31 de març 2009

L’Aula de Teatre, un escenari per a formar persones


www.capgros.com
26 de març de 2009

L’escola municipal d’arts escèniques celebra el seu 25è aniversari amb diversos actes coincidint amb el Dia Internacional del Teatre

per V. Bueno
fotos R. Gallofré


L’Aula de Teatre, l’escola municipal d’arts escèniques de Mataró, està considerada la cirereta del pastís de la gestió cultural de la ciutat. Ben poc es podrien imaginar la magnitud actual del centre Carles Maicas, Felip Plasència i altres noms relacionats amb les arts escèniques, quan van posar la primera pedra del projecte l’any 1984. Durant aquests 25 anys, prop de 3.000 alumnes han passat per les seves classes de teatre i dansa, de les quals n’han sortit desenes de professionals del sector. “Però, sobretot, el que surten d’aquí són persones millors”, destaca la directora de l’Aula, Cristina Navarro (la setena que lidera el projecte des de la seva fundació). L’Aula, un referent català en el seu camp, ofereix formació escènica als seus alumnes a partir de 10 anys, però a ningú se li escapa que la seva vessant social cada dia és més important. El seu objectiu últim ha acabat sent formar persones. “La formació en arts escèniques t’obliga a treballar valors com ser generós, saber escoltar, observar, valorar el personatge que interpretes... sense els quals no hi ha teatre”, constata Anna Verdaguer, cap d’estudis del centre.

L’Aula ha crescut molt. L’any 2000 comptava amb 96 alumnes matriculats; aquest curs, n’hi ha 368. Un creixement de més del 300% que també ha anat acompanyat d’un augment de professors, però no pas proporcional. La seu s’ha quedat petitat i hi ha classes que es fan al Foment. Les llistes d’espera augmenten any rere any, i l’Aula no pot assumir totes les demandes. En plena celebració dels seus 25 anys, el debat sobre el creixement de l’escola municipal està sobre la taula. “Els polítics han de replantejar-se cap a on ha d’anar l’Aula”, assegura Navarro. “Se l’estimen, però toca mirar-s’ho de nou, i ara és un bon moment”. l’Aula necessita més recursos per equilibrar la demanda amb un servei de qualitat. Però en cap moment per créixer desmesuradament. Construir un equip més estable i estudiar si és possible créixer per baix, admetent alumnes més petits, són alguns dels reptes de futur que es presenten a l’escola municipal. “El que no es pot perdre són fets com tenir temps per fer les coses en equip, per donar qualitat i perquè hi hagi lloc per a la reflexió”, apunta Verdaguer.

La festa del (quart de) segle
Les ganes de mirar al futur amb optimisme que tenen professors, gestors i alumnes de l’aula se sedimenten en la garantia del que s’ha construït fins avui, una obra que ara és motiu de festa. La celebració del quart de segle de vida del centre arrenquen aquest divendres al teatre Monumental, amb un seguit d’accions a l’entorn del número 25 dels seus alumnes i els de La Saca de Sala Cabañes, Les accions s’intercalaran amb lectures d’actors professionals sorgits de l’escola. Després de les representacions, els alumnes tallaran el carrer Meléndez Valdes i oferiran entrepans i begudes per a recaptar fons per al viatge que preparen per aquest estiu a Nicaragua, entre el 26 de juny i el 22 de juliol. El país llatinoamericà ha convidat un grup de professors i alumnes a una gira en la qual representaran l’obra d’Alfred Jarry Ubu Rey al Teatro Nacional Rubén Darío de Managua, Aquest cap de setmana, a més, Mataró rebrà el GLAM, un intercanvi d’alumnes entre les escoles de teatre de Girona Lleida, Andorra i la capital del Maresme.

Dia Internacional del Teatre
La celebració del 25è aniversari de l’Aula s’emmarca dins dels actes commemoratius del Dia Internacional del Teatre, que també tenen lloc aquest cap de setmana. A més de les representacions dels alumnes del centre i del GLAM al Monumental, el programa d’actes inclou dues obres del cicle Butaka: El mateix divendres 27 serà l’ocasió de veure una de les sorpreses de l’any: per un costat, l’espectacle Sketchofrenia, del clown Guillem Albà. Dirigida per Jango Edwards, Sketchofrenia presenta un esbojarrat espectacle còmic, visual, en el qual Guillem Albà es transforma en més de 30 personatges. Per l’altre, El diumenge 29 es podrà veure Mirando a Yucali a càrrec de l’argentonina Alba Sarraute. L’obra combina poesia, teatre, música i acrobàcies. A més, el Grup d’Història del Casal ha organitzat una passejada pels indrets que havien estat teatres a la ciutat, a càrrec de Jaume Vellvehí.

Uns inicis molt diferents a l’actualitat
Carles Maicas va ser un dels fundadors i el primer director de l’Aula de Teatre. “Tornant de Barcelona, vaig veure que aquí faltava pedagogia teatral, i per a molts era difícil anar a l’Institut del Teatre”, recorda. Per aquest motiu, va començar a organitzar cursos de tècnica teatral, fins que va convèncer el Patronat de Cultura, llavors just acabat d’instituir, perquè es fes seu el projecte. D’aquesta manera va cristal·litzar l’Aula de Teatre, molt diferent a l’actual. Les classes es feien al Monumental. “Era abans que es reformés, quan encara mantenia la forma de l’antic cinema i estava molt deteriorat”, constata. Amb professors com Jordi Pons o Maria Rovira, va tirar endavant el projecte. “Assajàvem en llocs inverossímils, als passadissos o als vàters antics del cinema”, recorda. Una de les alumnes que va tenir va ser Cristina Navarro, l’actual directora. La mateixa que li ha encarregat llegir enguany el manifest de l’aniversari de l’Aula.

Un espai de descoberta
“Fa 21 anys que hi vaig ser, fèiem les classes a l’antic teatre i tenia una màgia molt especial” Rosa Maria Pou, titellaire, va ser alumna de l’Aula en els primers anys de vida del centre. Allà hi va conèixer la seva actual parella, i el fill conjunt, que ara té 16 anys, també pren classes a l’escola municipal d’arts escèniques. “Pel que m’explica el meu fill, ara està tot molt més estructurat, quan nosaltres hi érem era més esbojarrat, sempre estàvem improvisant”, recorda. Pou és una de les antigues alumnes convidades per l’Aula a participar en la festa del 25è aniversari. Una altra d’elles és l’actriu mataronina Montse Vellvehí. “A l’Aula vaig entendre que el teatre podia ser quelcom més, que era una forma d’entendre la vida”, constata.

La corrupció arriba al teatre de la mà d'Oscar Huéscar i 'El Incorruptible'

www.avui.cat
24 de març de 2009

El Teatre de Sant Andreu (SAT) obre les portes a l'obra 'El Incorruptible', que es podrà veure entre el 26 de març i el 5 d'abril

ACN
Barcelona

El Teatre de Sant Andreu (SAT) obre les portes a l'obra El Incorruptible, que es podrà veure entre el 26 de març i el 5 d'abril. L'obra és una sàtira sobre la classe política, que pretén introduir el públic en un muntatge de ritme àgil, ple d'humor, intel·ligència i ironia, segons el productor i actor Oscar Huéscar, que ha comptat amb la col·laboració d'Hélder Costa, autor i director de l'obra original. El productor assegura que l'obra "és una comèdia de ciència ficció perquè si algú està disposat a corrompre's ho aconsegueix sense problemes".

Aquesta arriscada crítica social i política la protagonitza un home que intenta, a qualsevol preu, ser corrupte per millorar la seva vida i la de la seva família. El personatge pretén aconseguir els seus propòsits imitant el comportament dels seus companys. El corrupte canvia la seva manera de vestir, de menjar i fins i tot decideix acudir a sessions de bruixeria. El director de l'obra, Hélder Costa, confia en l'èxit de la producció perquè creu que "la corrupció està de moda a Espanya".

El treball conjunt de director i productor ha fet possible una adaptació del monòleg original adient a la cultura i societat espanyola. El incorruptible compta amb tres actors que porten tot el pes de l'obra acompanyats de música dels anys vuitanta. El Incorruptible ja s'ha representat amb gran èxit en diferents països com ara Brasil, Argentina, França, Suïssa, Anglaterra i Moçambic, i ara, després de ser representada a Madrid, s'ha instal·lat a Barcelona per començar la seva gira catalana.

30 de març 2009

Un home valent


www.avui.cat
24 de març de 2009

El director de teatre i humanista Ricard Salvat mor als 74 anys després d’haver estat una figura clau en la renovació de l’escena catalana i portaveu dels clàssics

Barcelona

La intensa, atrafegada i valenta vida de Ricard Salvat va dir ahir adéu, als 74 anys. Va ser al migdia, a l’Hospital Clínic de Barcelona, on estava ingressat des de feia una setmana i mitja a causa d’un vessament cerebral. L’home que, venint d’Alemanya als anys 50, va renovar de dalt a baix el teatre català, molt tocat davant el setge implacable del franquisme, va morir envoltat de la família i amb la presentació de la reedició de la seva novel·la Animals destructors de lleis, prevista.

Els seus han decidit mantenir la data de l’1 d’abril per recuperar una obra que va guanyar el premi Joanot Martorell del 1959 amb un jurat de luxe (Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tasis i Maria Aurèlia Capmany) per demostrar la valentia de Salvat, sempre amb projectes entre mans.

La capella ardent s’instal·larà avui al tanatori de les Corts, des de les 13.30 h fins a les 21.00 h. Demà s’obrirà a les vuit del matí i a les 11.30 h se celebrarà una cerimònia en el seu honor.

Tot i la importància de la seva figura en el camp de la direcció escènica i l’ensenyament, ens hem de remuntar a l’any 2002 per trobar el seu nom en un cartell d’un gran teatre del país. Va ser al Teatre Lliure, amb la reedició de Ronda de mort a Sinera, una obra a partir de textos d’Espriu que va marcar una època des de la seva estrena al Romea, el 1965. Els més joves, malauradament, només han po­gut veure aquesta peça, una cosa petita estrenada a Reus i la Sala Muntaner el 2006 (Mika i el paradís, del debutant Francesc Cerrö) i la seva última creació, Un dia. Mirall trencat, de Mer­cè Rodoreda, estrenada al Teatre Borràs l’11 de setembre del 2008.

També va dirigir, el 2007, la Nit de Poetes de Sant Cugat. Del 1984 al 2009 només va dirigir una desena d’obres (de les prop de 170 de la seva carrera), un bagatge molt curt. En una conversa que vam tenir fa mig any, arran de l’obra de Rodoreda, m’explicava que el 1985 va decidir tirar la tovallola: “No em donaven subvencions i ja m’ha­via arruïnat quatre vegades. Només em quedava l’opció de fer-me freelance”.

Salvat va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1960) i l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat (1975) i va dirigir el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977-1986) i el Festival Internacional de Teatre de Tortosa Entrecultures (2004-2006), ciutat on havia nascut el 17 d’agost del 1934. Molt abans de tot això, però, el 1956 va crear el germen del que seria l’eix de la seva manera d’entendre les arts escèniques, Teatre Viu. Amb Miquel Porter i Moix i Helena Estellés va formar un grup teatral amb la intenció d’arriscar. El 1959, en tornar d’Alemanya, posaria en pràctica tot el que hi havia après, que passava pel realisme èpic brechtià, una dicció acurada i la fusió de les arts damunt l’escenari.

D’Espriu a Handke
Va ser catedràtic d’arts escèniques a la UB (1973), on va estudiar filosofia. En aquells anys es va relacionar amb Feliu Formosa, Salvador Giner i Josep Maria Carandell. De seguida va coincidir amb Carandell en un camí comú: posar en escena teatre català. Espriu, Rusiñol, Rodoreda, Benguerel, Guimerà, Villalonga, Joan Oliver i Capmany van passar per les seves mans. Brecht, Handke, Sartre o Pirandello serien tam­bé objecte de la seva devoció. Un dels mèrits de Salvat és que es va creure la cultura catalana, la seva literatura, i la va tractar com es mereix, com poca gent de teatre d’aquest país ha fet. “Amb el teatre català t’ho has de treure tot del cap, no hi ha vídeos per poder inspirar-se o copiar”, deia.

El director d’escena se sentia maltractat, per l’arraconament sofert. “Som un país maximalista. Som un país destructor. Som escorpinacis. Tenim complex de colonizadito: creiem que tot el de fora és millor”, comentava. El cert és que estava molt interessat en el que passava aquí, i també en el que succeïa a fora, i últimament havia seguit de prop l’obra cinematogràfica de Marc Recha. I no s’estava de criticar la línia dels teatres públics. “No tenen memòria”, comentava. Ell, que havia es­tat amic d’Espriu –“m’orientava i m’aconsellava”–, un altre dels grans d’aquests país enterrats doblement, sabia perfectament què significa l’oblit. El crític Gonzalo Pérez de Olaguer, a Els anys difícils del teatre català, deixa clar que les propostes de Salvat, a primers dels 70, estaven molt per sobre del que es programava aleshores.

Molts premis
Últimament estava immers en el projecte del Mu­seu del Teatre Català, amb seu a Reus, encàrrec que li havia fet l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Lamentablement, aquest projecte està aturat perquè la regidora de Cultura, Empar Pont, no ho veu viable sense el suport de la Generalitat i de l’Institut del Teatre. Aquest museu s’ha­via de nodrir de fons com ara el Teatre Fortuny, l’Institut del Teatre i la col·lecció privada del mateix Salvat.

El novembre passat va ser guardonat amb el premi Butaca d’Honor a la trajectòria teatral, únics premis nacionals concedits per votació popular, una distinció que es va guanyar a pols amb el seu mestratge i dinamisme mantinguts al llarg de moltes dècades, com es va poder comprovar el 2003, amb l’exposició que se li va dedicar a la Virreina.

El 1996 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1999 va rebre el Premi Nacional de teatre. També va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona, el 2003, i el premi Arlequí a primers del 2009. De vegades, algú té la sort de rebre els honors en vida, tot i que sempre, en casos com el de Ricard Salvat, facin curt.

Un total de 29 compañías participarán en la XIII edición de la Feria del Teatro de C-LM, que arrancará el 30 de marzo

www.europapress.es
23 de març de 2009


La Feria de Teatro de Castilla-La Mancha alcanza este año su 13 edición, una cita que tendrá lugar del 30 de marzo al 2 de abril, en la que pretende mantener su criterio de calidad máxima con una programación "contemporánea, puntera y atrevida". En total, este año participan 29 compañías, cinco más que en la anterior edición, y de éstas, seis son de Castilla-La Mancha.

Según informó en nota de prensa la Junta, tal y como señaló el director general de Promoción Cultural, Rafael de Lucas, durante su presentación esta mañana en Puertollano, estos aspectos han dado forma a la seña de identidad de la Feria después de 12 años de celebración, y le han llevado a situarse en un papel destacado dentro del panorama nacional.

Organizada por la Consejería de Cultura, Turismo y Artesanía, durante los cuatro días que dura la feria las localidades de Puertollano y Almodóvar del Campo se convierten en el epicentro de la vanguardia de las artes escénicas.

En total se darán cita cerca de 350 profesionales del sector, quienes podrán disfrutar de 29 espectáculos que podrán ser seleccionados para incluir en las programaciones de sus calendarios teatrales.

Los escenarios de estas dos localidades ciudadrealeñas acogerán montajes escénicos para todos los públicos, desde danza, teatro y flamenco, hasta espectáculos visuales, hip-hop y arte en la calle.

La programación trata de incorporar espectáculos que no sean conocidos, así como estrenos y montajes de reciente creación, de pequeño y mediano formato, principalmente, y que puedan ser programables en la mayoría de los teatros o redes escénicas.

Entre los objetivos de la feria de este año, está el de potenciar la intervención urbana, por lo que además de auditorios, polideportivos y otros espacios de Puertollano y Almodóvar del Campo, también se actuará en lugares como la Dehesa del Boyal, donde se estrenará el espectáculo 'Ejercicios de amor', de la compañía valenciana El pont flotant, como si se tratara de un bosque.

29 COMPAÑÍAS PARTICIPANTES

Las compañías de Castilla-La Mancha también tienen aquí un papel destacado, ya que seis de ellas ofrecerán sus montajes teatrales. Éstas son: Compañía Arte y Compás que representará 'Alameda de Hércules'; Teatro de Malta, con el espectáculo infantil 'El sable y la paloma'; Falsaria de Indias, con 'Cientovolando'; Algarabía Teatro, con 'Tom Sawyer'; Ultramarinos de Lucas y su montaje infantil 'Cuándo', y Fuegos Fatuos. Farsantes teatro, con el espectáculo 'Chefs. Cocina de historias'.

El carácter internacional de las propuestas que se presentan estos días también es un atractivo de la Feria. De hecho, ocho de los montajes de la edición de este año provienen de países como Finlandia, con la Susanna Leinonen Company, y sus montajes 'No one, just your friend' y 'Trickle, green oak'. Desde Francia, Chute Libre presenta 'Living room orchresta', y la compañía Makadam Kanibal el espectáculo 'Gavalo Kanibal'. Alemania también está presente con el montaje titulado 'Life is too short to dance with an ugly man', de la compañía In this Section_JuschkaWeigel, mientras que Bélgica estrenará el montaje 'Pas Pardus', del grupo Les Argonautes.

Portugal estará presente con dos montajes diferentes, como son 'Experimento 1', que la Compañía Sofía Fitas estrenará en la Feria, y 'Maratón', del grupo Frecuencia Moderada. Y desde el otro lado del Atlántico, desde Argentina, la compañía Timbre 4 presentará el montaje titulado 'La omision de la familia Coleman'.

Las restantes quince compañías participantes en la Feria proceden del resto de la geografía nacional, como son las seis compañías catalanas (Play ground, Alba Sarraute, Los corderos, Brodas, Circus Klezmer y Titzina Teatro); de Galicia (Anuska Alonso, Entremans, Centro Coreográfico Galego); de Valencia (Bramant Teatre, El pont flotant); Madrid (La sonidera, Invasión Danza); Murcia (Onírica mecánica) y Euskadi (Traspasos).

ACTIVIDADES PARALELAS

Por otra parte, la Feria incluye una serie de actividades paralelas, como es el desarrollo del Proyecto Invasión Danza, con el fin de dar visibilidad a la danza contemporánea. Así mimos, el 31 de marzo se celebrará la reunión de la Comisión Redes y Circuitos de la Red Española de Teatros.

El jazz también estará presente en la feria con el programa 'Jazz contra el aburrimiento', de Juan Ángel González, un espectáculo que se celebrará el 1 de abril, mismo día en que se celebra la jornada de trabajo entre Artec & Escenocam.

Convocan un certamen de teatro aficionado sobre temas que afectan a la juventud

www.aviladigital.com
22 de març de 2009

VIH, alimentación, enfermedades de transmisión sexual, violencia o drogas son algunos de los temas que pretende tratar el Consejo de la Juventud de Castilla y León en el I Certamen de Teatro Aficionado ‘Salud Joven’.

Un concurso al que podrán presentarse todos los grupos de teatro aficionado de Castilla y León, que deberán destinar su obra al público juvenil de 3º de Educación Secundaria Obligatoria (ESO).

El jurado valorará este año de forma positiva las obras sobre temas de alimentación, mientras que la selección del grupo ganador y la concesión del premio correrán a cargo de un comité de selección formado por personalidades de reconocido prestigio del mundo del teatro, así como por representantes de la Comisión Permanente del Consejo de la Juventud de Castilla y León y por personas designadas por el Instituto de la Juventud de la región.

De entre todos los grupos participantes, se seleccionarán diez, que deberán representar sus obras ante el comité, con el fin de elegir un grupo ganador y dos, de reserva.

El premio, que no podrá ser compartido, consistirá en 600 euros para el grupo ganador o el grupo reserva que lleve finalmente a cabo la gira, además de un diploma acreditativo y una gira promocional de la obra seleccionada que incluirá nueve representaciones –una por provincia-, a lo largo de nueve semanas en el año 2009.

También se entregarán diplomas a la mejor dirección y mejores actriz y actor de las obras seleccionadas.

Además, la obra seleccionada no podrá tener una antigüedad superior a tres años, mientras que el plazo de presentación de la documentación finalizar el 29 de mayo de este año.

La dirección para remitir la documentación y para más información es: I Certamen de Grupos de Teatro Aficionado ‘Salud Joven’. Consejo de la Juventud de Castilla y León. (Avda. de Irún, 5, bajo. C.P.: 47007, Valladolid), o por correo electrónico, a: cjcyl@cjcyl.es

29 de març 2009

Jo en vull 18 al concurs de teatre amateur de Caldes de Montbui avui a les 6 de la tarda.


El nois i noies del Grup Jonas de l’escola de teatre de la “SaCa” de Sala Cabañes participen avui al concurs de teatre amateur de Caldes de Montbui la veeb del concurs en teniu tots els detalls.

Sinopsis: Jo en vull 18

“Jo en vull 18” és un espectacle musical sobre l’adolescència vista a través dels ulls dels propis adolescents. Sota la premissa que, amb 15 anys, qualsevol petit detall es pot convertir en un problema mundial. L’obra aborda en clau d’humor el dia a dia dels adolescents: la necessitat d’un espai propi, els conflictes amb els pares, l’escola, els amics, les activitats extraescolars, etc. El muntatge segueix una estructura basada en els dies de la setmana: cada dia se centra en un personatge i un aspecte diferent de l’adolescència.

“Jo en vull 18” pretén mostrar la realitat del món adolescent des del seu interior perquè són ells mateixos els qui l’expliquen. Vol compartir i transmetre el resultat de les seves experiències vitals, les seves contradiccions diàries i les seves preocupacions amb els joves i, sobretot, amb aquells que els aguanten.

Un congrés aposta pel progrés dels Pastorets

www.tribunamaresme.com
26 de març de 2009

BETTY DOÑATE


Uns 30 grups de Pastorets de tot Catalunya van reunir-se el 21 de març a Mataró per participar en un congrés i prendre el pols a aquest muntatge teatral tradicional de Nadal.


Segons el president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Josep Maria de Ramon, la conclusió és que “els Pastorets han d’evolucionar i incorporar recursos, com la pirotècnia o la màgia, entesa com a fantasia, però sense oblidar el rigor, perquè són patrimoni cultural”.

El congrés, repartit a diferents espais de Mataró, va incloure tallers de pirotècnia i maquillatge, la projecció d’un reportatge i xerrades amb Abel Folk, el Mag Lari o Frederic Roda.

«Hacemos teatro como antídoto contra el desánimo»



www.nortecastilla.es
22 de març de 2009




J. M. LÓPEZ


VALLADOLID
Gerardo Moreno. / M. Á. SANTOS

«Este es un proyecto a largo plazo»'Teatro de la Crisis' se estrena hoy en la Sala Borja, a las 20.00 horas, con la puesta en escena de 'La gata sobre el tejado de zinc caliente', basada en la obra de Tennessee Williams. Gerardo Moreno Sobrino (Madrid, 1971), presenta a su compañía como «un antídoto contra el desánimo y la incertidumbre» en tiempos de crisis, que nació hace un año, cuando todavía no estaba claro si lo que se avecinaba eran galgos o podencos y este grupo de aficionados al teatro decidió crear su propia compañía bajo la dirección de Pablo Rodríguez.
-Han hecho una apuesta muy fuerte para ser su primer proyecto...
-Sí. Dentro de que somos una compañía amateur teníamos claro desde un principio que queríamos hacer un teatro de calidad, próximo al teatro profesional. Por eso, a pesar de ser un grupo de nueva creación, decidimos meternos con una obra bastante compleja y difícil. De hecho, pocas reseñas he encontrado sobre montajes de 'La gata'. Creo que la última a nivel profesional en España fue en 1995, interpretada por Carmelo Gómez y Aitana Sánchez Gijón.
-Esto durará más o menos, ¿se disolverá la compañía cuando pase la crisis?
-(Ríe) No, es un proyecto a largo plazo. Cuando se creó el grupo nos queríamos referir no sólo a la crisis económica sino a una crisis de valores e ideales. De hecho, en 'La Gata' se habla de la crisis en las relaciones personales y familiares, de cómo nos mentimos a nosotros mismos y a los demás, y cómo eso va destruyendo a las personas y a los grupos.
-Todos los miembros del grupo tienen sus trabajos, usted es empleado de banca, ¿se ha planteado dar el salto de la oficina a los escenarios?
-Me gustaría, pero queremos estar en ese nivel intermedio sin dar el salto al profesionalismo. Eso requiere dejar trabajos, cosas que nos ha costado mucho ganar, y en un momento además de incertidumbre. Es un cambio demasiado radical, pero como dice Shakespeare, la vida es un drama en siete actos, y en nuestra vida diaria todos desempañamos un papel. Y el teatro es vida.

28 de març 2009

Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons interpreten al Romea dos esplèndids monòlegs de Víctor Català


www.elperiodico.cat
24 de març de 2009

Emma Vilarasau, en un dramàtic moment de La infanticida.

Foto: DAVID RUANO

CÉSAR LÓPEZ ROSSELL
BARCELONA
Oportú rescat de l’obra dramàtica d’una de les nostres prosistes més ­il·lustres. Dos dels mo­nòlegs més reconeguts de Víctor ­Català/Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966) pugen aquests dies a escena al ­Teatre Romea de la mà de ­dues ­actrius amb diferents registres i gran èxit popular, Emma Vilarasau i ­Àngels Gonyalons, dirigides per Josep Maria Mestres. Aquesta pedagògica i ­reivindicativa acció teatral no fa ­sinó confirmar l’aclaparadora força dramatúrgica de l’autora de Solitud.
De les dues peces presentades, La infanticida ja havia vist la llum fa 17 anys, també amb Mestres i ­Vilarasau. Però ni tan sols es pot parlar de reposició perquè les es­casses dates de representació obli­gaven a aquest revisat plantejament.
La maduresa interpretativa de l’actriu és un factor que juga a favor de la recreació de la commovedora història de la Nela, la camperola tancada a la cel·la d’un manicomi després de matar la filla (nascuda d’una apassionada relació d’amor amb un burgès) per por de la reacció del seu autoritari pare. I això és el que transmet la seva actuació, exposada amb una clara dicció i una plasmació, amb gestos i verb encès, de la seva bogeria, encara que els moments en què recorre als seus reconeguts tics puguin entelar un indiscutible èxit.
Però el text, premiat en els Jocs Florals d’Olot el 1898, aconsegueix commoure els espectadors, impactats per un drama rural que va escandalitzar la societat de l’època i va provocar que Caterina Albert decidís firmar les seves obres a partir de llavors amb el pseudònim de Víctor Català.

‘GERMANA PAU’ / Sobre Àngels Gonyalons recau la responsabilitat de l’estrena de Germana Pau. La versàtil actriu i acreditada intèrpret de musicals s’enfronta al dramàtic paper de monja d’un hospital a on va arribar després d’una frustrada història d’amor amb l’home que la va abandonar i que ara acaba allà els seus últims dies.
El procés psicològic que viu aquesta germana, amagada en la cuirassa de la seva religiositat per evadir-se de la seva frustració, al reconèixer el seu amant és un dels reptes de l’obra. Àngels Gonyalons exhibeix les contradiccions del seu personatge, que passa de l’amor a l’odi i de l’àngel al diable amb escenes de gran violència. La seva paraula no arriba sempre amb claredat a la platea i els contrastos interpretatius són massa abruptes. Res que no es pugui corregir amb més dedicació.

3r Congrés de Pastorets

http://aixiitot.blogspot.com
23 de març de 2009

El dissabte 21 de març es va celebrar a Mataró el 3r Congrés de Pastorets de Catalunya. 270 congressistes provinents de 35 espectacles de Pastorets d’arreu de Catalunya i uns 40 ponents i moderadors van omplir les 14 hores d'activitat ininterrompuda.
Durant el matí, van desenvolupar-se vuit tallers que van aprofundir i estudiar diversos aspectes a l’hora de concebre els Pastorets.

L’escriptor Vicenç Villatoro va fer una brillant conferència, l’actor i director Abel Folk va parlar sobre Objectiu Pastorets i el president del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana Ramon Fontdevila va encoratjar a mantenir i innovar els Pastorets i tota la seva gestió com a element potent de la cultura social de Catalunya. La jornada també va comptar, entre moltes altres coses, amb una excel.lent acció teatral a càrrec de El Social de Terrassa, una intervenció a l’entorn de la màgia a càrrec del Mag Lari i un correfoc com a fi de festa.
El 3r Congrés Nacional de Pastorets de Catalunya va ser organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, entitat nascuda al 2006 que aglutina un grup de prop de 40 espectacles i que va creixent de forma progressiva.
Hi vam assistir 19 representants dels Pastorets de Berga. Personalment, en destaco les paraules tan ben dites d'en Villatoro, la xerrada-espectacle del Mag Lari i la representació d'uns Pastorets en 10 minuts a càrrec dels 3 actors de El Social de Terrassa. Hi ha hagut l'esforç de molta gent per muntar tota aquesta moguda i el resultat d'aquesta feina ben feta es va veure dissabte a Mataró. Un dia llarg i intens però ben aprofitat. Cansats però contents.

La Cena de Els Joglars



www.notodo.com
23 de març de 2009

Cuento medioambiental con aliños de Las Cuatro Estaciones de Vivaldi
Dirección: Albert Boadella
Hasta el 12 de abril
La Cena es una sátira que se desarrolla en distintos ámbitos centrados en el tema del medio ambiente y el cambio climático. La obra se inicia a través de la preparación de una cumbre internacional sobre cuestiones climáticas celebrada en un Parador Nacional, y en la que el Gobierno español se responsabiliza de la cena de clausura. En dicho ágape, se pretende deslumbrar a los mandatarios extranjeros ofreciendo un menú encomendado a un genio gastronómico, como demostración de alta cocina vanguardista respetuosa con la ecología y el medioambiente.
Este es el motivo bajo el que se inicia la obra y a través del cual nos va introduciendo en algunos de los aspectos esenciales del tema: Confiamos en que la ola de puritanismo no pretenda ahora legislar contra el humor sobre los nuevos tartufos, disfrazados hoy de paladines del altruismo y el progreso sostenible. Siempre nos quedará la sátira como respuesta civilizada a la impostura. La impostura y la frivolidad con que las administraciones políticas tratan las cuestiones que tienen que ver con la naturaleza y el medioambiente. El fomento de los temas ecológicos y del cambio climático, promovidos en versión catastrofista, lo cual engendra una nueva moda que inspira su tratamiento como forma contemporánea de religión.
La disposición de la gente a seguir cualquier quimérico o astuto majadero publicitado por los medios y decidido a subyugarles invocando una razón de orden superior. En este caso, el pretexto es la supuesta destrucción del planeta.
Els Joglars

Escenografía, dramaturgia y dirección: Albert Boadella
Reparto Els Joglars: Jesús Agelet, Xavier Boada, Jordi Costa, Ramón Fontseré, Minnie Marx, Lluís Olivé, Pilar Sáenz, Xavi Sais y Dolors Tuneu.
Fechas: del 26 de febrero al 12 de abril
Sala de representación: Sala A
Horarios: De martes a sábado: 20.00 h. / Domingos: 19.00 h.
Precios de las localidades: De 12 a 24 euros.
Compra de entradas:
Entradas.com
Taquillas del teatro
Venta teléfonica: +34 902 488 488
Descuentos:
Taquilla Ultimo Minuto.
Descuentos hasta el 30% Carnet Joven y Mayores de 65: 25% (todos los días) Consultar precios para grupos ( 91 308 99 99)
Teatros del Canal
C/ Cea Bermúdez 1 (esquina bravo murillo)
Metro Canal
T. +34 91 308 99 99

27 de març 2009

avui es el dia internacional del teatre



Missatge del dia internacional del teatre - 2009

Totes les societats humanes són espectaculars en la vida quotidiana i produeixen espectacles en moments especials. Són espectaculars , com a forma d'organització social, els espectacles com aquest que veniu a veure. Igualment , encara que de manera inconscient , les relacions humanes estan estructurades de forma teatral: la utilització de l'espai , el llenguatge del cos, l'elecció de les paraules i la modulació de la veu , la confrontació d'idees i passions , tot el que fem a l'escenari ho fem sempre a les nostres vides: nosaltres som teatre !
No només els casaments i funerals són espectacles , també ho són els rituals quotidians dels quals, de tant familiaritzats que hi estem , no en som conscients. No només les grans pompes , sinó també el cafè del matí, el fet de dir-nos bon dia, els amors tímids i els grans conflictes, una sessió parlamentària o una reunió diplomàtica, tot és teatre.

Una de les principals funcions del nostre art és fer arribar a la nostra consciència els espectacles de la vida quotidiana en què els actors son igualment espectadors, en què l'escena és la platea i la platea l'escena. Tots som artistes: fent teatre aprenem a veure allò que salta als ulls però que com incapaços de veure perquè no estem habituats a mirar-ho. El que ens és familiar es torna invisible : fer teatre , per contra il·lumina l'escena de la nostra vida quotidiana.

Al setembre de l'any passat vam quedar sorpresos per una revelació teatral: nosaltres , que ens pensàvem que vivíem en un món segur malgrat , els genocidis , les hecatombes i les tortures que succeïen , certes, sí, però allunyades de nosaltres, en països distants i salvatges , vivíem segurs
amb els nostres diners guardats en un banc respectable o en mans d'un honest corredor de borsa, vam ser informats que aquest diner no existia, que era virtual , una ficció de mal gust, una trista creació d'uns economistes que ni eren virtuals , ni segurs , ni respectables. Tot plegat no era més que mal teatre , com una comèdia d'embolics en q´`e uns quants , pocs , guanyaven molt i molts ho perdien tot.

Uns polítics de països rics han mantingut reunions secretes , de les quals n'han sortit solucions màgiques. Nosaltres, víctimes de les seves decisions , continuem sent espectadors asseguts en la darrera fila de l'entresòl.

Fa vint anys vaig dirigir la Fedra de Racine a Rio de Janeiro. El decorat era pobre; unes pells de vaca al terra i uns bambús al voltant. Abans de cada representació, jo deia als meus actors: Ara S'ha acabat la ficció que fem dia rere dia. Quan creueu aquests bambús de l'escena , cap de vosaltres tindrà dret a mentir. El teatre és la Veritat Amagada

Quan mirem més enllà de les aparences veiem opressors i oprimits , en totes les societats , ètnies, classes i castes veiem un món injust i cruel. Tenim l'obligació d'inventar-ne un altre perquè sabem que en un altre món és possible. Però ens pertoca construir-lo amb les nostres mans entrant a escena, a l'escenari i a la vida.

Assistiu a l'espectacle que ara començarà; després a les vostres llars amb els vostres amics , interpreteu les vostres pròpies peces i vegeu allò que mai no heu pogut veure : allò que salta als ulls. El teatre no és només un esdeveniment, és una forma de vida !

D'actors ho som tots nosaltres , igual com de ciutadà no ho és qui viu en societat , sinó qui la transforma.

Augusto Boal
és dramaturg i director d'escena.
creador del teatre de l'Oprimit

Mensaje Oficial para el Día Mundial del Teatro 2009

Mensaje Oficial para el Día Mundial del Teatro 2009
Por Augusto Boal

Todas las sociedades humanas son espectaculares en su vida cotidiana y producen espectáculos en momentos especiales. Son espectaculares como forma de organización social y producen espectáculos como este que ustedes han venido a ver.
Aunque inconscientemente, las relaciones humanas se estructuran de forma teatral: el uso del espacio, el lenguaje del cuerpo, la elección de las palabras y la modulación de las voces, la confrontación de ideas y pasiones, todo lo que hacemos en el escenario lo hacemos siempre en nuestras vidas: ¡nosotros somos teatro!
No sólo las bodas y los funerales son espectáculos, también los rituales cotidianos que, por su familiaridad, no nos llegan a la consciencia. No sólo pompas, sino también el café de la mañana y los buenos días, los tímidos enamoramientos, los grandes conflictos pasionales, una sesión del Senado o una reunión diplomática; todo es teatro.
Una de las principales funciones de nuestro arte es hacer conscientes esos espectáculos de la vida diaria donde los actores son los propios espectadores y el escenario es la platea y la platea, escenario. Somos todos artistas: haciendo teatro, aprendemos a ver aquello que resalta a los ojos, pero que somos incapaces de ver al estar tan habituados a mirarlo. Lo que nos es familiar se convierte en invisible: hacer teatro, al contrario, ilumina el escenario de nuestra vida cotidiana.
En septiembre del año pasado fuimos sorprendidos por una revelación teatral: nosotros pensábamos que vivíamos en un mundo seguro, a pesar de las guerras, genocidios, hecatombes y torturas que estaban acaeciendo, sí, pero lejos de nosotros, en países distantes y salvajes. Nosotros que vivíamos seguros con nuestro dinero guardado en un banco respetable o en las manos de un honesto corredor de Bolsa, fuimos informados de que ese dinero no existía, era virtual, fea ficción de algunos economistas que no eran ficción, ni eran seguros, ni respetables.
No pasaba de ser mal teatro con triste enredo, donde pocos ganaban mucho y muchos perdían todo. Políticos de los países ricos se encerraban en reuniones secretas y de ahí salían con soluciones mágicas. Nosotros, las víctimas de sus decisiones, continuábamos de espectadores sentados en la última fila de las gradas.
Veinte años atrás, yo dirigí Fedra de Racine, en Río de Janeiro. El escenario era pobre: en el suelo, pieles de vaca, alrededor, bambúes. Antes de comenzar el espectáculo, les decía a mis actores: “Ahora acaba la ficción que hacemos en el día a día. Cuando crucemos esos bambúes, allá en el escenario, ninguno de vosotros tiene el derecho de mentir. El Teatro es la Verdad Escondida.”
Viendo el mundo, además de las apariencias, vemos a opresores y oprimidos en todas las sociedades, etnias, géneros, clases y castas, vemos el mundo injusto y cruel. Tenemos la obligación de inventar otro mundo porque sabemos que otro mundo es posible.
Pero nos incumbe a nosotros el construirlo con nuestras manos entrando en escena, en el escenario y en la vida.
Asistan al espectáculo que va a comenzar; después, en sus casas con sus amigos, hagan sus obras ustedes mismos y vean lo que jamás pudieron ver: aquello que salta a nuestros ojos. El teatro no puede ser solamente un evento, ¡es forma de vida!
Actores somos todos nosotros, el ciudadano no es aquel que vive en sociedad: ¡es aquel que la transforma!

MATARÓ CELEBRA EL DIA INTERNACIONAL DEL TEATRE



A les 7 de la tarda / al Teatre Monumental
Els 25 de l'Aula
Accions teatrals a càrrec dels alumnes de l'Aula de
Teatre i de la SaCa.
Entrada lliure

A 2/4 de 10 del vespre
Sketchofrenia
Espectacle de Guillem Albà.
Entrada lliure

DIUMENGE 29
A la 1 del migdia / Al Teatre Monumental
Tres rals... i un GLAMT (our)
Accions a l'entorn de l'Òpera de tres rals de Bertolt Brecht a càrrec d'alumnes de les aules de teatre de Girona, Lleida, Andorra i Mataró.
Entrada lliure

A les 7 de la tarda / Al Teatre Monumental
Mirando a Yucali
Espectacle d'Alba Sarraute i Seriosamente Tragicomedia.
Preu de l'entrada: 6 euros

Institut Municipal d'Acció Cultural C. de Sant Josep, 9 Tel. 93 758 23 61
www.mataro.cat

26 de març 2009

Que xiuli l’huracà!




http://joanantonibaron.blogspot.com
20 de març de 2008

I avui haurà xiulat de valent a Mataró. Les mítiques paraules del Satanàs dels Pastorets hauran donat sortida al III Congrés de Pastorets que aquest dissabte es celebra a la nostra ciutat. Organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya pretén reflexionar sobre aquest autèntic fenomen social que s’escampa per tot Catalunya.

Tres reflexions han centrat les meves intervencions aquests dos dies, ahir al Saló de Plens de l’Ajuntament i aquest matí a l’escenari de la Sala Cabanyes. La primera sobre la importància d’aquest tipus de fenòmens socials i culturals en la vertebració de les nostres ciutats i del propi país, fent dels ciutadans protagonistes de la cultura. La segona sobre la roda del temps que ens fa repetir, any rere any, un calendari festiu molt consolidat que tot i renovar-se en les formes de manera contínua manté el nostre pols com a comunitat. a tercera reflexió feia referència a la vella temàtica de la lluita del bé i del mal. Gens passada de moda i de total actualitat tal com posen de manifest els titulars de qualsevol diari.

Aquest matí ha intervingut com a ponent en Vicenç Villatoro en una interessant ponència sobre els canvis socials i culturals que s’han produït en la nostra societat. Em quedo amb la seva darrera reflexió: “el petroli del segle XXI es diu cohesió social”. Us sona d’alguna cosa?

Molt bé Mataró ! Molt bé Pastorets!



http://joanmora.blogspot.com
21 de març de 2009

Arrencant amb un acte, ahir, a la sala de plens, avui s’ha celebrat el tercer congrés de pastorets de Catalunya.
Vaig ser a la sala de plens i avui a la tarda me’n he anat a la Sala Cabañes a veure com anava. Hi he arribat quan el Mag Lari estava fent no se si una conferència o un show o totes dues coses a l’hora i m’he fet un tip de riure. Després, hi ha hagut una intervenció dels responsables de cada ponència (ho podeu seguir al seu blog) i la taula rodona final. He fet bé en anar-hi perquè, ara, tinc una visió més amplia del que significa aquest fenomen cultural.
En acabar, foc ! Correfoc i final de festa a la plaça de l’Ajuntament.
Cal felicitar a la Coordinadora, amb en De Ramon al capdavant, pel fet d'haver-ho portat a Mataró. L'Ajuntament també ha estat a l'alçada, fins i tot adonant-se de que calia compatibilitzar els horaris del correfoc. Així es fan les coses.
Una vegada més, el bé ha triomfat sobre el mal.

III Congrés Nacional de Pastorets : Imatges del fi de festa
















III CONGRÉS DE PASTORETS A MATARÓ...


http://comvulguis.blogspot.com
25 de març de 2009

La sessió s'ha tancat amb una divertida acció teatral a càrrec dels membres de El Social de Terrassa, els quals ens han mostrat els Pastorets més ràpids de la història! En 10 minuts escassos, i sobretot gràcies a una gran dosi de mímica, han fet un repàs a l'argument dels Pastorets, tot representant les principals escenes d'una forma molt amena i divertida. El públic ha quedat encantat, i ha estat un magnífic final per aquesta sessió introductòria, i una forma de posar-nos les piles tot preparant-nos per anar als tallers i ponències que conformen la part central del matí.

Un país de pastorets

www.elpunt.cat
24 de març de 2009

PEP ANDREU BUCH

Som un país de pastorets. Dissabte va quedar clar en el 3r Congrés de Pastorets de Catalunya, celebrat a Mataró, ciutat que des de 1916 fa representacions d'aquesta obra. L'elevada participació –més de 300 congressistes– certifica que el fenomen associatiu i artístic que representen els pastorets està ben viu. Tot i així, es va imposar l'esperit crític. La salut dels pastorets no és uniforme, i depèn de molts factors. El principal repte és atraure la gent jove. Algú va dir que ens trobem davant d'un espectacle que la joventut considera exclusivament per a nens i avis. Un altre va explicar que el seu fill era el freaky de l'escola, l'únic que fa pastorets; els altres alumnes amb prou feines n'han sentit a parlar. El repte, doncs, és interessar els joves, fer-los participar activament i adaptar l'espectacle als gustos de l'anomenada generació digital. Un altre dels grans objectius és preservar l'esperit participatiu dels pastorets com a element de cohesió social, integrant l'actual immigració. Per què no una mare de Déu negra?, va argumentar un conferenciant. Una de les taules rodones tractava de les dificultats que tenen les entitats per arribar als mitjans de comunicació. I malauradament tenen raó, vist l'escàs interès que el congrés ha despertat entre els mitjans d'aquest país. Tot i aplaudir la iniciativa del programa de TV3 Objectiu: Pastorets, la majoria de participants van lamentar que el resultat final hagi decebut les expectatives inicials. Segons es va explicar, el programa es va veure afectat pel canvi de direcció de TV3, que va perdre interès pel projecte. Abel Folk, l'ànima del programa, també desencantat pel canvi de criteri de TV3, manté, però, l'esperança que el projecte tingui continuïtat. Temps hi haurà per treure conclusions d'aquest 3r Congrés. Però, vist l'ambient i la participació, tenim pastorets per estona.

Els Pastorets aposten per 'seguir evolucionant' sense oblidar el 'caràcter propi' de cada obra






ACN
21 de març de 2009

Mataró (ACN).-

Al voltant d'unes 400 persones s'han reunit aquest dissabte a Mataró per abordar el present i futur dels Pastorets, en el marc del III Congrés Nacional d'aquest col·lectiu. El diagnòstic, segons explica el president de la Coordinadora de Pastorets, Josep Maria de Ramon, 'és bo', aquesta tradició 'està funcionant i evolucionant a bon ritme' i 'encara ha d'evolucionar més', ha dit. Això sí, cada espectacle ha de mantenir 'el seu caràcter propi', assegura. El col·lectiu que representa els Pastorets arreu de Catalunya ha demanat també 'ajuda' a l'Administració alhora que s'ha compromès a continuar treballant pel futur d'aquest 'patrimoni cultural' català.

En aquest sentit, de Ramon ha llançat un missatge tant a l'Administració com als grups que integren el col·lectiu dels Pastorets instant tots els sectors a assumir les responsabilitats que comporten formar part del patrimoni cultural català.

Respecte el programa de televisió de TV3 'Objectiu Pastorets', un dels seus creadors, l'actor Abel Folk, ha valorat com a 'extraordinàriament positiva' l'experiència i ha expressat la voluntat de 'donar-li continuïtat' d'alguna manera, com per exemple mitjançant un 'documental'. Folk ha celebrat la incidència que segons l'actor ha tingut el programa alhora de donar cabuda als Pastorets en els mitjans de comunicació, un espectacle tradicionalment 'clandestí' pel que fa a repercussió mediàtica, segons ha assegurat.

En aquest sentit Folk ha lamentat aquesta manca de reconeixement. 'Catalunya no fa mai homenatges oficials a la seva tradició, és horrorós', ha dit. 'Tinc la sensació que de vegades els catalans tenim vergonya de la nostra tradició ens sembla cutre o carrinclona'. L'actor assegura, però, que s'ha demostrat que si els Pastorets 'es fan bé i amb rigor i entusiasme i talent són uns espectacles que estan molt bé'. 'Ja voldrien molts espectacles pseudoprofessionals tenir la qualitat i el rigor de molts Pastorets que hi ha per Catalunya', ha dit Folk.

Respecte el futur dels Pastorets a Catalunya, Folk ha considerat que cadascú 'els ha de fer com vulgui' però 'sense oblidar que el món passa, la vida passa' i 'deixa empremta', una petjada que els Pastorets han de 'rebre' i incorporar per tal d'adaptar-se al futur.

Aquest tercer congrés, organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró i Caixa Laietana, ha reunit més de trenta ponents, entre ells el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, Vicenç Villatoro, el Mag Lari, Antoni M. Vilarrubias, Josep Castells, Daniel Martínez, Abel Folk, Ferran Baile, Josep Maria Porta, Josep Rafeques o Frederic Roda.

En total han estat nou ponències i taules rodones, repartides per diferents punts de Mataró i organitzades en sis àmbits diferents, des del coneixement i la difusió, fins la gestió, passant per la creació, la vessant més tècnica, la reflexió i el lúdic i social. En total hi han participat 410 persones, contant el centenar de diables que han clausurat aquest tercer congrés amb un correfoc pels carrers del centre de Mataró.

El Teatre Romea presenta dos monòlegs de Caterina Albert

www.diaridegirona.cat
17 de març de 2009

BARCELONA
EFE/DDG

El Teatre Romea reivindica el nom i l'obra de Caterina Albert (L'Escala, Girona 1869-1966), autora que signava els seus llibres amb el pseudònim de Víctor Català, amb la posada en escena a partir del 17 de març de dos dels seus monòlegs dramàtics, textos que commouen i trastornen alhora. Així va presentar ahir el director artístic del teatre, Calixto Bieito, i el director de l'espectacle, Josep Maria Mestres, l'espectacle format per la representació escènica de La infanticida i Germana Pau.
Les actrius Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons seran les protagonistes d'aquests dos monòlegs que es representaran en un mateix espectacle d'una hora i vint minuts. Els dos monòlegs estan escrits en un vers decasíl·lab "shakespearià i també guimerià, per la seva barreja de brutalitat i lirisme", va considerar Mestres.

Mor el dramaturg i director Ricard Salvat als 74 anys


www.avui.cat
24 de març de 2009

Foto salvat avui

Ha mort aquest dimarts al migdia a causa d'un vessament cerebral, segons fonts de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya

Barcelona


L'escriptor, dramaturg, director i professor universitari Ricard Salvat ha mort aquest dimarts al migdia a Barcelona a l'edat de 74 anys, a causa d'un vessament cerebral, segons fonts de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Nascut a Tortosa el 1934, va ser un dels noms de referència del teatre català, fundador de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, i va portar a escena grans textos, com ara Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, Solitud, de Víctor Català, o Yerma, de Federico García Lorca. En els últims anys, havia dirigit el festival de teatre al seu municipi natal, Entrecultures.

El setembre passat va dirigir i estrenar al teatre Borràs de Barcelona Un dia. Mirall trencat, una adaptació dels dos textos de Mercè Rodoreda que expliquen una època de Barcelona a través de la família Valldaura.

Salvat mor tot just quan acabava d'arribar a les llibreries la reedició de la seva primera novel·la, Animals destructors de lleis, rescatada de l'oblit per l'editorial Meteora. El text narra les seves experiències com a estudiant i treballador immigrant a l'Alemanya de postguerra. Aquesta va guanyar el Premi Joanot Martorell 1959 –predecessor del Sant Jordi– i va ser publicada per l'editorial mexicana Ediciones Xaloc el 1961. Salvat va escriure a principi d'aquest any un pròleg per a la reedició.

Mor a Barcelona Ricard Salvat, figura clau del teatre català


www.elperiodico.cat
24 de març de 2009

• El director, investigador i assagista va ser determinant en la renovació de les arts escèniques


Ricard Salvat, en una imatge del 2001.
Foto: ARXIU
CARLOS MONTAÑÉS
EFE
BARCELONA

El dramaturg, historiador i director de teatre Ricard Salvat ha mort a Barcelona als 74 anys després de patir un vessament cerebral del qual no s'ha pogut recuperar, segons han informat fonts de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya.

Nascut a Tortosa (Baix Ebre) el 1934, Salvat va ser des de sempre un home de teatre, que ja l'any 1953 va fundar i va dirigir l'Agrupació de Teatre Experimental, a la universitat, i que amb Miquel Porter Moix va crear el grup experimental Teatre Viu, que el 1957 es va integrar dins de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Als seus inicis, amb l'aplicació de tècniques brechtianes, va escenificar textos de Maria Aurèlia Capmany --amb qui va contribuir a renovar l'espectacle teatral a Espanya--, de Joan Brossa, Federico García Lorca, Rafael Alberti i, sobretot, de Salvador Espriu.

Durant els anys 1971 i 1972 va assumir la direcció del Teatre Nacional de Barcelona, on va programar textos d'Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra o Ramón María del Valle-Inclán, mentre que entre el 1977 i el 1986 va dirigir el Festival de Teatre de Sitges. Durant les dècades de 1980 i 1990 va intensificar la direcció de nombrosos muntatges en diverses ciutats d'Europa i Llatinoamèrica, i es va convertir en un dels directors teatrals catalans més internacionals.

Catedràtic i assagista

El 1998 va estrenar A la jungla de la ciutat, de Bertolt Brecht, que va rebre el Premio Nacional de Cultura de Teatro l'any següent. En l'any 2002 va reprendre la cinquena versió de l'espectacle Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu. Des de la seva càtedra d'Història de les Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona va impulsar la investigació teatral i va organitzar nombroses activitats.

Va ser fundador i director de la revista Assaig de Teatre, i com a dramaturg és autor de diverses obres, com ara Mort d'home, Nord enllà, Allà on neixis tan se val, Castelao e la sua epoca --que fue prohibida per la censura portuguesa-- i Salvat-Papasseit i la seva època. En la seva obra com a assagista i investigador hi figuren obres com El teatre contemporani, El teatre dels anys 70, Història del teatre modern o Quan el temps és fa espai.

Exposició en el seu homenatge

Va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1996 i l'any 2003 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona. Un dels seus últims treballs va ser la posada en escena de l'única obra genuïna de teatre de Mercè Rodoreda, Un dia, un text del 1959, considerat com a avançat al seu temps, que es va poder veure l'any passat al teatre Borràs de Barcelona, protagonitzat per Rosa Novell i Enric Majó.

L'any 2003, l'Ajuntament de Barcelona va organitzar una exposició en homenatge seu amb la qual intentava "solucionar" alguns "errors de desmemòria" cap a la seva persona, com va dir en aquell moment el regidor de Cultura, Ferran Mascarell. Qualificat de figura clau en la renovació de les arts escèniques a la península Ibèrica, havia nascut en una família de caràcter liberal, i va tenir una prolífica trajectòria, com ho posen de manifest els gairebé 350 espectacles que va dirigir i va produir.

25 de març 2009

Més de 300 persones s’agrupen tot un dissabte per apostar pel futur dels Pastorets de Catalunya


www.pastoretsdecatalunya.cat
22 de març de 2009

Anit, amb eufòria i força, va tancar-se el 3r Congrés Nacional de Pastorets de Catalunya, que durant el cap de setmana s’ha celebrat a la ciutat de Mataró.

270 congressistes provinents de 35 espectacles de Pastorets d’arreu de Catalunya, i uns 40 ponents i moderadors, van concloure que la societat catalana de 2009 havia d’apostar pel futur de l’espectacle nadalenc d’Els Pastorets, com a fenomen del patrimoni cultural del país, com a eina de cohesió social i com a actiu singular de la idiosincràsia dels pobles, viles i ciutats de Catalunya.

La jornada d’ahir va tenir 14 hores de durada ininterrompuda. Van desenvolupar-se vuit tallers diferents que van aprofundir i estudiar aspectes cabdals a l’hora de concebre els espectacles de Pastorets, de forma que en un moment del programa van posar-se en comú per a tots els assistents. L’escriptor Vicenç Villatoro va fer una brillant conferència d’obertura en la que va plantejar els valors que han de prevaler en el consum cultural del segle 21. L’actor i director Abel Folk, s’adherí als Pastorets del país, fent una exposició prop del projecte i la continuïtat de l’aposta televisiva d’Objectiu Pastorets, que TV3 va emetre el Nadal passat. El president del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana Ramon Fontdevila va encoratjar a mantenir i innovar els Pastorets i tota la seva gestió com a element potent de la cultura social de Catalunya, en el decurs d’una taula rodona seguida pel ple dels congressistes, en el que tothom va desitjar llarga i renovada vida a Els Pastorets.

La jornada va comptar amb una acció teatral a càrrec de El Social de Terrassa, una intervenció a l’entorn de la màgia a càrrec del Mag Lari i un extraordinari correfoc de Pastorets pels carrers del centre de Mataró, que integrà la lluita dels dimonis dels diferents textos teatrals amb l’arcàngel, que a cada Nadal espectacle anuncia el Nadal i que, ahir, va anunciar el projecte de bon futur que viuen els Pastorets de Catalunya.

El 3er Congrés Nacional de Pastorets de Catalunya va ser organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, entitat nascuda al 2006 que aglutina un grup de prop de 40 espectacles i que va creixent de forma progressiva. Va comptar amb el patrocini i col·laboració del centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró i Caixa Laietana. I va comptar amb la implicació dels Pastorets de prop de 40 poblacions catalanes: L’Ametlla de Merola, Anglès, Argentona, Arenys de Munt, Balsareny, Berga, Castellterçol, Canovelles, Calaf, Figueres, Esplugues de Llobregat, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Martorell, Mataró, Navarcles, Olesa de Montserrat, Palafrugell, Pals, La Palma de Cervelló, Reus, Ripoll, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç de Castellet, Solsona, Súria, Terrassa, Ulldecona, Vilaseca i El Vendrell.

Els Pastorets aposten per 'seguir evolucionant' sense oblidar el 'caràcter propi'


www.totmataro.cat
23 de març de 2009

Un correfoc clausura el III Congrés Nacional de Pastorets celebrat a Mataró
Redacció
ACN

Al voltant d'unes 300 persones s'han reunit aquest passat dissabte a Mataró per abordar el present i futur dels Pastorets, en el marc del III Congrés Nacional d'aquest col·lectiu. El diagnòstic, segons explica el president de la Coordinadora de Pastorets, Josep Maria de Ramon, “és bo”, aquesta tradició “està funcionant i evolucionant a bon ritme” i “encara ha d'evolucionar més”, ha dit. Això sí, però, cada espectacle ha de mantenir “el seu caràcter propi”, assegura. El col·lectiu que representa els Pastorets arreu de Catalunya ha demanat també “ajuda” a l'Administració alhora que s'ha compromès a continuar treballant pel futur d'aquest 'patrimoni cultural' català.

En aquest sentit, De Ramon ha llançat un missatge tant a l'Administració com als grups que integren el col·lectiu dels Pastorets instant tots els sectors a assumir les responsabilitats que comporten formar part del patrimoni cultural català.

Objectiu Pastorets
Entre els ponents del congrés hi havia l’actor i director Abel Folk que al respecte del programa de televisió de TV3 'Objectiu Pastorets', i com un dels seus creadors, l'actor Folk, va valorar com a “extraordinàriament positiva” l'experiència i ha expressat la voluntat de “donar-li continuïtat” d'alguna manera, com per exemple mitjançant un 'documental'. Folk ha celebrat la incidència que segons l'actor ha tingut el programa alhora de donar cabuda als Pastorets en els mitjans de comunicació, un espectacle tradicionalment 'clandestí' pel que fa a repercussió mediàtica, segons ha assegurat.

En aquest sentit Folk ha lamentat aquesta manca de reconeixement. “Catalunya no fa mai homenatges oficials a la seva tradició, és horrorós”, ha dit. '”Tinc la sensació que de vegades els catalans tenim vergonya de la nostra tradició ens sembla cutre o carrinclona”, va afegir. L'actor assegura, però, que s'ha demostrat que si els Pastorets “es fan bé i amb rigor i entusiasme i talent són uns espectacles que estan molt bé”. “Ja voldrien molts espectacles pseudoprofessionals tenir la qualitat i el rigor de molts Pastorets que hi ha per Catalunya”, ha dit Folk.

El futur
Respecte el futur dels Pastorets a Catalunya, Folk ha considerat que cadascú “els ha de fer com vulgui” però “sense oblidar que el món passa, la vida passa i deixa empremta”, una petjada que els Pastorets han de 'rebre' i incorporar per tal d'adaptar-se al futur.

Aquest tercer congrés, organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró i Caixa Laietana, ha reunit més de trenta ponents, entre ells el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, Vicenç Villatoro, el Mag Lari, Antoni M. Vilarrubias, Josep Castells, Daniel Martínez, Abel Folk, Ferran Baile, Josep Maria Porta, Josep Rafeques o Frederic Roda.

En total han estat nou ponències i taules rodones, repartides per diferents punts de Mataró i organitzades en sis àmbits diferents, des del coneixement i la difusió, fins la gestió, passant per la creació, la vessant més tècnica, la reflexió i el lúdic i social. En total hi han participat 410 persones, contant el centenar de diables que han clausurat aquest tercer congrés amb un correfoc pels carrers del centre de Mataró.

Més de 300 persones participen en el Congrés de Pastorets a Mataró










www.capgros.com
24 de març de 2009

El congrés, el més important realitzat fins ara en aquest àmbit, va comptar amb participants com Vicenç Villatoro o Abel Folch

per capgros.com
fotos Albert Canalejo

Tres imatges de l'acte de foc relacionat amb el congrés

El 3r Congrés Nacional de Pastorets, celebrat aquest cap de setmana passat a Mataró, ha estat un èxit de participació. Més de 270 participants provinents de 35 companyies de tot el país que representen els Pastorets i prop de 40 ponents i moderadors han pres part en la trobada, la més important realitzada fins ara. El congrés es va obrir divendres passat, dia 20, amb una conferència a càrrec del periodista Ferran Baile, però va ser dissabte quan es va desenvolupar el gruix de l’activitat, amb 14 hores ininterrompudes de debats, ponències, tallers i xerrades. Organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, dirigida pel mataroní Josep Maria de Ramon, el congrés va comptar amb conferències com les de l’escriptor Vicenç Villatoro, l’actor i director Abel Folk o el president del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila. A més, va oferir una proposta obert a tota la ciutat; un acte de foc que va tenir lloc dissabte a la nit amb diverses colles de diables relacionats amb els Pastorets.

Una obra de la Sala Cabañes de Mataró guanya tres premis

www.elpunt.cat
18 de març de 2009

Mataró Jo en vull 18, l'espectacle de la Sala Cabañes de Mataró sobre l'adolescència, ha guanyat tres premis en la novena edició del trofeu de teatre Vila de Gràcia. El muntatge, creat i interpretat per alumnes de la Saca, l'escola de teatre de l'entitat, es va imposar en les categories de millor grup juvenil i millor companyia, a més de guanyar el guardó atorgat per votació popular. L'obra explica l'adolescència vista amb els ulls dels mateixos adolescents, a partir de la premissa que, amb quinze anys, qualsevol petit detall pot esdevenir un problema enorme, i aborda en clau d'humor el dia a dia dels joves. El muntatge va néixer com un projecte de l'últim curs de la Saca.

24 de març 2009

«Els Pastorets són dels qui els donen vida i hi pot participar tothom»


www.elpunt.cat
20 de març de 2009

JOSEP M. DE RAMON PASTORETS DE MATARÓ I COORDINADOR GENERAL DE LA COORDINADORA DE PASTORETS DE CATALUNYA


Els Pastorets de Catalunya es troben demà a Mataró (Maresme) en un congrés nacional que reunirà 300 persones de més de 50 grups arreu del país.

– Per què un Congrés Nacional de Pastorets?

– «Des de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya ens vam plantejar fa més d'un any convocar un congrés que fes una ullada al passat, prengués el pols al present i encarés el futur amb més força. Vol ser un punt de trobada on hi tingui veu tothom: des d'intel·lectuals del món de la cultura del segle XXI, com els actors i cantants amateurs, els tècnics, els gestors d'entitats i tots els col·laboradors de Pastores. Els Pastorets són dels qui els donen vida i tothom hi pot participar.»

– Quanta gent fa Pastorets?

– «Uns 150 grups fan Pastorets de manera estable (sense comptar els grups d'escola). Alguns només s'ajunten per fer aquestes representacions.»

– Suposo que reunir-los en un congrés nacional deu ser una tasca difícil.

– «És complicat per la temporalitat de la proposta (només es fan Pastorets en una època determinada) i per la deslocalització dels grups (estan molt repartit per tot el territori). Però estem molt satisfets per la resposta que estem tenint.»

– També el programa resulta molt engrescador. Faci-me'n cinc cèntims?

– «Més de trenta ponents o membres de taules rodones, ponències i tallers a diferents espais del centre de Mataró. Per dir alguns noms: Vicenç Villatoro, el Mag Lari, Antoni M. Vilarrubias, Daniel Martínez, Víctor Cucurull, Abel Folk, Ferran Baile, Josep Rafeques o Frederic Roda, entre d'altres.»

– Aquesta és la primera trobada de Pastorets?

– «Els Pastorets s'han ajuntat en cinc ocasions, dues a Mataró. I se n'han fet dos congressos: el primer a Vilafranca, l'any 1984. Hi van participar vuit grups, del centenar que hi havia. El segon, a Cardona, amb vint grups i cinc ponents. L'any 2006 es constitueix la coordinadora –amb onze grups fundacionals– i es parla ja de fer un gran congrés. Aquest que ara encarem.»

–Tothom hi pot participar?

– «No pretenem que això sigui una reunió de savis, sinó un punt de trobada. No volem donar lliçons, sinó provocar, ha de ser un divertiment del qual tots sortim enfortits.»

– Tenen bona salut el nostres Pastorets?

– «Els Pastorets que ens creiem, que evolucionen, que saben integrar la gent... aquests sí que tenen bona salut i estan dignificats. Ara, els Pastorets que no apliquin coses noves o no tinguin un projecte tenen data de caducitat.»

– Es poden considerar patrimoni cultural?

– «Els Pastorets de Mataró són els únics reconeguts així; però la realitat és que són un fet social de primer ordre.»

– L'aposta és la renovació o la continuïtat?

– «És no quedar-se aïllat. Posar en comú les idees, modernitzar la gestió, millorar les tècniques teatrals, dinamitzar l'entorn... fer-nos visibles. Per aquest motiu des de la coordinadora volem ser presents esdeveniments com ara la Fira Mediterrània, a Manresa, o la Festa Major de la Cultura Popular a Catalunya, al Moll de la Fusta. I formem part de l'Ens de Comunicació Associativa i de la Confederació d'Agrupacions de Cultura Tradicional.»

– Quants grups hi ha a la coordinadora?

– «Actualment 33, però després del Congrés se n'hi sumaran alguns més.»

– Sou competència?

– «En absolut. Pastorets, pessebres vivents, diorames... per Nadal, a prop de casa.»

M. JOSÉ RODRÍGUEZ

Els Pastorets emergeixen



http://joansalicru.blogspot.com
21 de març de 2009

D'esquerra a dreta, Víctor Turull, Antoni Segarra, Joan Riedweg, Josep Rafeques i Josep Solé.

Les peces teatrals de caràcter popular no gaudeixen de bona premsa però si de bona salut, almenys pel que fa a participació i assistència. El codirector del programa de Televisió de Catalinya emès aquest passat Nadal Objectiu Pastorets, Joan Riedwerg, posava de relleu una xifra espectacular aquest matí en una taula rodona que he moderat en un dels Espais annexos al Teatre Monumental: fins a 400.000 persones té la moguda Pastorets a Catalunya, entre els que els fan i els que els van a veure. Són d'aquelles dades que et deixen estabornit perquè els números teòricament han de cantar, i una activitat que implica gairebé mig milió de persones al país ni deu ser una cosa de pa sucat amb oli ni s'entén que estigui denostada sobretot pels sectors progressistes del país (no sé si per la possible patrimonialització que n'hagi pogut fer la dreta, però això ja són figues d'un altre paner). Els Pastorets [en vaig parlar aquí, ja] són un autèntic fenomen que, com m'apuntava en Ramon Radó abans de començar, cohesiona nacionalment el país -de Pastorets se'n fan arreu de la geografia catalana, almenys a cent localitats de forma estable, segons apuntava Josep Solé dels Pastorets de Manresa- i també socialment, intergeneracionalment -quina activitat hi ha a Mataró que agrupi petits, pares i avis? Ja us ho dic jo: L'Estel de Natzaret de la Sala Cabañes-.

A la taula hi havia també Toni Segarra, primer regidor de Cultura després de la represa democràtica, de 1979 a 1983 (el 1981 va declarar els Pastorets de Mataró Patrimoni Cultural de la Ciutat), i Víctor Cucurull, director de la Fundació Societat i Cultura i també Josep Rafeques, president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya (que no fan sempre Pastorets, un altre tòpic a superar). Vaja, que estic molt content que a casa meva s'hi hagi fet un congrés de la matèria i aquest intenti superar tòpics, prejudicis i caspes diverses que no el deixen sortir, com es mereixeria, definitivament a la superfície cultural del país

La nueva era del Teatro Arenal

www.adn.es
22 de març de 2009

La sala, con nuevo gestor, acoge el último montaje de Animalario
Ana López-Varela
Madrid

Será su enésima oportunidad para recuperar el brillo de antaño. Elprestigio que cosechó en sus inicios, cuando en 1928 y bajo el nombre de Sala Rex fue considerado el primer espacio alternativo de la capital. El revulsivo para los modelos aceptados en la corriente cultural de la época.

Desde entonces, con diferentes nombres y resultados -Ciro's Español, Teatro Mayor- ha atravesado varias etapas. Incluso estuvo cerrado durante una década, de 1993 a 2003. Ahora el Teatro Arenal -bautizado así en mayo de 2007- inicia bajo la tutela de Alejandro Colubi una nueva era.

Factoría de talentos

Colubi ha asumido en régimen de alquiler este espacio de 2.000 m2 integrado por un ambigú y dos salas -con un aforo de 350 y 150 espectadores- situado a escasos metros de la Puerta del Sol (Calle Mayor, 6).

Con la gestión del teatro, el empresario pretende cumplir un reto que tiene "desde hace 25 años". El de crear "una factoría de talentos" para dar cabida a propuestas artísticas que no encajan en los teatros tradicionales.

"No me hubiera gustado retirarme sin haberlo intentado", explica Colubi. Hace unos días se presentó la programación de la sala. Y en ella destacan novedades que incluyen espectáculos de magia o flamenco y el estreno del último montaje de la compañía Animalario.

Con Baile. Sólo parejas -obra de Juan Cavestany, Andrés Lima y Alberto San Juan-, el Teatro Arenal recupera 80 años después el espíritu del caféteatro. Así, vuelve a sus inicios ofreciendo su escenario a una compañía nada convencional.

EN SU CARTELERA

Magia, flamenco y teatro de autor

El Teatro ofrece espectáculos de magia, flamenco y música de cámara. 'Baile. Sólo Parejas', de Animalario, es la joya de su cartel. En los próximos meses llegará 'Maná Maná', de Los Ulen, y 'El pez gordo', comedia producida por los actores Helio Pedregal, Toni Cantó y Bernabé Rico.

23 de març 2009

‘Jo en vull 18’ guanya tres premis al Trofeu de Teatre Vila de Gràcia


www.totmataro.cat
17 de març de 2009

L’obra de Sala Cabañes està dirigida per Xevi Ribas
Redacció

“Jo en vull 18”, l’espectacle de Sala Cabañes sobre l’adolescència, ha guanyat tres premis en la novena edició del Trofeu de Teatre Vila de Gràcia. El muntatge, creat i interpretat per alumnes de l’escola de teatre de l’entitat, la Saca, es va imposar en les categories de Millor grup juvenil i Millor companyia, a més de guanyar el guardó atorgat per votació popular.

El muntatge va néixer com un projecte de l’últim curs de la Saca, tutoritzat per Xevi Ribas. L’obra es va estrenar el passat 28 de juny a la Sala Cabañes i es va tornar a representar el mes de setembre passat, en tots dos casos amb un gran èxit de públic.

El proper diumenge 29 de març, “Jo en vull 18” participarà en el Concurs de Teatre Amateur “Taca’m” de Caldes de Montbui.

Pasqual reúne a Espert y a Sardà por primera vez en La Casa de Bernarda Alba

www.laopinioncoruna.es
20 de març de 2009

El director teatral Lluís Pasqual ha reunido a las actrices Núria Espert y Rosa Maria Sardà en "La Casa de Bernarda Alba", de Federico García Lorca, un espectáculo que se estrenará el 29 de abril en el Teatro Nacional de Cataluña (TNC).

EFE Pasqual ha presentado hoy el montaje y a las doce actrices del elenco de la obra en una rueda de prensa que ha definido como un "encuentro insólito", ya que ha dicho que no acostumbra a enseñar "un plato a medio cocinar, que no tiene ni olor ni textura".

Núria Espert, que ya dirigió a 32 actrices anglosajonas hace algo más de veinte años en la puesta en escena de "La casa de Bernarda Alba" en el londinense Lyric Theatre Hammersmith, será ahora Bernarda Alba, papel que entonces interpretó Glenda Jackson.

Espert ya ha interpretado varios papeles lorquianos destacados, entre ellos las emblemáticas "Yerma" y "Doña Rosita la soltera", y ha alabado la trayectoria de Pasqual en el teatro del autor granadino, sobre todo en obras menos representadas como "El Público" o "Comedia sin título".

Se ha referido también a "Haciendo Lorca", en su opinión "uno de los mejores espectáculos de la carrera de Pasqual, con los textos de las protagonistas femeninas del poeta", un montaje que Espert interpretó junto al argentino Alfredo Alcón y que sólo se vio en Sevilla, Madrid, París y Buenos Aires.

Ahora, la actriz catalana universal vuelve a las tablas del TNC para interpretar el primer Lorca que se escenifica en su escenario, que ya la acogió en 1997 en "La Gaviota", de Chéjov, junto a Josep Maria Flotats.

Rosa Maria Sardà ha confesado ser, de las dos actrices, "la que menos sabe de Lorca", aunque ha confesado ser una gran lectora del poeta granadino, de quien tiene sus obras completas.

Ha agradecido a Pasqual el "regalo" que le ha hecho al ofrecerle el papel de Poncia en la obra.

Lluís Pasqual ha desvelado poca cosa del montaje, del que sólo se sabe el elenco, que las protagonistas irán vestidas de negro como mandan los cánones y que se representará en una especie de tablado alrededor del cual se sentará el público, en donde se ha celebrado la rueda de prensa, y que será sin duda el suelo de azulejos de un patio andaluz.

La foto que Lorca hizo de "La Casa de Bernarda Alba" es, según Pasqual, la de una tragedia y en ella "no hay una sola frase que no tenga punta", ha señalado el director teatral.

Se representará en la Sala Petita del TNC entre el 29 de abril y el 28 de junio y posteriormente abrirá la temporada 2009/2010 del Teatro Español en Madrid.

Se hará en la sala pequeña del TNC porque es, según Pasqual, "una obra de 'voyeurs'. Es como si alguien hiciera un agujero en las paredes y mirara una casa por dentro, porque la humanidad del personaje es verla de cerca".

Por ello, y como propuesta artística, se representará en esa sala, que tiene un aforo de 400 personas, y con una escenografía que representa una especie de patio con un toldo para que la voz no levante el vuelo.

"La casa de Bernarda Alba", subtitulada "Drama de mujeres en los pueblos de España", fue escrita en 1936 y explica la rigidez de Bernarda Alba con sus hijas, encadenadas a la casa familiar, cerrada por la sombra de la muerte.

Se trata de un drama rural premonitorio sobre cómo los valores sociales y el fanatismo son capaces de sofocar las ansias de libertad y las raíces del deseo.

Lluís Pasqual (Reus, Tarragona 1951), que ha dirigido espacios públicos como el Centro Dramático Nacional y el Odéon de París, ha codirigido el Lliure de Barcelona y más recientemente el Arriaga de Bilbao, ha considerado que la representación de esta obra, el drama más emblemático de Lorca, "es un tipo de proyecto que sólo se puede permitir un teatro nacional".

22 de març 2009

“Jo en vull 18” guanya tres premis al Trofeu de Teatre Vila de Gràcia


Ramón Radó

L’obra de Sala Cabañes, dirigida per Xevi Ribas, és un espectacle musical
sobre els problemes de l’adolescència

“Jo en vull 18”, l’espectacle de Sala Cabañes sobre l’adolescència, ha guanyat tres premis en la novena edició del Trofeu de Teatre Vila de Gràcia. El muntatge, creat i interpretat per alumnes de la Saca (l’escola de teatre de l’entitat), es va imposar en les categories de Millor grup juvenil i Millor companyia, a més de guanyar el guardó atorgat per votació popular.

“Jo en vull 18” explica l’adolescència vista amb els ulls dels propis adolescents. A partir de la premissa que, amb quinze anys, qualsevol petit detall pot esdevenir un problema enorme, l’obra aborda en clau d’humor el dia a dia dels joves. La Raky (Anna Carbonell), la Beth (Clara de Ramon), l’Ivan (Martí Grané), la Maria Montserrat (Helena Martínez), l’Andreu (Pol Martínez) i l’Àgata (Estel Sala) parlen sobre la necessitat d’un espai propi, els conflictes amb els pares i germans, l’institut, les activitats extraescolars i els amics, entre d’altres.

El muntatge va néixer com un projecte de l’últim curs de la Saca, tutorat pel seu professor, Xevi Ribas. Es va estrenar el 28 de juny a la Sala Cabañes i es va tornar a representar el mes de setembre passat, en tots dos casos amb un gran èxit de públic. El 22 de febrer passat l’espectacle es va representar en el teatre dels Lluïsos de Gràcia de Barcelona, en el marc del concurs.

El proper diumenge 29 de març, “Jo en vull 18” participarà en el Concurs de Teatre Amateur “Taca’m” de Caldes de Montbui.

Víctor Català puja a l’escenari del Romea amb dos monòlegs




20 de març de 2009




• Emma Vilarasau repeteix ‘La infanticida’ a les ordres de Josep Maria Mestres
• Àngels Gonyalons protagonitza ‘Germana Pau’, un altre soliloqui de Caterina Albert

33 Àngels Gonyalons i Emma Vilarasau, al costat del mirall de les escalinates del vestíbul del Teatre Romea.


Foto: GUILLERMO MOLINER
JOSÉ CARLOS SORRIBES


BARCELONA



Va ser una frase que quedava bé com a epíleg, però també d’una inqüestionable sensatesa. «Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida». Va sortir de la boca de Calixto Bieito, director artístic del Romea, per tancar la presentació de La infanticida i Germana Pau, dos monòlegs de Víctor Català, l’àlies de Caterina Albert (1869-1966). En opinió de Josep Maria Mestres, director del muntatge que s’estrena avui al teatre del carrer d’Hospital, l’escriptora de l’Escala és la gran dama de les lletres catalanes juntament amb Mercè Rodoreda, i no només per la seva novel·la Solitud.Reivindicar una autora sense gaire presència escènica va moure Bieito a impulsar un monòleg de tanta duresa com altura literària, una idea poc habitual en temps de comèdies i musicals de digestió fàcil. El record de la versió del 1992, representada al Romea i després al vell Lliure, el va portar a plantejar a Mestres la possibilitat de recuperar La infanticida, que va brodar aleshores i que ara repeteix Emma Vilarasau. El director va recollir l’encàrrec i per acompanyar els «intensos» 35 minuts del monòleg es va capbussar en altres soliloquis de l’autora i va completar així el programa. Germana Pau complia l’objectiu i va decidir que una altra actriu carismàtica, amb qui havia treballat en un registre molt diferent, com Àngels Gonyalons s’incorporés a un projecte del qual Mestres parla amb un fervor contagiós. «És un plaer inenarrable tornar a fer La infanticida. És un espectacle que et canvia fins i tot com a persona. Arriba a l’ànima».


LIRISME-BRUTALITAT


Mestres destaca d’aquests monòlegs en vers una dualitat lirisme-brutalitat que defineix com a «shakespeariana» i hereva alhora del teatre de Guimerà. «Víctor Català, que era políticament incorrecta per aquella època, va directament en vena». Aquesta incorrecció s’explica pel tema dels textos. La infanticida presenta una jove camperola, Nela, que narra la seva història des del manicomi on està tancada per haver matat la seva filla acabada de néixer. Era fruit dels seus amors prohibits amb un jove burgès, i davant l’amenaça del pare de degollar-la, tria aquell terrible destí per a la seva filla.Germana Pau, mentrestant, presenta el retrobament d’una dona i el seu antic amant en circumstàncies totalment oposades a les del seu passat comú. En una casa de curació, una monja cuida un home molt malalt, que és el que la va deixar de jove i per qui per despit ella es fa moja. La ràbia i el ressentiment dominen l’ànim de la religiosa.


DOMAR LA BÈSTIA


Per Emma Vilarasau és un privilegi tornar a ser Nela. Es resistia a visionar la versió del 92, però al final ho va fer. «M’ho va dir el Josep Maria i vaig quedar sorpresa. ¿En què es diferencien? Bàsicament són iguals, però tinc més domada aquesta bèstia desbocada», explica d’una obra que, en la seva opinió, és un retrat «cruel i desmitificador» del món rural de finals del XIX.La seva companya Gonyalons no s’hauria llançat al repte sense la companyia d’un director de confiança com Mestres. L’actriu, tan vinculada als musicals, destaca el conflicte moral i ètic de Germana Pau. «Planteja un debat entre la misèria de la venjança o el desig d’ajudar un moribund». El seu canvi de registre ve acompanyat del privilegi de ser la primera actriu que estrenarà en un teatre aquesta peça de Caterina Albert / Víctor Català. La infanticida i Germana PauRomea • Fins al 17 d’abril • De 15 a 22 euros

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...