31 de març 2012

Quan no saps res


Marta Carrasco porta al Versus 'No sé si', una terapèutica reflexió sobre els dubtes

L'1 de novembre passat s'estrenava al Teatre Alegria de Terrassa 'No sé si…', l'últim espectacle de Marta Carrasco. Ara, després de mesos de girar per diferents ciutats del país amb un important èxit —en especial al festival Temporada Alta— el muntatge ha arribat a la capital (Versus Teatre), on s'estarà fins al 29 d'abril. Un mes llarg per donar a conèixer el que probablement és el treball més personal de la coreògrafa i ballarina de Cardedeu, una dona que, amb la seva intensitat i el seu sentit de l'humor, amb la seva mirada sense tabús al món que ens envolta i la seva irreverent manera de pujar a l'escenari, ha revolucionat el panorama de la dansa contemporània a Catalunya.

Els espectacles de Carrasco no són fàcils. Ella ho dóna tot, però també en demana a un públic que surt de la sala sense acabar de saber si plorar o riure. Són els seus treballs poblats per éssers estranys, per pors, per monstres que ens observen i ens amenacen. Però, al mateix temps, són també espectacles d'una gran tendresa, perquè en definitiva no hi ha res més tendre que la vulnerabilitat. A més, ella s'enfronta als seus dubtes i les seves pors amb un gran sentit de l'humor i unes enormes ganes de viure.

Aquest difícil equilibri entre la por i la valentia, entre la inquietud i la felicitat, es posa de manifest a 'No sé si…' l'espectacle que aquesta primavera presenta a Barcelona. És un espectacle la gestació del qual no podia haver estat més traumàtic. Carrasco hi començava a treballar quan el seu pare, greument malalt, ingressava a l'hospital. Ella hi treballava, el pensava, el canviava, l'assajava després de passar-se dies i dies al costat del llit del seu pare. La malaltia va guanyar, el pare va morir, i Carrasco va parir 'No sé si…', una obra nascuda de la incertesa i el sofriment, dels dubtes i el dolor.

Però, malgrat tot, la coreògrafa va transformar la seva pèrdua en un cant a la vida, en una obra que, més que mai, descansa en l'humor, en les ganes de riure's d'un mateix, d'allò que ens envolta. Un espectacle de petit format, amb només dues persones en escena, però tan transcendental com tots els que ha fet Carrasco en més de 15 anys de carrera. Una d'aquestes persones és la mateixa Carrasco; l'altre és Alberto Velázquez, que juga el paper de particular 'germana bessona' en aquest muntatge que situa la coreògrafa al davant del seu 'alter ego'. Un debat a dos que demostra com no hi ha res tan humà com dubtar, i com els dubtes són la salsa de la vida.

Riure quan van maldades
Ho són tant que tothom surt de la sala amb un somriure als llavis, després d'aprendre o de recordar com és d'important i de saludable aprendre a relativitzar les coses, a posar una mica més de sal al plat de la nostra quotidianitat. Zizek, un dels filòsofs més importants del nostre temps, deia fa poc: "La situació actual és una gran merda i, precisament per això, cal recórrer a la comèdia. Insisteixo: quan les coses van maldades, només ens queda el riure. Evidentment, és un riure mig buit, mig embogit". Quan veus morir el teu pare després de dies i nits d'apagar-se sense remei en un llit d'hospital entens què vol dir que vagin maldades. La Marta Carrasco ho sap. I, justament per això, avui, més que mai, té ganes de viure… i de riure. Dubta, sí, però els seus dubtes són terapèutics.

La proximitat del públic, la barreja de dansa, paraula i gest, i el dubte són els eixos que articulen els treballs de la creadora. Senzill i intens, 'No sé si…' , veu a Carrasco ballar, parlar, actuar. I, sobretot, la veu demostrar com els dubtes, els desitjos i la incertesa, poden ser un estímul per a la creació, un camí per assolir la llibertat.

publicat per
Isidre Estévez
http://www.lamalla.cat
26 de març de 2012

Llinars consolida la Passió

Enguany serà la 12a vegada que es porti a escena l’única Passió pròpia del Vallès Oriental.

La Setmana Santa és a tocar i tot el folklore que l’acompanya comença a aflorar. No podia faltar a la cita la rememoració de les darreres hores de vida de Jesús de Natzaret abans de ser crucificat, un trajecte que popularment es coneix com La Passió de Crist. Aquesta representació és molt popular a viles montserratines com Olesa o Esparraguera, però la seva tradició no ha arrelat tant a les poblacions vallesanes. Amb l’excepció d’una, Llinars del Vallès.

Per aquestes dates allà s’hi representa des de l’any 2000 Veniu a mi. La Passió de Llinars, una obra escrita i dirigida per la membre de la companyia Till-Tall Teatre, Reyes Bar­ragán, amb la voluntat de “posar en escena una Passió diferent, més viva, més propera a la gent, més humana i allunyada de les Passions existents a Catalu­nya”. I de fet, la Passió de Llinars compta amb una peculiaritat que l’allunya de la resta de Passions existents a Catalunya; l’obra presenta la història des d’un punt de vista femení, on dones com Maria i Maria Magdalena prenen un major protagonisme. A més, la narració incorpora un llenguatge i unes tècniques pròpies del cinema com el flash back.

La Passió de Llinars es representarà a partir de les cinc de la tarda al Cinema Teatre durant els dies 24, 25 i 31 de març i l’1 d’abril.

publicat per
Cristian Gómez • Llinars del Vallès
http://www.el10.cat
24 de març de 2012

la Passió d’Ulldecona

30 de març 2012

'Tens un moment, sisplau?'



Patrice Chéreau porta al Lliure la lluita desesperada d'un home per evitar la mort

A 'La nuit juste avant les forêts' Patrice Chéreau porta al Lliure la lluita desesperada d'un home per evitar la mort.
Duel de titans al Lliure. Durant només tres nits, de dijous a dissabte, la històrica sala de Gràcia presenta 'La nuit juste avant les forêts', un text d'un dels grans autors del teatre europeu contemporani, Bernard-Marie Koltès; que arriba de la mà de Patrice Chéreau, un dels directors de teatre, cine i òpera més prestigiosos del nostre temps; i fa pujar a l'escenari un únic intèrpret, Romain Duris, un dels rostres més populars del cine francès. Tres úniques nits per a un dels monòlegs més celebrats del teatre europeu actual, la història hipnòtica i desesperançada d'un home la vida del qual penja d'un fil.

Quan Koltès va morir, l'any 1989, tenia només 41 anys. La seva sobtada i tràgica desaparició, lluny de fer oblidar el dramaturg, va crear un mite i va disparar la seva fama arreu del món. Un mite incrementat pel to de les seves obres, d'una intensitat commovedora, hereva del millor teatre anglès dels 60, el que va revolucionar el món de l'escena de la mà d'Osborne, de Pinter, de Musgrove, d'Orton… Kortés, creador d'imatges literàries d'una enorme plasticitat poètica, és alhora tendre i implacable. És la seva una mirada crua i desesperançada, però també propera i càlida.

Una mirada que va captivar Chéreau, per a qui 'La nuit juste avant les forêts' és un text que pot resultar impenetrable. Assegura que, quan l'any 1979 l'escriptor es va presentar a casa seva amb el manuscrit, el va trobar "intimidatori", més que un monòleg "una gran frase única de vint-i-cinc pàgines que no m’oferia cap porta per entrar-hi, ni una finestra, ni un espirall per mirar a dins". Però justament això és el que ha aconseguit Chéreau en l'espectacle que ara arriba al Lliure en versió francesa amb sobretítols en català: portes i finestres per entendre què volia dir Koltès, que s'amaga al darrere de la història d'un home que s'aferra a la vida.

A 'La nuit…' Koltès confronta l'audiència amb aquest home, un perfecte desconegut que, una nit qualsevol, apareix en una cantonada, com sortint del no res, i et demana que l'escoltis. Una petició, una súplica, que la majoria de la gent rebutjaria. En la societat actual, urbana i desconfiada, massificada i incomunicada en l'època de la comunicació instantània, com fiar-se'n d'algú que no coneixem i que ens aborda, així, sense avisar? El món que retrata Koltès és aquest espai dur i difícil, on la gent s'evita, on tothom vol mantenir lluny els estranys, els estrangers. Una barriada marginal, plena d'immigrants a l'atur. Plou, és fosc. Per què aturar-se? Però aquest desconegut insisteix, prega, demana. Només vol ser escoltat. Com negar-s'hi?

L'home acaba per parlar. I parla, deia el propi Koltès, com només es pot parlar amb els estranys. La intimitat és tan plàcida com intimidadora, i és per això que sovint ens resulta més senzill obrir-nos amb algú que no coneixem que no pas amb les persones que formen part del nostre entorn. Però el desconegut no només vol compartir: vol viure. Si parla és per continuar viu, perquè només parlant, només si algú l'escolta, podrà evitar que vencin els brètols que acaben de trencar-li la cara. Ensangonat, ferit de mort, parla i parla i parla per no callar, per no cedir al silenci que se l'endurà per sempre més.

Publicat
Isidre Estévez
http://www.lamalla.cat
22 de març de 2012

Comedia de personajes tristes en el Teatro Rialto


Oscura Teatre sigue su trayectoria con 'Canciones y amor con queso (para tomar aquí o para llevar)'

Oscura Teatre, la compañía de Sergio Caballero y Abel Zamora, sigue su incesante trayectoria en el Teatro Rialto de Valencia. Su quinto montaje, Canciones y amor con queso (para tomar aquí o para llevar) es un drama jocoso, una comedia de personajes tristes. Una historia que empieza desde la honestidad y la sencillez para llegar hasta un sentimiento generalizado.

Según el propio autor (Abel Zamora), Canciones y amor con queso “es un texto sobre relaciones personales y la búsqueda constante de alguien en quien apoyarse, esa necesidad de ser protagonista, aunque sea por un momento”. Porque todos los personajes que aparecen transitan entre la soledad impuesta y la provocada, entre unas dudas existenciales que van desde ansiar patológicamente el sexo hasta escuchar una canción de Leonard Cohen en el móvil como si fuera el relato de su vida.

Esta obra estará en el Teatro Rialto de Valencia desde el 22 de marzo al 1 de abril.

publicat per
http://ccaa.elpais.com
17 de març de 2012

29 de març 2012

Esclat de teatre juvenil



Coincidència del projecte Butaka Jove i de l'intercanvi 'G.l.a.m.t(our)'

Aquest ha estat un cap de setmana extraordinàriament intens i profitós pel que fa a l'activitat teatral protagonitzada o adreçada a la joventut. D'una banda, dissabte a la tarda hi va haver al Monumental el primer espectacle del cicle Butaka Jove. Aquest és un projecte que impulsen set ciutats de Catalunya i en el qual la nostra està involucrada des de l'any 2008. El seu objectiu és acostar els joves de 12 a 18 anys a les arts escèniques. Per això proposa una programació que els pugui ser atractiva i compta amb la implicació voluntària d'alumnes dels diversos instituts de Mataró que duen a terme una animosa feina de difusió i de motivació entre companys, amics, familiars, col•lectius propers i xarxes socials. Una labor que aquest cop ha tingut uns resultats molt més aconseguits que en ocasions precedents. D'entrada, perquè el Monumental lluïa una platea gairebé plena, però sobretot perquè l'espectacle que es presentava va ser d'una gran qualitat i va embadalir el públic de tal manera que al final tothom va acabar dret i aplaudint desaforadament.

Es tractava de 'La asombrosa historia de Mr. Snow', un muntatge que protagonitza el jove il•lusionista Antonio Díaz, que és Premi Nacional de Màgia. De manera teatralitzada i amb el pretext de narrar les gestes llegendàries de Mr. Snow, un mag imaginari que figura que és vellíssim, misteriós i suposadament inigualable, Díaz va desgranant amb molta gràcia un reguitzell de números de prestidigitació, de mentalisme, de manipulació, de grans il•lusions i de màgia de prop. És una hora llarga en què l'espectador queda atrapat tant per la perfecció en l'execució dels trucs com per l'estil viu i divertit amb què l'Antonio Díaz els amaneix. Tot un èxit.

Creació compartida
D'altra part, entre divendres i diumenge s'esqueia l'anomenat 'G.l.a.m.t(our)', o sigui, la trobada d'intercanvi anual d'alumnes de les escoles de teatre dels ajuntaments de Girona, de Lleida i de Mataró, que es fa de forma rotatòria i que aquest any ha tingut per escenari la nostra ciutat perquè l'Aula de Teatre de l'Institut Municipal d'Acció Cultural n'ha estat l'amfitriona. En aquests tres dies, quaranta-sis nois i noies d'entre catorze i setze anys han compartit experiències i han aprofundit tècniques d'interpretació, de teatre físic i de dansa contemporània amb professors de les tres escoles per compondre conjuntament un espectacle efímer a partir d'aproximacions distintes a 'De-sideris', una obra de la dramaturga, traductora, directora i professora de teatre Helena Tornero. Paral•lelament, un grup d'alumnes de primer curs de l'Aula de Mataró ha realitzat amb ella un taller de creació de textos. El resultat de tot aquest procés de treball col•lectiu i recíproc s'ha pogut veure diumenge al migdia a la nau de Can Gassol, plena a vessar d'espectadors. I la satisfacció general tant dels participants com del públic ha estat l'indicador més evident de la bona feina feta. Tant és així, que escoles d'altres indrets del país han manifestat ja el seu interès a afegir-se ben aviat a la iniciativa de Girona, Lleida i Mataró.

publicat per
www.totmataro.cat
19 de març de 2012

Un país, mil anys, dos actors i dos músics


La Sutra porta al Club Capitol 'Som una noció', una història musical de Catalunya

En èpoques convulses els països tenen la necessitat de qüestionar-se qui són, i aquest divendres, Catalunya s'ho qüestiona per partida doble. Durant només un dia coincideixen a la cartellera de Barcelona dos espectacles que exploren la història del país des de dues òptiques ben poc convencionals. Diumenge abaixa el teló al TNC 'Trifulkes de la Katalana Tribu', una mirada succinta i fresca a la llarga i complicada història dels catalans. I dilluns l'apuja 'Som una noció', novament des d'una perspectiva poc convencional. L'obra, un text d'Òscar Orbezo dirigit per Jordi Purtí, inicia temporada dilluns al Club Capitol, però l'estrena oficial té lloc aquest divendres.

Si a 'Trifulkes de la Katalana Tribu' Zitzània i Pere Planella es proposaven explicar la història nacional a tota la família, amb un llenguatge planer i atractiu, els creadors de 'Som una noció' prometen desvetllar "la increïble però veritable història" del país. Una declaració d'intencions que demostra com l'espectacle no busca simplement una recreació d'episodis ja coneguts, sinó treure punta a elements nous, mirar les coses des d'una altra perspectiva, mostrar allò amagat. L'espectacle, una obra musical -la unió de teatre i música és una altra coincidència amb les 'Trifulkes'…- és un d'aquells muntatges de petit format -només dos intèrprets, Òscar Orbezo i Mariona Blanch, i dos músics, Xevi Capdevila i Oriol Pidelaserra- que supleix amb imaginació i creativitat la manca de recursos de les petites companyies.

Al darrere del 'Som una noció' hi ha La Sutra, una companyia de teatre que treballa amb dos ingredients base: la música i l'humor. Amb només dos intèrprets i dos músics que no es limiten a donar forma a la banda sonora sinó que formen part integral de l'espectacle, l'obra que dilluns arriba al Club Capitol descansa en un teatre proper al 'clown'. El contacte directe amb l'espectador, un dels trets habituals en els espectacles de la companyia, ajuda a dotar el muntatge d'un ritme intens i ràpid.

Una intensitat i una rapidesa que s'expliquen en part per la necessitat de l'actor i l'actriu de navegar, en poc més d'una hora, per deu segles de la història de Catalunya, de la mà d'alguns dels seus personatges més emblemàtics. Qui no hi és no hi és comptat: Guifré el Pilós, Jaume I… Clar que també hi apareixen prohoms tan inesperats com el propi Napoleó, i moltes figures anònimes, des d'una cupletista a Sant Esteve. No són, de fet, personatges històrics, sinó més aviat caricatures. Homes i dones que serveixen per prendre's les coses amb una mica de sal… i amb molt d'humor. Un còctel molt eclèctic amb un objectiu concret: explicar aquesta història "increïble però veritable" que, adverteix la companyia, no busca ser divulgativa, sinó fer passar una bona estona l'espectador de la mà d'unes figures de les quals sempre es pot dir alguna cosa nova.

publicat per
Isidre Estévez
foto : Club Capitol / Anna Mas
http://www.lamalla.cat
16 de març de 2012

Qué desastre de función

Probablemente la comedia más divertida jamás escrita…

¡Qué desastre de función! (Noises off) es, posiblemente, la comedia más divertida jamás escrita. Desde su estreno en Londres en 1982, y después de cinco años en cartel en esta ciudad, se ha estado representando continuamente en algún lugar del mundo. Se ha traducido a 28 idiomas, representado en más de 50 países y adaptado al cine. En realidad son dos comedias en una. La primera, un vodevil bastante vulgar titulado ¿Me enseñas la sardina? La segunda muestra las dificultades que sufre la compañía para montar y hacer girar esta obra. Pero, por si fuera poco, Michael Frayn, su autor, reserva una inesperada sorpresa con un cambio de escenario.

Autor: Michael Frayn / Versión: Paco Mir / Dirección: Alexander Herold / Reparto: Pep Planas, Meritxell Huertas, Aleix Albareda, Anna Barrachina, Mònica Pérez, Artur Trias, Miquel Sitjar, Dafnis Balduz, y Saida Lamas.


FECHA:
Del 22 de marzo al 8 de abril de 2012
LUGAR:
Sala Roja
HORARIO:
De martes a viernes: 20 h. , sábados: 19 y 22 h. y domingos: 19 h. / Duración del espectáculo: 2 h. 30 minutos (descanso incluido) / Edad recomendada: a partir de 10 años
PRECIOS:
Butaca de platea (filas 1 a 11): 25 € / Butaca de platea (filas 12 a 18): 22 € / Anfiteatro (filas 1 a 6): 18 €
DESCUENTOS:
15% / Carnet Joven y Mayores de 65: 25% (todos los días, excepto martes día del espectador, únicamente en taquilla) / Grupos a partir de 20 personas: 18 €, 15 € y 12 €

VENTA LOCALIDADES:

Por internet: www.teatroscanal.com
Por teléfono: 902 488 488
En taquilla: de 14:30 h a 21:00 h (todos los días)
En cajeros: Red de cajeros de Caja Madrid

publicat per
http://www.notodo.com
22 de març de 2012

28 de març 2012

L'assassí era el veí


Carme Portaceli recupera 'La nostra classe', la tràgica història d'un grup de jueus que van morir a mans dels seus companys

El 1941 prop de 1.600 jueus van morir cremats a la localitat polonesa de Jedwbane. La versió oficial dels aliats en va responsabilitzar els ocupants nazis i així és com la tragèdia va passar a les cròniques dels diaris i a les pàgines dels diaris. Però hi havia detalls estranys, peces que no encaixaven. Quan dos historiadors van remenar les petjades del drama van arribar a una conclusió tan inesperada com devastadora: els autors de la massacre no van ser uns malvats nazis, tal i com sempre s'havia cregut, sinó els mateixos i en teoria innocents veïns de les víctimes. Un dels episodis més durs i lamentables de la història del segle XX que aquest mes de març, i durant només deu dies, es reviu a l'escenari del Lliure.
Si hi ha una directora interessada a descobrir la realitat, a intentar anar més enllà de les aparences, a desvetllar allò amagat, a obligar-nos a veure els nostres propis fantasmes, aquesta dona és la Carme Portaceli. És directora de teatre, però podria haver estat periodista si el periodisme al nostre país consistís a fiscalitzar els poderosos i no a convertir-se en els seus publicistes i missatgers. Afortunadament, va triar el teatre, i és des dels escenaris on ha dut a terme una minuciosa, gens pretensiosa però molt efectiva campanya de denúncia social. Allà on hi ha una injustícia, una contradicció, hi és ella i la seva curiositat.

És aquesta curiositat la que va portar Portaceli a descobrir un dels textos més punyents del teatre contemporani, 'La nostra classe', del polonès Tadeusz Slobodzianek. No és cap casualitat que, mentre que el teatre occidental es complau a fer espectacles fàcils, divertits i escapistes, l'oriental busqui una profunditat, un trobar el sentit de les coses. Ofegats per dècades de dictadures, els europeus de l'est són autors d'obres d'una enorme intensitat, d'una enorme humanitat. I aquest és un terreny que interessa especialment Portaceli, que a 'La nostra classe' descobreix un vehicle excepcional per tornar a mostrar el seu rebuig per la hipocresia, per la facilitat amb què els guanyadors escriuen la història segons els convé, i amaguen allò que no volen que es vegi.

A 'La nostra classe', una de les sorpreses del Grec 2011 que ara torna a l'escenari del teatre Lliure, Portaceli retrata el costat més fosc de l'ésser humà. Un costat que sempre troba el seu aliat en les guerres. Els conflictes bèl•lics són molt més que una confrontació armada entre soldats professionals, que avancen amb tancs pel camp de batalla. Són una horrible i bruta manera d'exercir la violència gratuïta, de venjar-se d'allò que va passar fa temps, d'acabar amb qui és percebut com una amenaça. A les guerres dels Balcans els crims van ser horribles. Quina mena de persona mata un ancià, li treu els budells, i els penja d'un arbre, simulant una decoració nadalenca? La guerra fa que ciutadans normals es converteixin en sàdics? O potser és que els sàdics sempre hi són, disfressats de conductor d'autobús o director de banc, amagats i frustrats, i esperant el moment i l'oportunitat per treure la bèstia que porten a dins?

La tragèdia com a tabú
Això és el que va passar en la Polònia ocupada pels nazis l'any 1941, quan les flames que van acabar amb les vides de centenars de persones no les van encendre els soldats alemanys, sinó els que durant anys van viure al costat de les víctimes, els que els van servir una cervesa al bar o els van comprar una barra de pa a la fleca. Veïns i companys que conviuen de forma natural durant dècades i que, de sobte, decideixen exterminar-se. Una tragèdia espantosa que es torna encara més crua pel fet que el sentiment de culpa posterior amaga els fets i, per tant, evita que es faci justícia. Sense memòria, sense rastre, sense judici, sense possibilitar de tornar enrere, el crim continua viu, el tabú intocable.

"El títol irònic de la peça es refereix en principi a una comunitat pacífica que es va convertint en un lloc on l’odi ja no s’oblidarà mai. Una comunitat que es desintegra de manera irreversible i en la memòria de la qual només hi queda el mal", diu Portaceli, que remarca la impossibilitat de fugir "del cercle viciós d’errors i de ressentiments". "El crim no deixa ningú innocent", conclou.

publicat per
Isidre Estévez
foto . Josep Aznar
http://www.lamalla.cat
13 de març de 2012

Preparades les II Colònies d'estiu amb Eix Estels i Elspera per a nois i noies de 12 a 17 anys!!

Després de la gran experiència del primer any, on més de 80 nois i noies van gaudir del món del teatre en ple estiu, Eix estels i elspera tornen amb més força que mai per fer de l'estiu un estiu màgic i inoblidable.

I per fer-ho hem preparat un programa complet on la interpretació i el ball seran els protagonistes. I és que aquest any ens hem proposat aixecar escenes d'un musical! Per fer-ho realitat, els nois i noies treballaran colze a colze amb elspera i Eix estels, seguint un programa de 20 hores de treball intensiu de teatre i doblatge i fent pràctiques en un teatre i una sala de doblatge professional de Barcelona!

No dubteu més i veniu a passar un setmana fent teatre enmig del entorn natural de Aiguafreda, a la casa de la LLobeta!

publicat per
http://www.elspera.com

FiraTarrega y Fira Mediterrània de Manresa son las más internacionales del estado

Entre los dos certámenes han aportado más del 77% de profesionales extranjeros de todas las ferias de artes escénicas que se celebran en España

FiraTàrrega y la Fira Mediterrània de Manresa son las dos ferias de artes escénicas que más profesionales internacionales atraen de todas las ferias del sector que se celebran en España, según un estudio elaborado por la Coordinadora de Ferias de Artes Escénicas del Estado Español (COFAE).

El estudio reconoce que el año pasado FiraTarrega aportó el 53'8% de profesionales extranjeros que asistieron a alguna de las ferias estatales, mientras que la Fira Mediterrània de Manresa aportó el 23'5%, situándose como la segunda feria más internacional del estado. Entre los dos certámenes suman más del 77% de internacionalización de todas las ferias estatales.

El director artístico de FiraTàrrega, Jordi Duran, afirma en LaVanguardia.com que este resultado "es fruto del trabajo que realizamos durante todo el año" y reconoce que "seguimos estando muy atentos para seguir captando profesionales extranjeros porque los mercados están muy vivos". Para Duran es hora de empezar a trabajar el mercado internacional de forma globalizada, más allá del mercado europeo y asegura que como fruto de esta visión en la última edición contaron con profesionales de "América Latina y Corea".

Por su parte, el gerente de Fira Mediterrània de Manresa, Jordi Bertran, afirma que "dada la situación del ciclo económico en el que vivimos es indispensable la abertura de nuevos mercados", por este motivo se muestra satisfecho por el dato del estudio porque "muestra la capacidad de abrirnos a estas nuevas economías". El gerente de la feria manresana considera importante el trabajo de internacionalización y pone como ejemplo el hecho de que algunos grupos que han pasado por Manresa hayan estado presentes en el Showcase Scotland, es decir que "productos mediterráneos se han introducido en el mercado anglosajón y esto nos hace sentir satisfechos".

publicat per
http://www.lavanguardia.com
20 de març de 2012

27 de març 2012

Missatge internacional del Dia Mundial del Teatre


És un honor per a mi que l’Institut Internacional del Teatre (ITI) de la UNESCO m’hagi demanat escriure unes notes per commemorar el 50è aniversari del Dia Mundial del Teatre. Adreço aquestes paraules als meus companys del món del teatre, col•legues i camarades.
Que el vostre treball sigui convincent i original. Que sigui profund, commovedor, contemplatiu i únic.
Que ens ajudi a reflexionar sobre el que significa ésser humà, i que aquesta reflexió sigui guiada pel cor, la sinceritat, el candor i la gràcia. Que supereu les adversitats, la censura, la pobresa i el nihilisme, com de ben segur caldrà que feu molts de vosaltres. Que sigueu dotats del talent i el rigor necessaris per instruir-nos en els batecs del cor en tota la seva complexitat, i també de la humilitat i curiositat necessàries per fer-ne d’això el treball i l’obra de la vostra vida. I que el millor de vosaltres -perquè només podrà ser el millor de vosaltres, encara, en moments singulars i breus- aconsegueixi formular la més bàsica de les preguntes: “Com vivim?” Que la fortuna sigui amb vosaltres.
Bona sort!
John Malkovich
Traducció: Javier Herrero Vic

Missatge de l'AADPC del dia internacional del teatre 2012



EL TEATRE és un dels pocs actes col•lectius que queden en la societat, en la mesura en que requereix encara –ara i per sempre-, la presència física de tots els que hi participen, actors i espectadors, i no es pot substituir per mitjans tecnològics, sense cap ànim de
menyspreu per aquests mitjans, excel•lents i, per descomptat, compatibles.És cert que estem vivint una època crítica, en la qual no és pot parlar d’una manera superficial sobre les nostres coses, sobre el nostre ofici, finalment, sobre la nostra Vida. Però també és cert que no podem caure en lamentacions inútils davant d’un moment difícil que no podem evitar. La qüestió és buscar com, davant d’aquest moment, podem preservar el nostre espai de creativitat i de llibertat.
Perquè el problema no pertany només al nostre col•lectiu, sinó, d’una manera pr imordial , a l ’ individu.
Divendres passat, el diari Le Monde publicava, per primera vegada, un text d’Albert Camus que mai no va ser imprès en vida de l’autor. Llegint aquell text he sentit la força i la energia necessària per poder di r igi r -me a vosal t res amb aquel la idea, amb les seves paraules.
Diu Camus, que perquè un periodista no perdi la seva independència,
la seva l l iber tat , s’han d’acompl i r aquestes condicions:
- Lucidesa
- Refús
- I ronia
- Obst inació

Lucidesa per oposar resistència als mecanismes de l’odi i la ira i al cul te a la fatal i tat .Refús, davant l’estupidesa creixent, fins a oposar, si cal, la desobediència.Ironia, en tant que arma contra els poderosos, una arma que permet refusar el que és fals per di r el que és cer t .Obst inació, per superar els obstacles, tots els obstacles.Només els cors lliures i els esperits clarividents poden fer front als obstacles i crear una nova manera de fer les coses, de canviar les coses, trobar un nou mètode per resistir, per viure, per entendre. I
això s’apl ica d’una manera especial al TEATRE.
Torno a Camus, diu: “Formar aquests cors i aquestes ànimes, o millor dit, despertar-los, serà la feina, a la vegada modesta i ambiciosa, que haurà de fer l’home independent. La història tindrà o no en compte aquests esforços. Però haurem de fer - los. ”Han passat setanta tres anys des de que es van escriure aquestes paraules i penso que avui és un moment idoni per recordar-les i sentir-les com a nostres. Perquè és amb el nostre treball, la nostra força, la nostra voluntat, lucidesa, refús, ironia i obstinació com podem fer-ho. I també perquè tenim la responsabilitat, com artistes i creadors, com a persones que treballem en el Teatre des de molts l locs di ferents, d’aconsegui r -ho.
Rosa Novel l

Cinquanta aniversari del Dia Mundial del Teatre




L'Aula de Teatre de l'IMAC s'afegeix a la commemoració

Escenes de Submergir-se en l'aigua a Can Gassol

El proper dimarts 27 de març es celebra el Dia Mundial del Teatre, una data especial aquest 2012 perquè es compleixen 50 anys des que l’Institut Internacional de Teatre de la UNESCO la va instaurar.
L’Aula de Teatre de l’IMAC s’afegeix a aquesta commemoració amb un tast d’escenes de l’obra Submergir-se en l’aigua de la dramaturga Helena Tornero el proper dimarts 27 de març a les 8 de la tarda a Can Gassol. La representació anirà a càrrec dels alumnes de tercer nivell de teatre dirigits per Moisès Maicas.

Tot seguit tindrà lloc una taula rodona sobre la dramatúrgia catalana contemporània amb Helena Tornero i Moisès Maicas conduïts per l'escriptor teatral Toni Cabré.
Finalment es procedi rà a la lectura del manifest que enguany ha realitzat l’actor John Malkovich que suma així el seu nom a un llistat en el que hi figuren, entre d’altres, Jean Cocteau, Laurence Olivier, Jean-Louis Barrault, Eugène Ionesco, Antonio Gala, Pablo Neruda, Peter Brook, Iakovos Kampanellis, Václav Havel o Arthur Miller.

Missatge del Dia Mundial del Teatre 2012 per John Malkovich:
L’Institut Internacional del Teatre (ITI) de la UNESCO m’ha honrat amb la seva petició de realitzar aquest missatge en la commemoració del 50 aniversari del Dia Mundial del Teatre. Vaig a dirigir aquestes breus consideracions als meus companys del teatre i camarades:
Que el vostre treball sigui convincent i original. Que sigui profund, commovedor, reflexiu i únic. Que ens ajudi a reflectir la qüestió del que significa ésser humà i que aquest reflex sigui guiat pel cor, la sinceritat, la innocència i la gràcia. Que supereu l’adversitat, la censura, la pobresa i el nihilisme, alguna cosa a què, certament, molts de vosaltres us haureu d'afrontar. Que sigueu beneïts amb el talent i el rigor necessaris per ensenyar-nos com batega el cor humà en tota la seva complexitat, així com amb la humilitat i curiositat necessàries per fer d’això l’obra de la vostra vida. I que sigui el millor de vosaltres – ja que serà el millor de vosaltres, i així i tot, es donarà només en els moments més singulars i breus– el que aconsegueixi emmarcar aquesta, que és la pregunta més bàsica de totes: “com vivim?” Bona sort!

Entrades
Gratuït amb invitació
Recollida d'invitacions a les oficines de l'IMAC (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

publicat per
www.mataro.cat
22 de març de 2012

Dramatúrgia catalana actual en el Dia Internacional del Teatre




Els alumnes de l'Aula interpreten peces d'una obra d'Helena Tornero a Can Gassol, que també acollirà una taula rodona

Mataró celebra el dia internacional del Teatre a Can Gassol. Aquest dimarts, a partir de les 8 de la tarda, es representarà un tastet d’escenes de l’obra Submergir-se en l’aigua, d’Helena Tornero, que anirà a càrrec dels alumnes de tercer nivell de l’Aula de Teatre, sota la direcció de Moisès Maicas. L’obra tracta de la joventut en el marc de la societat occidental i de consum, i es va estrenar al Teatre Tantarantana de Barcelona l’any passat. Tot seguit, els propis Maicas i Tornero, acompanyats per Toni Cabré, protagonitzaran la taula rodona La dramatúrgia catalana contemporània.

Dimarts, dia 27. A les 8 de la tarda a Can Gassol

publicat per
per capgros.com
fotos Romuald Gallofré
23 de març de 2012

'La Passió de Reus' tornarà al Teatre Fortuny per donar el tret de sortida a la Setmana Santa reusenca



'La Passió de Reus' és una producció teatral amateur que enguany arriba al seu 15è aniversari. L’espectacle compta amb un text que fuig de sentimentalismes innecessaris, una escenografia contemporània, video-projeccions i música en directe que transportaran a l'espectador a l'Israel de fa dos mil anys.

Els inicis de La Passió reusenca es remunten a l'any 1997 quan membres de la companyia Llop's Teatre SF/87 van observar que arreu de Catalunya es representaven les populars passions i a la ciutat hi mancava aquesta iniciativa. Així que a l'any 1998 es va estrenar per primera vegada aquest espectacle al Teatre Bartrina i al 2002 es va traslladar al Teatre Fortuny.

Amb una participació de més de 250 persones, aquest espectacle és el més ambiciós produït per la companyia amateur Llop’s Teatre que enguany compleix els seus 25 anys

publicat per
La Passió de Reus 2011 (M.Gil)
http://www.reusdirecte.cat
13 de març de 2012

26 de març 2012

Gat per llebre


Enric Lucena contrafà 'Accident', de Lluïsa Cunillé, a la Sala Cabanyes

Coses de l'atzar, mentre dissabte passat al Canal 33 de Televisió de Catalunya emetien la molt fidel adaptació cinematogràfica de 'Barcelona, mapa d'ombres' que Ventura Pons va dirigir l'any 2007, protagonitzada entre altres per Núria Espert, Josep Maria Pou, Rosa Maria Sardà i el nostre Jordi Bosch, a la Sala Cabanyes s'estrenava un malaurat 'Accident'. Una i altra obres són fruit de la creativitat de Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), que amb prop d'una cinquantena de peces escrites és una de les autores més singulars, prolífiques i guardonades del panorama de la nova dramatúrgia catalana.

Amb 'Accident', un text enllestit el 1994 i mereixedor del Premi de la Institució de les Lletres Catalanes l'any 1996, el teatre del Centre Catòlic ha dut a escena per primer cop una obra d'aquesta autora i ho ha fet sota els designis d'Enric Lucena, un conegut professional del món de la ràdio amb experiències de direcció teatral prèvies que així debuta a la Sala Cabanyes. Totes dues circumstàncies, tant el fet d'engrandir el repertori com el d'ampliar la dotació de directors de la casa, haurien de ser factors positius d'aquest muntatge. A l'igual que l'oportunitat de poder disposar d'uns intèrprets de solvència contrastada com són en Toni Grané i en Toni Luna, a més del coixí efectiu que sempre aporta l'esplèndid equip tècnic i de producció amb què compta la Sala. Però el resultat no corrobora l'èxit que seria lògic esperar-ne. Ni de lluny.

Descarrilament
Es veu que a l'Enric Lucena se li ha acudit que podia triomfar a base d'engrapar el text de la Cunillé, buscar-li un to desmesuradament graciós i convertir-lo en una comedieta insubstancial. Així que, sense mirar prim, hi ha trabucat conya barata pel broc gros. L'objectiu, segons ha assegurat ell mateix, és fer riure molt. Amb tan beneita pretensió, el que passa és que el que hauria de ser un relat de la trobada incidental de dos homes normals i de l'estranya relació que estableixen, acaba descarrilant en un terreny proper a l'oligofrènia. Perquè, empès per l'exageració, l'un el presenta ridículament estantís i mig sorrut i l'altre el fa papissot i del tot curt de gambals. Així, a còpia de frivolitat arbitrària, transforma 'Accident' en un conte de babaus. I no.

Qualitats maltractades
Tot i acceptant que el suport textual d'una peça de teatre és susceptible de lectures molt diverses i que pot ser ben lícita una opció de direcció que n'accentuï els aspectes potencialment més jocosos, no sembla que les virtualitats dramàtiques contingudes a 'Accident' es mereixin un tractament escènic tan destraler. I és que la producció literària de Lluïsa Cunillé, influïda per José Sanchis Sinisterra i els seminaris de dramatúrgia de la Sala Beckett, si per algun atribut es caracteritza és per la seva subtilitat. Acció escassa, atmosfera d'incertesa, contextos de quotidianitat, dialogació minimalista, estètica delicada i sobrietat formal conformen una teatralitat servida per una escriptura curosa dels detalls, plena d'el•lipsis, de pauses i de cadències amb sentits amagats.

Aquests són els trets distintius de l'autora. Unes qualitats presents també en la trama enigmàtica de l'obra que ens ocupa. Per això el desdeny a què la sotmet la posada en escena d'Enric Lucena, on pràcticament cap rèplica és literal i on la interpretació deambula entre talls de ritme, afegitons, embarbussaments, reiteracions forçades i incorreccions lingüístiques, fa que es pugui afirmar que la funció de la Sala Cabanyes té poc a veure amb 'Accident' de la Cunillé. Perquè és tota una altra cosa. Dolenta amb ganes.

publicat per
Comas Soler
fotos : Anna Aluart
www.totmataro.cat
12 de març de 2012

Escenes de Submergir-se en l'aigua



L'Aula de Teatre celebra el Dia Mundial del Teatre
Els alumnes de tercer nivell de teatre s'afegeixen a la commemoració
Tolerar allò inhumà tan sols condueix a un major grau d’inhumanitat. Qui accepta de forma passiva la inhumanitat participa tant en ella com el qui ajuda a perpetrar-la. Ramin Jahanbegloo, filòsof iranià
Submergir-se en l'aigua d'Helena Tornero és l'obra escollida pel director Moisès Maicas com a treball de final de curs per als alumnes de tercer nivell de teatre de l'Aula de Teatre de l'IMAC.
El proper dimarts 27 de març a les 8 del vespre a Can Gassol es podrà veure un tast d'escenes de l'obra amb motiu del Dia Mundial del Teatre.
A continuació, taula rodona sobre la dramatúrgia catalana contemporània amb Helena Tornero i Moisès Maicas, conduïts per Toni Cabré.
Tot seguit, lectura del manifest que enguany ha escrit John Malkovich.

Entrades
Gratuït amb invitació. Aforament limitat.
Recollida d'invitacions a les oficines de l'IMAC (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

publicat per
www.mataro.cat

La Passió de Sant Climent es representarà només a les tardes

Sant Climent Sescebes tornarà a celebrar les sessions de l'emblemàtica Passió a la tarda després que l'any passat els robessin el material elèctric que els permetia il.luminar l'escenari de l'Horta d'en Cusí. Es va adaptar l'espectacle a corre cuita per no haver de suspendre les funcions. Aquest any han optat per continuar aquest camí i mantenir les funcions a la tarda.
La Passió, amb 36 anys d'història, sempre celebrava la representació de nit. El canvi suposa "una nova dimensió i a la vegada es beneficia d'una llum natural". Els organitzadors diuen que "ara Jesús predia a ple sol, entre a Jerusalem quan cau la tarda, i és crucificat just en caure les tenebres". Les representacions es faran els dies 1, 6 i 8 d'abril a les sis de la tarda.

publicat per
http://www.diaridegirona.cat
15 de març de 2012

Comença la XVIII Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre


L’Institut Joaquim Bau de Tortosa acull des d’ahir la divuitena edició de la Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre, que organitza el Centre de Recursos Pedagògics del Baix Ebre, amb el patrocini de la Diputació de Tarragona, la col•laboració del mateix Institut, i també de l’Institut de l’Ebre. De fet, són els alumnes del cicle formatiu d’Educació infantil de l’Institut de l’Ebre els que fan l’animació d’aquesta mostra. En total, hi participen 18 centres educatius d’educació infantil i primària, d’educació secundària i d’educació especial de la comarca del Baix Ebre, amb un total de 394 actors i actrius, i 45 professors i professores. El teatre que es fa a l'escola abasta tots els nivells i totes les intencions, i sovint s'assumeix com a eina pedagògica, lúdica, o també per a la pràctica de la integració social. El teatre ajuda al llenguatge, l'expressió corporal, la dinàmica de grups i la creativitat, i és de gran utilitat en el procés formatiu dels xiquets i xiquetes.

XVIII Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre
del 12 al 28 de març de 2012
Sala d'Actes INS Joaquim Bau

LLOC: INSTITUT JOAQUIM BAU
CALENDARI: 21, 22, 27 i 28 de març
HORARI: ma¬tins de 10.00 a 13.00

Dimecres, 21-03-2012
L’auca de la cucafera (tradicional tortosina).
Actors/actrius: alumnes de cicle superior
Centre: ESC Cinta Curto, Tortosa
Coordinació: Mª Lluïsa Flores, Mª José Valldepérez, Mª Carmen Adan, Laura Rodríguez
Argument: Està Tortosa atemorida per una cucafera de mida... És la cucafera!

Tothom tindrà el seu regal (Marga julià).
Actors/actrius: alumnes de Primària
Centre: COL Teresià, Tortosa
Coordinació: Marga Julià
Argument: Falta poc per Nadal. Un grup de follets del Pare Noel estant treballant de valent preparant tots els regals. Tot i així el Pare Noel està una mica agobiat per tota la feina que hi ha. I així ha decidit que potser hi ha gent que no es mereix regal....

Cada cosa al seu lloc (Marta Curto).
Actors/actrius: alumnes d’Educació Especial
Centre: CEE Sant Jordi, EMD Jesús
Coordinació: Èrica Fa¬sini
Argument: Els habitants d’un poble llencen la brossa sense mirar on ho fan, barrejant totes les deixalles. Els contenidors cansats d’aquesta situació decideixen disfressar-se amb colors ben vius. A par¬tir de llavors la gent del poble ja va saber on llançar cada cosa.

Les patinadores volen gresca (Adaptació “The little red hen”).
Actors/actrius: alumnes de Cicle Mitjà
Centre: INS ESC Daniel Mangrané i Escardó (EMD Jesús)
Coordinació: Ruth Guardiola
Argument: Un grup de pa¬nadores tenen ganes de gresca, uns quants són els convidats però sembla que hi ha problemes assistència i les pa¬nadores faran la seva.

Els músics de Bremen (J i W Grimm).
Actors/actrius: alumnes del cicle superior
Centre: ESC Sant Antoni Abat
Coordinació: Enriqueta Boquera Tomàs
Argument: Expliquem les aventures de quatre animals que, per diferents raons se’n van del lloc on vivien habitualment i enlloc d’enfonsarse es revesteixen de valor i comencen a viure la vida d’una altra manera.

Dijous, 22-03-2012
Fem-ne una de teatre (Adaptació).
Actors/actrius: alumnes de cicle superior
Centre: COL Consolació (Tortosa)
Coordinació: Rafa Flores, Geno Cabrera i Joan Príncep
Argument: Els alumnes del cicle superior del col•legi volen realitzar una obra de teatre, i fan tots els tràmits per fer l’obra de teatre... Com serà?

Les cabretes i el llop (Adaptació).
Actors/actrius: alumnes de Parvulari
Centre: ESC La Pineda, Tivenys
Coordinació: Tutores d’Educació Infan¬til
Argument: Unes cabretes confiades acaben a la panxa d’un llop molt espavilat. Només la més pe¬ta se salva i amb l’ajuda de la mare salvarà les seves germanes.

El petit príncep (Antoine de Saint Exupéry).
Actors/actrius: alumnes de cicle superior
Centre: ESC Bítem, Bítem
Coordinació: Pepita Aleixendri, Fabià Gabriel, Vicent Mauri
Argument: El pe¬t príncep és un conte en que el narrador és un aviador que, de resultes d’una avaria al motor, ha hagut d’aterrar al desert del Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L’endemà del seu aterratge forçat...

Dimarts, 27-03-2012
Musical “Hoy no me puedo levantar” (Mecano).
Actors/actrius: alumnes de cicle superior
Centre: ESC La Mercè, Tortosa
Coordinació: Àgueda Fibla
Argument: Un grup d’amics adolescents es troben a una festa, allí parlen de les seves coses i coneixen altres nois i noies. És una obra musical que reflexa la vida dels adolescents.

Conte de Nadal (Charles Dickens).
Actors/actrius: alumnes de cicle superior
Centre: ESC Mediterrani, l’Ampolla
Coordinació: Juan Carlos Ferré
Argument: En aquesta història, Dickens crea un personatge Ebenezer Scrooge, un home rude i egoista que desprecia als nens, als pobres i al seu pobre empleat. El relat de l’autor anglès ens permet somniar en una utopia, la utopia de la nit de Nadal.

La sopa de pedres (Adaptació).
Actors/actrius: alumnes de cicle superior
Centre: ESC Mestre Marcel•lí Domingo (Roquetes)
Coordinació: Maribel Caballé
Argument: És la història d’un poble que viu en la misèria i que, gràcies a les bones idees, la col•laboració i el treball en equip, aconsegueix ¬tirar endavant.

Mans ennlaire!.
Actors/actrius: alumnes d’Educació Especial
Centre: CEE Verge de la Cinta, Campredó—Tortosa
Coordinació: Mª José Royo Subirats
Argument: Farsa en un acte inspirada en un conte d’Arcady T. Averxenko. En aquesta farsa uns lladregots que entren en una torre es veuen obligats a jugar a nines, a fer dinars, a ballar...

Dimecres, 28-03-2012
Pere i el llop (Sergei Prokofiev).
Actors/actrius: alumnes de cicle inicial
Centre: ESC El Temple, Tortosa
Coordinació: Tutores de 2n i especialista de música
Argument: En Pere surt al jardí i es troba amb els seus amics: l’ocell, l’ànec i el gat. L’ocell i l’ànec es discuteixen per les qualitats que posseeixen. Mentre el gat intenta menjar-se l’ocell surt l’avi i s’emporta en Pere cap a casa ja que pot aparèixer el llop i ...

El país del sol i la lluna.
Actors/actrius: alumnes d’Educació Infan¬til i cicle inicial
Centre: ESC Sant Jordi, Aldover
Coordinació: Arantxa Pitarch, Carmen Fontanet, Mª Rosa Valls, Eva Martorell
Argument: Hi ha dos països. Al país del sol sempre és de dia i al país de la lluna de nit. Els habitants estan cansats d’estar sempre jugant o sempre dormint. Finalment, decideixen que s’agrupen els dos països, de dia surt el sol i de nit la lluna.

Quins temps aquells (Adaptació).
Actors/actrius: alumnes de cicle mitjà i superior
Centre: ESC Llorenç Vallespí i Vidiella, Benifallet
Coordinació: Mercè Lleixà, Joaquin Vallespí, Rosa Ferrer, Imma Esteve
Argument: Quatre persones majors de Benifallet recorden els seus anys de joventut fent un homenatge a una generació que va gaudir, va pa¬r... que va viure a les aigües de l’Ebre. Record també d’un ofici d’aquells temps: els llaguters.

La bruixeta sense escombra (Florència Grau).
Actors/actrius: alumnes de cicle superior
Centre: ESC Sant Roc, Paüls
Coordinació: Cèlia Pizarro Epifanio
Argument: Aquesta bruixeta no fa malifetes, li agrada ajudar als altres. L’obra mostra que els bons sen¬ments de les person

publicat per
Gustau Moreno
http://lamarfanta.blogspot.com.es
22 de març de 2012

25 de març 2012

Les representacions de l'obra teatral "Accident" acaben avui a Sala Cabañes


Aquesta tarda a 2/4 de 7 de la tarda última representació de Accident de Lluïsa Cunillé

Aquesta obra dirigida per Enric Lucena, aporta un to especialment còmic a una de les
obres més iròniques de Lluïsa Cunillé i on Toni Luna i Toni Grané en
son els protagonistes.

RESERVA ANTICIPADA DE LOCALITATS:
de dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 6 a 9 de la tarda)
dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02
HORARI DE TAQUILLA:
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
Diumenge de 2/4 d’1 a 2.Una hora abans de començar la representació.

Us esperem aquest diumenge, 25 de març , a les 12h al casal Aliança amb l'espectacle No et posis blau!


Sinopsis: la curiosa anècdota d’un home que al despertar-se es troba canviat i diferent. Unes faldilles i una trucada el faran adonar que ara ell és ella! Sense preguntar-se massa el perquè s'adaptarà a la nova situació. Construirà uns nous límits i uns nous costums i quan calgui, demanarà la participació del públic.
Per a tots els públics, recomanat per a majors de 3 anys, 45 minuts de durada amb presència de malabars, pilotes de rebot, dansa, humor i teatre gestual que juga amb la participació del públic.

Entrades a la venda:
- Oficina Aliança Mataró (c/Plaça de les Tereses, 22 • dl. a dj. de 9 a 18h i dv fins les 14h)
- Botiga El Gronxador d'Artijoc (c/St. Antoni, 12 • dl a ds. de 10 a 13.30h i de 17 a 20h)
- Nou! La Iogurteria Granja Armnegol ( c/cuba, 60 • c/Nou, 26)
- A la taquilla del Casal (1 hora abans de l’espectacle)
- Reserva d’entrades a circalcasal@circulant.cat (fins el dia abans de l’espectacle)

Lloc de l’espectacle: Casal Aliança Mataró (c/ Bonaire, 25 de Mataró)
Preu entrada: 6€ (Socis Aliança i Artijoc, 5€)

Sorteig de regals:
Al acabar l'espectacle sortegem 3 regals (inclòs amb el preu de l'entrada) per gentilesa de col•laboradors:
- Artijoc, especialistes en joc cooperatiu: Val x gaudir de l'Espai El Gronxador i lloguer d'un joc durant una setmana
- Cronopis, espai de circ a Mataró: Val x 2 entrades dobles per gaudir de la propera sessió de Circ en Família
- La Iogurteria - Granja Armengol: Val per valor de 20€ en productes de La Iogurteria
Us esperem!

Avui segon dia de representacions de La Passió. Últims dies de Jesús



Al Pati de la Presó (La Riera, 117 de Mataró)
La representació de La Passió és escenificada per la massa social que conformem els Armats de Mataró. La Passió, Jesús el Crist es realitza des de l’any 1983.

Dies de representació:
Dissabte 24 de març a les 20.30 h i a les 22 h
Diumenge 25 de març a les 21 h

Els Armats representen la 30ª edició de la Passió al pati de La Presó



Els 'Soldats de pau' mataronins estan d'aniversari i representen l'obra en tres sessions aquest cap de setmana

S’apropa la Setmana Santa, el moment de l’any de màxima esplendor per als Armats de Mataró. Aquest 2012, però, no serà un any més, ja que es compleixen diverses efemèrides per als ‘Soldats de pau’ de la ciutat. Celebren el desè aniversari del seu nomenament com a Patrimoni Cultural de la Ciutat, i la trentena edició de La Passió. Un espectacle que tornaran a representar aquest cap de setmana al Pati de la Presó. Ho faran en tres sessions: el dissabte dia 24, a les 20.30 i a les 22:00, i l’endemà diumenge a les 21.00h. El muntatge estarà dirigit un any més per Jordi Llinàs, amb la col•laboració de prop d’una quarantena d’actors i actrius dels Armats. Plegats interpretaran quadres com el Sant Sopar, l’hort de Getsemaní, la Desesperació de Judes, el Calvari, el Davallament i el final amb la Resurrecció de Jesús.

La Passió inicia els actes de Setmana Santa a Mataró, que durant aquest cap de setmana viuran la seva primera processó, la de la Coronació de la Verge de la Soledat. Està organitzada per la Germandad Nuestra Senyora de la Soledad, i celebra el seu XXVè aniversari.

publicat per
www.capgros.com
23 de març de 2012
fotos Santi Flores

Una ruta dels teatres de Mataró del s.XIX per celebrar el Dia Internacional del Teatre


Una ruta per conèixer els teatres de Mataró del segle XIX. Aquesta és la proposta del grup d’Història del Casal per celebrar el dia Internacional del Teatre, que té lloc el proper 27 de març. La voluntat d’aquesta entitat és recórrer les principals arteries culturals de la ciutat de l’època per il•lustrar el context. Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal assenyala que repassaran els punts on hi havia hagut aquest tipus d’edifici cultural i que fins i tot es podran veure alguns dels vestigis d’aquell moment.
Una ruta que segons assenyala Jaume Vellvehí neix d’una recerca històrica que va començar treballant en profunditat amb els elements culturals de la ciutat durant el segle XIX. En aquell moment, es va observar que la vessant teatral tenia rou potencial per ella mateixa com per ser mereixedora d’un estudi independent.
La gran quantitat de grups teatrals i de companyies amb els que comptava la ciutat durant el segle 19 han permès que hi hagi un gruix prou destacable d’informació com per preparar aquesta ruta de caràcter divulgatiu. Vellvehí detalla que la principal font de recerca de la base d’aquest recorregut és la premsa escrita de l’època, de la que Mataró en disposa un fons molt important.
La ruta dels teatres de Mataró del segle XXI és una iniciativa recuperada.
Una proposta que va tenir lloc el mes de juliol de l’any 2008 també organitzada pel Grup d’Història del Casal i l'Associació de Veins de Mataró-Centre.

publicat per
Clara Sanchez
http://www.mataroradio.cat
21 de març de 2012

24 de març 2012

Aquesta nit a 2/4 de 10 "Accident" a Sala Cabanyes

Avui representació de La Passió. Últims dies de Jesús



Al Pati de la Presó (La Riera, 117 de Mataró)
La representació de La Passió és escenificada per la massa social que conformem els Armats de Mataró. La Passió, Jesús el Crist es realitza des de l’any 1983.

Dies de representació:
Dissabte 24 de març a les 20.30 h i a les 22 h
Diumenge 25 de març a les 21 h

Últims preparatius de La Passió “Últims dies de Jesús”



Els Armats de Mataró ultimen detalls per La Passió “Últims dies de Jesús”, el proper cap de setmana serà la primera cita al Pati de la Presó. En aquesta edició els mataronins celebren el seu 30è aniversari i ho fan fent balanç de tots aquests anys i recordant els diferents indrets on han actuat. Amadeu Llinàs, portaveu dels Armats de Mataró, explica que estan molt satisfets amb els resultats obtinguts els passats anys i encaren amb molta il•lusió les properes representacions.
Llinàs explica que l’actuació té una durada d’una hora i que tota la història està ben comprimida per fer passar als espectadors una bona estona. D’altra banda, afirma que el pati de la presó és de dimensions reduïdes i que preferirien disposar d’un espai més gran. Encara que des de l’entitat estan satisfets amb el toc especial que dóna aquest espai.
Els Armats de Mataró estan acabant de preparar tots els detalls per les actuacions del proper cap de setmana. El president de l’entitat, Jordi Llinàs, afirma que aquesta tarda comprovaran la il•luminació i decidiran els detalls que formaran part de l’escenografia.

publicat per
Alba Garcia
http://www.mataroradio.cat
20 de març de 2012

Ecce Homo el proper dissabte 31 de març a les 21 hores presento al teatre de La Coral La Badalonense de Badalona


La Company

ia Teatral PROJECTE IXTHYS presenta l’obra "ecce homo", original d’Albert López Vivancos. Un monòleg que aporta una visió històrica de la Pasqua de Jesús de Nazaret . Més enllà de les connotacions religioses o espirituals que puguin sorgir de la interpretació personal de cada espectador, “ecce homo” pretén donar un punt de vista diferent al que estem habituats d’uns fets històrics que han marcat el rumb de la humanitat, amb un vocabulari senzill i proper i que s’allunya de sentimentalismes i auto compassió.

SINOPSI:

Roma, any 40 després de Crist. Marcus Livius Caecus, tribú del Cesar, vol deixar constància dels seus viatges per l'Imperi Romà. Per a això contracta a un escriva que s'ocuparà d'anar escrivint tot el que ell li va relatant en el temps lliure que li deixen les seves obligacions com a oficial de l’exèrcit. En aquesta ocasió explica el seu pas per Palestina on va ser testimoni de l'arrest, tortures i crucifixió de Jesús. Fa el seu relat des de la indiferència i la normalitat d'algú aliè a tot el que envoltava a aquell presoner anònim per a ell.

Escrit i interpretat per Albert López Vivancos.

Lloc: Teatre de la Coral La Badalonense
Carrer Sant Anastasi, 14 de Badalona
Dia: 31 de març de 2012 a les 21 hores

Preu de l'entrada: 8 euros

Venda d'entrades a taquilla el mateix dia de la representació o reservant al mail: info@projecteixthys.com

SOBRE LA COMPANYIA:

Projecte Ixthys és una companyia de teatre nascuda a Badalona l'any 2008 amb l'objectiu de crear i investigar en el camp teatral a la recerca de nous vocabularis d'expressió. Aquestes inquietuds de recerca fan que la companyia busqui col•laboracions per produir espectacles amb d'altres formacions artístiques, ja sigui companyies teatrals, formacions musicals o de dansa.

Així mateix compta amb una secció que ofereix espectacles educatius per diferents àrees del currículum escolar dirigits a tots els cicles educatius: infantil, primària, secundària i batxillerat.

L’especialització de la companyia en aquest camp educatiu s’enfoca principalment a l’àrea de religió i la d’educació per la ciutadania. El nostre objectiu oferir una nova eina a escoles, parròquies, grups de fe, etc, amb l'objectiu de donar suport el seu treball educatiu a través d'una activitat, la teatral, que facilita el desenvolupament de capacitats com la crítica i l'autocrítica, la creativitat, l'espontaneïtat o la improvisació. Així mateix pretén fer una lectura actual del fet religiós i dels valors humans.

Més informació: www.projecteixthys.com

La Sala estrena temporada amb 'Killer', un musical que desborda humor negre


La segona temporada de teatre i dansa d'Argentona dóna el tret de sortida aquest dissabte i inclou un total de set espectacles fins al 20 de maig

La Sala d’Argentona estrena aquest dissabte la seva segona Temporada estable de teatre, música i dansa, amb l’obra Killer. Es tracta d’un musical protagonitzat per Xavier Mestres que ha assolit un gran èxit a les sales Muntaner i Villarroel de Barcelona. Mestres, amb la companyia de tres músics, presenta una proposta carregada d’humor negre en què interpreta un enterramorts que és jutjat pel presumpte assassinat de 57 persones. Aquest horrible currículum fa que, en un gest sense precedents, la fiscalia consideri la pena de mort per al criminal. En els segons que precedeixen la sentència, Pau té un moment de record per Jana, a qui considera la seva última víctima i, a la vegada, el seu gran amor i la causa per la qual ha acabat davant d’un tribunal. Killer és una obra molt particular, ja que es presenta com un monòleg musical. Un únic actor, Xavier Mestres, s’encarrega d’interpretar tots els personatges del text (Pau Moira, Jana, Juanjo, la seva dona, cambrers, policies, etc) i, a la vegada, de cantar tots els temes
musicals.

Més enllà de Killer, l’oferta a La Sala consta d’un total de set espectacles fins al 20 de maig. La programació segueix una línia similar a la de l’anterior edició, amb obres que combinen diferents gèneres i que cuiden especialment el públic familiar. L’oferta per a adults compta amb propostes com Els Dolents, de Steven Berkoff, protagonitzada per Manel Barceló i amb grans crítiques després de la seva estrena a Barcelona. Berkoff interpreta diversos personatges de l’obra de Shakespeare. Tortell Poltrona s’allunya del públic infantil amb Grimègies, una reflexió sobre la mort des de la quotidianitat i el sentit de l’humor. Catherine Allard, per la seva banda, presentarà les noves coreografies que està treballant la companyia IT Dansa.

De cara al públic infantil i familiar, destaca l’obra Operetta, Premi Butaca 2011, de la companyia Cor de Teatre, un musical que combina humor, teatre visual i elements de circ. Solfasirc, per la seva banda, presentarà l’espectacle multidisciplinar Entre pinces, que combina tècniques de circ amb audiovisuals. Festuc Teatre, per últim representarà el clàssic conte La Princesa i el Pèsol en titelles.

publicat per
V.B.
www.capgros.com
23 de març de 2012

La Passió d'Ulldecona reclama l'atenció del públic català

La Passió d'Ulldecona està decidida a invertir la tendència que concentra majoritàriament l'assistència dels seus més de 3.000 espectadors anuals a la versió castellana-al voltant d'un 80%, bona part d'ells procedents del País Valencià-. Per això, el Patronat de la Passió ha fet enguany una crida especial al públic català perquè acudeixi a les representacions de la versió catalana que comencen aquest pròxim diumenge. Enguany, l'obra que dirigeix Aleix Vallverdú presenta alguns canvis respecte l'any passat, amb el relleu de Jeroni Castell en el paper de Jesús o la introducció d'elements escènics per dotar de més ritme les representacions, que suposarà l'escurçament de la seva durada.


Després de 58 anys de representacions, els responsables de la Passió han constatat el seu arrelament i incidència entre el País Valencià, en la seva versió castellana. "És la passió de referència al País Valencià i això ens porta a fer més representacions en castellà que en català. Ve gent de fins a 350 quilòmetres i això no passa a Catalunya, on tenim una competència dura amb Esparreguera", ha explicat Castell, actualment també president del Patronat.

Per redreçar aquesta situació, l'organització ha posat en marxa una campanya de comunicació i ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona per promoure l'assistència d'aquesta zona. Castell confia que, enguany, es mantingui la tendència a l'alça de públic de la passada temporada però, sobretot, potenciar la versió catalana, obra de Jaume Vidal i Alcover i en cartell des de 1993. "Pel públic que tenim hauríem de fer sis representacions en castellà i dos en català més que no cinc i tres. Però per a nosaltres és important treballar en la Passió en català, la nostra llengua, i volem portar gent", ha assegurat.

Castell ha recordat que la d'Ulldecona és una de les quatre "passions històriques" de Catalunya juntament amb la citada d'Esparreguera, la d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i la de Cervera. Fins i tot, ha apuntat, l'aparició d'un document als arxius diocesans de Tortosa amb referències a aquestes representacions al municipi de l'any 1.512 podrien convertir-la "en una de les més antigues de Catalunya".

Diumenge serà el tret de sortida de les representacions de la versió de Vidal i Alcover, que tindran lloc també els pròxims 18 i 25 de març. Posteriorment, arribaran les representacions de la versió castellana, obra de Josep Maria Junyent Quintana, els dies 1, 15, 22, 29 d'abril i 1 de maig. Tot i que amb el mateix argument, són obres escènicament diferents, que comparteixen els mateixos actors amb els papers canviats per evitar doblar-los.

Enguany, les representacions presenten alguns canvis i novetats per aprofundir en la seva modernització. El principal, en el repartiment, la baixa voluntària de Castell -que s'ha mantingut en diferents papers durant quatre dècades- com a Jesús que, a partir d'enguany, cedeix el relleu al també actor local Eduard Marín. El director, Aleix Vallverdú, ha fet una nova adaptació del te4xt per "potenciar l'acció dramàtica" i ser "més incisius en la narració".

En aquesta línia, explicat també que s'incorporaran "escenes gestuals" d'uns tres minuts al principi de cada acte que amb els actors, la llum i la música intentaran posar en antecedents els espectadors. El treball de llum i so també s'adequarà de forma més acurada a les diferents situacions. En total, les dues versions escurçaran el seu temps en un quart d'hora o vint minuts per donar-los un "ritme més trepidant".

L'alcalde d'Ulldecona, l'independent Celestí Hervàs, ha celebrat els canvis introduïts. "Serà espectacular i digne de veure", ha assegurat, tot fent també una crida al públic de les Terres de l'Ebre perquè doni suport a les representacions i reiterant el suport municipal al projecte.

publicat per
ACN
http://www.reusdirecte.cat/
6 de març de 2012

Mario Gas pacta hasta el 30 de julio

Rueda de prensa multitudinaria con sabor a despedida. «Ni que fuera Marilyn. Hay que irse de los sitios para que te hagan fotos así... O llegar», bromeaba ante los flashes un Mario Gas de negro y corbata roja, aparentemente tranquilo. Con su adiós al Teatro Español ya en los quioscos, quedaba confirmarlo y conocer los detalles. Y el principal –el cuándo– le vincula algunos meses más al coliseo: Gas ha llegado a un acuerdo con el Área de las Artes del Ayuntamiento de Madrid para marcharse el 30 de julio. Hasta entonces, se mantendrá la programación ya firmada por él.

Buenos deseos
Sobre los motivos de su despedida y su relación con el actual Gobierno municipal, el director lo resumió en una frase: «Me voy porque el nuevo equipo cree, respetando las cosas anteriores, que había que crear un equipo artístico nuevo». Y añadió: «Le deseo todo tipo de éxitos a la alcaldesa y al actual equipo del Área de las Artes. Lo digo sin ninguna segunda intención». La renovación de su contrato pocos días antes de que Alicia Moreno, su gran valedora, abandonase su cargo causó revuelo. Gas justificó la prórroga –«si hay una continuidad temporal en algunos contratos es porque las programaciones tienen que seguir»– y matizó que «se ha vendido la idea de que el contrato obligaba al Ayuntamiento hasta 2015. Esto es media mentira disfrazada de media verdad. La verdad es que, como ocurrió en la primera prórroga, se amplió por cuatro años, pero con una cláusula que permitía a cualquiera de las partes rescindirlo con tres meses de antelación. No he tenido nunca, para nada, un contrato blindado. Quien lo diga confunde o miente».

El director hizo balance de sus ocho años al frente del teatro con frases como «una experiencia altamente positiva» y «una época especial de mi vida, me he sentido realizado», y aclaró sobre su futuro que no piensa concursar a la dirección del Teatre Nacional de Catalunya y que seguirá «como siempre, trabajando en el teatro, donde sea, sin rencor ni malicias».

El director elogió a Moreno, y fue generoso con sus colaboradores, desde los directores técnicos hasta la gerente y el director de producción. También defendió su legado profesional: «Creo que hemos sido fieles a lo que dijimos cuando llegamos: hacer del Español un teatro vivo, abierto a la ciudad». Y aseguró: «Es bueno que se varíe, porque entonces se oxigena todo. Siempre y cuando no seamos un país cainita y se puedan generar eslabones. No hace falta quemar los campos de algodón previos».

Estrellas y mucho «Follies»
Por el Español pasará «De ratones y hombres», dirigida por Miguel del Arco, y después, dado el éxito cosechado, volverá «Follies» hasta julio. La sala pequeña recibirá «Old Times», un Pinter con los rostros de José Luis García Pérez, Emma Suárez y Ariadna Gil, entre otras piezas. Y en el Matadero, obras como «Una luna para los desdichados», de O’Neill; «Los últimos días de Judas Iscariote»; un «Hamlet» dirigido por Will Keen, con Alberto San Juan; la Cheek by Jowl con un texto del autor jacobino John Ford, «‘Tis pity she’s a whore»; y «La orquesta Virginia», con Quique San Francisco y Antonio Resines.

publicat per
Miguel Ayanz
http://www.larazon.es
13 de març de 2012

23 de març 2012

Pugilatus divendres 23 de març a les 9 del vespres a Can Gassol



Escarlata Circus enceta el Cicle de Petit Format de Can Gassol
Una experiència teatral a quatre costats
El Robi i el Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. L’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que té gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que provoca vertigen com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes, es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la i per aprendre a gaudir-la.
Pugilatus és la nova creació d’Escarlata Circus. En un periple teatral l’educació, la religió, el menjar, la vida i la mort seran eixos per viure o per morir.
Jordi Aspa d’Escarlata Circus i Piero Steiner de Los Los han creat aquest viatge teatral on la història neix de les seves pròpies entranyes i els actors són uns xarlatans de l’absurd i uns visionaris de l’ordre del món.
Pugilatus és un ball d’emocions i d’històries que busquen l’origen del seu destí. És un combat de boxa entre la força i el sentit comú. És una festa d’enterrament de tot allò que vulguem enterrar. I, sobretot, és una lliçó afectuosa del viure... junts!

Fitxa artística
Idea, guió i intèrprets: Jordi Aspa i Piero Steiner
Còmplice dramàtic: Andrés Lima (Animalario)
Acompanyament artístic: Bet Miralta
Disseny d’il•luminació: Keith Yetton
Espai i escenografia: Jordà Ferrer (Antigua i Barbuda)
Consells de vestuari i utilleria: Lluc Castells
Consells musicals: Xavi Buixader
So: Roc Mateu
Producció: Bet Miralta i Marcel•lí Puig
Coproducció: Temporada Alta 2011
Acompanyants: Teatre d’Olot i IMAC de Mataró
Partenaires: Teatre de l’Escorxador de Lleida i Teatro Cervantes (Màlaga)

Entrada
6 €
Entrada sense numerar. Aforament limitat.
Punts de venda: a les oficines de l'IMAC (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.
Telentrada de Catalunya Caixa : 902101212 i a totes les oficines de Catalunya Caixa.

Espectacle recomanat a partir de 14 anys
Durada aproximada: 1 hora sense pausa

publicat per
www.mataro.cat
21 de març de 2012

Que no s'acabi aquí



Una evocació de Simone de Beauvoir clou la programació de teatre del Casal

La representació de 'Simone', una peça escrita i dirigida per la dramaturga xilena Marcela Terra, va posar divendres passat el punt final al cicle de teatre de petit format que ha tingut lloc les darreres sis setmanes al local de la mútua del carrer de Bonaire. L'espectacle, que es va estrenar fa dos anys a Terrassa, ve a ser un recorregut evocatiu de la figura de Simone de Beauvoir (1908-1986).

En el marc d'una escenografia esquemàtica que suggereix la coberta d'un vaixell, dos personatges van resseguint, com en una al•legoria, uns quants moments de l'itinerari vital d'aquesta cèlebre escriptora i filòsofa francesa. Un, interpretat per Padi Padilla, és ella mateixa. L'altre, servit per Belén Bouso, adopta el paper d'un àlter ego que li qüestiona moltes de les seves controvertides actuacions, sigui en el camp dels postulats ideològics, de les pràctiques amatòries, de la producció intel•lectual i literària o de la militància feminista.

Correcció
Aquest joc dialèctic, que s'acaba amb la compareixença de la mort, permet anar enllaçant un seguit de seqüències on es fan presents vivències i records que són ambientats amb anècdotes del París de l'època que la Beauvoir va protagonitzar de manera agitada. Així desfilen per l'escena gags de cinema mut, passos de balls de saló, números dels germans Marx o cançons d'obres de Brecht.

'Simone' té doncs un plantejament lloablement ambiciós, amb un peculiar codi interpretatiu que denota una direcció minuciosa i permet mostrar una multiplicitat de registres en el treball de les dues actrius. Llàstima que el desenvolupament dramatúrgic quedi comparativament curt i que l'estructura fragmentària del muntatge dificulti una mica la comprensió de l'espectador que no tingui referents previs del complicat periple existencial de Simone de Beauvoir. Amb tot, és un espectacle correcte.

La continuïtat, un desig
En el moment de tancar aquest primer cicle de Teatre al Casal, s'imposa fer-ne un balanç positiu. Perquè tot i el caràcter desigual de les propostes presentades –cosa que és inevitable– no només ha tingut el mèrit innegable de constituir una petita mostra de les possibilitats que dóna la programació de petit format i de cost reduït, sinó que també ha servit per conjecturar vies de futur. I ho ha fet sense ajuts, en un context de crisi, de retalls pressupostaris i d'apatia institucional. Per això estaria bé que pogués tenir continuïtat. Quan sigui.

publicat per
Comas Soler
www.totmataro.cat
13 de març de 2012

'Torni enrere capità'


Carles Batlle fa servir un episodi de la Guerra Civil per explicar una història d'amor a 'Zoom'

Jordi Collet, el comandant que dubta, i Alícia González Laá, la dona misteriora, a l'interior del 'Lepanto'.
Nit del 6 de març de 1939. La Guerra Civil és a punt d'acabar. El destructor 'Lepanto' ha aturat els motors i ha apagat els llums a 30 milles de la costa africana. El seu comandant, Marc Blanch, no està d’acord amb les ordres del govern espanyol, que han decidit lliurar la flota al govern colonial francès de Tunísia per tal d'evitar que caigui en mans franquistes. Pressionat per una banda pels mariners i oficials de menys graduació -que li demanen que deserti i, tots junts, fugir a bord del 'Lepanto' cap a Mèxic- i per una altra per una misteriosa passatgera que li diu que torni a la Península, el capità es debat en un mar de dubtes. Què fer?

La pregunta se la fa, cada nit fins al 8 d'abril, Jordi Collet. Acompanyat a l'escenari de la Beckett per Pepo Blasco i Alícia González Laá, tots tres protagonitzen 'Zoom', una obra de Carles Batlle dirigida per Xavier Albertí. Tot i les aparences, i tot i el fet que va guanyar el Premi 14 d'Abril atorgat pel Memorial Democràtic, 'Zoom' no és una història bèl•lica. La recreació d'un episodi de la Guerra Civil no és més que la coartada per explicar una història d’amor. Una història d'amor que Albertí troba dins una capsa de nines russes: un espai on els plans de la memòria -tant la col•lectiva com la individual- es multipliquen fins a confondre's… i fins a confondre l'espectador, que acaba per ser incapaç de distingir què és veritat i què és mentida.

És justament per aquest joc polièdric de records i de mirades diferents que Batlle va titular la peça 'Zoom'. El mecanisme que ens permet apropar i allunyar la nostra mirada no només fa possible distanciar-se o fer una observació detallada. Això és el que aconsegueix des d'un punt de vista mecànic. Però l'efecte col•lateral d'aquesta maniobra tècnica és un canvi en la percepció de la realitat. Des de lluny creiem veure una cosa, però si ens hi apropem en veiem una altra, i si ens hi apropem més encara un altra. Per això l'objectiu, el joc d'allunyaments i proximitats, estableix un paral•lelisme amb les nines russes.

Aquestes nines amagades dins d'altres nines fan que cadascú vegi la realitat que li convé. Des de lluny, un fet històric com la Guerra Civil dóna forma a la memòria col•lectiva, un conjunt d'imatges, d'idees, de valors, que ens afecten a tots. Però des de prop aquella memòria comuna dóna pas a una de personal, que afecta només una o dues, o un grup de persones. Hi ha cops que les perspectives es complementen. D'altres es contradiuen. I de la contradicció surt el matís, la diferència, el misteri.

Un misteri que es comença a resoldre en veure com el joc de zooms es concreta en una doble història. D'una banda, la que té lloc el 6 de març de 1939, quan el comandant del 'Lepant' es debat sobre què fer, sobre si continuar rumb cap a l'Àfrica -com van fer milers de mariners en una aventura que va acabar sovint en camps de presoners- o si posar rumb a l'exili mexicà. De l'altra, el que passa 73 anys després, la nit del 6 de març del 2012, quan dos homes i una dona, que treballen en la producció d'una pel•lícula sobre els fets del 'Lepanto', decideixen escriure la història del comandant Blanch.

publicat per
Isidre Estévez
foto : David Ruano
http://www.lamalla.cat
12 de març de 2012

Des del segle XV

Amb la Quaresma arriben les representacions de la Passió a diverses poblacions catalanes. La tradició d'aquesta posada en escena dels darrers dies de la vida de Jesús es remunta a l'edat mitjana, quan eren habituals les representacions dramàtiques a dins de les esglésies, unes peces conegudes per misteris. Aquestes escenificacions explicaven passatges de la vida dels sants, de la Mare de Déu, de Jesús... A Cervera està documentada la representació del misteri de La Passió del fill de Déu l'any 1481 i també altres escenificacions el 1488 i el 1534. A Esparreguera la primera cita sobre la Passió es recull en una carta datada el 1611, i les primeres notícies documentals de la Passió a Olesa es remunten a l'any 1538. Amb alts i baixos, la Passió s'ha anat representant fins als nostres dies. Són produccions d'aficionats que en els darrers anys han apostat per l'espectacularitat: han professionalitzant la seva direcció, han invertit en bones escenografies, vestuari, música en directe... I en el terreny social i cultural, les entitats no s'aturen en tot l'any: organitzen classes de teatre, de música, programen exposicions, convoquen concursos, tenen corals, grups de percussió...

publicat per
M.J.R.
http://www.elpuntavui.cat
9 de març de 2012

«Con esta obra nace la nueva comedia musical española»



El Palacio de Festivales acoge hoy el estreno absoluto de 'Orquesta de señoritas', de Juan Carlos Pérez de la Fuente, que traslada la acción a la posguerra española

El personaje de Patricia luce un bigote poblado y corto, mientras que Pamela se contonea por el escenario con una barba generosa pero bien cuidada, perfilada y gris. «Son mujeres interpretadas por hombres, no hombres disfrazadas de mujer». Ese es el matiz, la línea trasversal que recorre de principio a fin la versión del clásico de Jean Anouilh 'Orquesta de señoritas' que dirige y produce Juan Carlos Pérez de la Fuente y que hoy tendrá su estreno absoluto en Santander, en la sala Pereda del Palacio de Festivales.
«Con esta obra nace hoy la nueva comedia musical española y vamos a darle sopas con ondas a la comedia musical estadounidense», defendió ayer un De la Fuente emocionado, locuaz y entregado a este proyecto, que traslada la acción de los cabarets parisinos a la posguerra española. Lo hace con el «mejor elenco de actores», que además están todos «en su mejor momento». Dicho elenco lo forman Juan Ribó, Víctor Ullate Roche, Francisco Rojas, Emilio Gavira, Juan Carlos Naya, Luis Perezagua y Zorión Eguileor. Son «mujeres, pero sin hacer mariconadas, ni tópicos, ni voces aflautadas, ni bufas». Ellos forman esta particular versión del clásico de 1962 que abre con una doble función, hoy, viernes, y mañana, sábado, la nueva temporada del Palacio de Festivales.
La obra expone magistralmente y sin anestesia, con un «humor incisivo, macabro y negro» el juego entre la apariencia y la realidad en la vida de estas mujeres y artistas frustradas. «Hay mucha risa pero huele a fracaso, detrás de esas pobres mujeres hay una rabia tremenda», explica el director de la obra.
La prostitución del arte
Si en la versión original el telón de fondo las heridas recientes de la Segunda Guerra Mundial, en esta versión lo que supura es la Guerra Civil española. Pero no es la única variación realizada sobre el texto original. «El playback es la prostitución del arte», lamentaba ayer Pérez de la Fuente, que también produce el montaje. Por esa razón, son los mismos actores los que además de interpretar el personaje correspondiente en la trama escénica, sus voces interpretan además un segundo papel, el de instrumentos. «Sólo hay dos sonidos grabados en toda la obra, uno es el de un tiro y el otro, un sonido extraño en la sala que no puedo desvelar». El resto son voces convertidas en contrabajo, violonchelo, violín, viola y flauta: onomatopeyas que interpretan los sonidos de una orquesta invisible que se une al sí presente piano que interpreta en el papel de pianista el actor Francisco Rojas. «Si pudiera ver este montaje, Anouilh se sentiría orgulloso con lo que hemos hecho», decía ayer con satisfacción el que fuera director del Centro Dramático Nacional entre 1996 y 2004.
Este «extraño, curioso pero hermosísimo espectáculo donde hemos dejado mucho de nosotros mismos» suena al final como una verdadera orquesta tanto en la escena como musicalmente: «Lo más difícil ha sido unir estilos», y dejar que se suenen al unísono sobre el escenario entre «momentos musicales y hablados».
Montaje «renovable»
'Orquesta de señoritas', aunque inicialmente se compuso para ser interpretada por mujeres, contó en los años 70 con hombres para interpretar el papel de las seis mujeres en un montaje argentino. «No provocó nada» la primera vez que se representó, «inicialmente parecía no suceder nada». Pero ese «nada» se transformó en un hito histórico y la obra se mantuvo 20 años en cartel. Con esa historia de leyenda y mito llega ahora a los escenarios españoles, en este renovado y «renovable» montaje que hoy se estrena con una escenografía realizada con botellas reciclables.
Esta forma de «ahorro» no deja de estar en la línea trasversal que une la obra teatral de Pérez de la Fuente: «El postmodernismo hace que lo absoluto desaparezca. Mujeres que son hombres sin hacer mariconadas, botellas que son para beber de las que no se bebe... La composición de estas botellas son un bellísimo telón de fondo», concluía ayer el director escénico rodeado de todos los actores de la obra, que ha recuperado «al mejor figurinista de la historia de España», Álvaro Retana (1890-1970), de cuyos diseños parte el vestuario de esta particular 'Orquesta de señoritas'.

publicat per
Marta San Miguel
http://www.eldiariomontanes.es
2 de març de 2012

22 de març 2012

S’obre la temporada 2012 de “La Passió de Cervera”



El proper diumenge 11 de març s'obre oficialment la temporada corresponent a l'any 2012 de la coneguda “Passió de Cervera”, una representació que cal recordar va ser declarada Tresor del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra, i que des de fa més de cinc-cents anys es representa a la capital de la Segarra. Hi participen més de tres-centes persones entre actors i tècnics en el Gran Teatre de la Passió, amb una boca d'escenari de quaranta metres.

Els dies de representació són els següents: dies 11, 18 i 25 de març, en llengua castellana; i els dies 6, 15 i 22 d'abril, en la versió de llengua catalana. L'horari és de 10 del matí a 2 del migdia, amb un descans de 25 minuts. El dia 6 d'abril, Divendres Sant, es farà una única sessió de 4 de la tarda a 8 del vespre. Totes les representacions començaran amb la màxima puntualitat. Els preus de les entrades són de 22€ els adults i 11€ els nens.

Per a més informació, venda i reserva de localitats es pot trucar al tel. 608701012.
També es pot visitar la pàgina www.lapassiodecervera.com

publicat per
Josep Castellà
http://www.flama.info
9 de març de 2012

La Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques de l’Estat estrena web

La Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques de l’Estat espanyol (COFAE), de la qual n'és membre la Fira Mediterrània de Manresa, estrena nou web, www.cofae.net. La nova plataforma digital ha estat dissenyada per l’empresa Perfórnika, i presenta un disseny i una tecnologia moderns, àgils i pràctics, que permeten que cadascuna de les quinze fires que formen part de COFAE puguin actualitzar les dades relacionades amb la seva activitat. Aquests canvis fan que els continguts del web de COFAE siguin fàcilment adaptables a les darreres novetats i esdevingui una eina útil per als professionals del sector durant tot l’any.

Al nou web de COFAE es pot trobar informació detallada de totes les fires que en formen part, així com una galeria de fotos i vídeos de cadascun dels certàmens. El web també inclou diferents eines de gran utilitat a nivell professional. Per exemple, l’apartat de notícies d’actualitat, amb totes les novetats relacionades amb els membres de la Coordinadora i del sector. També destaca l’apartat d’Estrenes, obert a tots els grups, companyies, promotors, distribuïdors, sales... que podran informar amb detall de les seves properes estrenes. El web, que està connectat a les xarxes socials 2.0, també ofereix la possibilitat a l’usuari de subscriure’s als butlletins de la Coordinadora, o als de la fira que l’interessi en concret. Finalment, inclou un pràctic calendari on és fàcil consultar la celebració de les diferents fires de COFAE. Tota la informació inclosa al web es pot consultar en dos idiomes, castellà i anglès.

El nou web està subvencionat per l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i es va presentar oficialment en la darrera edició de FETEN, Fira Europea d’Arts Escèniques per a Nens i Nenes a Gijón (Astúries), el proppassat mes de febrer. Aprofitant la presentació del web, FETEN va acollir una sessió formativa sobre el funcionament del web adreçada a totes les fires de COFAE.

El musical La Bella y la Bestia en Zaragoza

Stage Entertainment en asociación con The Walt Disney Company presentan por primera vez en España la gira nacional del musical de Disney La Bella y La Bestia.
El gran musical de Broadway se representará en Zaragoza del 12 al 21 de octubre en el Palacio de Congresos.
Las entradas para Zaragoza se encuentran ya a la venta en:
www.labellaylabestia.es

También en los canales habituales de venta Caja Inmaculada.(Caitickets)

La Bella y la Bestia es uno de los musicales más aclamados a nivel internacional. Más de 35 millones de espectadores se han conmovido en todo el mundo con este gran clásico de Disney que perdura en el tiempo.
Ahora la magia de esta espectacular puesta en escena se hace realidad en su primera gira nacional.

La Bella y la Bestia recorrerá tan sólo 17 ciudades en una gira de un año de duración, entre las que destacan ciudades como Valladolid, Zaragoza, Bilbao, Sevilla, Valencia o Alicante.

Imponentes decorados, un vestuario deslumbrante y personajes de cuento hechos realidad convierten a este gran clásico de Disney en la gran apuesta de Stage Entertainment, que se complace de colaborar nuevamente con Disney, tras el éxito del musical “El Rey León” en Madrid.

Para Julia Gómez Cora, Directora General de Stage Entertainment España, “se trata de la gira más ambiciosa que se ha hecho hasta la fecha en nuestro país, no sólo por lo económico sino también por lo logístico .La Bella y la Bestia es el musical con el que comenzó todo, comenzó la producción de Stage Entertainment en España. Y ahora, gracias a la colaboración de Disney, y a las magníficas infraestructuras de los Teatros a los que llegará, la magia se hace realidad para todos.”

CIUDADES GIRA LA BELLA Y BESTIA

VALLADOLID del 1/09 al 16/09
ZARAGOZA del 12/10 al 21/10
MURCIA del 26/10 al 4/11
CÓRDOBA del 9/11 al 18/11
SEVILLA del 23/11 al 2/12
BILBAO del 7/12 al 16/12
TENERIFE del 28/12 al 6/01
LAS PALMAS del 11/1/2013 al27/1/2013
VALENCIA del 8/02/2013 al 24/03/2013
PALMA DE MALLORCA del 5/04/2013 al 14/04/2013
CÁDIZ del 19/04/2013 al 28/04/2013
GIJÓN del 03/05/2013 al 12/05/2013
ALICANTE del 17/05/2013 al 09/06/2013
PAMPLONA del 21/06/2013 al 30/06/2013
SAN SEBASTIÁN del 5/07/2013 al 14 /07/2013
MÁLAGA del 19/07/2013 al 4/08/2013

Información adicional
Duración: 2:30h, con 20 minutos en el entreacto.
No recomendado a menores de 5 años de edad.
Consulta con el teatro la zona para minusválidos.
Se recomienda llegar al teatro 30 minutos antes de comenzar la función.

publicat per
http://www.zaragozaonline.com/
7 de març de 2012

21 de març 2012

Què en són de dolents!



Manel Barceló reflexiona sobre el mal en una obra que dóna vida a alguns dels malvats de Shakespeare

Aquests dies coincideixen a la cartellera de Barcelona dos Shakespeares, 'El mercader de Venècia', al Nacional, i 'Coriolà', a partir de dijous al Lliure de Montjuïc. Són obres per on desfilen els habituals personatges malvats del dramaturg, homes ambiciosos, sense escrúpols… dolents. Shakespeares en té molts, de dolents. Tants, que han donat per crear un espectacle on tots ells coincideixen en la veu d'un únic home. Manel Barceló és la figura on es troben des de Iago a Ricard III, des de Shylock a Macbeth. L'intèrpret adapta totes les cares del mal en un espectacle, 'Els dolents', que des d'aquest dimecres i fins al 8 d'abril es pot veure a la Sala Muntaner.

'Els dolents' és la versió catalana de 'Shakespeare's Villains', un monòleg en què l'actor, director i dramaturg anglès Steven Berkoff revisita alguns dels personatges més dolents d'entre els dolents. La idea era donar-los el màxim protagonisme i, per tant, aïllar-los, escoltar-los en solitari. Dolents concentrats i molt propers a l'espectador. Moltes de les obres del dramaturg isabelí arriben als escenaris en grans produccions, mentre que l'aposta en aquest cas era fer un espectacle de petit format, despullat d'escenografia i elements innecessaris, i ubicat en espais on és possible una proximitat marcada entre intèrpret i espectador. Una proximitat que a Barcelona es fa realitat en l'espai de la Muntaner, on Barceló troba la intimitat per fer que el públic conegui millor els malvats de Shakespeare.

Amb un muntatge, dirigit per Ramon Simó, que posa l'accent en la paraula i el gest, Barceló s'enfronta al repte de dotar d'una personalitat diferenciada cadascun d'aquests homes moguts per l'ambició, per l'ànsia de poder, per la set de venjança… però també vulnerables, porucs, aprensius, dubitatius. Sense recitar, ficant-se en la pell de cadascun d'ells, Barceló gaudeix d'un privilegi que només tenen els actors: ser, encara que només sigui per una estona, un home dolent. I en el seu cas les oportunitats es multipliquen, perquè la llista de malvats és llarga. Tan llarga, que fins i tot inclou Hamlet, aquest príncep convertit en heroi que Berkoff considera tan dolent i sinistre com els altres.

L'atracció de la maldat
Barceló no recita perquè, de fet, més que un monòleg convencional, 'Els dolents' és una classe magistral, un espectacle individual on l'intèrpret representa una sèrie de papers, però també parla del teatre, del públic, de la vida. Dissertant i improvisant, 'Els dolents' es converteix en una acurada dissecció del mal. "La maldat ens atrau" diu Simó, per a qui l'interessant de l'obra és la reflexió que planteja: fins a quin punt podem ser malvats sense deixar de ser humans? És la maldat una part intrínseca de la humanitat o maldat i humanitat són pols oposats i, per tant, com més malvats som menys humans?

Simó entén la vida com una "cursa de malvats", una competició que afecta tots els àmbits de la vida quotidiana, des de la política a l'empresa, des de la feina a la família. "Arreu s'organitzen competicions", diu el director, "i l'únic que hem de fer és decidir si hi ha participem o no". Segons ell, la majoria de la població no hi entra en la cursa del mal però alerta que, si volem mantenir-nos al marge "hem d'entendre per què n'hi ha d'altres que sí que ho fan". I és això el que, amb l'ajut de Shakespeare, planteja l'espectacle de Berkoff: entendre el mal i els malvats.

publicat per
Isidre Estévez
foto : David Ruano
http://www.lamalla.cat
7 de març de 2012

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...