengua o la seva pell", va explicar Redhill, present dijous a l'estrena. L'autor assegura que no obliga el públic a donar un dictamen moral. L'obra té prou força dramàtica per fer que les qüestions que planteja quedin obertes i sorgeixin diferents punts de vista.
L'intens treball dels sis actors, Cristina Cervià, que encarna el personatge que revela la història al dramaturg (Òscar Muñoz); el veterà Pep Cortés, com a sòlid genocida, i Berta Giraud, David Planas i Meritxell Planes, arrodoneix la funció. La interpretació de cançons de diferents països que han patit o pateixen conflictes bèl.lics, completa el treball interpretatiu i ajuda a crear l'atmosfera de la història.

Nit de Premis Butaca

www.avui.cat
26 de novembre de 2008

'Germanes' és, segons el públic, el millor muntatge i text teatral de l'any, i Maria Lanau ha estat reconeguda com a millor actriu de repartiment. L'altre gran triomfador de la nit ha estat Julio Manrique, amb 'La forma de les coses'. Ha rebut el Butaca com a millor director i al millor muntatge en petit format

ACN
Premià de Mar

La directora barcelonina Carol López ha sortit triomfant de la gala dels premis Butaca. Després de l'èxit i del seu descobriment per part del gran públic amb V.O.S., l'any 2005, López s'ha endut un dels principals guardons de la nit amb Germanes, que ha estat triada pel públic la millor obra de l'any. A més, la mateixa directora ha recollit el premi al millor text teatral, i l'actriu Maria Lanau, que fa el paper d'una de les tres germanes de l'obra, ha estat reconeguda com la millor actriu de repartiment. L'altre gran triomfador de la nit ha estat Julio Manrique, amb La forma de les coses. Ha rebut el Butaca com a millor director i al millor muntatge en petit format.

Germanes és, segons el públic, el millor muntatge i text teatral de l'any, un reconeixement que l'equip ha rebut aquesta nit en la tradicional gala dels premis Butaca. La directora, Carol López, es consolida així a la primera fila de la dramatúrgia catalana, després que l'any 2005 ja rebés el Butaca com a millor directora i pel millor muntatge en petit format amb V.O.S., la seva primera obra d'èxit.

Enguany, a més, Maria Lanau s'ha endut el guardó a la millor actriu de repartiment pel seu paper d'Agnès, una de les tres germanes que apareix a l'obra, al costat de Montse German i Aina Clotet. Germanes, una adaptació moderna de l'obra de Txékhov, explica la història d'una família plena d'odis i secrets que intenta viure en un clima d'aparent normalitat.

La cara més amarga de la gala l'han vist els equips d'El silenci del mar, de Miquel Gorriz, i Què va passar quan Nora va deixar el seu marit, de Carme Portaceli. Aquestes dues obres partien amb set i sis nominacions respectivament, però no han pogut endur-se cap dels principals guardons de la nit.

Pere Arquillué ha rebut el Butaca com a millor actor a El silenci del mar i Nani Valls ha recollit un dels premis menors per aquesta mateixa obra, el de millor il·luminació. D'altra banda, els actors Lluïsa Castell, amb el Butaca com a millor actriu, i Manel Barceló, que ha rebut el de millor actor de repartiment, han estat els únics guardonats de l'equip de Què va passar quan Nora va deixar el seu marit.

La resta de premiats
La resta de premiats de la nit han estat Boscos endins –millor musical i millor actriu de musical (Anna Moliner)–, Com pot ser que t'estimi tant –millor escenografia–, Cabaret –millor actor de musical (Víctor Masán)–, A la Toscana –millor composició original–, El salt de Nijinski –millor espectacle de dansa–, El llibertí –millor vestuari– i Onvi –millor espectacle d'altres disciplines–.

El orfanato, millor pel·lícula
En la categoria de cinema, el guardó a la millor pel·lícula ha estat per a El orfanato, dirigida per Juan Antonio Bayona i protagonitzada per Belén Rueda. La pel·lícula ja va rebre set premis Goya. El Butaca al millor actor l'ha rebut Josep Maria Pou, pel seu paper a Barcelona, un mapa; mentre que la millor actriu ha estat Aina Clotet, pel seu paper a 53 dias de invierno.

Butaques honorífiques
A més del premis destinats a diferents categories de les arts escèniques, així com els dedicats al cinema, aquesta nit s'han lliurat dues Butaques honorífiques als escenògrafs Germans Salvador i al director Ricard Salvat, per la seva trajectòria dedicada al teatre. Els premis al millor mitjà de difusió de teatre i cinema han estat per a Teatral.net i Cinema 3, del Canal 33.

'Germanes' i 'El Orfanato', triomfadores dels Premis Butaca

www.lamalla.cat
24 de novembre de 2008

Millor muntatge teatral i millor pel·lícula, respectivament

JOSE SOLER

El pavelló d'esports de Premià de Mar (Maresme) ha viscut aquesta nit la gala de lliurament de la XIV edició dels Premis Butaca que han tingut un palmarès molt repartit. Les votacions populars han determinat que sigui Germanes, de Carol López, el millor muntatge teatral de 2008 mentre que la millor direcció ha recaigut en Julio Manrique per La forma de les coses (considerada també Millor Muntatge de Petit Format). Els intèrprets Pere Arquillué (El silenci del mar) i Lluïsa Castell (Què va passar quan Nora...) han estat reconeguts com a Millor Actor i Millor Actriu de l'any teatral. En l'apartat de cinema, ha estat El orfanato de J.A. Bayona la que s'ha endut el guardó a Millor Pel·lícula, mentre que Josep Maria Pou (Barcelona, mapa d'ombres) i Aina Clotet (53 dies d'hivern) han estat considerats millor actor i actriu. La vetllada també ha servit per homenatjar el director de teatre Ricard Salvat i els escenògrafs Germans Salvador, amb el Butaca d'Honor.
--------------------------------------------------------------------------------

Altres guardons destacats són els d'Actor i Actriu de Repatiment en muntatges teatrals, que han recaigut en l'actor Manel Barceló (Què va passar quan Nora...) i l'actriu en Maria Lanau (Germanes). En altres categories, el muntatge El salt de Nijinski, d'Art Trànsit Dansa ha estat considerat el Millor Espectacle de Dansa, mentre que guardó al Millor Musical ha anat a parar a Boscos Endins, de Dagoll Dagom. El Butaca al millor Mitjà de Difusió de Teatre l'ha guanyat el portal Teatral.net, mentre que en la categoria de cinema el guanyador ha estat Cinema 3, del Canal 33.

¿Qué habría escrito Shakespeare si hubiese sido mujer?

www.lavanguardia.es
25 de novembre de 2008

Una obra que se representa en Barcelona imagina los personajes que habría creado una hermana mayor "calcada" al genio

Barcelona. EFE

La obra teatral 'Eileen Shakespeare', que se presenta a partir del 26 de noviembre en el Teatro Tantarantana de Barcelona dentro del ciclo 'Ella a Escena', indaga sobre qué tipo de obras habría escrito William Shakespeare si hubiera sido una mujer.

Texto original del francés Fabrice Melquiot, la obra, dirigida por Marta Gil Polo e interpretada por Elena Fortuny, abre el ciclo 'Ella a Escena' del teatro de pequeño formato barcelonés. 'Eileen Shakespeare' coloca al espectador en una situación ficticia dentro de la hipótesis de cómo sería un personaje como Shakespeare, en su tiempo, con su carácter y con sus inquietudes, si tuviera una hermana mayor "calcada" a él, según explica el teatro en una nota.

La obra indaga sobre cuál sería el futuro de esa mente privilegiada, especie de Shakespeare femenino, situada en el mismo espacio, en el mismo tiempo, pero con un sexo diferente.

Con el espectáculo, protagonizado por una Shakespeare femenina de nombre Eileen Shakespeare, el teatro abre un ciclo de cuatro obras con las que invita a hacer una reflexión sobre el mundo femenino mediante diversas visiones tanto de los dramaturgos como de los directores de los montajes que se presentan.

28 de novembre 2008

GUANYADORS PREMIS BUTACA 2008


www.teatral.net
26 de novembre de 2008

Butaca al Millor muntatge teatral
GERMANES - (La Villarroel)
Butaca al Millor Muntatge de Petit Format
LA FORMA DE LES COSES (Teatre Lliure / La Troca)
Butaca al Millor Espectacle de Dansa
EL SALT DE NIJINSKI (Art Trànsit Dansa)
Butaca al Millor Musical
BOSCOS ENDINS (Dagoll Dagom)
Butaca a la Millor Direcció Teatral
JULIO MANRIQUE - La forma de les coses
Butaca al Millor Actor Teatral
PERE ARQUILLUÉ - El silenci del mar
Butaca a la Millor Actriu Teatral
LLUÏSA CASTELL - Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit...
Butaca al Millor Actor de Musical
VÍCTOR MASÁN - Cabaret
Butaca a la Millor Actriu de Musical
ANNA MOLINER - Boscos Endins
Butaca al Millor Actor Teatral de Repartiment
MANEL BARCELÓ - Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit...
Butaca a la Millor Actriu Teatral de Repartiment
MARIA LANAU - Germanes
Butaca a la Millor Escenografia
JON BERRONDO - Com pot ser que t'estimi tant
Butaca al Millor Disseny de Vestuari
MONTSE AMENÓS - El Llibertí
Butaca a la Millor Disseny d'il·luminació
NANI VALLS - El silenci del mar
Butaca al Millor Text Teatral
CÀROL LÓPEZ - Germanes
Butaca a la Millor Pel·lícula catalana
EL ORFANATO - Juan Antonio Bayona
Butaca a la Millor Actriu Catalana de Cinema
Aina Clotet - 53 días de invierno
Butaca al Millor Actor Català de Cinema
José María Pou - Barcelona, un mapa
Butaca al Millor Mitjà de Difusió de Teatre
REVISTA TEATRALNET
Butaca al Millor Mitjà de Difusió de Cinema
CINEMA 3 - Televisió de Catalunya
Butaca 'Telentrada' a altres disciplines
OVNI - Farrés Brothers i Cia.
Butaca honorífica a tota una vida dedicada al teatre: Germans Salvador
Butaca honorífica a la trajectòria artística: Ricard Salvat

Artistes 'insubmisos' reivindiquen el teatre de debat


www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2008

• Indisciplines critica la invisibilitat dels creadors més transgressors

Carles Santos va presentar el festival tocant al solar de les Drassanes on hi va havia un local d'assaig.
Foto: JOSEP GARCÍA
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

La crisi econòmica està destapant la caixa dels trons entre molts col.lectius d'artistes de Barcelona, que reclamen a crits un canvi en la política cultural. Un d'ells és l'Associació d'Artistes Escènics (AAE), que, en vista que els teatres públics no els obren les portes, han decidit sortir al carrer i organitzar una marató de 24 hores d'actuacions, debats i accions. La primera edició d'Indisciplines començarà avui al migdia i continuarà sense descans fins demà en el que va ser local d'assaig de la companyia de dansa Erre que Erre, al carrer Pallars número 160 del barri del Poblenou.
El dramaturg Roger Bernat i el músic Carles Santos són de les cares més conegudes de l'AAE, un col.lectiu que desdenya l'etiqueta d'alternatiu i s'inclina per definir-se com a transdisciplinari. Bernat defensa que "el teatre hauria de ser un espai de debat, on s'escenifiquin els conflictes de la societat en què vivim" i denuncia que en el teatre públic no hi té cabuda la diversitat i es marginen els nous llenguatges escènics malgrat que anualment s'hi inverteixen 30 milions d'euros de fons públics.

CICLE RADICALS LLIURE
L'associació dirigeix els seus dards contra el Teatre Nacional de Catalunya, el Lliure i l'Institut del Teatre. Des del Teatre Lliure, on es programa el cicle Radicals Lliure que va néixer per arribar a mostrar la feina que fan els creadors més innovadors, el director Àlex Rigola afirma que "aquest teatre no té l'obligació de sostenir tots els col.lectius", defensa que Radicals Lliure ha obert un camí i apunta que "el més normal seria que tots aquests artistes tinguessin el seu propi espai".
La precarietat d'espais per a la creació a Barcelona és precisament un altre dels factors que ha encès la metxa d'Indisciplines. L'any 1998 existien 115 tallers d'artistes només al Poblenou i, deu anys després, només en queden 7. En barris amb tradició artística com són el Raval, la Ribera i Gràcia, les sales independents sobreviuen amb moltes dificultats.
L'Associació d'Artistes Escènics es va crear a finals de l'any 2007 i durant aquest temps s'han elaborat documents de reflexió sobre el futur del teatre públic i dels espais de creació que es presentaran a Indisciplines.

Deschamps i Makeïeff van tornar a Temporada Alta amb 'Salle des Fêtes', una comèdia esbojarrada

www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2008

• Transcorre en un local de música amenaçat per les grues

I. F.
GIRONA
Van tornar les eixelebrades criatures de Jér“me Deschamps i Macha Makeïeff a Temporada Alta. Aquells hilarants étourdis, rebuts amb estrèpit de riallades i aplaudiments l'any passat, van tornar dijous a Girona, però aquest cop amb més ganes de festa i de cridar l'atenció que d'una altra cosa. La parella de directors --Deschamps és nebot del mític Jacques Tati (El meu oncle)-- ens va portar la seva última parida: Salle des Fˆtes.
A l'escenari, un local musical agonitzant, el Macumba, amb la seva barra, instruments (bateria, guitarra...) i els trepants amenaçant des de l'exterior. Trastos per aquí i per allà, descontrol entre bastidors i les habituals portes batents per on surten disparats els còmics. La primera a aparèixer, encorbada i amb monyo a l'estil Aïda, és la suposada directora de la sala, que anuncia, ¡oh, la la!, una "vetllada de prestigi". Les anades i vingudes d'aquesta senyora --esquizoide en gestos i paraules-- embasten l'engranatge narratiu que consisteix a veure tot el personal disfrutant dels seus tres minuts de glòria. Des de la rodona i golafre noia de la neteja, fins al pencaire de l'obra, que s'ha colat a la festa. Tots es llancen a suplantar --amb els seus refilets, galls i divertides coreografies-- músics diversos. Des de Nirvana fins a Travolta, passant pel Bésame mucho, el reggae, el tecno i una Joan Baez massa repetitiva. Un llarg cançoner que deixa curta la dramatúrgia, per més surrealista i kafkiana que pogués ser.
Els gags esquitxen les actuacions de la troupe (el vestidor és impagable), mentre fora d'enquadrament se succeeixen algunes de les accions més divertides --intuïdes pels sons i l'imaginari de cadascú--. Això passa amb els animals de la funció. Un gos que espanta, i del qual només es veu la cadena XXL que el subjecta. I la pobra mixeta del més babau dels personatges que acaba devorada pel ca, per obra i gràcia de la Cruela de Vil de torn, l'atribolada directora. La festa va acabar entre merescuts i grans aplaudiments. Però s'hi va trobar a faltar Mr. Hulot.

27 de novembre 2008

La companyia mataronina Art Trànsit Dansa s'endú el Butaca al millor espectacle de dansa


www.totmataro.cat
25 de novembre de 2008

El públic reconeix 'El Salt de Nijinski', coreografia de Maria Rovira


‘El Salt de Nijinski’ de la companyia resident a Mataró Art Trànsit Dansa va endur-se ahir el premi Butaca al millor espectacle de dansa del darrer any. Els Premis Butaca es van lliurar ahir a Premià de Mar en el marc d’una gala que l’any passat s’havia celebrat a la capital del Maresme. Eren dos els protagonistes mataronins a la fila de sortida per endur-se algun dels Butaca, els premis de referència dins l’escena catalana però finalment l’actor Albert Triola no va guanyar, cosa que sí va fer l’espectacle que va signar la mateixa directora de la companyia, Maria Rovira.

Aquest és un reconeixement important per una companyia, Art Trànsit Dansa, resident a Mataró i que està preparant el seu següent espectacle, pel fet que és el públic mitjançant votacions a internet el que decideix els millors muntatges de l’any. ‘El Salt de Nijinski’, coreografia de Rovira, es va poder veure al Teatre Monumental l’abril de l’any passat, evoca el mític salt que el ballarí ucraïnès Vaslav Nijinsky (1890-1950) va fer el 1939, vint anys després d’haver deixat els escenaris.

Germanes, triomfadora de la nit
'Germanes' és, segons el públic, el millor muntatge i text teatral de l'any, un reconeixement que l'equip ha rebut aquesta nit en la tradicional gala dels premis Butaca. La directora, Carol López, es consolida així a la primera fila de la dramatúrgia catalana, després què l'any 2005 ja rebés el Butaca com a millor directora i pel millor muntatge en petit format amb 'V.O.S.', la seva primera obra d'èxit.

Enguany, a més, Maria Lanau s'ha endut el guardó a la millor actriu de repartiment pel seu paper d'Agnès, una de les tres germanes que apareix a l'obra, al costat de Montse German i Aïna Clotet. 'Germanes, una adaptació moderna de l'obra de Txékhov, explica la història d'una família plena d'odis i secrets que intenta viure en un clima d'aparent normalitat. Per la seva part, 'La forma de les coses', l'altre gran triomfadora de la nit, s'ha endut el guardó al millor muntatge en petit format i Julio Manrique ha rebut el premi en la categoria de millor director. L'obra explica la transformació que experimenta l'Adam, un noi insegur, per agradar-li més a la seva xicota, l'Evelin. El canvi d'hàbits i de personalitat, però, no acaba d'agradar als seus amics.

Premis importants

La cara més amarga de la gala l'han vist els equips del 'El silenci del mar', de Miquel Gorriz, i 'Què va passar quan Nora va deixar el seu marit', de Carme Portaceli. Aquestes dues obres partien amb més nominacions que ningú, set i sis respectivament, però no han pogut endur-se cap dels principals guardons de la nit. Pere Arquillué ha rebut el Butaca com a millor actor a 'El silenci del mar' i Nani Valls ha recollit un dels premis menors per aquesta mateixa obra, el de millor il•luminació. D'altra banda, els actors Lluïsa Castell, amb el Butaca com a millor actriu, i Manel Barceló, que ha rebut el de millor actor de repartiment, han estat els únics guardonats de l'equip de 'Què va passar quan Nora va deixar el seu marit'.

La resta de premiats
La resta de premiats de la nit han estat 'Boscos endins' –millor musical i millor actriu de musical (Anna Moliner)–, 'Com pot ser que t'estimi tant' –millor escenografia–, 'Cabaret' –millor actor de musical (Víctor Masán)–, 'A la Toscana' –millor composició original–, 'El llibertí' –millor vestuari– i 'Onvi' –millor espectacle d'altres disciplines–.

'El orfanato', millor pel•lícula
En la categoria de cinema, el guardó a la millor pel•lícula ha estat per a 'El orfanato', dirigida per Juan Antonio Bayona i protagonitzada per Belén Rueda. La pel•lícula ja va rebre set premis Goya. El Butaca al millor actor l'ha rebut Josep Maria Pou, pel seu paper a 'Barcelona, un mapa'; mentre que la millor actriu ha estat Aïna Clotet, pel seu paper a '53 dias de invierno'.

Butaques honorífiques
A més del premis destinats a diferents categories de les arts escèniques, així com els dedicats al cinema, aquesta nit s'han lliurat dues Butaques honorífiques als escenògrafs Germans Salvador i al director Ricard Salvat, per la seva trajectòria dedicada al teatre. Els premis al millor mitja de difusió de teatre i cinema han estat per a Teatral.net i 'Cinema 3', del Canal 33; respectivament.

Joan Pera fa l''idiota' en escena i debuta en el cine amb 'Forasters'

www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2008

• L'actor torna al Teatre Condal amb una comèdia de Francis Veber
• Protagonitza amb Anna Lizaran la nova pel.lícula dirigida per Ventura Pons

L'actor Joan Pera, al seu camerino del Teatre Condal.
Foto: MARINA VILANOVA
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

"En el nostre ofici d'actors o et mors de son o et mors de fam. O et vénen totes les feines alhora o no et truca ningú". Ho diu Joan Pera, que, ja fets els 60, porta entre insomnis la millor etapa de la seva vida. Així, mentre a aquesta edat la majoria es baralla amb la prejubilació forçada, a ell se'l rifen. Dilluns que ve estrena al Teatre Condal El joc dels idiotes, adaptació de la comèdia de Francis Veber, i divendres que ve debutarà en el cine com a protagonista de Forasters, un drama familiar dirigit per Ventura Pons, basat en l'obra de Sergi Belbel. A més a més, prepara la segona temporada de la sèrie 13 anys i un dia, que interpreta al costat d'un dels seus sis fills, Roger, l'únic que li ha seguit el rastre.
Pera torna al Paral.lel per "fer l'idiota". És l'innocent cambrer a qui, per resoldre un embolic de faldilles d'un ric empresari (Pere Ventura) i calmar la ira de la seva dona (Lloll Bertran), aparellen amb una top model (Gretel Stuyck). "És tan bona persona que l'utilitzen. Avui les bones persones només serveixen perquè les utilitzin", explica el còmic, que gasta cara de bona gent. "Sí, tinc pinta d'idiota. A vegades em prenen el pèl. Els que criden fan por i nosaltres estem més a mà", assegura. Això sí, a la farsa és un idiota amb sort: "Per primer cop faig una escena de llit i amb una top model. ¡Això no vol dir que em despulli!". La comèdia, que dirigeix Antoni Calvo, és en el fons "un cant en defensa de les bones persones", tret habitual en els embolics de Veber. "La vida fa moltes voltes i al final els idiotes acaben sent els altres".

NOVES PARELLES La vida de Joan Pera ha fet molts salts des que es va divorciar de Paco Morán --"ens estimem molt i desitgem tornar a treballar junts quan quadrin les circumstàncies"--. Va volar cap a l'èxit amb Oscar, una maleta, dos maletas, tres maletas..., en la bona companyia de Lloll Bertran; va tornar a TV-3, i divendres que ve s'estrenarà a la gran pantalla (cameos a part) amb un canvi de registre radical. La meitat de La extraña pareja, un gran èxit de l'escena teatral, debutarà al cine amb bombo i platerets, al costat d'Anna Lizaran, a Forasters, un drama que explora les relacions d'una família, castigada per dues pèrdues en dues èpoques diferents: els anys 60 i el 2000.
"Va ser una sorpresa tremenda. No m'havia plantejat fer cine i quan Ventura Pons, amb qui em vaig iniciar en el teatre, em va oferir el paper, li vaig dir que s'equivocava, que no sabria fer-lo. Jo sempre he fet riure". Al final, el cineasta va aconseguir convence'l amb quatre paraules: "Necessito la teva humanitat".
L'actor aboca la seva humanitat en el retrat del patriarca d'una família amb massa silencis. "Diuen forasters als seus veïns, però ells ho són en la seva pròpia família. No es comuniquen, conviuen però no es coneixen", explica la veu que dobla les neures de Woody Allen i que ara donarà la cara. La seva cara més dramàtica. "L'èxit és un accident i el fracàs, una lliçó. Jo el que vull és continuar fent una vida normal. La meva vida és el primer".

Dues superproduccions musicals fan lluir la cartellera per a nens


www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2008

Els protagonistes d'El vestit nou de l'emperador.
Foto: FERRAN MATEO
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

L'obstinació de Joan Font, director de Comediants, per oferir al públic infantil espectacles tan dignes com els del millor teatre per a adults, es materialitza avui amb l'estrena a la Sala Gran del Liceu de La Ventafocs. Es tracta d'una versió de l'òpera La Cenerentola "en què no hi ha cap nota que no sigui de Rossini". A més de les funcions escolars, l'obra estarà en cartellera per al públic familiar els dies 23, 29 i 30 de novembre i, ja el 2009, els dies 25 i 26 d'abril i 2 de maig. Abans de la seva estrena, ja s'havien adquirit més del 60% de les 32.000 entrades posades a la venda.
"És important obrir portes perquè els petits entrin en la música clàssica i l'òpera", diu Joan Font, que ja va dirigir la versió reduïda de La flauta màgica de Mozart, un espectacle que registra l'esfereïdora xifra de 600 funcions. La porta d'entrada a aquesta òpera que proposa Font és el més semblant a la versió per a adults que Comediants van estrenar la temporada passada. Tot i així, hi ha alguns canvis: s'han retallat les àries, l'orquestra ha reduït les seves dimensions (i s'ha afegit un instrument, el fagot), en lloc del savi Alidor és un ratolí el que explica la història i l'escenografia s'adaptat a l'escala infantil. El vestuari és el mateix que en la versió per a adults.

CANTANTS ACTORS
Anna Tobella, que ja va protagonitzar la mateixa obra amb La Faràndula de Sabadell, interpreta Angelina (la ventafocs). Un dels aspectes que més s'han treballat amb els set cantants actors ha estat el de la vocalització de les lletres en català amb la intenció que "s'entengui tot". "Hi ha un tipus d'òpera que està dins dels paràmetres clàssics i un nou corrent que mira de teatralitzar el gènere i a aquesta ens hi hem apuntat nosaltres", afirma Font.
La música festiva i mediterrània i els aspectes màgics del conte converteixen La Ventafocs en una aposta segura per al públic familiar. Tot i així, té diverses lectures que permeten el gaudi dels més petits, però també dels adults, que poden accedir a temes com el debat sobre la lluita de classes que planteja el conte de Perrault.
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obre també la seva sala gran per acollir El vestit nou de l'emperador, una adaptació musical del popular conte de Hans Christian Andersen. El millor d'aquesta adaptació, que estarà en cartell fins al pròxim mes de gener, és la música original creada pel jazzman Ignasi Terraza, al capdavant d'una orquestra de quatre músics que es converteix en un personatge més de l'obra.

EMPERADOR AMANERAT
La banda sonora de l'obra barreja jazz, gospel, rap, funk i òpera. El protagonista (Javier Canales) és un emperador molt amanerat amb veu de baix-gospel i els sastres que l'enganyen teixint un vestit invisible (Ferran Campabadal i Xevi Martínez) són dos tenors lírics.
És el tercer any que el TNC obre la Sala Gran a un espectacle familiar. Amb el títol del Nacional Petit, ofereix una programació que combina circ, titelles i màgia. Després d'El vestit nou de l'emperador, la companyia Los Excéntricos presentarà el seu nou muntatge, Rococó Bananas; el grup El Teatre de l'Home Dibuixat estrenarà Pedra a pedra, una obra en què els objectes inanimats cobren vida; l'il.lusionista Sergi Buka tornarà amb Umbra, i Boni protagonitzarà una funció de circ.

26 de novembre 2008

L'Aula de Teatre de Mataró organitza els monogràfics per al curs 2008-2009:


Escriptura teatral
Un taller teòrico-pràctic per a descobrir les tècniques de la creació de personatges, situacions i diàlegs d’una obra per a l’escenari.
Dimecres de 18.30 a 21.30 h
Del 7 de gener al 25 de febrer
8 sessions de 3 hores
Mínim: 10 alumnes
Cost per alumne: 100,80 €
* Per a l’admissió es valorarà currículum

Acrobàcia expressiva
Aprofundiment en el domini del cos per guanyar expressivitat teatral.
Dilluns de 19.30 a 21.30 h
Del 12 de gener al 8 de juny
20 sessions de 2 hores
Mínim: 10 alumnes
Cost per alumne: 140 €

Teatre social
Desenvolupament d’eines teatrals en l’àmbit del treball social.
Dissabtes de 11.00 a 19.00 h
14, 21, 28 de març/ 18, 25 d’abril/9 de maig
6 sessions de 6 hores
Mínim: 12 alumnes
Cost per alumne: 126 €

Pedagogia teatral
El teatre com a eina per educar en valors de convivència, pluralisme, treball individual i col·lectiu, iniciativa personal, sentit crític, responsabilitat, curiositat, creativitat etc.
Dissabtes de 10.00 a 14.00 h
18 i 25 d’abril i 9 i 16 de maig
4 sessions de 4 hores
Mínim: 12 alumnes
Cost per alumne: 56 €

Maquillatge Teatral
Tècniques bàsiques de maquillatge teatral i caracterització de personatges.
18 i 25 d’abril i 9 i 16 de maig h
Dissabtes de 10.00 a 14.00
4 sessions de 4 hores
Mínim: 10
Cost per alumne: 67,20 €
_______________________________________________________
MATRICULACIONS
Del 8 al 23 de desembre de 18 a 21 h a l’Aula de Teatre
C. de Juan Meléndez Valdés, s/n
Més informació: Tel. 93 757 08 73

Jordi Galcerán vende los derechos de 'El mètode Grönholm' a un productor de Broadway

www.lavanguardia.es
21 de novembre de 2008

Barcelona. (EFE).-

El dramaturgo Jordi Galcerán ha informado de que ha vendido los derechos de su obra "El método Grönholm" a un productor del distrito teatral neoyorquino de Broadway.

Galcerán que está viviendo un año sabático con su familia en Nueva York ha participado hoy en la sede barcelonesa de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), junto al dramaturgo Sergi Belbel, en un coloquio sobre la dramaturgia catalana actual.

El dramaturgo ha señalado que la venta de esos derechos está firmada y que ahora el productor de Broadway es el que tiene que buscar inversores capitalistas para llevar la obra a escena.

El coloquio de Galcerán y Belbel se ha celebrado con motivo de la edición por parte de la Factoría Autor de la SGAE de las obras "A la Toscana", de Belbel, y "Carnaval", de Galcerán.

Galcerán (Barcelona 1964) ha viajado a Barcelona para asistir al estreno de "Cancún", su última comedia, y lleva unos meses viviendo en Nueva York y escribiendo para televisión.

El éxito le llegó al dramaturgo catalán con "El método Grönholm" (2003), de la que se han hecho ya un centenar de versiones europeas y se ha representado en Argentina, Chile, Uruguay o México, entre otros países.

Dirigida por Sergi Belbel, "El Métode Grönholm" se estrenó en la Sala Tallers del Teatro Nacional de Cataluña cerrando la primera temporada del Projecte T-6 de nueva autoría.

La obra pone en escena a cuatro aspirantes a un trabajo, dispuestos a casi todo para conseguirlo y a someterse a una draconiana selección de personal.

El éxito de Galcerán es una parodia sobre la ambición y la competitividad y en su estreno fue interpretado por Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla y Jordi Diaz.

Galcerán ha coincido hoy con Belbel en decir que las obras de teatro de texto de autor "están en un momento espléndido".

25 de novembre 2008

El pallasso de moda a EUA du els seus números a Cornellà


www.elperiodico.cat
20 de novembre de 2008

• El nord-americà Bello Nock és l'estrella còmica del famós circ Ringling
• La ciutat es converteix en la capital mundial del 'clown' durant 10 dies

Bello Nock, en una actuació del Ringling.
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

Sense nas vermell, sense perruca i gairebé sense maquillatge, Bello Nock és l'ídol dels nens als Estats Units i, segons la revista Time, el millor
clown del món. L'estrella del circ Ringling, el mateix que va inspirar la pel.lícula L'espectacle més gran del món amb Charlon Heston, actua demà a la carpa de la plaça de Catalunya de Cornellà juntament amb altres primeres figures còmiques, com el rus Andrei Jigalov, el suís André i el trio catalano-francès Els Martini, entre altres. La gala Euroclowns obre la 13a edició del Festival Internacional de Pallassos, que durant 10 dies
convertirà Cornellà en l'aparador del clown més gran del món.
Bello Nock, que va actuar en aquest festival fa vuit anys quan encara no era una vedet, no passa des-
apercebut amb el seu pam de cabellera pèl-roja pentinada cap amunt i fixada amb gomina extraforta. Bello és l'hereu d'una tradició que es remunta a l'any 1772, quan la família Nock va començar a actuar en un circ suís. Els seus pares i els seus avis eren acròbates i amb 9 anys ell ja caminava sobre la corda fluixa. Als 41, és el còmic més temerari del món i ha protagonitzat escenes made in USA com penjar-se d'un trapezi fixat a un helicòpter i sobrevolar l'estàtua de la Llibertat.

DEBUT D'ANDREI JIGALOV I
si Bello és l'estrella dels pallassos de circ a Amèrica, Andrei Jigalov ho és a Rússia. La seva actuació a Euroclowns suposa el seu debut a Espanya i permetrà conèixer el seu estil únic, basat en l'humor del gest. També pertanyen a la tradició circense Els Martini, grup format per Llorenç Massot (membre de l'històric Trio Martini) i els seus fills, Sege i David.
Però el festival de Cornellà no només aposta pel clown de circ, sinó que ofereix espectacles còmics de teatre i de carrer. Marcel Gros, Leandre & Cia La Tal i Pep Callau i els Pepsicolen componen el repartiment local de la programació i en el sector internacional destaquen Peter Shub, el mim Daniel i The Housch- ma-Housch show. En aquesta edició es ret homenatge a Oriol Boixader
Orioli amb un cicle que presenta els seus tres últims espectacles.
El Festival de Pallassos de Cornellà és bianual i va néixer el 1984 com un homenatge a Charlie Rivel (s'acaben de complir 25 anys de la seva mort). En el seu apartat de
clowns de circ, es tracta d'una mostra única al món i té un pressupost de 400.000 euros. A més de funcionar com un aparador de l'humor en els seus múltiples registres (mim, absurd, irònic...), la mostra contribueix (amb exposicions, pel.lícules, conferències i tallers) a dignificar un gènere que a Espanya tot just està superant la fase dels pallassos de la tele Gabi, Miliki i Fofó.
Los Colombaioni, Leo Bassi, Slava Polunin i Les Luthiers són alguns dels 270 artistes que han passat pel festival, que aquest any amplia els seus escenaris. A la plaça de Catalunya s'hi sumen la Sala de Cinema Pisa, el Museu Agbar i el Centre Cultural García Nieto.

23 años de teatro para niños y jóvenes


www.magisnet.com
19 de novembre de 2008

23 Semanas Internacionales de Teatro para Niños de hasta 15 años
Zaida PÉRZ DE ARANDA


Desde octubre y hasta diciembre, se están celebrando las 23 Semanas Internacionales de Teatro para Niños y Niñas, que organiza Acción Educativa –miembro de la Asociación Internacional Small Size– en varios teatros madrileños, tanto a través de campañas escolares como de funciones abiertas al público en general. En esta 23 edición están participando compañías de España, Italia, Holanda, Reino Unido, Suecia y Francia.

Dirigida a niños de entre 18 meses y 15 años, esta cita teatral ha reunido ya durante 23 otoños a cerca de medio millón de espectadores gracias a 245 espectáculos y 1.859 representaciones. Además, todos los años cuenta con cursos y conferencias para los profesores participantes interesados en las artes escénicas, que por el momento suman 1.176.

Exploración de juegos
Dentro de la programación de las 23 Semanas Internacionales de Teatro para Niños y Niñas, durante estos días diversas escuelas infantiles podrán disfrutar de Pacama, de la compañía española Katársis. Dirigida a escolares de entre 2 y 5 años, esta obra es una exploración de juegos entre dos amigos que antes de dormirse descubren un mundo de aventuras que les distrae del sueño. Se trata de un espectáculo no verbal que se desarrolla como si fuera una coreografía de danza siguiendo el hilo de una banda sonora original creada en función del movimiento y las emociones de los personajes. Este sábado se puede disfrutar en abierto en La Casa Encendida de Madrid, a las 12 de la mañana.

Y la próxima semana, se representa en el Centro Cultural Paco Rabal Kolok, terribles vecinos, una obra para niños más mayores –a partir de 7 años– de la compañía italiana Fondazione Teatro Ragazzi e Giovani. También esta misma semana, la Sala Cuarta Pared acoge Otras luces, un espectáculo para niños de 3 a 6 años en el que, excepcionalmente, son los actores los que acompañan y sostienen la luz, y no al revés. Más información en la web www.accioneducativa-mrp.org.

Small Size
Acción Educativa pertenece a Small Size, la red europea para la difusión de las artes escénicas para la infancia, una entidad que fomenta iniciativas que sustentan el desarrollo de proyectos educativos y de formación para educadores, productores y artistas que se dirigen a los niños. Esta red cuenta con la colaboración de distintas organizaciones de 21 países europeos, que se relacionan a través de la web www.smallsize.org. Entre las actividades que ofrecen, se incluyen programas de formación para educadores, grupos de trabajo para artistas y expertos en primera infancia, y producciones teatrales para niños de 0 a 3 y de 3 a 6 años.

• Sueños de piedra es la última creación teatral de la compañía de títeres Sol y Tierra, que propone a los más pequeños un acercamiento emocional y comprometido a un continente olvidado, África, tanto a través de la dura cotidianeidad como de los sueños y aspiraciones de dos niños y su madre. La historia tiene lugar en una aldea africana, donde una madre cocina piedras para que sus pequeños se queden dormidos esperando una cena que nunca llegará. Anochece y el sueño les invade, transportando a los niños a mundos fantásticos en los que se les plantearán enigmas y conflictos que resolverán con la colaboración del público. Sueños de piedra podrá disfrutarse en diferentes escenarios y ciudades durante los meses de noviembre, diciembre y enero. Más información y fechas en la página web
www.solytierra.com.

Teatro Clásico de Sevilla recupera 'La Celestina' bajo la estructura de la tragedia clásica

www.lukor.com
19 de novembre de 2008

La compañía reclama al Ayuntamiento que esté "más despierto" y "se esfuerce" por apoyar iniciativas de este calado

SEVILLA
(EUROPA PRESS)

La Compañía de Teatro Clásico de Sevilla recupera la obra de Fernando de Rojas 'La Celestina' bajo la estructura de la tragedia clásica y en versión de Alfonso Zurro, la cual se representará en el Teatro Lope de Vega de la capital hispalense a partir de mañana y hasta el próximo domingo 23.

Según explicó en rueda de prensa el dramaturgo, el texto original de 'La Celestina', uno de los "más importantes después de 'El Quijote' en Lengua Castellana, ha sido tratado en esta versión haciendo hincapié en la "claridad de la narración y la trama, para que la historia, al igual que el lenguaje, lleguen limpios al espectador actual".

Asimismo, Zurro ha querido anclar del desarrollo de la obra sobre el "aliento de la tragedia clásica", para lo que se vale, entre otros elementos estructurales, de un corifeo representado por Pleberio, el padre de Melibea, y un coro, integrado por todos los actores que van a intervenir en la función, los cuales mantienen el "carácter ejemplarizante de la obra original, dando, a su vez, una visión innovadora y original".

En esta línea de vocación innovadora, el personaje de la Celestina será interpretado por el que fuera director del Centro Andaluz de Teatro (CAT) y veterano actor Roberto Quintana, quien aseguró que el texto de Zurro supera "por primera vez todas las confusiones que genera normalmante en el espectador la obra original".

Quintana consideró que la Celestina es un personaje "que está por encima del bien y del mal o del género masculino y femenino". "En definitiva, la Celestina está por encima de todos, del dramaturgo, del director de escena o del propio actor, es un personaje que excede el escenario por su grandiosidad teatral", apuntó.

Según señaló el actor, el objetivo final de su interpretación es que el público "asuma a la Celestina como un personaje de su imaginario y su espacio vital, un personaje poliédrico que pervive entre nosotros y que no sólo se dedica al negocio de la prostitución, sino que tiene muchas posibilidades".

Por su parte, el director de la obra, Ramón Bocanegra, indicó que la puesta en escena es "muy sencilla", de estética clásica, siguiendo la línea de actuación de la compañía sevillana, articulada a través de "retablos a modo de imágenes que pretenden representar las ilustraciones de la propia pieza" y facilitan la contextualización de los personajes y episodios en la época en que se desarrollan en el texto original.

"No por ello, vamos a dejar de proponer una visión que renueve el mito --matizó--, desvinculándolo de los tópicos y presupuestos que normalmente se asignan a esta tragicomedia".

"HUÉRFANOS DE AYUDA"

Por otro lado, la Compañía de Teatro Clásico quiso hacer una llamada de atención al Ayuntamiento de Sevilla para que esté "más despierto" a la hora de apoyar propuestas escénicas que constituyen una "importante fuente de empleo --por la entidad han pasado unos 50 actores-- y satisfacen al público", facilitando las representaciones teatrales en determinados enclaves de la ciudad y favoreciendo la concesión de subvenciones.

Así, Bocanegra reconoció que "hay importantes desfases" entre las producciones que cuentan con un presupuesto "adecuado" y las que tienen un presupuesto "de risa" como es el caso de la Compañía de Teatro Clásico de Sevilla, cuando el objetivo final es el mismo: satisfacer al público.

"La Administración debe de ser más avispada y esforzarse porque iniciativas como la de esta compañía no lleguen a abortar, pues el desajuste entre el trabajo realizado continuamente por la entidad y los apoyos recibidos es muy grande y puede ser que un día esta iniciativa no pueda seguir adelante", lamentó.

En este sentido, el productor Juan Motilla admitió que sus producciones "no tienen cabida" en espacios escénicos habituales de la ciudad como el de la Sala Cero, La Imperdible o el Teatro de Salvador Távora, espacios a los que "se ha dirigido el grueso de la ayuda del Ayuntamiento, dejando huérfanos a proyectos como el nuestro, que hacemos cosas para la ciudad, pero sin el apoyo de la ciudad".

De este modo, refirió que durante el verano pasado, la compañía afrontó el trimestre escénico partiendo de un presupuesto de "menos 80.000 euros y contando sólo con la confianza en la recaudación de taquilla", lo que supone un "riesgo muy grande que nadie está dispuesto a cubrir por nosotros". Además, criticó las "dificultades" que pone la Administración a la hora de permitir la representación de sus obras en espacios "singulares" de la ciudad. "Lo normal es que tarden meses en contestar a nuestras propuestas y que, finalmente, nos digan que no", señaló.

La Compañía de Teatro Clásico de Sevilla es una compañía relativamente joven, fundada en 2005, pero que trae consigo el bagaje y la experiencia de muchos profesionales de las artes escénicas que proceden de diferentes ámbitos como las compañías de teatro 'Esperpento' y 'La Tarasca', el Instituto del Teatro, la Real Escuela de Arte Dramático, el CAT o el mundo del cine y la televisión.

24 de novembre 2008

La programació “Anem al Teatre” del curs 2008-2009 rebrà més de 15.000 espectadors


www.totmataro.cat
20 de novembre de 2008

13.000 alumnes van assistir a les obres programades del curs passat
Redacció

Durant el curs passat, gairebé 13.000 alumnes de les escoles de Mataró van assistir a algun dels espectacles programats dins de la campanya “Anem al Teatre”, una proposta que acosta els més joves al teatre. Aquesta setmana, la presidenta de l'Institut Municipal d'Educació (IME), Conxita Calvo, el president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, la cap de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, Mireia Sabaté, i la cap de la secció tècnica de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, Mònica Ruz, han presentat la nova programació de la iniciativa.

Per a la campanya "Anem al Teatre" d'aquest curs 2008-2009 s'han programat 14 obres de diferents disciplines artístiques: teatre, música i dansa. Segons les inscripcions per aquest curs, es preveu la participació de 15.029 alumnes de 35 centres educatius de la ciutat. Malgrat aquesta xifra general, s'ha de tenir en compte que molts dels alumnes veuran més d'una obra.

Una proposta creixent
"Anem al Teatre" és un programa organitzat per les àrees de Cultura i Educació de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments per oferir espectacles de teatre, música i dansa als alumnes dels cicles educatius d'infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius dels municipis participants. Els objectius d'aquesta iniciativa són donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; crear nous públics de teatre, música i dansa amb l'educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d'oportunitats d'accés dels alumnes a l'oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica i afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i dels municipis veïns.

Des de la seva implantació a Mataró el curs 200-2001, la iniciativa ha vist augmentar les xifres de participació any rere any.

El bien y el mal combaten sobre el escenario del Talía

www.levante-emv.com
19 de novembre de 2008

La productora critica que se confunda el teatro con "las variedades" y el abuso de actores de televisión

Efe, Valencia

El Teatro Talía de Valencia acoge desde hoy al 7 de diciembre, la pieza teatral Cosmética del enemigo, una adaptación de la novela homónima de Amélie Nothomb que su director, José Luis Sáiz, ha convertido en "un combate entre el bien y el mal".
La obra -estrenada en Las Palmas y que tras su paso por Valencia iniciará una gira por España- es una coproducción entre Teatres de la Generalitat y Concha Busto. Los actores José Pedro Carrión y Jesús Castejón son los protagonistas.
Sáiz explicó que en la representación, el bien y el mal "no aparecen con caras conocidas", sino que el mal es "simpático y seductor", mientras que el bien es "enigmático", por lo que supone un "juego con el público".
Los espectadores "necesitan tener disposición a participar" en la función, explicó el director, aunque no de forma activa, sino en "un juego muy perverso en el que las cosas no son lo que parecen y el final sorprende desde el sentimiento".
Carrión incidió por su parte en que la obra es "un viaje maravilloso por el mundo de la pesadilla y del sueño" que "va a enganchar" al público.
La obra, en palabras de su director, "habla de la parte oscura de cada uno de nosotros", por lo que "invita al público a descubrirse", y son los espectadores los que eligen "hasta qué punto se identifican o se arriesgan".
Los protagonistas destacado que en la representación, que es "especialmente fuerte para las mujeres", "nos implicamos a muerte", y lamentaron que el teatro "no esté en la educación", porque "nos ayuda a ser mejores personas".
En esta línea, Concha Busto criticó que se confunda "el teatro con las variedades" y añadió que se están utilizando "actores mediáticos de televisión que no saben hacer teatro".
Todo el equipo de la producción se mostró encantado de representar la obra en Valencia, de donde proceden algunos de sus miembros, como Sáiz. Carrión destacó que el público valenciano es "caliente, emocionalmente predispuesto".

Doris Lessing a escena

www.abc.es
14 de novembre de 2008

MARÍA GÜELL
BARCELONA

El Teatre Lliure propone descubrir hasta el próximo 14 de diciembre una de las pocas obras teatrales de Doris Lessing. La directora Carlota Subirós eligió «Jugar amb un tigre» porque admira a la escritora y quería presentar al público su faceta como dramaturga.Subirós reconoce que aunque es un texto de los años sesenta -se estrenó en Londres en 1962- los debates que propone son muy actuales. «Muchos de los temas que plantea se han transformado pero no se han resuelto», puntualiza Subirós. La historia nos presenta a un grupo de seis personajes: tres hombres y tres mujeres.
«En la obra, Lessing habla de mujeres libres. ¿Qué significa ser una mujer libre?», reflexiona la directora. La protagonista es Anne Freeman (papel que interpreta Belén Fabra), cuyo apellido tiene un significado claro. Pero todos los personajes están en constante contradicción. «Jugar amb un tigre» transcurre a lo largo de una velada (una hora y cuarenta y cinco minutos) en la que se reúnen este grupo de «camaradas». El look de la función es sixty por deseo de Carlota Subirós, que ha querido conservar la época de su estreno. No hay músicas ni efectos especiales porque es una pieza absolutamente centrada en la palabra.
Lessing se enfrentó a una forma de teatro tradicional y lideró una línea rompedora bajo el amparo de la Royal Court de Londres. «Su teatro tiene una poderosa fuerza emotiva. visceral y autobiográfica», comenta Subirós. Esta obra fue considerada una de las piezas emblemáticas del teatro feminista de los sesenta, pero «me gustaría aclarar -dice la directora- que no es una reivindicación de derechos y deberes sino una reflexión profunda sobre la identidad personal, y el enfrentamiento con el otro». En el reparto: Anna Azcona, Joan Carreras, Belén Fabra, Alba Pujol, Albert Ribalta y Ernest Villegas.

23 de novembre 2008

El Principal recupera el teatro burlesco con ‘Melodies de Brouvell’


www.mallorcadiario.com
18 de novembre de 2008

PALMA

Durante diez días, del 21 al 30 de noviembre, el Teatre Principal de Palma pone en escena la obra ‘Melodies de Brouvell’, que recopila en cuatro actos cuatro antiguos entremeses mallorquines de los siglos XVIII y XIX adaptados por su director Pere Fullana.

Pere Fullana, que ya dirigió otras farsas teatrales en el Principal antes de su última restauración, ha manifestado que se mostraba muy satisfecho de poder volver a dirigir "una obra de teatro burlesco que recupera este género clásico que estuvo prohibido en Mallorca tras la Guerra Civil".

Fullana ha remarcado en rueda de prensa que "los entremeses simbolizan lo más tradicional del teatro burlesco que se representaba en Mallorca para las clases más humildes en teatros improvisados o en las plazas públicas".

En este aspecto, ha recordado que los entremeses eran obras con textos muy irreverentes que ridiculizaban a los políticos, los eclesiásticos y la alta sociedad.

El director de ‘Melodies de Brouvell’ ha informado de que los cuatro entremeses de la obra fueron seleccionados de una obra recopilatoria publicada por Antonio Serra Campins.

Fullana ha señalado que debido a su prohibición por el franquismo, decidió, con la colaboración de Joan Meliá, adaptar cuatro de estos entremeses ubicándoles temporalmente "en unos imposibles años cuarenta".

Por este motivo, en ‘Melodies de Brouvell’ confluyen ingredientes tan diversos como la tradición teatral burlesca, el cabaré europeo y la comedia musical americana.

Por su parte, el director del Principal, Joan Arrom, señala que el coste total de la representación asciende a 135.000 euros.

En ‘Melodies de Brouvell’ participan como actores Antoni de los Ángeles, Joan Bauçà, Aina Cortés, Jordi Camellas, Enric de las Heras, Lina Mira, Pere Pau Sancho y Xim Vidal, mientras que la música está a cargo de Miguel Angel Aguiló, Agustí Muñoz, Alfredo Ardanaz y Toni Cuenca.

Els XIV premis Butaca de teatre i cinema assoleixen un rècord de participació amb més de 7.000 votants

www.avui.cat
17 de novembre de 2008

Els premis Butaca de teatre i cinema de Catalunya tanquen aquest dilluns el període de votacions que es va obrir a principis d'octubre

ACN / Jordi Pujolar
Premià de Mar

Els premis Butaca de teatre i cinema de Catalunya tanquen aquest dilluns el període de votacions que es va obrir a principis d'octubre. En aquesta XIV edició s'ha batut un rècord de participació amb més de 7.000 votants. Aquests premis, molt valorats pels professionals perquè el públic és l'únic jurat que existeix, tornen enguany a Premià de Mar després de dos anys d'itinerància per la província de Barcelona.

D'aquesta manera és compleix l'acord amb la Diputació de Barcelona que obliga l'organització a tornar cada tres anys al municipi que els va veure créixer. El veredicte es coneixerà el pròxim dilluns en una gala que, per primera vegada, es retransmetrà per internet.

Un festival echado a perder

www.hoy.es
19 de novembre de 2008

JOSÉ MANUEL VILLAFAINA MUÑOZ


QUÉ ha pasado con el Festival Internacional de Teatro y Danza Contemporáneos de Badajoz? No entendemos el cambio de orientación echando a perder la apreciada imagen de un Festival significado y consolidado. ¿Por qué se llama ahora Festival de Teatro de Badajoz borrando su carácter internacional y su vínculo con la danza? ¿Por qué se ha eliminado la participación de compañías europeas y latinoamericanas? ¿Por qué no se hacen actividades paralelas? ¿Por qué faltó la animación teatral en varios puntos de la ciudad? ¿Por qué disponiendo de un considerable aumento de presupuesto se han reducido las compañías a la mitad? ¿Por qué su selección -concretada a propuestas de Cataluña, Madrid y Extremadura- no ha ofrecido una participación más representativa del panorama teatral español? ¿Por qué la programación se ha nutrido de 'bolos' del teatro comercial, que confunden la orientación del original Festival vanguardista y la posibilidad de reencontrar su esencia como fenómeno de comunicación para un público capaz de valorar esa alternativa teatral?

La 31 edición no responde a las expectativas, de prestigio y personalidad, del Festival pacense. Su programación de 11 compañías mal organizadas -con lagunas en el calendario de representaciones- sólo ha expresado el carácter dominante hoy día de los eventos con producciones que, puntualmente, se pueden ver en otras fechas de temporada: todo un surtido envuelto en papel celofán de espectáculos comerciales -elencos 'con trayectoria' o con actores de renombre- del escaparate 'cultural' cotidiano, reunidos a lo largo de dos semanas.

Un surtido en el que resalta la mediocridad y la decepción. Sólo destacaron dos espectáculos: 'La cena' de Els Joglars, inteligente reflexión satírica en torno al medio ambiente, que A. Boadella resuelve con indudable maestría en un espacio austero; y la ya clásica 'Cartón Village', de Teatrapo, fábula sin palabras sobre la pobreza, con montaje menos incisivo pero inundado de ideas divertidas.

Los malos resultados organizativos y artísticos del evento no aportan nada a un Festival «fiel a su objetivo de crecer y de innovar», que en otros años logró saltos cualitativos en la selección de espectáculos comprometidos con las nuevas tendencias y metas concretas -en jornadas y talleres con un alto nivel de coherencia, rigor y profesionalidad- sobre el papel que juegan los festivales trascendentes como lugar de encuentro y de diálogo. Y cabe recordar a sus organizadores, en los que hasta ahora había preponderado la modestia del sentido común al desbordamiento de la apariencia, la apuesta por la creación desde los comienzos del 'Festival Internacional de Teatro y Danza Contemporáneos de Badajoz', consolidado por el Patronato 'Badajoz 2000' (creado por Ibarra / Montesinos), tras meses de polémicas y presiones de grupos culturales. Con el cambio del evento hay dos Festivales de Teatro de Badajoz: uno, el del López de Ayala y otro, el del Auditorio Municipal (que organiza la concejala Rodríguez Píriz). El primero con mucho presupuesto y el segundo con poco. Pero ambos con producciones semejantes a las de la época del NO-DO.

22 de novembre 2008

La companyia Els Vinclets Teatre estrena TALLER DE FANTASIA de Josep M. Benet i Jornet amb música de Dani Escorsa.


Un espectacle musical per a totes les edats.

A les dotze de la nit, les joguines de l’habitació d’un nen prenen vida i estan disposades a passar-ho d’allò més bé. Una nina i una baldufa, acompanyades d’un soldadet de plom i un putxinel·li, obriran la seva fantàstica capsa, on hi guarden unes disfresses màgiques i viatjaran pels racons més remots del planeta vivint mil aventures: des de la visita a un planeta llunyà fins als temps més prehistòrics.

L'Equip creatiu el formen:
Actors: Maria Berenguer, Gerard Flores, Oriol Roca i Marta Vila
Músics: Marc Abril (baix), Enric Punsola (guitarres), Jordi Ribas (percussió) i Gemma Sancho (piano i teclats).
Direcció: Marc Molina
Producció: Els Vinclets Teatre
Arranjaments i direcció musical: Gemma Sancho
Coreografia: Aina Irina Mosses i Maria Berenguer
entre d'altres.

Aquesta primera actuació tindrà lloc a l'Espai Escènic Tísner de Barcelona (C. Viladomat 2-8, cantonada amb Av. Paral·lel · Metro L3 Poble sec / L2 Sant Antoni) el diumenge 23 de novembre a les 12'00h.

Els XIV premis Butaca assoleixen rècord de participació


www.totmataro.cat
19 de novembre de 2008

El proper dilluns tindrà lloc la gala que es podrà veure per Internet
Redacció – ACN

Els premis Butaca de teatre i cinema de Catalunya tanquen aquest dilluns el període de votacions que es va obrir a principis d’octubre. En aquesta XIV edició s’ha batut un rècord de participació amb més de 7.000 votants. La xifra dobla el nombre de vots dels primers anys, quan eren poc més de 3.000 persones les que els decidien. Els premis Butaca, molt valorats pels professionals perquè el públic és l’únic jurat que existeix, tornen enguany a Premià de Mar, ciutat que els va veure néixer i creixer durant onze anys, després de dos anys d’itinerància per la província de Barcelona. El veredicte es coneixerà el pròxim dilluns en una gala que, per primera vegada, es retransmetrà per Internet.

Chéreau retorna al text en estat pur amb 'La Douleur' de Marguerite Duras, estrena mundial a Salt

www.avui.cat
20 de novembre de 2008

ACN / Marina López
Girona

El director francès Patrice Chéreau retorna al text en estat pur amb la posada en escena del text de Marguerite Duras 'La Douleur'. L'espera a vegades desesperada d'una dona que té el marit deportat en un camp de concentració centra la història que interpretarà sola damunt l'escenari durant una hora i mitja l'actriu Dominique Blanc.

Chéreau ha explicat que van començar a interpretar el text a duo entre ells dos per les ganes de treballar plegats fins que finalment han volgut crear una obra que estrenen aquest divendres al Teatre de Salt. Al tàndem s'hi afegeix el coreògraf Thierry Thieû Niang que és el primer nom que signa juntament amb Chéreau la direcció d'una obra de teatre.

21 de novembre 2008

La campanya Anem al Teatre rebrà prop de 8.000 alumnes mataronins


www.capgros.com
19 de novembre de 2008

La programació del curs 2008-2009 compta amb 16 muntatges de qualitat i que comprenen teatre, música, circ i dansa

per V. B.
La presentacio de la iniciativa

Programació de teatre, música, circ i dansa amb companyies de qualitat i prestigi, adreçada als alumnes de l’educació infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius. Així es presenta la novena del programa Anem al Teatre 2008-2009 de Mataró, una iniciativa molt consolidada, que arriba a la novena edició, organitzada per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l’IMAC i l’IME. Enguany, està previst que prop de 8.000 alumnes mataronins assisteixin com a mínim a una de les 14 obres proposades, que comprenen tot tipus de disciplines. Molts d’aquests alumnes veuran més d’un muntatge, així que la previsió és comptar durant aquest curs amb uns 15.000 espectadors, gairebé 3.000 més que a la temporada anterior, d’un total de 35 centres escolars.

“El factor vital d’aquesta programació és la qualitat dels espectacles”, ha assegurat el president de l’IMAC, Sergi Penedès, en la presentació de la campanya. Els organitzadors consideren que això està garantit, gràcies a la presència de conjunts com l’Orquestra Simfònica del Vallès, actrius com Rosa Gamis (que presentarà l’obra Rosita, història d’una florista), o muntatges com Ruddigore o la nissaga maleïda d’Egos Teatre (nominat a quatre premis Butaca) o Papagnini, basat en un repertori de música clàssica i que ja s’ha representat aquest mateix dimecres per als escolars. L’objectiu principal d’Anem al Teatre, en tot cas, és habituar els infants i joves al consum cultural i consolidar-los com a públic de cara al futur. “Hem d’acostumar els infants i joves a accedir als equipaments culturals de les seves ciutats”, ha destacat la cap de la secció tècnica de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació. Totes les obres venen acompanyades per guies didàctiques perquè els professors treballin les obres amb els seus alumnes.

Saber estar en la vida pública
Més enllà de crear públic futur per a les arts escèniques, el projecte Anem al teatre també ensenya els alumnes formes de comportament cívic més enllà del recinte escolar. “Anar al teatre i tenir un comportament respectuós genera actituds de saber estar en la vida pública” ha explicat la regidora d’Educació, Conxita Calvo. Segons ella, el fet que el projecte hagi arribat a la novena edició mostra la “satisfacció” que implica participar-hi per part dels centres docents.

La Fundació Romea col.laborarà amb l'escena alternativa


www.elperiodico.cat
13 de novembre de 2008

• L'entitat impulsa l'anàlisi econòmica del sector i el suport a la nova creació

Canut, director de la Fundació.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

La Fundació Romea, organisme sorgit de l'empresa Focus com a instrument de reflexió, innovació i diàleg entre les arts escèniques, la cultura i la societat catalana, va presentar ahir les línies d'actuació que defineixen la seva setena temporada, que es caracteritza per l'augment d'actes i l'inici de dues noves àrees de treball. La primera, Anàlisi i prospectiva, impulsa la defensa de les arts escèniques com un factor de desenvolupament socioeconòmic. Per fer-ho, segons va explicar el seu responsable, Xavier Marcé, es desenvoluparan estudis que analitzin rigorosament l'impacte econòmic del sector a Catalunya i a Espanya, començant pel període 2005-2007. "Un sector s'estructura sobre dades i elements contrastats, i en les arts escèniques no en tenim. Falta un observatori objectiu que reculli i estudiï les dades del sector cultural i que ens ajudin a regularitzar-lo".
Una altra de les novetats, sota l'epígraf R+D, busca la col.laboració amb els creadors i espais de l'escena emergent. "Primer volem analitzar les noves tendències que aportin coneixements i investigació al panorama escènic català. Volem retratar l'escena off off de Barcelona i dialogar i oferir recursos perquè puguin investigar més en la seva feina", va relatar Marcé.
Concebut des de la Fundació com a "lloc de reflexió i agitació cultural", l'Espai Bras, dirigit per Ángel Alonso, que en edicions anteriors acollia el Romea, s'expandeix a dues sales més del grup Focus: el Goya i La Villarroel. Destinat a debatre sobre les temàtiques de les obres teatrals representades, la seva primera activitat serà --el 22 de novembre al Goya-- la tertúlia L'ensenyament al segle XXI, amb motiu del muntatge Els nois d'història. Per una altra part, el Premi Fundació Romea de Textos Teatrals pren el nom de Premi Miquel Lumbierres, en homenatge al fundador i anterior director general de l'entitat, mort el 2006.

CONTES SOLIDARIS
També s'amplien els actes paral.lels que engloba Romea Plus, que va apujar el teló al setembre amb la conferència magistral d'Alfonso Guerra La política cultural de la II República. L'èxit de la lectura dramatitzada de Don Juan Tenorio, que va reunir Mario Gas, José María Pou i Constantino Romero, entre altres, ha portat el director de la Fundació, Carles Canut, a "institucionalitzar" aquesta lectura. Entre les pròximes activitats figuren la Marató de Contes (22 de novembre), en benefici dels projectes del missioner Ángel Olaran a Etiòpia, i ¿Nochebuena, Nochevieja? (8 de desembre), amb textos, música i artistes de Veneçuela i Cuba.

20 de novembre 2008

L'actriu Belén Fabra salta al Lliure amb 'Jugar amb un tigre', de Doris Lessing



13 de novembre de 2008

Retorn Belén Fabra, a l'exterior del Teatre Lliure.
Foto: JOAN CORTADELLAS

I. F.
BARCELONA

Va passejar la seva etèria nuesa per la Plataforma de Calixto Bieito, que la va reclutar també com a aguerrida Flor de Cavalleria de Tirant lo Blanc. Ara, Belén Fabra (Tortosa, 1977) ha saltat a la fama i la censura per la mà suaument libidinosa que exhibeix als cartells de Diario de una ninfómana, film basat en el best seller de Valérie Tasso, que va ser prostituta de luxe i va escriure sobre el tema sense embuts. Una dona valenta i lliure com la que a partir d'avui l'actriu interpreta al Lliure a Jugar amb un tigre, adaptació de la peça teatral de Doris Lessing, premi Nobel de literatura 2007, que dirigeix Carlota Subirós.

Dones lliures
Aquest cop Fabra despulla les seves emocions per ficar-se en la pell d'Anna Freeman, una altra dona de fortes conviccions que "lluita i pateix per ser ella mateixa", diu l'actriu, que en l'obra s'embranca en una lluita amb la parella (Ernest Villegas) per dilucidar l'espai de llibertat d'un i altre, encarant-se amb les seves pròpies diferències als rols establerts. Joan Carreras, Anna Azcona, Alba Pujol i Albert Ribalta interpreten la resta de personatges, tots a la caça de la seva llibertat. "En paguen un preu, però es paga encara més per no ser lliure i adaptar-se a la societat i als rols establerts. Hi ha una cosa que ens tortura molt: ser el que no som, i ho fem constantment", addueix Fabra al.ludint al seu personatge i a ella mateixa.
Ella, com les mateixes Lessing --"una dona transgressora i radical"-- i Valérie Tasso, es resisteix a viure engabiada entre els rígids barrots de la societat. "En cada persona hi ha un tigre engabiat i arriba un dia que salta i s'allibera. És una caiguda al buit", opina l'actriu, que lamenta la polseguera que va desencadenar la seva "elegant" posa en el cartell de la pel.lícula de Christian Molina (prohibit en els autobusos i marquesines de Madrid). "Em fa pena que una cosa tan natural com la sexualitat s'hagi de servir ben camufladeta. Jo no em penedeixo de res. Intento no ofendre ningú però vull anar per la vida sent jo mateixa, elegint el meu camí, encara que m'ompli d'esgarrapades, i no el camí asfaltat dels altres. Les ferides et fan més forta".
Jugar amb un tigre, estrenada el 1962, va ser considerada paradigma del feminisme. Però Fabra prefereix esquivar l'etiqueta. "No comparteixo algunes actituds vinculades al feminisme, que fan un flac favor a la dona. El pitjor enemic d'una dona és una altra dona. És terrible l'autolimitació a què arriben algunes, potser per l'educació rebuda. Jo no suporto el victimisme". També la molesta que l'assetgin reiteradament inquirint-la pels seus nus. "Tothom em pregunta si m'és difícil treure'm la roba, però ningú em va preguntar per la pesada armadura de Tirant lo Blanc. Em va resultar molt més complicat moure'm amb tots aquells quilos, perquè era una armadura de veritat, que treure- m'ho tot. Vaig necessitar molt de gimnàs i pràctica. ¡Però ho vaig fer pels meus ovaris!".

El Festival Internacional de Pallassos de Cornellà reuneix als millors clowns del món

www.lamalla.cat
10 de novembre de 2008

MARI CARME GALLEGO
Cornellà

Cornellà es convertirà en la capital europea dels clowns del 21 al 30 de novembre amb una nova edició del Festival Internacional de Pallassos, Memorial Charlie Rivel. Una trentena de companyies d'arreu del món es donen cita a Cornellà en una edició que compta amb 400.000 euros de pressupost i que espera rebre la visita de 20.000 persones.

D'entre els artistes i els espectacles programats destaca l'actuació del clown suís-americà Bello Nock, del gran circ Ringling d'EUA, el pallasso català Oriolo, el cicle Clown Free o Karromato, de la República Txeca, Marcel Gros, de Catalunya, Companyia Extrés, de Catalunya, Housch-ma-Housch, de Ucranïa, o Peter Shu d'EUA.
El director del festival, Genís Matabosch, ha assegurat que "el certamen de Cornellà és una aposta decidida pel món dels pallassos, volem demostrar que fan art, que són uns especialistes en arts escèniques o rebutgem la utilització d'aquest nom com un insult". Matabosch ha dit que "el festival combina la programació d'artistes consolidats i consagrats en el món del clown amb la presentació de noves propostes i artistes que estan començant".
Matabosch ha dit que "el festival mostra als pallassos en totes les seves vessants i disciplines, des del pallasso de carrer fins al de circ" i ha assegurat que "el de Cornellà, per la seva varietat i per la qualitat de les seves propostes, s'ha convertit en un certamen de referència a Europa". Un dels principals atractius del festival és l'Euroclowns, un espectacle que té com a escenari una gran carpa de més de 1.000 localitats que s'instal•la a la plaça de Catalunya de Cornellà. Diverses companyies i artistes participen d'un espectacle conjunt del que s'han previst 12 representacions.
Una de les principals novetats de l'edició d'enguany és la concentració geogràfica de les propostes. En total el festival compta amb 4 escenaris: la plaça de Sant Ildefons, reservada per les propostes de carrer, la carpa de la plaça de Catalunya, seu de l'Euroclowns, la biblioteca Garcia-Nieto, que acollirà diverses exposicions, i el cinema Pisa, escenari de les propostes teatrals. "D'aquesta manera evitem que els ciutadans hagin d'anar amunt i avall per la ciutat i puguin assistir al major nombre de representacions", ha dit Genís Matabosch.
El festival també estrena aquest any el Clown Free. Diverses actuacions d'arreu del món presentaran en el marc d'aquesta proposta espectacles breus, que no superaran els 30 minuts. "Podrem veure en escena moltes companyies" ha dit Matabosch.
La regidora de Cultura, Rocío García, ha destacat la implicació al festival d'altres administracions. "Durant anys l'Ajuntament va haver de mantenir pràcticament en solitari el festival, fer front al 60% del pressupost i buscar patrocinadors. Ara hi ha administracions més sensibles a aquest tema, a la cultura i als pallassos que contribueixen amb nosaltres", ha dit García. La Generalitat i la Diputació, a més de patrocinadors privats, contribueixen a l'organització del certamen.
El pallasso català Llorenç Massot ha estat guardonat en aquesta ocasió amb el Premi Nas d'Or Honorífic, que reconeix la seva dilatada carrera.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...