28 de febrer 2011

Terror: la poli no entén res



Josep M. Rabassa estrena 'Carnaval' a la Sala Cabanyes

Un cop passat el cicle nadalenc i acabades les representacions dels Pastorets d’en Josep Rodri, –els que més exasperacions inopinades han suscitat en molt de temps, però també els més prometedors pel que fa a intentar millores en el vessant interpretatiu– el teatre del Centre Catòlic, que llueix el nom ja catalanitzat, es disposa a encarar una de les temporades més productives, amb cinc títols que ompliran la seva cartellera des d’ara fins a l’estiu. El primer muntatge, ‘Carnaval’, es va presentar el darrer cap de setmana i es podrà tornar a veure dissabte i diumenge que ve. El signa Josep M. Rabassa, un del directors amb trajectòria contrastada dintre la casa, tant per extensió com per la varietat d’obres que ha posat en escena.

Màquina d'èxits
'Carnaval' és una peça escrita el 2005 que els espectadors mataronins ja van poder veure el juny de l'any següent, al Monumental, en una versió dirigida per Sergi Belbel. El seu prolífic autor, Jordi Galceran, és un especialista a maquinar obres d'èxit. 'El mètode Grönholm' n'és l'exemple més sonat. Diuen que el seu secret consisteix a saber engiponar amb mestria els elements capaços de crear i mantenir la intriga al llarg de tota la representació. Per això no estalvia ni truculències ni artificiositat, si cal fins a límits propers a la incorrecció. És igual que la trama sigui prima i el llenguatge de circumstàncies si la fórmula li funciona. A 'Carnaval' situa l'acció en una comissaria de policia, on estan investigant el segrest d'una criatura i l'amenaça que el seu assassinat serà transmès en directe, via Internet. Malgrat que un inesperat tomb final faci que acabi bé, tot el desenvolupament dramàtic de la història posa en evidència que en el nostre món un acte de barbàrie com el plantejat no només és possible, sinó que pot tenir orígens molt diversos: des del terrorisme a la bogeria criminal, passant pel fanatisme de les sectes, l'acció de pederastes o la violència induïda per determinats jocs de rol. I ningú no està exempt de poder-ne ser la víctima. Aquesta complexa fatalitat ve a ser el postulat de l'obra i l'expressa de manera categòrica la cap dels policies quan conclou amb impotència que ja no són capaços d'entendre res.

Opció encertada
Josep M. Rabassa, que l'any 2008 ja havia muntat 'El mètode Grönholm', demostra que coneix bé els enrevessaments del teatre de Jordi Galceran. Per això ha tingut la traça d'abordar 'Carnaval' amb un exercici de sobrietat. El treball interpretatiu, més que correcte, el fa pivotar sobre les figures de la inspectora i de la mare que Eva Canals i Àngels Cabezudo componen amb convicció en la seva lluita frenètica contra el temps que s'escola de manera real en el rellotge que presideix l'escenari. L'una representa l'esforç voluntariós per resoldre el cas policial però també humà que té al davant, l'altra és la imatge patètica del desesper. La resta de personatges queden més atenuats. Però no hi fa res. Perquè tal com els dibuixa el text de Galceran són tres clixés que si anessin passats de voltes serien de bufetada: un guripa xusquero i escamat; un altre poli més jove, malfeiner i bleda; i una informàtica indiferent i repapada en el caos.

Bona resolució
La resta de components tècnics i artístics del muntatge també estan resolts amb encert, com és habitual a la Sala Cabanyes. L'escenografia, per exemple, que és realista, austera i funcional, ajuda a crear amb eficàcia l'atmosfera anímicament irritant de la comissaria. Aquest ambient de crispació extrema que domina els diàlegs de tota la representació provoca, en clau interna, una anècdota amb un punt de morbo: veure l'àngel dels Pastorets amb un cabreig de mil dimonis proferint un munt de renecs per una boca que sembla l'infern. Bromes a part, però, la feina feta per Rabassa i el seu equip és una proposta apreciable que acompleix oportunament les expectatives i que potser mereixeria més temps en cartell. Si no ara, en una propera temporada. Pel que fa al dia de l'estrena, l'única nota discordant es va produir a la platea: estava plena de canalla com si fos una sessió de teatre familiar. I no.

publicat per
Comas Soler
Foto de Anna Aluart
www.totmataro.cat
22 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


L’Ajuntament impulsa a Mataró el teatre social amb perspectiva de gènere

La representació de l’obra es podrà veure el Dia Internacional de la Dona
Un moment del taller de teatre social d’una passada edició
Avui tindrà lloc el primer assaig del taller de teatre social que conclourà amb una representació el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març. El taller està organitzat per les vocalies de dones de Mataró i el Colectivo de Mujeres de Matagalpa i compta amb la col•laboració del Servei de Joventut i Dona.

Aquesta és la sisena edició del taller de teatre social que s’han anat organitzant des de novembre de 2007. El seu objectiu és treballar amb dones de Mataró per a la sensibilització i des de la creativitat. A través del teatre es pretén que les dones participants prenguin consciència sobre els seus drets i que ho puguin expressar públicament des de la fortalesa, a més d’enfortir la xarxa entre les dones, creant llaços entre elles i entre les seves entitats.

El final del taller conclourà amb una acció de carrer que tindrà lloc el dia 12 de març, amb un missatge sobre els drets de les dones, amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre els seus drets, utilitzant un llenguatge creatiu. L’acció s’emmarca en la campanya d’actes programats en commemoració del Dia Internacional de la Dona.
La iniciativa està oberta a dones relacionades en les diferents entitats de dones de la ciutat, de diferents barris i orígens.
El taller de teatre social es tornarà a fer el proper 25 de febrer i el 4 de març a les 19.30 h al Centre Cívic Pla d’en Boet.
Aquest taller s’emmarca dins de la línia de polítiques en favor de la igualtat que s’impulsen des del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) i compta amb el suport de l`Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.

publicat per
www.mataro.cat
18 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Shakespeare i la gelosia


Carme Portaceli adapta 'Conte d'hivern', una peça sobre l'abús de poder, el dolor i el penediment
Els reis del text original són dos grans empresaris en la revisió

Quan es parla de gelosia i Shakespeare és inevitable que vingui a la memòria Otel•lo, una de les seves grans obres. Però no va ser l'única en què aquest desesperat impuls porta a la tragèdia. També és el motor de Conte d'hivern, la penúltima obra del dramaturg no inclosa en la llista dels seus imprescindibles. Potser per això ha suscitat l'interès d'una directora tan inquieta com Carme Portaceli i els seus còmplices de la Factoria Escènica Internacional (FEI). El que és el seu segon shakespeare, estrenat al festival Temporada Alta, arriba avui al Romea i està en la línia del primer, Ricard II (una altra obra de segona, si és que es pot dir així, de l'autor), que es va estrenar a la Nau Ivanow.

Portaceli ha arribat a un clàssic universal com Shakespeare, a la vegada que ho feia amb un altre clàssic català (L'auca del senyor Esteve que va estrenar al TNC), després d'una vasta trajectòria en el teatre contemporani europeu. La directora valenciana explica que aquest camí li ha servit a la FEI per definir un llenguatge escènic propi, «amb la idea de connectar amb el públic, no de fer un laboratori».

Audàcia i respecte

Aquesta visió es concreta en una actualització de Conte d'hivern amb «audàcia i respecte», com diu el traductor Joan Sellent, que no presenta els reis de Bohèmia i Sicília en la seva trama, ni palaus, sinó grans empresaris dels que avui fan fusions en una sala de juntes. El respecte a Shakespeare arriba amb els personatges i un text sols alleugerit. Així, Leontes vol que el seu amic Políxenes, de visita, es quedi uns dies més amb ell. Però el reclamen la família i els negocis, així que declina l'oferta. A la desesperada, demana el suport de la seva dona, Hermione, per convèncer-lo. Políxenes accepta.

Però aquest canvi origina en Leontes una gelosia que el porta a la bogeria, amb conseqüències devastadores. Dolor, abús i maltractament se citen en aquest shakespeare amb un final propi d'una faula moral que obre la porta al penediment. David Bagés, Cristina Flores, Manel Sans, Albert Pérez, Nao Albet i Neus Bernaus interpreten una «història brutal i divertida a la vegada», segons la directora, armada amb el potent vers de Shakespeare. «Entra com si no hi fos», diu Portaceli.

Aquest vers arriba, a més, amb l'acompanyament en directe dels saxos de Dani Nel•lo i Jordi Prats, altres companys de viatge habituals de Portaceli. Ells també formen part d'aquest llenguatge escènic personal que defineix a la FEI.

publicat per
José Carlos Sorribes
foto Xavier Basiana (Hermione i Leontes d'avui 8 Gabriela Flores i David Bagés, en una escena de l'obra)
www.elperiodico.cat
16 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Theatre Properties convoca audiciones para el estreno de SHREK EL MUSICAL en España



Los días 7, 8 y 9 de marzo en el Teatro Nuevo Apolo de Madrid tendrán lugar los castings para encontrar a los protagonistas de la adaptación española del musical basado en el popular personaje de William Steig.
La productora Theatre Properties en colaboración con DreamWorks Theatricals presenta el estreno en España de SHREK EL MUSICAL, adaptación castellana del musical de Broadway basado en la historia y en los personajes del libro ‘Shrek’ de William Steig, además de en la película de animación homónima de DreamWorks.
De cara a este estreno que, según está previsto, tendrá lugar el 21 de septiembre de 2011 en el Teatro Nuevo Apolo de Madrid, se han convocado audiciones para encontrar a los protagonistas del espectáculo. Las pruebas tendrán lugar los días 7, 8 y 9 de marzo de 2011 en el Teatro Nuevo Apolo de la capital madrileña.

Los aspirantes deberán prepararse un tema de SHREK EL MUSICAL y una canción libre. El material necesario, las características de los personajes, y otros detalles sobre las audiciones se pueden hallar en la página oficial del musical www.shrekelmusical.es.

Con libreto y letras de David Lindsay-Abaire y música de Jeanine Tesori, SHREK THE MUSICAL se estrenó en el Broadway Theatre de Nueva York el 14 de diciembre de 2008 con un reparto liderado por Brian D’Arcy James y Sutton Foster como Shrek y Princess Fiona. El espectáculo, que recibió ocho nominaciones a los premios Tony 2009, se mantuvo en cartel hasta el 3 de enero de 2010.

SHREK THE MUSICAL se estrenará oficialmente en el Theatre Royal Drury Lane de Londres el 7 de junio de 2011 con un equipo creativo liderado por los directores Jason Moore y Rob Ashford y un reparto encabezado por Nigel Lindsay y Amanda Holden. Para su estreno en Londres, el musical contará con algunos cambios respecto al montaje de Broadway, añadiendo algunas escenas y canciones. Estos cambios están también presentes en la gira norteamericana que el musical inició en Chicago el 25 de julio de 2010, en la que visitará más de 60 ciudades de los Estados Unidos.

La película de animación ‘Shrek’ se estrenó en los cines en el año 2001 ganando el Oscar a la Mejor Película de Animación. Su éxito hizo que se estrenaran dos secuelas, ‘Shrek 2’ en el 2004 y ‘Shrek 3’ en el 2007, todas ellas con gran éxito de taquilla.

SHREK EL MUSICAL narra las aventuras de un primitivo ogro verde que junto a un sabio burro que nunca calla se embarcará en un viaje que le cambiará la vida para reclamar la identidad de su tierra.

La productora Theatre Properties, creada por Tomás Padilla, es la responsable del estreno en España de EL HOMBRE DE LA MANCHA, JEKYLL & HYDE, HERMANOS DE SANGRE, LA MAGIA DE BROADWAY y de los musicales familiares ALADDIN, ANNIE y PETER PAN, estos dos últimos actualmente en cartel en el Teatro Nuevo Apolo de Madrid. En la primavera de 2008 Theatre Properties presentó durante un mes en el Garrick Theatre de Londres su producción de PETER PAN, musical que lleva más de diez años recorriendo la geografía española.

publicat per
http://www.todomusicales.com
12 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Alex Rigola: "El Teatre Lliure no puede reducir más su presupuesto"

El director del Teatre Lliure, Alex Rigola, ha dicho hoy que esta infraestructura teatral "ya funciona con lo mínimo", por lo que es "difícil" que el presupuesto pueda reducirse, en referencia a los recortes presupuestarios que anunció ayer el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

En su primera comparecencia parlamentaria como responsable de Cultura, Mascarell dijo que los fondos que aporta la Generalitat a los grandes equipamientos culturales se reducirán entre un 15 y un 20 por ciento.
Aunque el conseller no aclaró a qué equipamientos se refería, Rigola teme que el Teatre Lliure esté entre las instituciones afectadas, por lo que hoy ha expresado su disconformidad con los recortes.
"El nuevo Lliure ya nació con un presupuesto bajo, por lo que resulta muy difícil reducirlo más", ha señalado el dramaturgo, que accedió al cargo el año 2003, después de que Lluís Pasqual renunciase a la dirección, entre otras razones, por falta de presupuesto.
"Los gastos de la estructura teatral ya son los mínimos, por lo tanto solo se puede recortar de los espectáculos que programamos, pero si lo hacemos incumpliremos nuestro cometido de dar espacio a las propuestas innovadoras, cuyo rendimiento no se puede calcular sólo en taquilla", ha señalado

publicat per
efe / bcn
http://www.adn.es
18 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


27 de febrer 2011

Avui a 2/4 de 7 de la tarda última representació de Carnaval

Aquesta tarda Josep Maria Rabassa dirigeix la darrera representació de Carnaval a Sala Cabanyes.
Eva Canals, Juli Cusachs , Pere Vallmajor , Àngels Cabezudo i Lidia Rovira son els encarregats de posar en escena aquest thriller policíac


El dia de Carnestoltes, un nen de tres anys desapareix. La mare del nen i quatre inspectors de policia intenten resoldre el cas, però no hi ha cap mòbil aparent, ni pistes ni tampoc demanda de rescat. De sobte, reben un missatge: el nen morirà al cap de trenta minuts i el món sencer ho podrà observar a través d’internet. Els personatges comencen una carrera contra el rellotge per tal de salvar la vida del nen en un combat contra un enemic invisible. Després de l’èxit d’El mètode Grönholm, Jordi Galceran va escriure aquest thriller policíac que reflexiona sobre el mal i com les persones intenten enfrontar-se a la seva existència. Josep Maria Rabassa, que ja va dirigir El mètode Grönholm a la Sala Cabanyes la primavera de 2008, porta a escena aquesta nova peça del dramaturg català més internacional.

informació pràctica

RESERVA ANTICIPADA DE LOCALITATS:
dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 5 a 8 de la tarda)
dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02
HORARI DE TAQUILLA:
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
Diumenge de 2/4 d’1 a 2.Una hora abans de començar la representació.
ON
Sala Cabanyes
La Riera, 110-120
08302 Mataró
93.790.85.02

Etiquetes de comentaris:


Exemple brillant de com portar una novel•la a escena



Jordi Pons-Ribot ha versionat i dirigit 'Laura a la ciutat dels sants'

Després de diverses incursions en el circuit professional fetes els darrers quatre anys amb peces de Henrik Ibsen, Santiago Rusiñol, Molière i Tennessee Williams, el director Jordi Pons-Ribot ha tornat a encapçalar la companyia Fènix Teatre a la seva seu del Teatre Principal d'Arenys de Mar. En aquesta ocasió ha dut a escena la popular novel•la de Miquel Llor 'Laura a la ciutat dels sants' en una versió en què s'ha responsabilitzat de la direcció, l'adaptació i la dramatúrgia. La proposta ha tingut tan bona acollida per part del públic que les representacions inicialment previstes s'han hagut de prorrogar fins entrat el mes de febrer.

Obra de referència generacional
'Laura a la ciutat dels sants', escrita el 1931, és el text més conegut de tota la producció del seu autor i la millor novel•la catalana d'una generació d'escriptors que la guerra civil va escindir. Influït per Dostoievski, Freud, Gide, Joyce i Proust, entre altres, Miquel Llor desplega una meticulositat descriptiva que, malgrat el regust costumista, innova la pràctica literària de la seva època, sobretot pel que fa a l'aprofundiment dels trets de la novel•la psicològica i a una certa temptativa de superació de la moral convencional. Aquestes característiques es fan visibles en la manera com presenta el drama que pateix Laura, la jove i atractiva barcelonina nouvinguda, que ha de sotmetre's als vells prejudicis que imperen a Comarquinal –nom simulat de Vic–, que és la plasmació extrema d'una societat tancada, hipòcrita, maldient i mediocre.

Lectura actual
Jordi Pons-Ribot ha encarat la posada en escena de l'obra amb una mirada que no vol ser només pretèrita. Ens ve a dir que encara avui subsisteixen molts desdenys i tabús socials envers qui és foraster o diferent. Per això a l'oposició estricta entre ciutat i ruralisme que dibuixa la novel•la original de Llor ell hi sobreposa una lectura de més abast i també més actual que delata la insolència o la incivilitat de l'actitud d'alguns personatges i les confronta amb la sensibilitat i l'idealisme que encarna la protagonista de la història. I pel mateix motiu també dóna a entendre que la fugida final de la Laura no és ben bé un fracàs, sinó la dolorosa cerca de la llibertat personal.

Bon treball col.lectiu
És obvi que en la seva adaptació Pons-Ribot ha hagut de dur a terme una feina de síntesi, però l'ha fet amb molta gràcia, de manera que s'acosta més al sabor d'un bon destil•lat que no pas al gust de poc que provocaria una esporga excessiva. En aquest sentit, resol molt bé l'encadenament de seqüències on es focalitza més l'acció amb d'altres que acompleixen la mera funció de nexe narratiu. Amb tot plegat, el director arenyenc ha tornat a demostrar la motivació didàctica subjacent sempre en el seu teatre, perquè es preocupa de servir bé el text i d'oferir al públic una proposta dramàtica feta d'una manera deferent. Un cop més, la labor de tot el seu equip tècnic i artístic ha estat igualment notable. L'espectacular escenografia de caire realista esdevé simptomàtica: atapeïda, aclaparant i amb regalims de negror, enquadra perfectament l'ambient irrespirable de la casa que convertirà Laura en víctima de la intransigència hostil. El repartiment i la direcció d'actors són també remarcables. Cada intèrpret respon adequadament al seu paper i d'entre tots Maira Comalat destaca en la manera de donar el personatge principal i de fer-lo evolucionar paulatinament, segons la circumstància psicològica de cada moment de l'obra. Decididament aquesta 'Laura a la ciutat dels sants' és un treball ben fet en tots sentits, que pel seu interès mereixeria una reposició i l'oportunitat de donar-se a conèixer en d'altres escenaris. Tant de bo sigui així.

publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
16 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Olesa espera més de 10.000 visitants en les representacions de 'La Passió'

Olesa de Montserrat iniciarà el 27 de febrer les representacions d'una nova temporada de 'La Passió', el muntatge teatral que representa la vida, mort i resurrecció de Jesucrist.
Un miler de voluntaris contribueixen a la realització d'un espectacle que espera rebre més de 10.000 espectadors.
En total, es realitzaran deu representacions de 'La Passió' durant els caps de setmana fins a l'1 de maig, i l'espectacle introdueix com a novetat una escena anomenada 'El desig de Judes', una conversa entre l'apòstol i María Magdalena "per entendre millor la psicologia d'aquests personatges", segons el director del muntatge, Raúl Díaz.
Olesa va començart a representar 'La Passió' el 1538 i des d'aleshores la tradició ha anat passant de pares a fills i, actualment, un miler de voluntaris participen a l'espectacle entre actors, tramoistes, il•luminadors o taquillers.

publicat per
http://www.europapress.cat
24 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Mestres estrena una comedia "triste" del padre espiritual de Chéjov

El director Josep Maria Mestres estrenará el 24 de febrero en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) 'Un mes al camp', la obra más emblemática de Ivan Turguénev, considerado precursor y padre espiritual del también ruso Anton Chéjov.

Se trata de una "comedia triste" protagonizada por una actriz habitual en los montajes de Mestres, Sílvia Bel, que da vida a Natalia Petrovna, una mujer madura y casada que se enamora de "alguien prohibido", ha comentado este viernes en rueda de prensa el director.
Ese alguien es Rakitin (Robert González), un joven estudiante que acude a la gran casa de campo familiar para dar clase al hijo de Natalia, y desencadena, sin quererlo, una "implosión" de sentimientos
"Natalia es una mujer que no se ha enamorado nunca", ha explicado Bel de su personaje, al tiempo que ha alabado la fragilidad de un texto que pone de relieve la moral de la Rusia de mediados del siglo XIX, donde era "absolutamente recriminable" enamoraese de un joven y de clase inferior.
Pero el meollo de la obra no acaba en el amor prohibido, ya que Natalia se desahoga con Rakitin (Josep Manel Casany), el amigo leal que convive con el matrimonio y que está enamorado de ella sin grandes esperanzas.
Por si fuera poco, el marido de Natalia, Isàliev (Xavier Boada), vive la 'infidelidad' de su mujer con el amigo de la familia de una forma atípica: "Se debate entre el amor a su mujer y la comprensión hacia los sentimientos de su amigo", ha comentado el actor.
Por la gran casa de campo de esta incipiente burguesía rusa también pasean profesores, institutrices y sirvientes, que, como ha recordado mestres, Turguénev presenta por primera vez en el teatro ruso "con vida propia y con sentimientos".
Los actores que les dan vida son Diana Torné, Carme Sansa, Míriam Alamany, Hans Richter, Joan Raja, Carles Martínez, David Segú, Tilda Espluga, Ireneu Tranis y Alba Valldaura.
Mestres no ha dudado en calificar 'Un més al camp' como un montaje de época, ya que tanto vestuario como decorados están ambientados en la Rusia de 1849, aunque de una manera "estilizada".
La música cuenta con el aliciente de tres canciones que Lluís Llach ha compuesto para la ocasión, aunque en ninguna de ellas canta.
La escenografía que ha diseñado Pep Duran está a la altura de la "espectacularidad" que exige la Sala Gran del TNC, ha precisado Mestres, aunque en ningún caso obstaculiza el trabajo de los actores.
De hecho, y para "que se vean las lágrimas", el aforo de la sala principal del teatro quedará reducido a la mitad.

publicat per
foto : David Ruano
http://www.europapress.es
18 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


El clásico de Turguénev 'Un mes en el campo' llega al TNC



La versión, de esta comedia "luminosa y triste", viene acompañada con música compuesta por Lluís Llach

El clásico ruso de Ivan Turguénev, "Un mes en el campo", ocupará a partir del próximo jueves la Sala Gran del TNC, dirigido por Josep Maria Mestres y con Sílvia Bel de protagonista, en una versión de esta comedia "luminosa y triste" con música compuesta para la ocasión por Lluís Llach.

Estrenada en 1872, todavía hoy sorprende al espectador el planteamiento de Turguénev de mostrar sin subterfugios la atracción que siente Natalia (Sílvia Bel), una mujer casada con Arkadi y que también mantiene una relación especial con su amigo Rakitin, hacia el joven profesor de su hijo, Beliálev, además, de una extracción social más baja.

Josep Maria Mestres ha explicado hoy en rueda de prensa que este precursor de Chéjov, que sufrió censura, ya lo atrapó cuando estudiaba en el Instituto del Teatro hace más de veinte años y, en concreto, esta obra, "por la vida" que desprende.
A su juicio, el ruso consigue ir a la profundidad de las emociones humanas "haciéndolas implosionar", a la vez que deja entrever que "querer es duro y difícil. ¿Pero, es mejor implicarse o dejar pasar la vida?", se ha preguntado el director.
En esta obra, con muchos toques autobiográficos, Turguénev también retrata, aunque sin proponérselo, una Rusia aristocrática rural, de mediados del siglo XIX, opulenta y decadente, con una familia que convive durante un mes en una casa rural junto a criados e invitados.
Llama asimismo la atención la relación que plasma entre los personajes de Arkadi, el marido de Natalia, y Rakitin, el amigo intelectual enamorado de ésta, aunque ella no le corresponde, y que podría ser un trasunto de Turguénev que durante más de cuarenta años estuvo enamorado de la actriz de origen español Paulina García de Viardot, llevándose bien, a la vez, con su esposo.
Sílvia Bel ha considerado que se trata de uno de los textos "más frágiles" que ha interpretado a lo largo de su carrera, representando a una mujer que no se había enamorado nunca, que tiene un amigo íntimo, y que, de repente, pierde la cabeza por el joven profesor de su hijo.
En su opinión, "siente un amor por esta persona que es incapaz de controlar, que la lleva a un lugar desconocido, a espantarse, y a perder el control de sí misma", provocando daños en terceros, como a la huérfana que tiene acogida, Vérotxka.
Tampoco ha obviado que para la época era un amor "absolutamente prohibido", al ser el hombre mucho más joven y de clase inferior que ella.
En este punto, el director del TNC, Sergi Belbel, ha mantenido que todavía hoy es tabú que una mujer mayor vaya con un chico más joven y ha puesto como ejemplo el impacto que aún provoca la relación de Demi Moore con Ashton Kutcher.
El actor Robert González, en la piel de Beliálev, se ha mostrado encantado de poder poner la voz a un personaje que seduce de una manera "inconsciente" a la "diosa" que representa Sílvia Bel, mientras que Xavier Boada, que es Arkadi, ha mantenido que el suyo es un trabajo "suculento", aunque difícil, porque es alguien con una gran sensibilidad que se debate entre el amor por su mujer y por comprender a su amigo Rakitin, que cree es de quien se ha enamorado ella.
Para que el público pueda apreciar mejor el trabajo de los actores, será la primera vez que el TNC en una obra dirigida a público adulto reduzca el aforo y lo limite hasta la fila catorce.
El elenco de actores lo completan Diana Torné, Carme Sansa, Míriam Alamany, Hans Richter, Josep Manel Casany, Joan Raja, Carles Martínez, David Segú, Tilda Espluga, Ireneu Tranis, Alba Valldaura y los niños Oriol Agell, Max Jiménez y Adrià Roca.
La obra, que ha sido traducida por Miquel Cabal Guarro y versionada por Joan Sallent, se podrá ver en el TNC hasta el próximo día 10 de abril.

publicat per
efe / barcelona
www.lavanguiardia.es
19 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Teatre i cine acusen la llei del tabac de coartar la creació

Carles Canut, el senyor Birling de Truca un inspector, s’encendrà aquesta nit un cigar a la festa familiar de l’obra de J. B. Priestley que programa el Teatre Goya. Els nois de la revolució hippy de Hair tornaran a fumar els seus porros (amb herbes diverses, alleguen) demà a l’Apolo. I aquest mateix dia, Nao Albet i Neus Bernaus compartiran, al Romea, un porro amb picaduraal Conte d’hivern de Carme Portaceli.
Tots continuaran fumant malgrat l’advertència d’una sanció a l’Apolo, emparada en la llei antitabac, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona arran de la denúncia d’un espectador perquè els actors fumen en el musical. Abans que d’empresaris privats i teatres públics, poc o gens decidits ahir a entrar en el debat, la reacció d’incredulitat va arribar amb els professionals en defensa de la seva llibertat creativa.
«La norma no pot ser intransigent. S’han de regular les excepcions i demano a les autoritats que tinguin el sentit comú de fer-ho», va declarar ahir Joan Maria Gual, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. «Cal menys intransigència i més imaginació. El tabac que es fuma en escena no té per què ser tabac. ¿O és que algú es pensa que bevem whisky a l’escenari?».

NO ALS SUCCEDANIS
Gual rebutja succedanis, en forma d’estris de farmàcia, que facin perdre una de les màximes del teatre: la versemblança. I també adverteix de les conseqüències d’una aplicació radical de la norma. «A veure com es munta una obra sobre Pla sense mostrar que era un fumador empedreït». Diumenge, es va acomiadar del Romea El quadern gris , amb l’actor Joan Anguera com el Pla madur, assaborint un cigar. Aquell mateix dia, va acabar L’arquitecte les seves funcions al Lliure de Montjuïc. En l’obra, Pere Arquillué, l’arquitecte Leo Black, fuma mentre medita.
«Estem portant el tema fins a un límit ridícul. Et coarten la llibertat si ja has de pensar en aquestes coses abans de seure a escriure», va denunciar la dramaturga i directora Carol López, que va posar un altre exemple contundent. «No podríem fer Mad Men al teatre», va dir en allusió a la famosa sèrie sobre executius publicitaris dels anys 60. Carme Portaceli també es va sorprendre per l’enrenou, «el rebombori excessiu», que ha originat la llei. «Al teatre no s’hi fuma per gust sinó perquè significa alguna cosa», va sentenciar.
Per un altre costat, mentre l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) vol analitzar el tema amb calma, el Teatre Nacional de Catalunya estudia, per evitar problemes, rebaixar la presència del tabac en una obra pujada de to com és Gang Bang, de Josep Maria Miró, que s’estrenarà el 24 de març.

PEL•LÍCULES INSUBMISES
En el sector del cine no en volen ni sentir a parlar, d’una possible ingerència de la llei antitabac en el procés creatiu de les trames. «Si en la meva pròxima pellícula hi ha d’aparèixer un personatge fumant, perquè així ho exigeix la història, ho rodaré fumant i apareixerà fumant», declara Isabel Coixet, per qui portar la prohibició del tabac a certs extrems pot desembocar en «una caça de bruixes».
Queda el dubte de com rodar les escenes amb fum en espais tancats. La llei prohibeix fumar als centres de treball tancats. ¿Es pot equiparar un set de rodatge a una oficina? «Per a això existeix el sentit comú. Hi ha actors que prefereixen treballar amb cigarros falsos i no hi ha cap problema a utilitzar-los. El dia que hagi de rodar una escena amb tabac preguntaré si hi ha algú a la sala a qui això el molesti, perquè surti mentre rodem», explica Coixet, no fumadora i entusiasta de la normativa que ha fet desaparèixer el fum dels bars i els restaurants.
És cert que cada vegada és més difícil trobar fumadors en les noves pellícules. «Perquè és més difícil veure’ls en la vida real, i el cine no deixa de ser-ne el reflex. Abans demanàvem als actors que agafessin un cigarret per tenir les mans ocupades. En canvi avui això ja no es fa», adverteix el realitzador Fernando Colomo, per qui el que ha passat amb el musical Hair és «un cas d’histèria absurda i sense sentit, una marcianada». El director de Bajarse al moro s’atreveix a ironitzar sobre el tema: «M’imagino l’escena d’aquest senyor trucant alarmat: ‘Escolti, que fumen al teatre. ¿I què? Ni que ho fessin amb un llançaflames», explica entre rialles.


PUBLICAT PER
JOSÉ CARLOS SORRIBES / BARCELONA
JUAN FERNÁNDEZ / MADRID
WWW.ELPERIODICO.CAT
15 DE FEBRER DE 2011

Etiquetes de comentaris:


26 de febrer 2011

Temes de la Passió de Sala Cabanyes sonaran de nou avui a Santa Maria


Avui dissabte a partir de 2/4 de 10 de la nit i dins el marc de la Vè Congres Català de Congregacions , Confraries i Germandats de Setmana Santa que es celebrarà a Mataró tindrà lloc un concert de música Sacra de diferent autors mataronins.

Aquest serà interpretat per la Coral Arquitectura i l'Orquestra de la Universitat Politècnica de Catalunya sota la direcció de Lluis Carné.
Durant el concert seran interpretades diferents peces d'Orquestra i cor la Passió que durant molt anys es va representar a Sala Cabanyes

Serà una oportunitat de gaudir de la música d'un espectacle important en el seu temps per la secció i que "segurament" tardarem en tornar a sentir.

Etiquetes de comentaris:


Avui a 2/4 de 10 de la nit nova representació de "Carnaval" a Sala Cabanyes



El dia de Carnestoltes, un nen de tres anys desapareix. La mare del nen i quatre inspectors de policia intenten resoldre el cas, però no hi ha cap mòbil aparent, ni pistes ni tampoc demanda de rescat. De sobte, reben un missatge: el nen morirà al cap de trenta minuts i el món sencer ho podrà observar a través d’internet. Els personatges comencen una carrera contra el rellotge per tal de salvar la vida del nen en un combat contra un enemic invisible.Després de l’èxit d’El mètode Grönholm, Jordi Galceran va escriure aquest thriller policíac que reflexiona sobre el mal i com les persones intenten enfrontar-se a la seva existència. Josep Maria Rabassa, que ja va dirigir El mètode Grönholm a la Sala Cabanyes la primavera de 2008, porta a escena aquesta nova peça del dramaturg català més internacional.
INFORMACIÓ DE L’OBRA INFORMACIÓ I RESERVA DE LOCALITATS
ON SOM?La Riera 110-12008301 Mataró
RESERVA ANTICIPADA DE LOCALITATS:
dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 5 a 8 de la tarda)dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02
HORARI DE TAQUILLA:
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
Diumenge de 2/4 d’1 a 2.Una hora abans de començar la representació.
PREU: 9 €

Etiquetes de comentaris:


Els antiquaris



Teatre Gaudí Barcelona (TGB)
Del 18 de febrer al 10 d’abril de 2011
Gerard Vàzquez retorna al Teatre Gaudí Barcelona amb la seva darrera comèdia, Els antiquaris, una sàtira sobre els històrics enfrontaments entre Catalunya i Madrid encarnats per una família molt particular.

Protagonitzat per Josep Minguell, Gal Soler, Sílvia Aranda, Abel Coll, Sergi Vallès i Karme Màlaga, Els antiquaris suposa el retorn de Gerard Vàzquez a la comèdia, uns anys més tard de guanyar el premi Butxaca i ser nominat al Max per Uuuuh! (TNC) i rebre el premi Recull per Quid pro quo, que va programar al Versus Teatre.

L'autor de l'obra, Gerard Vàzquez, defineix Els antiquaris com una “tragicomèdia estrafolària”.

Sinopsi de l'autor
Un negoci d’antiquaris serveix de tapadora a la família Caspelino per dur a terme altres negocis molt més rentables. Les dues branques de la família (l’una a Barcelona i l’altra a Madrid) estan engrescades en rivalitats desmesurades, la branca catalana se sent maltractada econòmicament i aspira a formar la seva pròpia família, la branca castellana no està disposada a permetre que la família no sigui només una. L’aparició d’un personatge amb una gran semblança amb el don de la branca catalana, farà que els cosins castellans posin en marxa un pla per aconseguir el seu objectiu. El que no s’esperen és que el personatge en qüestió resulti ser un boig que es creu que és la reencarnació de Ferran el Catòlic. Mentrestant la filla del don, hereva de la família, ha estat declarada incapacitada i roman reclosa en un centre de recuperació per a toxicòmans i el nét és a punt d’arribar de Xicago per fer-se càrrec dels negocis de la família.

Informació pràctica
Els antiquaris al Teatre Gaudí Barcelona

Del 18 de febrer al 10 d’abril
Autor: Gerard Vàzquez
Director: Ever Blanchet
Repartiment: Josep Minguell, Gal Soler, Sílvia Aranda, Abel Coll, Sergi Vallès i Karme Màlaga

Horaris: De dijous a dissabte a les 20.45h i diumenges a les 18.30h

Preu: 18 euros

Informació subministrada per Premsa Teatre Gaudí Barcelona.
Dades de contacte/localització

TEATRE GAUDÍ BARCELONA (TGB)
Tel:
c/ Sant Antoni Maria Claret, 120
+TEATRE GAUDÍ BARCELONA (TGB). Veure la fitxa del local o entitat

publicat per
http://www.ciutatoci.com
16 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


LA PASSIÓ D´OLESA COMENÇA LA TEMPORADA AQUEST DIUMENGE.

La Passió d'Olesa a punt per estrenar aquest diumenge la temporada. Des de la junta directiva, els esforços s'han destinat a garantir la qualitat de l'espectacle i a sortejar la crisi econòmica amb diferents promocions per intentar mantenir el nivell de públic.
El teló de La Passió d'Olesa de Montserrat s'aixecarà el proper diumenge 27 de febrer per estrenar la temporada d'enguany. Aquesta setmana, són els darrers dies per acabar d'enllestir els últims detalls. De fet s'estan duent a terme els assajos generals: ahir, el segon acte, demà el tercer i divendres el primer. El vicepresident primer del Patronat de La Passió, Sam Carrique, ha explicat quins són els principals objectius de la temporada, sobretot en mantenir el nivell de l'espectacle però també d'assistència de públic malgrat la crisi econòmica.
Enguany, la Passió d'Olesa s'ha marcat l'objectiu de consolidar els paquets d'entrada i menú per restaurant que es va posar en marxa la temporada passada amb una bona acceptació per part del públic. Pel que fa a altres iniciatives promocionals de l'espectacle, la Passió ha posat en marxa el “10 x 12”. Consisteix en 10 entrades que disposen tots els col•laboradors per 12 euros que poden repartir com vulguin. L'objectiu de la iniciativa, segons Sam Carrique, “que siguin els mateixos col•laboradors que ens facin d'embaixadors arreu”.
Carrique com a vicepresident de la junta del Patronat també ha destacat la posada en marxa del nou web i el seguit de descomptes específics per a determinats col•lectius per tal de promoure l'assistència al drama sacre durant aquesta temporada.
Quan se li pregunta sobre el que esperen aconseguir pel que fa a públic, Carrique assegura que aconseguir entre 700 i 800 assistents per representació seria “un èxit” tenint en compte la situació de crisi econòmica que la societat atravessa des de fa tres temporades.
Aquest diumenge la Passió comença la temporada que acabarà el proper 1 de maig. Com ja és habitual, l'espectacle olesà alternarà les representacions de matí amb les de dissabte a la tarda. Per la junta de la Passió, aquestes sessions permeten captar a un públic potencial de teatre i urbà.
Les representacions comencen diumenge i continuaran en sessió matinal, d'un quart d'onze a dues, els dies 6, 20 i 27 de març; 3, 10 i 22 d'abril i 1 de maig. Les sessions de tarda, de dos quarts de sis a un quart de deu, es faran els dies 12 de març i 16 d'abril.

publicat per
Olesa Ràdio – 90.1FM - www.olesaradio.tk
http://www.olesam.cat
22 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Cuatro formas de entender el teatro



La necesidad de cubrir un vacío está detrás del Teatro de la Decepción, el circo escuela Fantasía, el CdAM y la Escuela de Espectadores
El Congreso de Artes Escénicas expone diferentes iniciativas que rompen con lo convencional
Teatro: «Sitio o lugar en que se realiza una acción ante espectadores o participantes», dice la Real Academia Española. Puede ser en un escenario, bajo una carpa, en medio del campo o en la propia casa. Mientras haya actores -profesionales o amateur, niños o mayores- y público, hay teatro. El II Congreso Provincial de Artes Escénicas de Málaga repasó en la jornada de ayer cuatro experiencias teatrales que rompen con los cánones establecidos. La necesidad de cubrir un vacío está detrás de cada una de ellas.
1. Circo escuela Fantasía
En plena Axarquía, se levanta un campamento zíngaro con nueve carromatos dispuestos en círculo. Lo que ocurre en su interior «es mágico». Se trata del Circo Escuela Fantasía de Colmenar (www.circoescuelafantasia.es), donde «los niños son artistas desde que llegan». A través de distintas actividades -equilibrio, malabares, clown, magia...-, los pequeños de entre 3 y 12 años se convierten en estrellas de circo en un día de estreno: tras los ensayos, la carpa se abre para la función. Hace cuatro años que Gregorio Sánchez, maestro de escuela, puso en marcha este proyecto, «mi sueño». Su hijo fue la inspiración, un chico con Síndrome de Down que conforme se hacía mayor tenía más dificultades para disfrutar del verano en un campamento. «Era un hombretón, pero con la mentalidad de un pequeño de un año». Por eso, se propuso crear un centro adaptado que «nunca dijera que no a un niño, ya tuviera 7 o 70 años». La colonia de verano -con un coste simbólico- es el corazón de esta iniciativa, que se sustenta con las actividades escolares del invierno.
2. Centro de Arte de Mollina
Muchos nunca habían oído hablar de Antón Chéjov o Samuel Beckett, y ahora los llevan a escena. Otros apenas habían tenido oportunidad de ver ese teatro moderno «y con profundidad», y ahora lo encuentran a pocos kilómetros de casa. Es lo que desde hace tres años ofrece el Centro de Arte de Mollina (CdAM) que dirige Erik Meling. Dejó su Noruega natal para vivir en el campo, en Humilladero, «pero tenía deseos de arte, y lo que quería ver no estaba». Así que tomó la iniciativa. Con la colaboración del Ayuntamiento de Mollina, ha hecho de un antiguo restaurante del Parque Santillán un centro multidisciplinar, donde las exposiciones conviven con la escena. Unas 3.500 personas han pasado por él en tres años. En ocasiones, se invita a profesionales al escenario y en otros casos son los propios vecinos de la zona quienes actúan bajo las órdenes de Meling, que siempre introduce un «elemento profesional», ya sea en la escenografía, el vestuario o en la música. «Así sienten que participan en algo importante», apunta.
3. Teatro de la Decepción
Actúan en el salón de su casa «por necesidad y rebeldía». «Nos resistimos a tener que hacer teatro fuera de nuestra ciudad», sentencia Raúl Cortés, director de la compañía Trasto Teatro (www.trastoteatro.com), creadora de la iniciativa Teatro de la Decepción. «Es lo que sentimos ante las instituciones culturales y el medio teatral, pero no nos paraliza: la decepción es el motor de nuestro proyecto», explica. Ha transcurrido justo un año desde que abrieron las puertas del 3ºC del número 8 de la calle Frank Capra de Teatinos para representar cada fin de semana 'No amanece en Génova', «una reflexión sobre el poder como institución totalitaria». Ya la han visto 900 personas, que pagaron por ello lo que quisieron: desde dinero, a un bizcocho, piedras energéticas o una maqueta de música. La experiencia funciona y ya han recibido propuestas de casas en Barcelona, Sevilla o Granada. Pero antes, la compañía saldrá en marzo de gira por escenarios y salones de México.
4. Escuela de Espectadores
Existen los cinefórum y los espacios de música en la radio... ¿pero dónde se dan cita los aficionados al teatro? Ahora, en la Escuela de Espectadores. El objetivo es «formar espectadores con conciencia de lo que ven, tanto de la estética como del fondo de los espectáculos», explica Francisco Corpas, impulsor de la iniciativa llevada a cabo en colaboración con el Centro Andaluz de Teatro. Tras un proyecto piloto desarrollado en la temporada del Cánovas 2007-2008, la Escuela ha dado sus primeros pasos. El primero: celebrar charlas entre la compañía y el público al finalizar los montajes puestos en escena en la Gades y el Cánovas. El año pasado, estos encuentros se extendieron a todos los espacios escénicos de la Junta de Andalucía. El segundo: convocar seminarios una vez al mes para hablar de diferentes aspectos de las obras programadas. «Somos pioneros en España», señala Corpas. Aún queda mucho por andar, pero ya se está haciendo afición.

publicat per
Regina Sotorró / Málaga
http://www.diariosur.es
16 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Barcelona revitalizará el Paralelo para que vuelva a ser el Broadway catalán

El Ayuntamiento de Barcelona quiere revitalizar la avenida del Paralelo, la histórica arteria que une el puerto de Barcelona con la plaza de España y el recinto ferial de Montjuic, para que vuelva a ser el "Broadway" catalán.

Con esa finalidad, el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha recordado hoy que el consistorio ha ejercido la opción de compra que tenía, por 2,6 millones de euros, del antiguo Teatro Arnau, que se construyó en 1895 y dispone de 1.460 metros cuadrados, para rescatarlo de la ruina y recuperar su uso cultural.
Según Hereu, la adquisición de este viejo teatro, situado en la confluencia con la calle Nou de la Rambla y que era propiedad de la iglesia Cristiana China en España, "es el pistoletazo de salida al proceso de revitalización irreversible de esta avenida, que mira con nostalgia y con orgullo su pasado, pero que está presente en el futuro de la mejor Barcelona".
Hereu ha recordado que la inauguración el año pasado, también en el Paralelo, del teatro Arteria y la reapertura del histórico El Molino han supuesto un nuevo impulso a la oferta cultural y de espectáculos de esta calle, que en sus momentos de mayor esplendor llegó a acoger simultáneamente una decena de teatros, tres music-hall, varios cabarés y numerosos restaurantes y cafeterías.
Además del Arteria y El Molino, en el Paralelo funcionan actualmente los teatros Apolo, Condal y Victoria, y el chef Ferran Adrià ha abierto recientemente su nuevo local de restauración.
"El Paralelo tiene que proyectar y hacer relucir la vida cultural de Barcelona en Europa y en el mundo", ha subrayado el alcalde, para quien la revitalización de esta avenida "es uno de los grandes proyectos estratégicos de Barcelona y una de las grandes apuestas del próximo mandato".
La revitalización proyectada para la avenida del Paralelo, que fue abierta en 1894 y que debe su nombre a que está situada exactamente en el paralelo terrestre 41º 22' 39", incluye también la reurbanización de algunos de sus espacios públicos.
Hereu ha destacado que se reconvertirán en plazas públicas las seis pequeñas "rotondas indefinidas", situadas en las esquinas del lado del Eixample del Paralelo, y se repensará el urbanismo de la plaza de la Carbonera para que el Paralelo se convierta también en un acceso directo desde el puerto a la ciudad.
El proyecto, que no se podrá llevar a cabo hasta el próximo mandato, incluye potenciar también los polos económicos de esta histórica calle barcelonesa, la feria de Barcelona en uno de sus extremos y el puerto en el otro.
Transversalmente, el proyecto urbanístico que se desarrollará tendrá en cuenta también "enlazar" la Ciudad del Teatro, en los accesos a Montjuïc, con el mercado de Sant Antoni, ha avanzado el alcalde.
Para llevar a cabo la revitalización de esta vía, que desde finales del XIX y hasta el último tercio del siglo XX fue el centro de los espectáculos y del ocio barcelonés, se ha constituido una comisión municipal que integra a los tres distritos que cose la avenida: Poble Sec, Ciutat Vella y Eixample, con el objetivo de mejorar su interconexión.
También se prevé abrir un nuevo espacio público en la confluencia de la feria de Barcelona con la avenida del Paralelo.
Conectar el puerto con la feria, abrir el Paralelo como nueva puerta de entrada a la ciudad desde el puerto, que no sea barrera entre los barrios de Poble Sec, el Eixample y el Raval y recuperar el espíritu del Montmatre parisino o "del Broadway de Nueva York", son los retos del proyecto, según el alcalde.

publicat per
efe
www.abc.es
15 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


25 de febrer 2011

Un remake de la guerra de Troya a Can Gassol amb la clown Pepa Plana



L'escenari mataroní acull l'obra Penélope, dins del cicle de teatre de petit format que promou l'IMAC

Pepa Plana és una clown de llarga trajectòria, amb més de 20 anys de carrera, onze d’ells al capdavant de la companyia que porta el seu nom. Ha presentat espectacles com Giullieta, De Pe a Pa (Premi FaD) o Hatzardia. La seva darrera proposta és Penélope, estrenada a Saragossa, i que recrea d’una manera molt particular els avatars de la Guerra de Troya. Plana es vesteix de Penélope, que espera que el seu marit Ulisses torni de la Guerra. Armada amb fil i màquina de cosir, va fent labors per intentar oblidar les penes, tant les seves com les del públic. Un remake en clau d’humor àcid on no hi falten castells, vaixells, herois i el cavall de Troya. Pepa Plana serà aquest divendres a l’escenari de Can Gassol, com a protagonista del cicle de teatre de petit format que hi té lloc un cop al mes.

Divendres, dia 25. A les 9 de la nit a Can Gassol

publicat per
www.capgros.com
25 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Penèlope de la Companyia Pepa Plana avui a Can Gassol



Torna el Cicle de Petit Format amb l’espectacle Penèlope de Pepa Plana. Partint d’un mite grec, Pepa Plana presenta una Penèlope moderna i reivindicativa que ens farà gaudir alhora de les situacions més poètiques i tendres, així com de les més absurdes i còmiques.

Pepa Plana demostra que, amb pocs elements, les seves qualitats interpretatives i una gran direcció de Nola Rae, es pot desenvolupar una adaptació contemporània de l’Odissea d’Homer, des del punt de vista de Penèlope i en clau “pallassa”.
La col•laboració del Mag Lari en els efectes màgics de la funció i de Joan Busquets en l’adaptació de pallassa, donen suport a l’artista en un muntatge senzill però efectiu que permet el gaudi de l’espectacle tant a l’escenari com a la platea.

Fitxa artística
Direcció: Nola Rae
Pallassa: Pepa Plana
Assessorament màgia: Mag Lari
Adaptació pallassa: Joan Busquets
Música original: Lluís Cartes
Vestuari: Rosa Solé
Il•luminació: Jordi Llongueras
Attrezzo: Oriol Blanchar i Xavier Garcia
Producció: La Vaca Flaca
Durada: 75 minuts

Preu entrada: 6 € (entrades sense numerar. Aforament limitat)

Punts de venda: a través del servei Telentrada de Catalunya Caixa 902 10 12 12 , a qualsevol oficina de Catalunya Caixa, i a les oficines de l’IMAC, de dilluns a divendres de 10 a 14h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h o a la taquilla des d’una hora abans de l’inici de la funció.

Can Gassol. Centre de creació d'arts escèniques
Plaça de la Pepa Maca, 15

publicat per
www.mataro.cat
22 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


El Poliorama, escenari de Petits crims conjugals



Ramon Madaula i Laura Conejero porten en escena l'obra d'Eric-Emmanuel Schmitt amb la direcció de Xicu Masó

El Teatre Poliorama és des d'aquest dimecres l'escenari de Petits crims conjugals. No és cap nou episodi de crònica negra sinó una anàlisi a ulls de l'escriptor Eric-Emmanuel Schmitt de les relacions de parella en clau d'intriga que des d'ara i durant els proper dos mesos, es representarà a la tarima d'aquesta sala teatral de la Rambla de Barcelona cada vespre sota la direcció de Xicu Masó. Els protagonistes són Gilles i Lisa. Ell és víctima d'un misteriós accident i després de passar una temporada a l'hospital torna a casa. Ella haurà d'ajudar-lo a reconstruir la seva vida a partir del que li pugui anar explicant. Ramon Madaula i Laura Conejero tornen a pujar junts a l'escenari del Poliorama després de El Llibertí per donar vida a aquesta parella que ha d'enfrontar-se a una autèntic conjunt de revelacions i ocultacions, de passions i d'odi, d'amor i d'indiferència després de quinze anys de convivència.

Des d'aquest dimecres i fins el proper 24 d'abril al Teatre Poliorama.
La comèdia 'El llibertí' encara la seva recta final al Poliorama

Petits crims conjugals podria ser una obra sobre "la violència de la passió de l'inici de qualsevol parella, que evoluciona cap a formes més implícites, més ocultes", apunta l'escriptor del text Eric-Emmanuel Schmitt, que afegeix que l'obra explica una història totalment actual i parla "d'una forma d'estimar molt actual". "Avui, veiem que les parelles s'uneixen i se separen amb molta facilitat, perquè les convencions socials, religioses i familiars ja no tenen el mateix pes que abans", assenyala Schmitt, per a qui "és necessari que hi hagi bones raons perquè una parella es mantingui, una cosa que no acostuma a succeir en el temps actual".

Per a Schmitt, considerat el dramaturg francès viu més important, que una obra seva es representi al Poliorama és com tornar a un teatre fetitxe. "Aquí es va representar una obra meva al començament de la meva carrera com a autor teatral fa vint anys, i el 2007 es va programar una altra obra meva, El llibertí, amb la mateixa parella d'actors, Ramon Madaula i Laura Conejero", apuntava durant la presentació de l'obra.

Amor i intriga
El director Xicu Masó, per la seva banda, opina que amb Petits crims conjugals té la sensació de tenir dues obres a la vegada: "una sobre l'anàlisi de la vida conjugal madura i una altra d'intriga". La dificultat de mantenir la intriga durant tota l'obra, sense els recursos del cinema, ha estat el principal repte al qual s'ha enfrontat Masó, i per aquesta raó "ha estat interessant treballar amb el tempo, el ritme, les mirades". Per contribuir al manteniment d'aquesta trama de suspens, Masó va optar per "donar a la música un tractament de banda sonora de pel•lícula".

Ramon Madaula va aclarir durant la presentació de l'obra que no és una segona part de El llibertí, encara que siguin els mateixos dos protagonistes i que coincideixin novament en una obra de Schmitt és "una mera coincidència". Segons Madaula la peça "analitza molt bé una parella que funciona, que porten quinze anys junts, però que després d'aquest temps necessiten fer un reset per continuar".

El dramaturg Eric-Emmanuel Schmitt avançava durant la presentació les diferents reaccions del públic davant d'aquesta obra en funció de l'edat. "Els que tenen 20 anys veuen la parella amb duresa, els que en tenen 40 la veuen amb justícia, i els que tenen 60 la veuen amb mirada tendra". Des d'aquest dimecres i fins al proper 24 d'abril serà qüestió de comprovar-ho.

publicat per
www.lamalla.cat
16 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Joan Morros fa un curs a Cultura Engira sobre programació i comunicació a teatres i auditoris

Joan Morros, professor d’animació cultural i coordinador d’El Galliner (entitat que gestiona la programació i la comunicació del teatre Kursaal de Manresa) impartirà la sessió formativa “17 idees per millorar la programació i la comunicació dels teatres i auditoris”, a la sala d’actes del Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. Aquesta activitat forma part de la programació formativa de Cultura Engira i tindrà lloc el proper 25 de febrer.

publicat per
http://www.firamediterrania.cat
14 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


La Beckett llança una mirada al teatre alemany contemporani

El Low Cost Project presenta dues peces amb el món de la parella com a nexe
Els directors comparteixen els tres intèrprets, equip tècnic i escenografia

dues obres d'autors alemanys contemporanis: Gos, dona, home, de Sibylle Berg, i En estat d'excepció, de Falk Richter. Dos directors (Rafa Cruz i Ricard Gázquez) que es posen d'acord per muntar-les. I en una producció batejada amb un nom que no necessita aclariments: Low Cost Project. És a dir, comparteixen els tres intèrprets (Jordi Figueras, Carme González i Guillem Motos), traductor (Albert Tola) i equip tècnic. Per exemple, l'escenografia és la mateixa per a les dues obres, que es representaran en dies alterns.

Gos, dona, home - Fins al 13 de març - Dc. i dv., 22.00; ds., 20.00 - 18 i 25 ¤ (abonament dues obres) En estat d'excepció - Fins al 13 de març - Dj. i ds., 22.00; dg., 19.00 - 18 i 25 ¤ (abonament dues obres)
Cruz i Gázquez van trucar a la porta adequada, la de la Beckett. La sala ha estat escenari recent de la nova dramatúrgia alemanya i a més acull amb gust experiments que «proposen un joc a l'espectador», diu el director, Toni Casares. Considera, a més, que el teatre alemany és un model de referència, «perquè és un llenguatge en contínua evolució i amb desig d'incidir en la societat del seu temps».

EN DIUMENGE
Cruz i Gázquez van escollir els seus textos amb independència, encara que tots dos se centren en el món de la parella i tots dos succeeixen en un diumenge. Per a Cruz la pregunta que es fa Sibylle Berg a Gos, dona, home és rotunda: ¿És difícil estar sol? La resposta arriba a través d'«un conte àcid, amb gran sentit de l'humor», explica el director.

La història es dibuixa a través de la trobada d'una parella, entre els 40 i els 50, en una cita a cegues. Ella és una dona sola, desesperada, neuròtica, que converteix l'home en una víctima. «El discurs de l'autora, una dona, és misogin», ressalta Cruz. El tercer personatge és una mirada de l'exterior: un gos que es troben al carrer. Guillem Motos és aquest gos que es dirigeix a l'espectador descrivint aquella impossibilitat d'estimar per l'egoisme.

'THRILLER' FUTURISTA
Menys humor hi ha en En estat d'excepció, un thriller futurista que connecta amb temes d'actualitat, segons Ricard Gázquez. Ho fa a partir de la intimitat d'una parella amb un fill adolescent. És una família que procedeix d'un extracte més humil però que ha progressat en l'escala social.

«Ella és més dominant i es posa al capdavant de la família. Tot comença com una broma, «absurda», diu Gázquez, que destapa la caixa dels trons amb temes com l'autocontrol, una vida programada o l'obsessió per la seguretat. Al mig, un jove conflictiu. «Quan faig de gos em sento el fill de la parella i quan sóc l'adolescent em sento com un gos», diu Guillem Motos.

publicat per
José Carlos Sorribes
www.elperiodico.cat
18 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Malditos y cantarines


Escena de 'Ruddigore. O la estirpe maldita'.

El tándem formado por Gilbert y Sullivan fue uno de los más exitosos en la época victoriana gracias a operetas como 'El mikado' o 'The Pirates of Penzance'. Adorados en Gran Bretaña por su mezcla de lirismo y sátira social, en la cartelera madrileña rara vez se representan sus obras. Por ello, el estreno de 'Ruddigore. O la estirpe maldita' supone toda una oportunidad para acercarse a su espléndido legado musical, aunque sea de una manera algo sui generis ya que esta producción, que llega de la mano de la joven compañía EGOSteatre, es una adaptación muy libre de 'Ruddigore' (1887), partitura en la que criticaban la afición de la época por los temas paranormales. "Fue una obra muy mal recibida en su día, porque el tema resultó demasiado escabroso. Pero, actualmente, creímos que encajaba muy bien y hemos acentuado sus matices más negros. Para la adaptación, hemos cortado bastante. Duraba tres horas y la hemos dejado en hora y media", explica Rubèn Montañá, cofundador de la compañía.

La obra narra la vida de los barones de Ruddigore, obligados por una maldición a cometer un crimen diario. Si no, mueren y el título hechizado pasa a otro ciudadano del pueblo. "Por eso todo en el decorado es negro, porque siempre están de luto. Hasta las manzanas y los patos son negros. Por esta estética dicen que tenemos un aire Sweeney Todd o Tim Burton, pero han sido sólo una referencia más. Lo nuestro es comedia pura y dura".

La compañía, formada en 2005 por estudiantes de Teatro Musical en el Institut de Teatre de Barcelona, estrenó esta escabrosa (y divertidísima) pieza en la Ciudad Condal hace tres años, donde obtuvo un gran éxito de crítica gracias a la frescura de su propuesta. Ahora, por primera vez, el montaje se representa en la capital, donde competirá con musicales de gran formato como 'Los miserables' o 'Avenue Q', pero ellos están convencidos de que hay espacio para todos en la cartelera.

"Estamos muy ilusionados con actuar en Madrid y esperamos que el boca-oreja funcione tan bien como en Barcelona. Creo que nuestro principal arma es que no usamos micrófonos para cantar. Quien venga va a presenciar un importante trabajo de actores. Somos seis personas y un pianista en directo que actuamos sin soportes técnicos y creo que eso provoca una conexión con el público más estrecha".

publicat per
J. L. Romo / Madrid
foto : Escena de 'Ruddigore. O la estirpe maldita'.
www.elmundo.es
14 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


24 de febrer 2011

Conte d’hivern de William Shakespeare



Teatre Romea
Del 16 de febrer al 13 de març de 2011
La penúltima obra del dramaturg anglès, escrita el 1610, conté una trama de pèrdua i recuperació, discòrdia i reconciliació que Carme Portaceli adapta als temps actuals.

La directora va presentar aquesta versió del clàssic a la darrera edició del festival Temporada Alta de Girona el passat mes de novembre. El títol de l’obra recorda les històries narrades a la vora del foc a les vetllades hivernals. La revisió que fa Portaceli, respectuosa amb l’esperit shakespearià, suprimeix les parts més pastorals, trasllada l’acció a la sala de juntes d’una multinacional i posa l’accent en el mal ús del poder, la tirania i la intolerància, convertint els dos monarques de la trama original en dos grans empresaris.

El repartiment està format per sis actors - Nao Albet (Florizel), David Bagés (Leontes), Neus Bernaus (Perdita), Gabriela Flores (Hermione i Paulina), Albert Pérez (Camil i Antígon) i Manel Sans (Políxenes i Obrer) - i dos músics, Dani Nel•lo i Jordi Prats, compositors, autors dels arranjaments i intèrprets en directe de la música de l'espectacle.

Sinopsi
Alguns errors es poden perdonar si existeix un veritable penediment. Leontes, a causa d'una gelosia infundada perquè la seva esposa Hermione, i no ell, és la que ha aconseguit que el seu amic es quedi més temps de visita a casa seva, la maltracta públicament i la castiga, amb el seu poder, d'una manera desmesurada. Temps després, i mitjançant un amiga de la família que és l'única que s'enfronta a Leontes, aquest es fa conscient del seu error i se'n penedeix de debò. I com a premi a aquesta actitud, Shakespeare inventa un final fantàstic.

Shakespeare fa una obra plena de contrastos, d’injustícia i de dolor per l’abús de poder i el maltractament, de reaccions humanes terribles nascudes del ressentiment, de l’odi i de la por, i de la possibilitat de retractar-se i de canviar el comportament per la via de la raó i l’afecte. Però tots, o sinó tots, alguns errors es poden perdonar si existeix un veritable penediment. Leontes és conscient del seu error i se’n penedeix de debò. Hermione, que ha mort de tristesa pel maltractament, podrà viure al cap del seu home que s’ha penedit de veritat dels seus actes.

Informació pràctica
HORARIS
Dimecres, dijous i divendres a les 21.00 h
Dissabte a les 18.30 h i a les 21.30 h
Diumenges i festius a les 18.30 h

FUNCIONS ESPECIALS: 1 MAR a les 21.00 h / 7 MAR a les 18.30 h

PREUS
Dimecres i dijous de 17 a 22 €
Divendres i dissabte tarda de 19 a 25 €
Dissabte nit de 22 a 28 €
Diumenges i festius de 22 a 28 €
Venda a Telentrada.

Etiquetes de comentaris:


'Hair' retreu a l'Agència de Salut que no l'informés abans d'amenaçar-los amb una sanció

Les autoritats els adverteixen per fumar a l'escenari
"A Nova York es riuen de nosaltres", lamenta el director de l'obra

Els responsables del musical Hair, Love & Rock Musical han retret a l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que no es posés en contacte amb ells abans d'alertar-los per escrit que s'exposaven a una sanció per fumar a l'escenari, i han assenyalat que seguiran encenent els cigarrets perquè no contenen tabac.

"Ens sap greu la falta de delicadesa de l'agència", ha afirmat en roda de premsa el director de producció del musical, Roger Peña, que ha considerat que hauria d'haver contactat amb ells abans d'amenaçar-los amb una multa d'entre 601 i 10.000 euros per incompliment de la llei antitabac, arran de la denúncia d'un espectador.

Els responsables de l'obra i el Teatre Apolo respondran a la comunicació de l'ASPB d'aquí a "tres o quatre dies", i reclamaran que l'avís s'arxivi i quedi sense efecte, ha precisat Peña, que ha descartat l'ús de cigarrets elèctrics perquè desentonen en la història, ambientada a Nova York als anys 60.

Recrear el moviment 'hippy'

Segons ha explicat el director de l'obra, Daniel Anglès, seguiran encenent cigarrets sobre l'escenari al considerar que no incompleixen la llei antitabac --fumen una barreja d'herbes utilitzades en infusions, com ara alfàbrega, maria lluïsa, fulles de noguera, clau, canyella i regalèssia--, i que és "impensable" recrear el moviment hippy sense referències als porros.

"Els companys de Hair a Los Angeles encara riuen pel que ha passat a Barcelona. A Nova York i a Londres també es riuen de nosaltres", ha lamentat Anglès, que ha assenyalat que països més estrictes en la matèria accepten que es fumi en platós i escenaris --amb comunicació prèvia a les autoritats si és tabac-- si així ho requereix el guió.

Anglès ha considerat una "broma del destí" que l'obra, que porta per lema Viu la teva llibertat, torni a suscitar polèmica als 40 anys d'una estrena que va ser trencadora pels nus i per la proclamació de l'amor lliure, i ha reiterat que el musical llança un missatge d'optimisme, no d'apologia al tabac. "És una campanya de màrqueting que no es paga amb diners", ha conclòs per la seva part el productor artístic de Hair, Joan Lluís Goas.

PUBLICAT PER
EUROPA PRESS/BARCELONA
WWW.ELPERIODICO.CAT
15 DE FEBRER DE 2011

Etiquetes de comentaris:


Las relaciones humanas y el fútbol, bases de la nueva obra de Belbel

El próximo miércoles 16 de febrero se representa en el Paraninfo 'Fora de Joc' con LaLucky Serveis de L'Espectacle

La Universidad de Alicante continúa su programación de artes escénicas ofreciendo en esta ocasión un montaje teatral con la última obra del dramaturgo Sergi Belbel. Se trata del texto 'Fora de Joc' que la compañía LaLucky Serveis de L'Espectacle representará el miércoles 16 de febrero en el Paraninfo a las 20:00 horas.
Fora de Joc es la historia de cinco personajes que viven con desesperación la crisis económica. Una familia burguesa con una hija superdotada se ve afectada por los recortes salariales del padre, y las pocas ventas en la tienda de su madre, poniendo en entredicho el proyecto de enviar a la hija a estudiar en una universidad americana.
La posición económica del abuelo de la familia, que vive en un piso de alquiler con un cuidador sudamericano, aparece como una posible solución. Sobre estos personajes, Belbel compone una dura visión de las relaciones humanas, de los sueños frustrados y de lo que algunas personas son capaces de hacer para conseguirlos, pasando por encima de padres e hijos.
Esta obra se representa bajo la dirección de Cristina Clemente y cuenta con la interpretación de Anna Azcona, Toni Sevilla, Francesc Lucchetti, Queralt Casasayas y Jordi Andújar, pertenecientes todos ellos a la compañía LaLucky Serveis de L'Espectacle.
El Paraninfo de la UA ha acogido con anterioridad los trabajos teatrales de Sergi Belbel, uno de los dramaturgos jóvenes más importantes del país que en el año 1996 obtuvo el Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Literatura Dramática y en 2005 fue nombrado director del Teatre Nacional de Catalunya.
Concretamente, el Teatre Universitari de la Universidad de Alicante dirigido por Tomás Mestre ha representado este año el texto Morir o no en varios escenarios de la provincia. Las entradas están disponibles en la Librería Compás, en la Fnac, Servicam y una hora antes del inicio del espectáculo, en el propio Paraninfo.
Por otra parte, El Teatro Clásico de la Universidad de Alicante, dirigido por Andrés Vinaches, representará la obra 'Fortunas de Andrómeda y Perseo' mañana sábado 12 de febrero a las 20.30 horas en el salón de actos de la Casa de Música y Cultura de los Montesinos. Se trata de la adaptación de la obra de Pedro Calderón de la Barca que el grupo de teatro clásico de la UA está representando por distintos escenarios. Una adaptación de una obra que no se representaba desde 1653, que está teniendo una gran acogida entre el público y que fue galardonada en diciembre en el VII Certamen de Teatro Paco Rabal.
Esta representación forma parte del programa de las VIII Jornadas de Teatro Universitario en el Bajo Segura, organizadas por el Vicerrectorado de Extensión Universitaria, la Sede de Orihuela, la Cátedra Arzobispo Loazes de la UA y el Ayuntamiento de Los Montesinos.
Las jornadas continuarán el próximo día 19 de febrero con la representación de la obra 'Antígona', de la Escuela de Teatro Municipal de Torrevieja, y el 26 de febrero con 'Al final de la cuerda', de la Escuela Municipal de Teatro de Los Montesinos. Todas las representaciones tienen entrada libre, limitada al aforo de la sala.

publicat per
www.laverdad.es
11 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


23 de febrer 2011

L’IMPEM potenciarà els Pastorets per atraure turisme cultural



L’acord estableix que la Sala rebrà suport econòmic per fer publicitat

La Sala Cabanyes i l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) han signat un conveni per promocionar els Pastorets de Mataró com a esdeveniment turístic i cultural que actuï fent les funcions d’element dinamitzador per a la ciutat. Entre els compromisos que es recullen al conveni, l’IMPEM donarà suport econòmic a la Sala Cabanyes per a l’edició i producció dels suports gràfics destinats a difondre Els Pastorets, a més de col•laborar en la promoció i comunicació de l’esdeveniment en el marc de la campanya turística de Nadal que es fa cada any fent-ne la màxima difusió a través de l’Oficina de Turisme de Mataró, en publicacions i pàgines web de difusió comarcal i altres mitjans amb els que treballa habitualment l’IMPEM.

L’IMPEM reconeix que Els Pastorets de Mataró, declarats des de 1981 Patrimoni Cultural de la Ciutat, són un important element de promoció i, per això, referma la seva voluntat de donar suport a l’esdeveniment per la capacitat de captació de visitants interessats en productes de l’àmbit cultural que Mataró ofereix.

L’acord amb aquesta entitat ja s’ha iniciat en la present temporada 2010-2011. El conveni es prorrogarà anualment si cap de les dues parts hi renuncia de manera expressa.

publicat per
www.totmataro.cat
17 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


'Hair' pot rebre una sanció perquè els actors fumen


Un espectador va denunciar el musical i l'Agència de Salut Pública de Barcelona ja ha avisat els responsables

L'Agència de Salut Pública de Barcelona ha enviat als responsables del musical 'Hair, Love & Rock Musical', que es representa a l'avinguda Paral•lel, un escrit en què adverteixen del risc de sanció al qual s'exposen si es permet fumar a l'interior del teatre. El responsable de l'espectacle musical assegura que no tenen "cap voluntat de fer apologia del tabac".

'Hair', el musical
El director de producció de Hair, Roger Peña, ha explicat aquest diumenge que ha rebut aquest escrit en què s'assegura que un espectador ha denunciat que els actors fumen a l'escenari i a la platea. "Els actors sí que fumen, però no fumen tabac, sinó herbes com marialluïsa, alfàbrega i fulles de noguera, i ho fan perquè l'acció del musical té lloc durant els anys 'hippies' i en aquella època es fumava", ha assenyalat Peña. Segons el parer d'aquest productor de teatre, el requeriment que han rebut per part de l'Agència de Salut Pública és "estrambòtic" i "ridícul". En aquesta línia, ha ironitzat assegurant que "si seguim així acabarem per prohibir les pel•lícules en les quals es fuma i li traurem la cigarreta a Humphrey Bogart".

El musical emblema de la cultura hippy dels anys 60 als Estats Units, 'Hair, Love & Rock Musical', que inclou en la seva banda sonora clàssics com 'Aquarius', es va estrenar al teatre Apolo de Barcelona el 22 de desembre passat. 'Hair' se situa en la Nova York de mitjans dels 60 i narra la història d'un grup de 'hippies' que s'enfronten al xoc de valors que va viure la societat nord-americana durant la Guerra del Vietnam. Julia Möller, Joan Vázquez i Jordi Coll, en els papers de Sheila, Claude i Berger, encapçalen l'elenc del musical dirigit per Daniel Anglès i on participen 28 artistes i 8 músics sobre l'escenari

publicat per
efe a la
www.malla.cat
13 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Convocatòria de projectes d’Arts Escèniques al Centre Cultural la Farinera del Clot – febrer 2011

Aquesta convocatòria està adreçada a totes aquelles companyies i associacions que treballin, ja sigui de forma amateur, semiprofessional o professional qualsevol disciplina teatral i escènica (musical, experimental, clàssic,…).

La Farinera del Clot obre termini del 14 al 28 de febrer de 2011 per rebre projectes que optin a una de les 3 places de contraprestació en el camp de les Arts escèniques.

Les CONDICIONS que s’ofereixen són les següents:

3 mesos d’assaig en els espais disponibles del Centre Cultural. Des del mes de març de 2011 fins el mes de maig de 2011.
Representació de l’espectacle a l’Auditori del Centre Cultural amb capacitat per a 180 butaques
Ingressos per a la companyia depenent del públic assistent.
Assessorament tècnic (so i llums) i assessorament durant la representació i l’assaig general.
Assessorament i suport en el disseny i la difusió de l’espectacle.
L’equip de programació del Centre Cultural es posarà en contacte amb les companyies que entrin a formar part del projecte a inicis del mes de març de 2011 per establir un calendari de treball.

Per optar a aquestes places cal ENVIAR UN DOSSIER amb la següent informació:

La fitxa tècnica que us adjuntem i que podeu descarregar aquí
Es valorarà que la proposta-idea de treball sigui de creació pròpia
Un calendari de treball adaptat a tres mesos i les necessitats d’horaris i espais (tipus de sala, necessitats respecte als assajos al teatre)
Un currículum de la companyia i dels integrants de la mateixa si s’escau
Necessitats tècniques: si es disposa d’una persona que s’encarregui del tema de so i llums o bé es necessitarà el suport del Centre
Materials de creacions anteriors si es creu necessari com a material de referència
Qualsevol altra consideració important a destacar
Els dossiers s’han d’enviar en format .pdf o .doc a: ccfarinera@gmail.com i cal indicar ‘contraprestacions’ a l’assumpte del missatge.

Per més informació:
93 291 80 80
i http://farinera.wordpress.com/
Informació tècnica dels espais a
http://farinera.wordpress.com/category/caracteristiques-tecniques/

PUBLICAT PER
http://farinera.wordpress.com
11 DE FEBRER DE 2011

Etiquetes de comentaris:


Más de 15 compañías del mundo se interesan por el Festival del Circo

La IV edición coloca a Albacete entre los tres mejores festivales internacionales

Todo está ya listo para que de comienzo mañana jueves la IV edición del Festival Internacional del Circo. Ayer, en la pista del Teatro Circo donde se va a celebrar la muestra de jóvenesas promesas —una de las novedades de esta edición—los directores artísticos del certamen, Antonio Álvares y Salvador Segura, se mostraban orgullosos y sorprendidos de la gran expectación que ha levantado este evento albaceteño. «Nos han llamado directores de los mejores circos del mundo, de más de 20 países, y más de 15 compañías del mundo, para estar y participar en el Festival», añadía Antonio Álvares, de los hermanos Álvarez, que organiza la gala internacional. «Hemos conseguido, añadía, que haya un movimiento en Europa de artistas y representantes que no dejar de llamar porque querían estar en el Festival», colocando a Albacete entre los tres mejores festivales del mundo

Desde mañana y hasta el próximo domingo, el sello internacional se dejará ver en el certamen. No vendrán artistas de países lejanos, porque la crisis económica ha obligado a prescindir de ellos, reconocía el director de Cultural Albacete, Ricardo Beléndez, pero los espectadores podrán ver «primera figuras del arte circense». Los mejores malabaristas, equilibristas, acróbatas, trapecistas y payasos, procedentes de Rusia, Portugal, Italia, Ucrania, Etiopía o Brasil, competirán para el Acróbata de Oro, Plata y Bronce. Un jurado internacional, entre los que figura el hijo del mítico Charles Chaplin y también el público, decidirán quiénes son los mejores.

Del 24 al 27 de Febrero, las jóvenes promesas españolas serán las protagonistas. Su director artístico, Salvador Segura, resaltó que son el futuro del circo español y casi europeo. Competirán para Medallas de Oro, Plata y Bronce, en la pista del Teatro Circo.

Si todavía están interesados en asistir, hay que decir que de las más de 11.000 entradas puestas a la venta, quedan muy pocas. Para los sábados y los domingos, no hay localidades, y sí para los jueves y viernes de cada modalidad. La más cara, 20 euros.

publicat per
Mercedes Martinez
www.abc.es
16 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


22 de febrer 2011

L’Institut Municipal de Promoció Econòmica promourà Els Pastorets de Mataró com a esdeveniment turístic i cultural


La representació nadalenca és un element important de promoció de la ciutat

La presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), Alícia Romero, i el president de la Sala Cabañes, Toni Grané, han signat avui un conveni de col•laboració per tal de potenciar “Els Pastorets de Mataró” com a esdeveniment turístic i cultural.

L’objectiu d’aquest conveni és posar en valor aquest esdeveniment únic i singular, arrelat a la tradició cultural de la ciutat, i impulsar-lo com a producte turístic.

L’IMPEM reconeix que Els Pastorets de Mataró, declarats des de 1981 Patrimoni Cultural de la Ciutat, són un important element de promoció de la ciutat. Així, l’IMPEM referma la seva voluntat de donar suport a l’esdeveniment, tant pel seu atractiu turístic com per la capacitat de captació de visitants interessats pels productes de turisme cultural que la ciutat ofereix durant el període de Nadal.

Entre els compromisos de col•laboració que es recullen al conveni, l’IMPEM donarà suport econòmic a la Sala Cabanyes per a l’edició i producció dels suports gràfics destinats a difondre Els Pastorets de Mataró. Així mateix, l’organisme municipal col•laborarà en la promoció i comunicació de l’esdeveniment en el marc de la campanya turística de Nadal que es fa cada any, i en farà la màxima difusió a través de l’Oficina de Turisme de Mataró. També es facilitarà informació sobre Els Pastorets de Mataró a les publicacions i pàgines web de difusió comarcal i d’altres mitjans que puguin ser d’interès.

L’acord s’emmarca en la línia de cooperació i suport sectorial de l’IMPEM amb el sector privat pel desenvolupament d’actuacions que dinamitzin l’oferta turística de Mataró, i que amb aquesta entitat ja s’ha iniciat a la temporada 2010-2011. El conveni es prorrogarà anualment si cap de les dues parts hi renuncia de manera expressa.

El pressupost municipal preveu una col•laboració econòmica de 2.000 € per als materials de difusió de la temporada d’Els Pastorets de Mataró que tindrà lloc al Nadal 2011-2012, la mateixa quantitat econòmica amb la que es va col•laborar en la temporada passada.

publicat per
www.mataro.cat
foto : Alícia Romero i Toni Grané signant el conveni de col•laboració
16 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Teatre entre reixes

Vint interns de la Model representen una obra que ells mateixos han escrit


El teatre ens fa lliures. Si més no, això és el que deu haver pensat una vintena d'interns del Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona, la presó Model, que han estrenat aquest dijous l'obra 'Como las luciérnagas', un muntatge que ells mateixos han ajudat a escriure en els més de quatre mesos de treball al taller de teatre de la presó. El text tornarà a interpretar-se aquest divendres a l'auditori del centre penitenciari.
Els presos van començar el taller treballant l'expressió, el caràcter i el moviment del seu personatge i van acabar d'escriure, sobre la marxa, el guió original de l'obra. Per aconseguir-ho, han comptat amb la col•laboració de l'actriu Marta Pérez, de la companyia 'T de Teatre' i del monitor del centre Oriol Bosch. A més, també han rebut ajuda dels interns que participen als altres tallers artístics desenvolupats per la presó, el de ràdio i el de música.

El Departament de Justícia ofereix a les persones privades de llibertat, com a eina de superació i de reinserció social, la possibilitat de desenvolupar noves capacitats i aptituds amb els diversos tallers que s'organitzen a totes les presons catalanes. Durant el 2010, per exemple, gairebé 3.500 interns van participar en algun d'aquests projectes.

publicat per
David Àlvarez
www.lamalla.cat
11 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


El teatro se niega a dejar de fumar



Actores y productores creen que la ley es demasiado rigurosa

El porro es un elemento protagonista en Hair', aunque en realidad no es ni de marihuana ni de tabaco.xavi gómez
El mundo del teatro se queja de la aplicación de la Ley Antitabaco en los escenarios. "Caprichosa", "absurda", exagerada" e "incoherente" son algunos de los adjetivos que utilizan directores, actores y productores para definir una normativa que impide fumar a un empleado en su puesto de trabajo y a cualquiera en un espacio público cerrado. Si el espacio es un teatro y el empleado es un actor, el debate está servido.

La llama de la polémica la prendió el viernes pasado la Agencia de la Salud Pública de Barcelona. Haciendo caso a la denuncia de un espectador, advirtió a los responsables del teatro Apolo de la Ciudad Condal de que si no apagaban los cigarros encendidos en el musical Hair recibirían una multa de entre 601 y 10.000 euros.

Un espectador denunció que en Hair' se fuma; pero no es tabaco

Los responsables del espectáculo convocaron ayer a los medios para insistir en que en la función no se fuma tabaco, por lo que se respeta la ley. La Agencia conmina a que "en caso de que por motivos del guión los actores o actrices tengan que fumar, se hagan servir métodos que simulen los cigarrillos". Joan Lluís Goas, productor artístico de Hair, dijo que, efectivamente, es lo que hacen: "Los actores fuman hierbas de herboristería: maría luisa, albahaca... no perjudiciales para la salud", declaró. El director de producción, Roger Peña, comentó que no temen ninguna sanción y que van a presentar un escrito exigiendo que se archive el caso. Dani Anglès, director del musical, se sintió avergonzado: "Mis colegas de Nueva York o de Londres se creen que es una broma", confesó, antes de añadir: "Allí, con todo lo remilgados que son, la ley contempla excepciones específicas que aquí se pasan por alto".

Todos de acuerdo
Los colegas de Anglès coinciden con él. "El teatro intenta reflejar la realidad", considera Javier García Yagüe, de la sala Cuarta Pared, de Madrid. "Y la realidad es que se fuma. No se me pasan por la cabeza sustitutivos del tabaco y menos, eliminar escenas por la ley: es malo fumar y es malo violar; ¿qué hacemos?, ¿eliminamos también las escenas que hablen de violadores?".

"El teatro refleja la realidad y en la realidad se fuma", dice un director

Goas clama al cielo: "Si el caso es que el simple hecho de que aparezca alguien fumando no es correcto porque incita a hacer lo mismo, ¿deberíamos eliminar todo Tennessee Williams, por ejemplo?". Pero no se trata sólo de autores consagrados. Cristina Clemente ha escrito y dirigido en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) Vimbodí vs. Praga, en la que se fuma abiertamente. "Si un personaje queda mejor fumando, pues fuma", dice. El director del TNC, Sergi Belbel, dirigirá hoy una reunión interna para tratar el tema. En Agost, el gran triunfo de la temporada, se fumaba, y mucho. También en el Lliure se acaban de terminar las representaciones de L'arquitecte, en que Pere Arquillué fuma. Y fuma Carles Canut ahora en el Goya, y se fuma en Penumbra, de Animalario, y se fuma en... Y nadie se ha sentido ofendido.

publicat per
http://www.publico.es
15 de febrer de 2010

Etiquetes de comentaris:


21 de febrer 2011

Els Pastorets, dinamitzadors de l'economia mataronina



La Sala Cabanyes i l’Institut Municipal de promoció econòmica signen un conveni per promocionar els Pastorets com a element dinamitzador per la ciutat. Un projecte de col•laboració en què totes dues parts fa temps hi treballen però que ara es consolida per escrit amb l’objectiu de impulsar aquest muntatge nadalenc com un producte turístic i cultural.

Entre els compromisos l’IMPEM donarà suport econòmic a la Sala Cabanyes per a l’edició i producció dels suports gràfics destinats a difondre Els Pastorets de Mataró. També col•laborarà en la promoció i comunicació de l’esdeveniment en el marc de la campanya turística de Nadal que es fa cada any i se n’informarà a les publicacions i pàgines web de difusió comarcal. El pressupost municipal destina 2.000 € als materials de difusió de la temporada 2011-2012 dels Pastorets. Grané destaca que la intenció bàsica és difondre l’espectacle.

La presidenta de l’IMPEM explica que en aquest cas la cultura és un generador de riquesa per la ciutat perquè els espectadors de Pastorets venen a comprar a Mataró abans de veure el muntatge o bé es queden a sopar a la ciutat després de sortir de la Sala. En aquest sentit destaca el paper que juga aquest espectacle Nadalenc en la dinamització econòmica de la capital del Maresme.

Segons la Sala Cabanyes els Pastorets registren aproximadament 4500 assistents, dels quals el 50 per cent venen de fora de Mataró. Per cert que d’aquí a 4 anys la Sala Cabanyes celebra el centenari dels Pastorets i ja estan treballant en la creació d’una comissió per organitzar els actes.

publicat per
Clara Sánchez
http://www.mataronoticies.cat
16 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Cop d'ull a motius que poden minar la convivència



L'obra ‘Petits crims conjugals' s'ha vist al Monumental abans que a Barcelona

La primera cita pròpiament teatral de la nova temporada va portar dissabte passat a l'escenari del Monumental una peça sobre contradiccions en les relacions de parella. Es tractava de 'Petits crims conjugals', la producció catalana d'un text del dramaturg francès Eric-Emmanuel Schmitt escrit el 2003 i estrenat amb gran èxit a París el mateix any. Aquí està dirigida per Xicu Masó i la protagonitzen Laura Conejero i Ramon Madaula. I tot just aquesta mateixa setmana s'estrena al Poliorama de Barcelona, on estarà en cartell fins a finals d'abril.

Autor d'actualitat
Eric-Emmanuel Schmitt és un dels autors teatrals contemporanis més traduït i més representat internacionalment. A Catalunya es va donar a conèixer sobretot a partir de l'obra 'El visitant', que els espectadors mataronins van poder veure el maig de 1996, al Monumental mateix, en una posada en escena de Rosa Maria Sardà amb Moisès Maicas d'adjunt a la direcció. També de Schmitt, l'octubre de 2008 el teatre de la Riera va acollir dues funcions de 'El llibertí', amb un muntatge de Joan Lluís Bozzo que va ser igualment molt exitós. Tal com es va explicar a la tertúlia que divendres va precedir la representació –conduïda en aquesta ocasió per la periodista Judith Vives–, segurament la bona experiència viscuda amb 'El llibertí' i l'interès motivat per la qualitat que caracteritza tota l'escriptura del seu autor són els factors que han empès en Ramon Madaula a moure els fils necessaris perquè Bitó Produccions i Xicu Masó es decidissin a muntar ara aquests 'Petits crims conjugals'.

Amnèsia i interrogants
Filòsof de formació i professió, Eric-Emmanuel Schmitt tendeix sempre en els seus textos a indagar els replecs de la condició humana. I és el que també fa en aquesta obra amb aires de thriller. L'acció s'esdevé en un apartament ple de llibres i quadres, on una parella retorna després d'una estada del marit a l'hospital a causa d'una contusió cranial que li ha provocat amnèsia. El munt d'interrogants que se susciten mútuament per reconstruir les circumstàncies de l'accident són només el pretext inicial per fer aflorar de mica en mica moltes altres qüestions que evidencien que la seva convivència, després de quinze anys de vida en comú, està larvadament minada d'insídies, pors, desenganys i falsedats. El desenvolupament de la trama, que dóna tombs inversemblants per alimentar la intriga, té el mèrit d'evitar la temptació vodevilesca tot i la inclusió d'alguns esquitxos de comicitat intencionada i de diversos subratllats musicals que per la seva trivialitat fan més nosa que servei. En conjunt, la col•lisió dialèctica entre els dos personatges i les situacions, sentiments, raons i rèpliques que la provoquen la fan prou rica per mantenir l'atenció de l'espectador i per conferir pes a l'obra. Llàstima que a la funció de divendres es notés que el muntatge encara està un xic verd. Com a mínim en dos aspectes: en certs desequilibris de ritme i en alguns moments poc consistents de la interpretació de la Laura Conejero. Res greu: un i altre poden millorar amb més rodatge.

publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
14 de febrer de 2011

Etiquetes de comentaris:


Els misteris de l'amor



Ramon Madaula i Laura Conejero tornen al Poliorama amb la intriga de 'Petits crims conjugals'

No he sabut mai si la vida conjugal és una comèdia, un drama o una tragèdia. Així que per parlar de la parella, de les dificultats de l'amor durador, em vaig decidir pel gènere del thriller. No en va el que subjau en un matrimoni és el misteri, els enigmes de si l'altre m'estima, de les expectatives...». Així es va expressar ahir el filòsof, novel•lista i dramaturg Eric-Emmanuel Schmitt en la presentació de l'adaptació de la seva obra Petits crims conjugals. El muntatge, sota la direcció de Xicu Masó, torna a reunir a l'escenari del Poliorama Ramon Madaula i Laura Conejero, els protagonistes d'El llibertí, també de Schmitt, producció que va aconseguir mantenir-se amb gran èxit a la mateixa sala tot un any.

Per analitzar les tortuositats de l'amor longeu, Schmitt ha ordit una trama embolicada que parteix d'un misteriós accident que causa amnèsia al personatge masculí: Gilles (Madaula), un escriptor de novel•la negra. Quan torna a casa, ha de reconstruir la seva vida a partir del que li diu la seva dona, Lisa (Conejero), amb qui està casat des de fa 15 anys. I les preguntes es disparen: ¿qui és ell?, ¿qui és ella? i ¿com era la seva vida en parella? «L'amnèsia no deixa de ser una metàfora perquè el matrimoni faci reset i torni a reiniciar la relació; és un vehicle per analitzar la parella», va adduir l'autor francès.

Per Masó i Madaula, el gran desafiament del muntatge era aconseguir mantenir la intriga durant una hora i mitja. «El teatre no té els recursos cinematogràfics i cal apostar pel tempo, el ritme, les mirades... Hem tractat de manera especial la música a l'estil d'una banda sonora de pel•lícula», va declarar el director. La gran dificultat, va convenir l'actor de Ventdelplà, era «jugar contínuament amb la veritat i la mentida per no anticipar res a l'espectador i encendre les sospites. Calia mesurar molt bé què es podia mostrar».

Tots dos s'identifiquen amb la història conjugal i els dos personatges de l'obra, que l'autor va dibuixar eliminant els criteris sexistes i atorgant-los elements masculins i femenins. «Vaig tenir una sensació molt curiosa perquè a vegades em reconeixia en Gilles i a vegades en Lisa, segons els moments de la meva vida que hi veia reflectits», va dir Masó.

Schmitt va explicar com les representacions de l'obra han causat reaccions diverses segons l'edat del públic. «Els de 20 anys em diuen: '¡Oh, que cruel!»; els de 40: ¡És just, és així de complex!, i els de 60: ¡Oh, que tendre! I tots tenen raó. La mirada és, doncs, molt diferent segons el trajecte vital de cadascú».

DE LA PASSIÓ A L'ODI
El filòsof francès indaga en la violència de la passió, en el seu trànsit cap a l'odi i en els perquès que afermen les vides conjugals. «Actualment les raons convencionals, com ara formar una família, pesen menys, encara que sovint les parelles es mantenen per algunes altres circumstàncies alienes a l'amor. Però perquè aquest duri, tots dos han de voler-ho i activar-lo», va declarar Schmitt. Segons el seu parer, la gent s'equivoca quan espera que l'amor arribi a les seves vides. «Som nosaltres els qui hem de fer que existeixi».

PUBLICAT PER
IMMA FERNÁNDEZ
FOTO DE ROS RIBAS
WWW.ELPERIODICO.CAT
11 DE FEBRER DE 2011

Etiquetes de comentaris:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?