31 de maig 2013

L’Aula de Teatre mostra el resultat del curs amb els Tallers




publicat per
29 de maig de 2013

Arriben els tallers de final de curs de l’Aula de Teatre de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Els tallers es duran a terme a Can Gassol i al Teatre Monumental i comptaran amb la participació de més de 250 alumnes.
Des del 31 de maig al 21 de juny els alumnes de diferents cursos mostraran el que han après durant aquest any escolar a través de 14 actuacions.
Enguany s’ha iniciat una col·laboració amb la campanya “La fam no fa vacances, tampoc al Maresme” del Banc dels Aliments. Es demana als espectadors dels tallers que col·laborin amb aquesta iniciativa solidària mitjançant l’aportació d’arròs, pasta, llegums secs, llet i preferentment oli que es repartirà entre les entitats benèfiques de Mataró.

Entrada a Can Gassol gratuïta amb invitació a recollir a les oficines de Cultura (C. de Sant Josep, 9).Entrada al Teatre Monumental gratuïta sense invitació.

Mataró homenatja Espriu amb una lectura ininterrompuda dels seus textos




Entre les 10 del matí i les 11 de la nit, més de 170 persones llegiran fragments de la poesia, narrativa i teatre de l’escriptor de Sinera davant de l’Ajuntament

Més de 170 ciutadans llegiran aquest dissabte fragments de l’obra de Salvador Espriu en l’acte “Mataró llegeix Espriu” que se celebrarà durant tot el dia davant de l’Ajuntament. La poesia, la narrativa i el teatre de l’escriptor maresmenc seran el fil conductor d’una festa de les lletres que homenatjarà Espriu en el centenari del seu naixement.

Aquest dilluns, representants de la Comissió Espriu han presentat l’acte al carrer Salvador Espriu de la ciutat, un punt “tan desconegut per a molts com pot ser-ho l’obra d’aquest poeta”. Justament, l’objectiu de “Mataró llegeix Espriu” és portar al carrer l’obra d’Espriu per evitar que quedi oblidada a les prestatgeries. El president de la Sala Cabanyes, Toni Grané, ha dit que cal que “es perdi la por i l’excessiu  respecte a l’obra de Salvador Espriu”. Per aquest motiu, desenes de ciutadans s’han inscrit les darreres setmanes a aquesta activitat i se’ls ha assignat un text.

En aquesta lectura col·lectiva hi participaran persones de totes les edats, des d’estudiants de primària fins a jubilats. S’hi llegiran “Primera història d’Esther”, “El caminant i el mur”, “Teresa-que-baixava-les-escales”, “El meu poble i jo”, “La pell de brau” i la resta d’obres destacades d’Espriu. El president d’Òmnium Mataró i Maresme, Antoni Pous, ha explicat que es vol que sigui una activitat “oberta, popular, de difusió i festiva”.

L’acte és un dels molts que s’estan impulsant al llarg d’aquest any per reivindicar la figura del poeta. La comissió de l’Any Espriu a Mataró està formada per les principals entitats de la societat civil de la ciutat, entre les quals hi ha Òmnium Cultural, el Club d’Opinió Jaume Llavina, Foment Mataroní, Sala Cabanyes i Hotel Elèctric, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.

Dia:      Dissabte, 1 de juny de 2013
Hora:   De deu del matí fins a les onze de la nit
Lloc:    Ajuntament de Mataró (La Riera, 48)

30 de maig 2013

Mataró homenatjarà Salvador Espriu amb una lectura ininterrompuda dels seus textos




publicat per
28 de maig de 2013
Clara Sanchez

Mataró homenatja Espriu amb una lectura ininterrompuda dels seus textos. Més de 170 persones llegiran aquest dissabte fragments de la poesia, narrativa i teatre de l’autor del Cementiri de Sinera davant de l’Ajuntament des de les 10 matí fins les 11 de la nit. “Mataró llegeix Espriu” serà una festa de les lletres que homenatjarà poeta en el centenari del seu naixement. Aquest dilluns, representants de la Comissió Espriu han presentat l’acte al carrer Salvador Espriu de la ciutat, un punt “tant desconegut per a molts com pot ser-ho l’obra d’aquest poeta català”. El president de la Sala Cabanyes, Toni Grané, ha explicat que un dels objectius és que “es perdi la por i el respecte a l’obra de Salvador Espriu”.
Desenes de ciutadans s’han inscrit les darreres setmanes a aquesta activitat i se’ls ha assignat un text entre els que hi destaquen “Primera història d’Esther”, “El caminant i el mur”, “Teresa-que-baixava-les-escales”, “El meu poble i jo”, “La pell de brau” i la resta d’obres puntals d’Espriu. En aquesta lectura col•lectiva hi participaran persones de totes les edats, des d’estudiants de primària fins a jubilats. Segons ha explicat el president d’Òmnium Mataró Maresme, Antoni Pous, la voluntat és que sigui una activitat “oberta, popular, de difusió i festiva”.
L’acte és un dels molts que s’estan impulsant al llarg d’aquest any per reivindicar la figura del poeta i es tancarà amb una actuació de la coral de l’Institut Alexandre Satorras. La comissió de l’Any Espriu a Mataró està formada per Òmnium Cultural, el Grup d’Història del Casal, el Club d’Opinió Jaume Llavina, Foment Mataroní, Sala Cabanyes i Hotel Elèctric, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.

Bailando bajo las bombas




publicat per
http://cultura.elpais.com
25 de maig de 2013
Marcos Ordóñez

Función desigual con grandes momentos de 'Barcelona', ambientada en los bombardeos de 1938
Dirigida por Pere Riera, sobresalen los trabajos de Emma Vilarasau, Míriam Iscla y Pepa López

foto : Míriam Iscla, izquierda, y Emma Vilarasau, en una escena de Barcelona. / DAVID RUANO

Hay días que dan mucho de sí. En Barcelona, el creciente éxito del TNC (Teatre Nacional de Catalunya) barcelonés, que transcurre durante el 17 de marzo de 1938, el dramaturgo y director Pere Riera ha conseguido mechar una crónica de la vida cotidiana bajo los bombardeos fascistas con un debate ideológico, dos protagonistas femeninas que parecen salidas de una comedia de Coward, un puñado de bailes y canciones que bordean el musical, y un rosario de peripecias que en su último tercio decantan peligrosamente la trama (o gozosamente, según se mire) hacia los desaforados senderos del melodrama mexicano.

La acción transcurre en una mansión de la zona alta saqueada por la FAI, que ya acabó con el padre de la familia, un industrial progresista. Los Vila llevan dos años de duelo y penurias, a los que ahora se suman los inesperados y salvajes ataques de la aviación italiana. Los hombres de la casa son un viejo y un niño: el abuelo Joan (humanísimo Jordi Banacolocha), animoso y comprensivo pero cada día más cansado, y el nieto, Tinet (Carlos Cuevas, un tanto envarado), que quiere alistarse para marchar al frente. En la casa manda Núria (Míriam Iscla), la endurecida e imbatible viuda, secundada por la estupenda Nati (Pepa López), que se ocupa de la intendencia. Hay una hija adolescente, Victòria (Anna Moliner, discreta), personaje de tan relativo interés como su hermano pero, a cambio, revestida de un hondo misterio: cuesta discernir cómo ha logrado enamorarse del cenicísimo Ramon (Joan Carreras), de quien luego hablaremos. Sebastià Brosa, responsable de la escenografía de La Chunga, ha hecho aquí otro brillante trabajo; también merecen aplauso el vestuario de Georgina Viñolo y la luz de David Bofarull.

Barcelona no acaba de despegar hasta la mitad del primer acto, con el regreso de la arrolladora Elena (Emma Vilarasau), amiga íntima de Núria, que viene de París, donde ha triunfado como actriz, para (al parecer) celebrar el cumpleaños de Tinet. La intendenta Nati es un personaje muy sabio, muy bien dibujado, que Pepa López interpreta con maestría, pero Elena y Núria son el rotundo motor de la función. Núria rebosa amargura por todo lo que ha perdido y vive con una permanente coraza, pero tiene un ingenio a prueba de bombas (nunca mejor dicho), y Elena es un trueno centelleante y libérrimo que electrifica lo que toca. Los diálogos de ambas, picados y sarcásticos (“Reír es otra manera de enseñar los dientes”, dice Elena) echan chispas: están formidablemente escritos y, lo mejor, nos devuelven el espíritu de la ciudad abierta y cosmopolita que Sagarra describió en Vida privada. Hay una química sensacional entre las dos actrices: Emma Vilarasau deslumbra y Míriam Iscla atrapa y no suelta el papel de su vida.

El epílogo, una bomba sentimental de gran onda expansiva, pone cada noche en pie al público del Nacional
Tenemos a dos hombres “visitantes” y, para mi gusto, excesivamente opuestos, a un paso del maniqueísmo. Pep Planas está impecable como el pintor Simó, amigo de la familia y tan colado por Núria como por Elena, pero es que así se las ponían a Fernando Séptimo: es un tipo encantador, enamoradizo, sonriente, comprometido, sin una pega, el “héroe positivo” de las funciones de antes. A Joan Carreras, actor eminente, le toca pechar, en cambio, con el muy desagradecido personaje de Ramon, que acumula negritudes como quien atesora bonos basura: resentido, derrotista, presto a pasarse al otro bando (ese bigote es muy sospechoso), con frases trilladísimas (en una obra sobre la guerra civil deberían estar prohibidas las referencias a Caín y Abel) y una ida de olla que hay que verla para creerla.

En la primera parte relumbran dos “escenas servidas”: el momentazo en que Elena se lanza a representar (en francés) un pasaje de la Fedra de Racine, salpimentado de recuerdos de su vida parisina (la Vilarasau está que se sale, pero el fragmento es un poco largo) y la clausura del acto, cuando empieza el bombardeo y la familia, liderada por el abuelo, aguanta a pie firme, cantando a coro La santa espina. Está un pelo forzada esa escena. Riera la ha calzado muy bien argumentalmente, porque viene justo después de un bonito parlamento del abuelo evocando la Barcelona de preguerra, sus aromas, sus colores, todo lo que está yéndose al infierno. La santa espina es un himno en Cataluña y emociona muchísimo (a mí me emociona hasta escuchada en un ascensor). Emociona tanto que quizás por eso hubiera quedado mejor una canción más neutra, no tan “de efecto seguro”, pero en fin: a todos nos encantan esas obras inglesas en las que cantan en grupo Keep the homefires burning durante el “blitzkrieg”. Hablando de música: hay mucha. Se baila y se canta un montón. Hay escenas en las que queda muy claro que la música les une y les ayuda a olvidar el horror, y otras en las que fatiga un poco, como cuando Victòria le canta a su hermano una canción escrita para él. La balada tiene corazón y al mismo tiempo me echa para atrás. Me parece que quintaesencia al personaje: más buena que el pan, pero marisabidilla hasta decir basta. Tampoco me convence cuando los hermanos intentan emular, sin suerte, a Josephine Baker y Jacques Pills en Ram Pam Pam. Brotan con naturalidad, en cambio, el baile de Joan y Nati que abre la obra, o el cuplé Els focs artificials, una explosión de alegría de Elena y Victòria, o el tangazo (Por una cabeza) que cierra, a lo grande, la función.

La última parte, centrada en la fiesta de cumpleaños, tiene una cumbre, el tan esperado careo entre las dos amigas, donde surge todo lo que no se habían dicho desde que la guerra las separó, y dos problemas, uno de estructura y el otro de tono. El primero es una cierta sobredosis del clásico recurso “Ahora nos vamos al jardín para que podáis hablar a solas”. Lamento no poder pormenorizar el segundo, y me agradecerán que no lo haga. Su detonante (que me limitaré a llamar “el episodio del piano caníbal”) es tan pasmoso que me quito el sombrero ante la audacia de Pere Riera, pero convierte lo que pretendía ser un colofón trágico en dramón azteca, como decía al principio, aunque me malicio que a don Luis Buñuel le habría hecho salivar, porque Joan Carreras parece el hijo perdido de Arturo de Córdova. El epílogo, una verdadera bomba sentimental de gran onda expansiva, pone cada noche en pie al público del Nacional, que también aplaude el talento del dramaturgo y la entrega de los intérpretes.

Barcelona. Escrita y dirigida por Pere Riera. Intérpretes: Emma Vilarasau, Míriam Iscla, Pepa López y Jordi Banacolocha, entre otros. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Hasta el 22 de junio.

29 de maig 2013

Un 'tenorio' de riallada




publicat per
Marta Cervera
21 de maig de 2013
Foto : Ferran Sendra

Joan Pera i Lloll Bertran assumeixen els rols principals en la paròdia del clàssic de Zorrilla

Don Juan Tenorio és el drama més parodiat del teatre espanyol. Així, es representava coincidint amb el dia de Tots Sants i s'emetia a TVE, quan a Espanya la tele era en blanc i negre i només hi havia dos canals. En el passat, l'obra va a arribar a ser tan popular que en una vorera del Paral·lel es podia veure la versió seriosa i en l'altra, la humorística.Part d'aquesta tradició pretén recuperar-se al Condal amb l'estrena d'una versió gamberra protagonitzada per Joan Pera i Lloll Bertran, a partir del pròxim dimarts.

Aquests dos còmics amb tant de recorregut en tenen prou per interpretar els principals personatges d'aquesta obra en vers amb 22 rols. Pera n'encarna cinc i Lloll, vuit. La dramatúrgia s'ha reduït a la primera part i es concentra en les escenes amb més acció.

«La nostra és una versió entre Pera i Zorilla», explica el veterà actor al pròleg de la funció, un monòleg divertit en què explica com la situació actual ha repercutit en el muntatge. El text ha hagut de ser reduït un 21% per les retallades del Govern, explica, i el repartiment actoral s'ha vist afectat per un ERO a la companyia i per motius tan dispars com l'independentisme, els escraches...

El vestuari busca accentuar el ridícul. Als seus 64 anys, Pera reconeix que té poc del llibertí i seductor Don Juan, i menys encara enfundat en unes calces de vellut. En el número del divan amb Doña Inés, amb Bertran vestint hàbits de monja i talons per augmentar la diferència d'altura entre tots dos, queden com l'estranya parella.

«Aquesta és una obra per passar-s'ho bé. El muntatge dura una hora i mitja però canviarà a mesura que el representem. Segons quins gags agradin més s'allargarà més o menys», destaca Pera. «És un humor molt nostre. Aquesta comèdia necessita la interacció amb el públic», afegeix Bertran.

La parodia de Don Juan Tenorio rendeix homenatge a Mary Santpere, en el centenari del seu naixement, i a Joan Capri, que als anys 70 van triomfar amb una versió còmica del drama de Zorrilla que van representar al Romea. Ells comptaven amb un repartiment més ampli. Eren uns altres temps.

El Teatro Circo PRICE, de Madrid, presenta LEO, en su gira mundial.




publicat per
http://teatroaficionado.blogspot.com.es
27 de maig de 2013

El Circo Price, de Madrid, presenta Leo, una coproducción germano-canadiense que nos presenta un inusual viaje de un hombre normal  (encarnado por Tobias Wegnerque)  en un mundo diferente.

LEO es un ingenioso, sorprendente y  divertido espectáculo de un hombre desafía las leyes de la gravedad. Gracias a  una original puesta en escena y a ingeniosas  videoproyecciones que cambian nuestra  percepción de la realidad, LEO reaparece en  fabulosas escenas y planos, dejando en  suspenso al público: en este peculiar  mundo, ¿qué es arriba y qué es abajo?

Ligero como una pluma, LEO no tiene pies ni  cabeza, ¡sólo un fantástico sentido de la  aventura!

LEO se estrenó en el Festival de Edimburgo  en 2011, donde ganó tres premios principales: el Three Weeks Editors Award, el Scotsman Fringe First Award, y el Carol Tambor Best of Edinburgh Award.

La prensa internacional ha dicho de Leo…

Brillante, entrañable, inteligente..un hombre en busca de la libertad lleva al público a un  fantástico y memorable viaje.
Associated Press / EE.UU.

Leo es una alucinante, refrescante y original idea que te cautiva cada momento.
Backstage / EE.UU.

Leo es completamente delicioso. Probablemente te darás cuenta que tienes una sonrisa de oreja  a oreja mientras ves LEO, este maravilloso show combina acrobacias y cine para crear una pieza  única de teatro.
Theatermania / EE.UU.

Combina diversión y poesía….Leo se te sube a la cabeza!.
New York Post / EE.UU.

Leo es un brillante one-man-show, inteligente, juguetón y extremadamente divertido.
Berliner Morgenpost / Alemania

Leo es un idilio espectacular entre el teatro, la mímica, el movimiento, la ilusión y la animación.
Le Devoir / Canadá

Innova y entretiene a lo grande!.
Dominion Post / Nueva Zelanda

Fascinante teatro físico.
Edinburgh Spotlight / Reino Unido

Absolutamente brillante.
Three Weeks / Reino Unido

No es frecuente escuchar en un teatro tantos murmullos de asombro inocente.
The Village Voice / EE.UU.

Leo estará en el Circo Price (Ronda de Atocha, 35) entre el 30 de mayo y el 2 de junio.

Más información:
http://www.teatrocircoprice.es/web//index.php/espectaculos/view/257
http://vimeo.com/66546054

28 de maig 2013

Teatre de butxaca




publicat per
22 de maig de 2013
Óscar Hernández
foto : Molt íntim 8 Una escena de la miniobra 'Swingers' davant només tres espectadors, dijous passat. Julio Carbó

Minitea3 ofereix quatre obres diferents breus en petites sales per a un màxim de 15 espectadors
L'entrada a cada funció, on gairebé es toquen els actors, val 4 euros

Tancar 15 espectadors amb quatre actors en una habitació perquè els primers visquin l'obra literalment des de dins és la proposta del Minitea3 (miniteatres, es llegeix), nou espai escènic que se suma a l'oferta cultural del Raval. Al 22 del carrer d'en Robador acaba d'obrir aquest espai en què es representen en quatre minisales quatre obres de teatre de petitíssim format (Tinc una cita amb Carla Bruni, Con la muerte en los sillones, El refugio i Swingers) que tenen com a denominador comú que duren 15 minuts, les representen entre dos i quatre actors, i el públic no passa de la quinzena de persones. I el preu també és de butxaca, quatre euros per obra.

¿D'on va sorgir la idea? «Amparo Miralles (exdirectiva de Gestmusic i directora de la productora de ficció per a TV Doblefilo) va veure una obra de miniteatre a Madrid i es va estranyar que aquí no existís res igual. Tan bon punt l'ajuntament va conèixer el projecte, va oferir una subvenció per fer-lo al Raval», explica Paula Miralles, coordinadora de programació de Minitea3 i germana d'Amparo.

Per fora i per dins

El continent va sorgir de la fusió de dos locals al número 22 del carrer d'en Robador, a pocs metres de la Filmoteca. Per al contingut, es va decidir muntar un concurs de guions de teatre al mes a través de la web minitea3.com per seleccionar les quatre obres que es representaran durant quatre setmanes. «Normalment són actors mediàtics perquè enganxen el públic i a ells els ofereix la possibilitat de canviar de registre. Tots són molt bons actors, però combinem els molt coneguts amb d'altres de no tan mediàtics perquè el públic els conegui», afegeix Miralles, mentre Tonino, experiodista de Caiga quien caiga, busca alguna cosa per picar al bar que també és vestíbul. Molt a prop, els altres actors s'esperen per sortir a les seves miniescenes: Sílvia Sabaté, Mònica Luchetti, Carlos Fuentes...

«És un espai molt petit i et sents com si juguessis amb els amics a casa. És com la màgia de prop», explica satisfet Tonino. Eloi Yebra, el seu company de repartiment a El refugio, afegeix: «És una cosa molt diferent i impactant. En el teatre pots sentir el públic, i notar-lo, però no veure'l. Aquí els tens gairebé a sobre, sents tots els seus comentaris i també hi participen», diu satisfet de l'experiència que, com els altres actors, repeteix sis vegades diàries cinc dies a la setmana.

«Ets dins de l'obra, dins de l'escena i sents tota l'energia dels actors. És superdivertit i emocionant», coincideixen les amigues Fernanda Pallàs, logopeda, de 50 anys, i Margarita Dalí, mestra, de 52. Dalí, molt aficionada als escenaris, va estar a punt de viatjar a Madrid només per veure miniteatre. Ara afirma que repetirà al Raval.

27 de maig 2013

Mercè Bellido, Blancaneus i fada : Actriu de la Sala Cabanyes




publicat per
23 de maig de 2013
Laura Arias
foto : Anna Aluart , La Mercè, a la carrossa

“Jo tenia vuit anys i anava amb la meva àvia a veure Els Pastorets i totes les obres que es feien a la Sala Cabanyes”, diu Mercè Bellido. Recorda que li va dir a la seva àvia que ella hi volia sortir. “Com és del centre i coneix molta gent, no sé com s’ho va manegar que l’any següent em va apuntar i vaig sortir”, diu Bellido. Des de llavors mai s’ha deslligat de la Sala Cabanyes.

Els seus primers passos dalt dels escenaris van ser entre la multitud de pastors de l’obra nadalenca. Amb el temps va descobrir que feien cursos de teatre i cada cop es va involucrar més en el teatre amateur. De pastora, va passar a ser l’Àngel Gabriel i d’aquí a altres obres amb papers cada cop més importants. “El meu moment més àlgid va ser quan vaig fer de Blancaneus, jo tenia quinze o setze anys, era el 94 i quan es va fer la reposició, l’any 99, jo feia de Blancaneus i el que feia de príncep era el meu futur marit”, diu Mercè Bellido, mentre riu. No és d’estranyar, doncs, que afirmi que la Sala Cabanyes és per a ella com una segona família.

Ara mateix a la sala Cabanyes s’hi representa la Ventafocs. Aquesta vegada, Mercè Bellido és la fada madrina. “No és una fada corrent, està molt anada, és fantàstica, genial, inspirada una mica en el cancan, fora de context però és molt feliç, vola i està als núvols, tot és meravellós... tinc un paper molt lliure”, afegeix l’actriu. L’obra, dirigida per Antoni Blanch, es farà fins el 16 de juny.

Pel què fa a l’aspecte laboral, Bellido no s’ha dedicat al teatre, tot i que sempre ho ha volgut. “Els meus pares no entenien que volgués anar a l’institut del teatre i em van fer estudiar primer”, descriu. Va deixar la carrera d’empresarials i es va bolcar al món laboral. Però assegura que res és impossible i que mai és tard per somniar.

“Molta exigència”
“Fem teatre amateur, per amor a l’art però el nivell és professional”
La sala Cabanyes és el referent de producció teatral de la ciutat. Hi participa molta gent i tothom cobra el mateix: res. Però això no vol dir que no es prenguin seriosament les obres de teatre. Més aviat al contrari, segons explica Bellido. “Fem teatre amateur, per amor a l’art, ningú cobra res, però tenim un nivell d’exigència molt bèstia que no es correspon amb el teatre amateur sinó el teatre professional”, opina l’actriu. Aquesta exigència es tradueix, per exemple, en els assaigs. “Tenim molt assumit que s’ha d’assajar els vespres encara que faci mandra i a mesura que s’apropa la data d’estrena, també s’ha d’assajar els caps de setmana”, diu. Assegura que en lloc d’un sou ella rep allò que el públic li transmet i  la satisfacció de fer una bona feina.

APUNTS

Defineix-te
Extravertida, sincera i m’agrada fer les coses fàcils, la vida ja és prou
complicada.

Un llibre
“Els pilars de la terra”, de Ken Follett

Una pel·lícula
“Braveheart”, de Mel Gibson.

Un viatge
Noruega.

Una actriu
Més que actriu, cantant: Sara Brightman i Céline Dion

Un somni
Immediat, tenir feina però un somni és que la meva família siguem feliços i no ens falti mai de res als meus fills i al meu home.

El Grupo Al-Mudena de Valdemoro, MADRID; necesita un actor de 25 a 45 años.




publicat per
22 de maig de 2013

El Grupo Al-Mudena de la Casa de Andalucía en Valdemoro, MADRID; necesita un actor de 25 a 45 años.

Somos el grupo Al-Mudena de la Casa de Andalucía en Valdemoro. Comenzamos muy ilusionados, y con un nuevo director, los ensayos de "Prohibido suicidarse en primavera" de A. Casona, pero la crisis... siempre la crisis, nos ha hecho perder a una persona muy valiosa y principal en cuanto al personaje (Fernando).

Necesitamos un actor de 25 a 45 años para sustituir  la baja. Los ensayos los hacemos en la Casa de Andalucía (Junto a la N-IV) los lunes y miércoles a las 20 horas, de lo que se deduce que, aparte de la afición (que como el valor en el militar, se le supone) pues disponga de ese tiempo y resida no muy lejos de Valdemoro (para evitarse molestias, todo depende de su voluntad).

Se le exige y se le ofrece garantías: de seriedad, compromiso y compañerismo a tope.

Los interesados podéis contactar con nosotros en  los correos mms.45@hotmail.es o gteatrovaldemoro@gmail.com, a través de la página facebook de ALMUDENA TEATRO VALDEMORO, o a llamando al teléfono 687.807.693 (Manolo).

26 de maig 2013

Un projecte que creix: La Vilella




publicat per
22 de maig de 2013

10 anys després de la formació de la companyia...
Cia. Sargantana fem un pas endavant i ens instal·lem en un nou espai al Poble Sec: La Vilella. Aquesta serà, a partir d'ara, la nova seu de la companyia i de les nostres activitats.Tenim molts canvis fets i per fer, i moltes ganes de compartir-los i de viure'ls amb vosaltres. Malhauradament, perquè tot això funcioni, aquest mes us enviarem milions de newsletters amb milions de dades sota diversos noms diferents. No us espanteu! Tot el que sigui informació d'espectacles i de l'espai en general la rebreu a través de La Vilella, i tot el que faci referència a formació a través de iam Studio. D'aquesta manera, si algú no desitja rebre informació sobre alguna de les dues parts, podrà anular la subscripció a aquella newsletter, sense deixar de rebre l'altra.
Junts, fem la Vilella
Volem que sigui un espai de trobada, de reflexió, un espai per créixer a través de les arts escèniques. Per això hem portat a terme alguns canvis en l'estructura de la companyia i en les nostres propostes. Amb aquesta Newsletter volem fer-vos cinc cèntims de tots els canvis, i convidar-vos a visitar-nos perquè us ho poguem explicar en profunditat. Per poder donar el màxim de vida a La Vilella, cia. Sargantana, que passarà a ser la companyia resident de l'espai i l'encarregada de la seva gestió, hem modificat els estatuts perquè tothom qui ho desitgi en pugui formar part.
Hem establert diferents nivells de participació a través dels quals volem donar cabuda a tots aquells que creguin en el projecte i tinguin ganes de participar-hi més activament:
- socis col·laboradors: volem que formadors, pensadors, creadors, públic i tots aquells que participen de la cultura col·laborin activament. Des de cadascun dels punts de vista podem aportar una visió diferent i necessària, sobretot en els moments actuals. La cultura és bàsica en una societat, però últimament sembla que se la vol relegar a un factor purament d'oci. A través de la unió entre tots els punts de vista volem treballar perquè la cultura trobi la millor manera de servir a la societat d'avui en dia. Les arts escèniques han de ser arts vives, no arqueologia, i han d'avançar amb la societat i fer-la avançar. Aquest és el nostre objectiu, sota el qual volem agrupar tots aquells que ho desitgin.
- socis junior: perquè els més petits puguin començar a participar.
- socis protectors: La Vilella necessita col·laboracions econòmiques i materials que permetin dur a terme tots els projectes i que ajudin al sosteniment, projecció i millora de l'espai.
- socis honorífics: la Vilella també comptarà amb socis d'honor, elegits pel Consell.
La Vilella serà un espai dedicat a la promoció de la cultura i les arts escèniques, on volem que hi puguin participar tothom qui formi part de la cultura: creadors i públic.
Tot i que la companyia resident sigui cia. Sargantana, La Vilella és un espai obert a altres creadors amb inquietuds similars.
D'estudi Sargantana a iam Studio...
Dins de les activitats s'inclou el iam Studio. Després de 10 anys de recerca, de gairebé 5 anys de treballar a l'estudi Sargantana i de desenvolupar un sistema de treball propi, creiem que ha arribat el moment d'evolucionar l'estudi Sargantana, mantenint-ne l'essència, però adaptant-lo a les noves possibilitats.
L'estudi va sorgir del desig de crear un lloc on els actors poguessin seguir millorant el seu ofici compaginant-ho amb els projectes amb els quals participava. La idea de "gimnàs de l'actor" al que sovint s'associa un estudi seria prou adequada, tot i que també volíem i volem que sigui un lloc de descoberta, no tan sols de manteniment. Dins d'aquest àmbit, és on ha sorgit el nostre sistema de treball, la filosofia del qual regeix les activitats de l'estudi, sense convertir-se en un espai tancat a compartir i nodrir-se d'altres punts de vista.
És per aquest motiu que hem decidit  agafar com a nom de l'estudi el mateix nom que el nostre sistema de treball: el sistema iam (impulse-action motion system), que representa una evolució del sistema de les accions físiques.
Enguany l'estudi també obrirà una nova secció, dedicada a formar futurs actors. Després d'aquests anys dirigint-nos exclusivament a actors professionals, creiem interessant poder adreçar els coneixements adquirits a futures generacions.

Us agraïm el temps dedicat a aquesta Newsletter, i us esperem a La Vilella!

La Vilella
Passeig Exposició, 95-97 baixos
metro Poble Sec (sortida Parlament), autobús 55

Per més informació: info@ciasargantana.cat

25 de maig 2013

Jordi Prat i Coll presenta un monòleg a quatre veus




PUBLICAT PER
X. CASTILLÓN
WWW.ELPUNTAVUI.CAT
24 DE MAIG DE 2013

Les actrius de ‘De quan somiava que somiava quan' Foto: ARXIU.

L'autor i director teatral Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) presentarà avui a la sala La Planeta (21 h, 12 euros) l'obra De quan somiava que somiava quan (Monòleg a quatre veus d'una actriu aturada), interpretada per Màrcia Cisteró, Sara Espígol, Berta Giraut i Fiona Rycroft.
De quan somiava... es descriu com “una mena de notebook teatral”, que mostra el dia a dia d'una actriu catalana aturada, professionalment i emocionalment. A l'escenari, quatre veus es reparteixen els seus pensaments, escrits personals i vivències quotidianes. A la seva habitació escriu, imagina i canta cançons dels festivals d'Eurovisió de la seva infància, que ara sonen molt més colpidores.

Nace la asociación cultural Musicales 3C




publicat per
23 de maig de 2013

Nace MUSICALES 3C, una Asociación Cultural sin ánimo de lucro enfocada a la representación de obras de teatro musical y a la difusión de las artes escénicas (interpretación, canto y baile) en Tres Cantos

Con dos años de trabajo a nuestras espaldas, hemos ofrecido al público tricantino y a otros municipios madrileños la obra Mamma Mia! con excelentes resultados de taquilla, colgando el cartel de “no hay entradas” en todas y cada una de las representaciones. Actualmente tenemos comprometidas varias funciones con ayuntamientos de la Comunidad de Madrid.

De forma paralela, estamos organizando un nuevo espectáculo que seguro sorprenderá a nuestro público. Clásicos de Broadway ofrecerá al espectador la posibilidad de adentrarse de lleno en el mundo del teatro musical, disfrutando de los éxitos más representativos del género: El Rey León, Grease, El Fantasma de la Ópera, Chicago y Los Miserables son algunas de las obras reflejadas en nuestro espectáculo mediante números repletos de baile y canto en directo, todos ellos hilados con un guión original y entretenido.

Este ambicioso proyecto, impulsado por un grupo de jóvenes tricantinos, cuenta ya con más de treinta personas de elenco entre cantantes, actores y bailarines. Todos ellos pasaron por un exigente proceso de selección y dan lo mejor de sí mismos para ofrecer la máxima calidad en nuestros espectáculos. De la misma manera, nuestro equipo directivo y técnico hace todo lo posible por mejorar los recursos necesarios: sonorización, iluminación, vestuario, atrezo, local de ensayo…

Todo esto no sería posible sin la colaboración desinteresada de quienes de una u otra manera apoyan nuestro trabajo. Es por ello que hacemos un llamamiento a las entidades, empresas y particulares de Tres Cantos para que puedan colaborar con nosotros de cualquier forma: mediante donación de vestuario, atrezo o material escenográfico, o bien contratando nuestros espectáculos y permitiendo así que MUSICALES 3C siga creciendo y ofreciendo, cada vez más, lo mejor de nosotros mismos.

Para cualquier información adicional, así como para colaborar con nosotros, indicamos nuestras vías de contacto: musicales3c@gmail.com  y www.musicales3c.com

24 de maig 2013

El Terrat formarà actors a Vilassar de Dalt




publicat per
Per Redacció
http://diarimaresme.com
23 de maig de 2013
Teatre La Massa | Foto: A.V.D.


La productora El Terrat i el Teatre La Massa han signat un conveni de col·laboració per tal que el teatre aculli, aquest estiu, els primers cursos intensius de formació d’actors en l’àmbit de la comèdia i l’humor. Sota el nom d’Aula Casa Terrat i coordinats per Maite Buenafuente, aquests primers cursos aniran dirigits a infants, joves i adults i es duran a terme durant el mes de juny, juliol i setembre de 2013.
Concretament, Aula Casa Terrat oferirà un ventall de cursos que anirà des de la iniciació a la comèdia i la improvisació, la imitació i la paròdia, el maquillatge o el coaching actoral per a adults fins a cursos centrats en el joc teatral per a infants o d’iniciació a la comèdia per a joves. Els cursos, que seran intensius i de periodicitat setmanal, tindran com a escenari els diversos espais escènics de què disposa el poble. A més de totes les instal·lacions de La Massa, el Teatre d’El Casal i alguns espais exteriors del poble també acolliran alguns dels tallers.
El conveni es va signar el passat 29 d’abril a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt amb la presència de Marga Cardona, consellera delegada d’El Terrat, Maite Buenafuente i Lluís Elias coordinadors del projecte a Vilassar de Dalt, , l’alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs i el regidor de cultura, Xavier Yelo. La jornada es va completar amb una visita al Teatre La Massa, espai principal dels cursos del projecte Aula Casa Terrat.
Segons informa el consistori, aquest conveni de col·laboració és fruit de l’interès mutu per la promoció de la cultura i el teatre no només a Vilassar sinó també a l’àrea d’influència del teatre que avarca tot el Maresme i fins a Barcelona i de la voluntat de dinamitzar els usos del Teatre La Massa. El projecte pedagògic Aula Casa Terrat ha estat creat per El Terrat amb l’objectiu de promoure l’ensenyament de la interpretació en el camp de la comèdia i l’humor. El Consorci del Teatre La Massa, per la seva banda, acollirà aquest projecte amb l’objectiu de dinamitzar les activitats culturals del centre.

El Principal ´pasa´ del teatro



publicat per
17 de maig de 2013
R.F. Valencia

La emblemática sala lleva meses sin programar espectáculos de texto tras una temporada cerrada con danza El Rialto programa ahora por sorpresa un ciclo escénico para las noches de julio

La política teatral de Teatres de la Generalitat-ahora CulturArts- se ha caracterizado en el caso del Teatro Principal, su emblema, por un contenido errático, sin chispa y sin personalidad. Sin apenas teatro esta temporada, las cifras las salvarán los musicales My fair Lady y La bella y la bestia que alquilaron la sala de la Diputación gestionada por la Generalitat durante varias semanas. Pero no así su oferta teatral que ha desaparecido por completo durante los últimos meses y apenas ha tenido presencia en la temporada. No hay nada ya programado hasta la próxima. Dansa València ha ocupado las últimas semanas casi por completo los escenarios de las únicas dos salas institucionales que quedan en manos del poder público.
Si en otras épocas el Principal fue el referente del teatro de altura y repertorio, hoy lo es de una política teatral casi inexistente. Su último montaje programado fue a finales de enero. Después llegó el musical, luego la danza. Pero no intercalada.
Este periódico intentó conocer los datos de ocupación que ha tenido el coliseo de la calle de las Barcas durante esta temporada, sin contar los resultados de los musicales privados. Sin embargo, los datos no fueron facilitados.
Mientras los principales escenarios de producción pública, caso del Centro Dramático Nacional o el Teatre Nacional de Catalunya durante la temporada van a ofrecer 31 y 16 espectáculos teatrales, respectivamente, y aún mantendrán sus puertas abiertas hasta finales de junio e incluso julio, el Principal ya ha cerrado. Incluso otros teatros de referencia nacionales como el Arriaga de Bilbao, el Central o el Lope de Vega de Sevilla todavía mantienen programación teatral escalona con otro tipo de espectáculos.
El Rialto ahora, por sorpresa ha programado un nuevo ciclo teatral para julio. Unas fechas, por otro lado complicadas. El Rialto también ha tenido un año irregular. Junio también estará ocupado por la danza principalmente. El Rialto permaneció durante el mes de marzo cerrado. De hecho, no reabría sus puertas hasta mediados de abril.
El ciclo de julio y fin de semana estará integrado por los espectáculo Ladran, luego cabalgamos de Atirohecho, Jo de major vull ser Fermín Jiménez de El Pont Flotant y Visiones de Europa, Mostra del Taller de Creació Escènica de Ximo Flores.

23 de maig 2013

Cloenda de la Mostra de teatre a escoles i instituts




publicat per
Comas Soler
www.totmataro.cat
22 de maig de 2013

Tot assajant Cyrano, el muntatge que va tancar la Mostra

Divendres de fa dues setmanes el Monumental va acollir la cloenda de la Mostra de teatre a les escoles i instituts. Aquest any hi han pres part, d'una banda, alumnes del cicle superior de primària del Camí del Mig, del Cor de Maria, del Josep Monserrat i del Torre Llauder. Pel que fa als centres de secundària, l'actual edició ha estat ja la tretzena i ha comptat amb la participació dels instituts Alexandre Satorras, Damià Campeny, Miquel Biada, Thos i Codina, Puig i Cadafalch i Pla d'en Boet. Aquests han treballat al llarg del curs obres d'autors del segle XX i han tingut l'assessorament de la directora teatral Magda Puyo.

A l'acte de cloenda hi va haver parlaments de Joaquim Fernàndez, tinent d'alcalde de Cultura, de Pere Galbany, regidor d'Ensenyament, i d'Enric Domingo, director pedagògic de la Mostra. També hi van intervenir professors i alumnes dels centres participants. Totes les persones que van parlar van posar èmfasi en els valors formatius de la pràctica teatral, en l'interès de l'experiència, en la satisfacció d'haver-s'hi implicat i en la voluntat que continuï.

Funció simulada i molta atenció
Un cop acabada la part més formal de l'acte amb el lliurament de diplomes commemoratius, hi va haver la representació de 'Tot assajant Cyrano', un muntatge de la companyia La Perla 29 adreçat al públic juvenil. Hi actuaven el seu director, Oriol Broggi, i l'actriu Rosa Gàmiz que, amb el pretext de simular una escenificació frustrada de 'Cyrano de Bergerac', van dur a terme un seguit d'explicacions sobre els processos artístics que implica una obra de teatre. Recreant petits fragments i introduint algunes divertides referències a l'argument, van fer del tot entenedores unes quantes de les aventures que l'hi passen al protagonista de la cèlebre peça d'Edmond Rostand. El més important, però, va ser la notable atenció que va posar-hi el nombrós públic que hi assistia. Era extraordinàriament divers i va ser un bon símptoma que confirma que la Mostra també forma espectadors. Per molts anys!

Shakespeare invade el Raval



 
publicat per
http://www.larazon.es
6 de maig de 2013
Carlos Sala.

No hay nada más difícil de erradicar que una buena idea. En 2011, el Festival Shakespeare fue suspendido a escasos días de su celebración por culpa de la pérdida de subvenciones. Después de pasar por Santa Susanna, se había establecido en Mataró, pero su Ayuntamiento decidió que no se podía hacer cargo de sus gastos y lo cerró de forma abrupta. Después del shock inicial, el Festival regresa ahora revitalizado y con un nuevo escenario, el Raval, de la Biblioteca de Cataluña al Teatre Romea, pasando por La Filmoteca. Ni siquiera los recortes pueden con el autor de «El rey Lear».

Ocho espectáculos

Del 6 al 12 de junio, el Festival Shakespeare regresa en su décima edición con una veintena de actividades, cuyo eje central serán ocho obras de teatro. La primera será «Diagnòstic Hamlet»·, un espectáculo de títeres de la compañía Pelmànec. En esta ocasión, Hamlet es un hikikimori que se niega a salir de un armario, mientras rememora su tragedia. Se podrá ver el 7 de junio en la Biblioteca de Cataluña, que acogerá la mayoría de espectáculos.

El mismo día, y también con el príncipe danés como protagonista, la Associació Artística Indi Gest presenta «La caiguda dÀmlet». Jordi Oriol protagoniza un monólogo introspectivo de un hombre que intenta encontrar sentido a sus palabras. Uno de los platos fuertes, por su carácter popular y gratuito, será «Treballs d'amor perdut», de la compañía Parking Shakespeare, que realizarán en el patio de la Biblioteca.

El 8 de junio, Quim Lecina estrenará «Big Will Shakespeare!!», un montaje musical en que se repasará la obra del dramaturgo inglés con un actor, un saxofón, un piano, un violonchelo y una mezzosoprano. Un día después, Oriol Broggi dirigirá un «Romeu i Julieta» para el público familiar, con Rosa Gàmiz como protagonista. El mismo día, el coreógrafo Moreno Bernardi dará una vuelta de tuerca a Hamplet con «H Works» , danza y polifonía de voces para buscar las claves contemporáneas de la obra. También el domingo, el actor Lluís Soler leerá los sonetos de Shakespeare. La clausura del festival también será su plato fuerte. El Teatre Romea acogerá del 11 al 12 de junio «Julio César», dirigido por Paco Azorín y con un elenco que incluye a Mario Gas, Sergio Peris-Mancheta, Tristán Ulloa o José Luis Alcobendas.

La nueva edición del festival tiene un presupuesto de 40.000 euros y ha podido llevarse acabo gracias al impulso de Oriol Broggi y su Perla 29, así como la colaboración de Julio Manrique, director del Romea. Además de las obras de teatro, el festival incluirá diferentes actividades, como un ciclo de películas en La Filmoteca, conferencias en el CCCB y lecturas en espacios como la librería La Central del Raval, el bar Horiginal o la escuela Massana.

La directora y motor del festival es Marta Vellvehí, que retoma el proyecto con ganas de olvidar la frustración de la novena edición, suspendida in extremis. «Situar en el Raval el certamen permite un caldo de cultivo genial, con edificios antiguos y con historia para ir a emborracharse de Shakespeare», señaló Manrique.

22 de maig 2013

Incommensurable




publicat per
www.totmataro.cat
21 de maig de 2013
Comas Soler

El resultat del projecte 'Tots Dansen' captiva el Monumental

La platea estava plena a rebentar, sí, però el que realment va quedar petit dissabte passat al Teatre Monumental va ser l'escenari, perquè el van desbordar més de dos-cents alumnes de quart d'ESO dels instituts Puig i Cadafalch, Thos i Codina i Alexandre Satorras.

Eren els nois i noies que participaven en la mostra final del 'Tots Dansen', un projecte iniciat pel Mercat de les Flors de Barcelona que té per objectiu apropar el llenguatge del moviment i de la dansa contemporània als joves. Aquest any s'ha dut a terme a Granollers i Olot, a més de la nostra ciutat.

Coreografia expressa
Sota la supervisió artística del coreògraf i compositor argentí Sebastián Garcia Ferro i el suport de Nathalie Labiano i de Daniel Rosado, durant el curs que ara s'acaba els alumnes dels tres instituts mataronins han estat treballant amb els seus professors d'educació física una coreografia creada expressament, anomenada 'En espiral'. Pel que es va veure i viure dissabte, el valor de l'experiència ha estat incommensurable. D'entrada, per la importància formativa que la descoberta i la vivència de la pràctica de la dansa ha significat per als participants. Però igualment per la qualitat del resultat obtingut.

Certament, veure la interpretació conjunta de tants ballarins i ballarines va constituir gairebé un prodigi. Plantejada com una suite, 'En espiral' és una proposta que captiva pel seu atractiu visual. Juga amb la presència permanent de tothom en escena i s'estructura alhora com una successió d'intervencions grupals de dimensió variada. En conjunt produeix un efecte calidoscòpic de gran bellesa que posa l'accent en la diversitat. Són dos-cents cossos adolescents, tots ben diferents, que es mouen dibuixant evolucions acolorides per l'ampla gamma cromàtica de les seves indumentàries.

Val la pena
Entre l'heterogeneïtat d'espectadors que atapeïen la platea del teatre es va produir un altre fenomen remarcable, també amb semblances de prodigi. Al començament, la manca de costum d'assistir a una sessió de dansa havia provocat dificultats per arribar a tenir un ambient de silenci. Però de seguida que l'espectacle es va iniciar, l'al·licient de tot el que succeïa a l'escenari va anar guanyant l'atenció del públic fins aconseguir un clima d'emoció que va esclatar amb l'eufòria dels aplaudiments finals. Una evidència més que aquest projecte del 'Tots Dansen' és una línia de treball que val la pena. Moltíssim.

ARIZONA



               
de Juan Carlos Rubio
Dirección: Ignacio García
Centro Dramático Nacional

publicat per
http://cdn.mcu.es
14 de maig de 2013

Arizona es un texto de Juan Carlos Rubio que reflexiona sobre las fronteras, la migración, la estupidez humana y los límites de su manipulación, además de ser un tragicómico retrato del alma de dos seres humanos perdidos en el desierto de la vida.
Con un sencillo argumento, dos gringos que van a la frontera estadounidense con México, en el estado de Arizona, que van a defender su patria de los posibles intrusos y a «reflexionar sobre las fronteras», el autor inventa un mundo de vacíos, de incomunicación entre países y entre seres humanos, un friso del absurdo que inventamos cada día con las aduanas intelectuales.
España y México son dos países que comparten la idea de la frontera en su propio territorio, de maneras diferentes, ya que para España la frontera está al sur y es un foco de entrada de migración desde África, mientras que México vive los dos dramas, en el norte y en el sur, el de los que llegan y el de los que se van, ambos desoladores, y la suma de ambos ha sido una fuente más de inestabilidad, de lucha por el poder y de mafia en su territorio.

Fechas: del 14 de mayo al 16 de junio de 2013

Lugar: Teatro María Guerrero / Sala de La Princesa
(C/ Tamayo y Baus, 4)

De martes a sábados 19.00, domingos 18.00 h.

Precios: 16 € (miércoles 50% descuento)

http://cdn.mcu.es

Venta de entradas: Entradasinaem.com o 902 22 49 49

21 de maig 2013

Pepa Plana serà el plat fort de la Fira del Clown de Vilanova de la Muga




publicat per
http://www.elpuntavui.cat
17 de maig de 2013
foto :La pallassa Pepa Plana , en una foto d'arxiu recent Foto: TVC.

La pallassa catalana i Claret Papiol rebran enguany un premi honorífic, en una edició, la segona, que oferirà un programa de 16 actuacions gratuïtes

Del Cirque du Soleil a Vilanova de la Muga. Pepa Plana, la pallassa catalana més internacional, farà la seva primera actuació en solitari a Europa, després d'iniciar l'any 2012 una nova etapa amb el Cirque du Soleil amb la creació del nou espectacle Amaluna al Canadà. Això serà el proper 25 de maig, quan tindrà lloc la 2a edició de la Fira del Clown a Vilanova de la Muga.
L'actuació de Pepa Plana, amb l'espectacle Giuletta, serà, sens dubte, un dels plats forts d'aquest festival, que tindrà una destacada representació de pallassos, música, circ i teatre relacionats amb el món del clown que ompliran d'animació els carrers de la vila. En total hi ha programades una vintena d'actuacions distribuïdes en tres escenaris on els espectadors hi trobaran les darreres creacions de companyies i actors de clown de gran renom com Claret Papiol, La Bleda, Circ Nic, Desastrosus Cirkus, Cia. Fes-t'ho com vulguis, Cia ClinClonClown, Cia. La Bleda o la Cia. Patawa. Tots els espectacles, que tindran una durada entre 10 i 25 minuts, seran gratuïts a excepció del de Pepa Plana, que amb una capacitat limitada té un cost de 10 euros anticipada.
Una de les novetats d'aquesta edició serà l'entrega d'El Pallasso de l'Any. Enguany, el guardó honorífic recaurà en dos artistes. Per una banda, Claret Papiol, fundador al costat de Poltrell Poltrona de la companyia Germans Poltrona, per la seva implicació al festival des de la celebració de la primera edició. Per l'altra banda, Pepa Plana, per la seva trajectòria , qualitat i carisma a l'escenari; i per la projecció de la dona pallassa i el català en el seu nou espectacle produït per Cirque du Soleil.
LA XIFRA
17
espectacles són els que s'han programat per a la programació de la segona edició de la Fira del Clown
Trobada de pallassos professionals

L'altra novetat serà la col·laboració de l'Associació Gironina de Teatre (AGT), que organitzarà la primera Trobada de Pallassos i Pallasses Professionals dins el marc de les activitats de cooperació entre l'entitat i la fira. Aquest esdeveniment vol esdevenir un espai de trobada on totes les aportacions seran benvingudes.

FOLLIES arrasa en los Premios Max 2013 consiguiendo seis manzanas




publicat per
http://www.todomusicales.com
13 de maig de 2013

El musical de Stephen Sondheim dirigido por Mario Gas ha ganado en todas las categorías en las que estaba nominado en los XVI Premios Max de las Artes Escénicas que se han entregado en Madrid el 13 de mayo de 2013.
             
La exaltación de las Artes Escénicas ha sido el hilo conductor de la gala de la XVI edición de los Premios Max que se ha celebrado el lunes 13 de mayo de 2013 en las Naves del Teatro Español del Matadero de Madrid. En esta ocasión el presentador de la gala ha sido el actor Alex O’Dogherty, con dirección artística de Yolanda García Serrano.
La producción del Teatro Español del musical de Stephen Sondheim FOLLIES ha sido la gran triunfadora de la noche, con un total de seis premios, ganando en todas las categorías en las que estaba nominada: Mejor Espectáculo de Teatro Musical, Mejor Dirección (Mario Gas), Mejor Dirección Musical (Pep Pladellorens), Mejor Figurinista (Antonio Belart), Mejor Actor Protagonista (Carlos Hipólito) y Mejor Actriz de Reparto (Asunción Balaguer).

Con un reparto liderado por Vicky Peña como Phillys Rogers Stone y Carlos Hipólito como Benjamin Stone, FOLLIES se representó en el Teatro Español de Madrid del 12 de febrero al 8 de abril de 2012, colgando el cartel de “entradas agotadas” en la mayoría de sus representaciones. Este éxito motivó que el montaje volviera al Teatro Español durante una temporada limitada de dos meses en junio de 2012.

Al recoger la sexta manzana de bronce, Mario Gas ha exclamado: “¡Qué siga la lucha!, el teatro sirve para saber quiénes somos, dónde nos encontramos, para poder decir donde están las contradicciones y en qué se equivocan los que nos mandan, los que se creen que nos mandan”. Mario Gas también ha dedicado su premio como Director a su “gran amigo del alma” Constantino Romero, fallecido el fin de semana en Barcelona. Constantino Romero protagonizó dos musicales dirigidos por Mario Gas: SWEENEY TODD y ASCENSO Y CAIDA DE LA CIUDAD DE MAHAGONNY.

Albert Guinovart ha obtenido el premio Max a la Mejor Composición Musical para espectáculo escénico por LA VAMPIRA DEL RAVAL, musical que relata –en clave de musical burlesco-tragicómico– la tenebrosa vida de Enriqueta Martí, personaje real que secuestraba, prostituía y sacrificaba a niños y niñas del barrio del Raval con la finalidad de satisfacer las necesidades eróticas y terapéuticas de la clase alta barcelonesa. LA VAMPIRA DEL RAVAL se pudo ver en el Teatre del Raval de Barcelona de diciembre de 2011 a finales de abril de 2012.

El listado de ganadores en las categorías en las que se encontraba nominado algún espectáculo musical es el siguiente (ganadores en negrita):

Mejor Espectáculo de Teatro Musical
CABARET POPESCU – Lavi e Bel, S.L.
FOLLIES – Teatro Español
SIGLO DE ORO, SIGLO DE AHORA (FOLÍA) – Ron Lalá Teatro, S.L.

Mejor Espectáculo Infantil
‘Alegría, palabras de Gloria Fuertes’ – Teatro de Malta
‘Clinc!’ – Companyia Pep Bou
LOS MÚSICOS DE BREMEN – de La Bicicleta del Teatre Sanpol

Mejor Composición Musical para Espectáculo Escénico
Albert Guinovart – LA VAMPIRA DEL RAVAL
Arnau Vilà – ‘De ratones y hombres’
Ignacio García – ‘La vida es sueño’
Yayo Cáceres – ‘André y Doriné’

Mejor Dirección de Escena
Alfredo Sanzol – ‘En la luna’
Mario Gas - FOLLIES
Miguel del Arco – ‘De ratones y hombres’


Mejor Dirección Musical
Arnau Vilà – ‘De ratones y hombres’
Emilio Goyanes – CABARET POPESCU
Pep Pladellorens – FOLLIES

Mejor Figurinista
Alejandro Andújar i Carmen Mancebo – ‘La vida es sueño’
Ana López – ‘De ratones y hombres’
Antonio Belart – FOLLIES

Mejor Actor Protagonista
Carlos Hipólito – FOLLIES
Fernando Cayo – ‘De ratones y hombres’
Roberto Álamo – ‘De ratones y hombres’

Mejor Actriz de Reparto
Asunción Balaguer – FOLLIES
Lucía Quintana – ‘En la luna’
Nuria Mencía – ‘En la luna’

20 de maig 2013

Shakespeare s'instal·la al Raval




publicat per
www.elperiodico.cat
7 de maig de 2013
Imma Fernández
Barcelona
foto : Mario Gas, Sergio Peris-Mencheta i Tristán Ulloa, cares de 'Julio César'. David Ruano


El 'Julio César' amb Mario Gas encapçala el cartell en el trasllat de la cita a BCN
L'atribolat periple del Festival Shakespeare arriba en la desena edició

-del 6 al 12 de juny- a un destí prometedor. Va néixer a Santa Susanna, es va traslladar a Mataró i ara, després de la cancel·lació in extremis el 2011, ressuscita a Barcelona, i en concret al barri del Raval. La complicitat de la productora La Perla 29, que capitaneja Oriol Broggi, ha fet possible convertir en seu del festival la Biblioteca de Catalunya, un espai idoni per recrear les aventures que va relatar el dramaturg. S'han sumat a la iniciativa el Romea, el CCCB, la Filmoteca de Catalunya, l'Escola Massana, L'Horiginal i la Central del Raval, que acolliran activitats relacionades, com un cicle de cine, conferències i una instal·lació dels alumnes de Belles Arts. «La col·laboració de tots els artistes i entitats ha fet possible tirar endavant el projecte tot i la difícil situació», es va congratular la directora del festival, Montse Vellvehí, que té un pressupost de 40.000 euros.

Per primera vegada en la seva dècada d'història no hi haurà participació internacional. El programa tindrà el Julio César de Paco Azorín -fundador del festival i director de les quatre primeres edicions- com a principal reclam, amb un elenc encapçalat per Mario Gas, Sergio Peris-Mencheta i Tristán Ulloa. El muntatge arribarà al Romea l'11 i 12 de juny.

El menú escènic restant se servirà a la Biblioteca i tindrà com a primer plat, el 7 de juny, una delicatessen amb titelles: Diagnòstic Hamlet, de Pelmànec. Hi haurà dues estrenes: Big Will Shakespeare!!, de Quim Lecina, i la coreografia HJ Works, de Moreno Bernardi, i es rescataran Treballs d'amor perduts, de Parking Shakespeare; Sonets encadenats, amb Lluís Soler; La caiguda d'Amlet, d'Indi Gest, i, per al públic familiar, La Julieta, d'Oriol Broggi, que, juntament amb Julio Manrique, director del Romea, va defensar la idoneïtat de la nova casa del bard d'Avon.

Todos somos enemigos





publicat per
18 de maig de 2013
Albert Lladó
foto : Imagen de 'Stockmann' David Tarrasón

Oriol Tarrasón adapta y dirige en la Sala Muntaner el clásico de Ibsen protagonizado por el incorruptible 'Stockmann'

Sala Muntaner
Dirección:
Oriol Tarrasón
Autor:
Henrik Ibsen
Intérpretes:
Annabel Castan, Bernat Quintana, Pep Ambròs, Mireia Illamola y Arnau Puig
Hasta el 16 de Junio de 2013

Una escenografía austera y elegante, cinco sillas, toallas, albornoces blancos, copas de cóctel, ponche para el público, y una pizarra de fondo donde leemos el nombre del protagonista que da título a esta pieza, Stockmann, una libre adaptación de Un enemigo del pueblo de Ibsen que hasta el 16 de junio, bajo dirección de Oriol Tarrasón (produce Les Antonietes Teatre), se puede ver en la Sala Muntaner de Barcelona.
Bernat Quintana (preciso en todas sus intervenciones, aunque algo rígido en momentos en los que el personaje demanda cierta locura) es el científico que descubre que el agua que llega al balneario –auténtico motor económico del pueblo- está contaminada. No dudará, pese a las consecuencias que conlleva cerrar el centro para realizar las necesarias obras, en enfrentarse a su hermano (Pep Ambròs), el alcalde, ni a la directora del diario local (Mireia Illamola), ni al presidente de los comerciantes (Arrnau Puig es un gran actor, soporta cualquier registro), ni a la propietaria de la fábrica que ha provocado los vertidos tóxicos, su suegra, (Annabel Castan, que también es su mujer, la única que le apoya). Es esta importante relectura un canto a la libertad individual y al compromiso con uno mismo.
El texto, centrado en la fuerza del que resiste ante la presión de una mayoría que deja engañarse por no perder su nivel de vida, nos llega con una actualidad sorprendente. La crítica social de Ibsen, a través de la mirada contemporánea de Les Antonietes, pone en cuestión uno de los pilares que se supone que rige la aritmética democrática. Y es que la mayoría no siempre tiene la razón.
La propuesta transita bien por el viaje vital, vertiginoso, que Stockmann se ve obligado a realizar, pasando de ser visto como un miembro venerable de la comunidad a ser considerado un tipo repulsivo que pone en peligro la subsistencia de una burguesía acomodada. La clase media renuncia a cualquier planteamiento ético en lo que resulta un dibujo certero del estado de las cosas.
Es, pues, una obra que nos habla de un tipo de rebeldía que se expresa con la convicción y la insistencia. También es un retrato, claro, de una ciudadanía formada por una masa compacta, sin espacios para la disidencia ni para la heterodoxia, y que acepta sin remilgos cualquier forma de caciquismo.
Especialmente interesante es la escena en la que el doctor convoca una asamblea pública para informar de sus investigaciones, en la que es víctima de todo tipo de sabotajes y boicots para que su credibilidad caiga por los suelos. Los asistentes somos nosotros, cada persona sentada en su butaca, incapaces de levantar la voz por no traspasar la línea que nos convertiría en adversario y punto de mira.
En Stockmann, pese a que la versión original es de 1882, comprobamos algunos de los males que nos han llevado a la crisis que ahora padecemos: la voracidad económica, medios de comunicación dependientes en exceso de la publicidad, los juicios paralelos, el chantaje como falso método de diálogo, la manipulación informativa en el relato oficial, el culto a la obediencia, el dinero como valor ético en sí mismo, y la falta de cultura de un contribuyente que piensa que el bien común significa que no le molesten en exceso.
Pero hay motivos para la esperanza. Eso nos muestra, con talento, la puesta en escena de Tarrasón. Hay alguien que dice "no". Y que señala, sin miedo, el estiércol que otros pisan sin inmutarse.

19 de maig 2013

"La Ventafocs", un musical de Fires




publicat per
17 de maig de 2013
Clara Sanchez

L’amor i la imaginació de la “Ventafocs” protagonitzen l’espectacle de Fires. Una versió propia, feta especialment per la Sala Cabanyes, del popular conte infantil s’estrena el dissabte 18, amb la direcció d’Antoni Blanch al capdavant d’un equip de més de 60 persones. Per al muntatge, Pere Anglas ha estat l’encarregat d’adaptar el conte i també d’escriure la lletra de les dinou cançons de què consta l’espectacle. La música l’ha compost el maresmenc Joan Vallcorba. El director explica que s’ha fet un muntatge a mida per l’escenari de la Sala i que precisament aquesta exclusivitat li dóna un aire fresc i enèrgic.
Blanch, director de nombroses obres a la Sala Cabanyes, dirigeix per tercera vegada la “Ventafocs”. Per Blanch, la “Ventafocs” és una d’aquelles obres que s’han de portar a escena periòdicament. “De joves ens hi van portar els pares, una mica més grans hi vam anar sols, més tard hi hem portat els fills i potser ara els néts”, explica. En les dues ocasions anteriors, la versió que es va representar va ser la de Josep Maria Folch i Torres.
La “Ventafocs” que es podrà veure en nou representacions a l’escenari de la Sala Cabanyes és una versió pròpia del conte que durant generacions s’ha anat explicant arreu del món. Una noia imaginativa i romàntica, una fada un pèl massa exigent, un príncep enamorat i una madrastra i dues germanastres que intentaran conquerir de totes, totes, conquerir el cor del príncep protagonitzen l’obra, ambientada als anys 20. Un total de 30 personatges, entre actors i cos de ball, formen el repartiment de la “Ventafocs”. L’encapçalen Júlia Maymó i Marcos Francisco, en els papers de Ventafocs i el Príncep.
Les coreografies són creació de Carla Pérez, el disseny del vestuari l’ha fet Maria Àngels Mogas i l’escenografia va a càrrec de Jordi Ribas. A l’hora de portar l’obra a escena, la Sala Cabanyes compta amb la col•laboració de l’institut Josep Puig i Cadafalch. Estudiants en pràctiques del Departament d’Imatge de l’institut mataroní s’encarreguen dels pentinats dels personatges. Amb les representacions de “Ventafocs”, Sala Cabanyes clou la programació de la present temporada.

IX MOSTRA DE TEATRE AMATEUR AVUI AL FOMENT .




CASATS PER AMOR... A LA PASTA de Lluís Coquart a càrrec del Grup de Teatre ENCARA HI SOM de l'Associació G. G. Jaume Terradas
19 de maig del 2013  a 2/4 de 7 de la tarda

Sinopsis

La pasta, la pasta... Us heu plantejat, alguna vegada que estaríeu disposats a fer per la pasta?, per no perdre certs privilegis als que hi esteu acostumats? Que faríeu si, de la nit al dia la vostra posició economico-social s'anés a n'honris? Pot ser robar, estafar, pidolar, o pot ser us arribaríeu a casar?

Pot ser d'aquí a una estona quan sortiu d'aquí no tindreu les coses gaire més clares que ara, però com a mínim, o al menys aquesta és la nostra intenció, us haurem fet oblidar tots els vostres problemes. Gaudiu d'allò més amb el nostre espectacle. 

FRANKENSTEIN, EL MUSICAL se estrenará en el Teatro Nuevo Apolo de Madrid



publicat per
9 de maig de 2013

Basado en la novela de Mary Shelley, el espectáculo escrito por Santiago Martín Arnedo y Myriam Carrascosa Vega se representará del 17 de julio al 18 de agosto de 2013.
             
El Teatro Nuevo Apolo de Madrid acogerá este verano FRANKENSTEIN, EL MUSICAL, un nuevo musical producido por La Butaca Vacía, con producción ejecutiva de Carlos J. López (Summum Music), que se podrá ver del 17 de julio al 18 de agosto de 2013.
Basado en la novela de Mary Shelley, FRANKENSTEIN, EL MUSICAL cuenta con libreto de Myriam Carrascosa Vega, quien también se pone al frente de la dirección artística, y con música original es de Santiago Martín Arnedo que firma asimismo la dirección musical.

El mismo Teatro Nuevo Apolo acogerá el viernes 10 de mayo las audiciones para hallar a algunos de los integrantes de la compañía de este nuevo musical que contará con un coro musical en directo y un elenco de más cuarenta artistas sobre el escenario, encabezado por José Antonio Riazzo, Samuel González y Lola Ortiz.

En el comunicado oficial del musical, se presenta el enfoque que realizan de esta popular novela centrada en este terrorífico personaje: “De Frankenstein se ha hablado mucho, pero se conoce muy poco... No es terror simple, no es la caricatura de un monstruo. Es, a muchos niveles, un retrato de la humanidad. Una profunda reflexión sobre el ser humano y su condición que mezcla lo gótico con lo puramente filosófico en un marco musical de tintes clásicos, a veces dulces, a veces sobrecogedores. El espectador no abandonará en ningún momento una tensión que parte de la identificación con lo más puramente emocional de las historias que le ocurren a cada uno de los personajes.”

Myriam Carrascosa Vega y Santiago Martín Arnedo comenzaron a trabajar en la creación de este musical a mediados del 2010. FRANKENSTEIN, EL MUSICAL se estrenó en Andalucía en el 2012, y se ha representado desde entonces en diferentes localidades. Fundada en 2007 por su actual directora Myriam Carrascosa, la compañía de teatro amateur La Butaca Verde ha resultado ganadora de diversos certámenes de teatro no profesional; y da el salto al circuito profesional con el estreno de este espectáculo en Madrid. Durante estos años la compañía ha presentado montajes como LOS MISÉRABLES y el musical de creación BOABDIL.

18 de maig 2013

Tots dansen : Nou projecte de l’Escola de l’Espectador : Avui al Teatre Monumental




Participen tres instituts de la ciutat

Dissabte 18 de maig a les 19 h s’estrena un nou projecte a la ciutat, dins l’Escola de l’Espectador que vol apropar la dansa contemporània als joves de la ciutat i destacar la importància de la dansa com un element d’educació de valors.

Tots dansen està organitzat pel Mercat de les Flors i el Consorci Transversal amb la col·laboració dels espais escènics dels municipis de Mataró, Granollers i Olot. Els alumnes de 4t d’ESO  dels instituts Puig i Cadafalch, Alexandre Satorras i Thos i Codina han treballat durant el curs diferents coreografies de Sebastian García Ferro i Nathalie Labiano Boutens. Els alumnes de Mataró han tingut de professor el ballarí formador Daniel Rosado.

Els resultats s’estan ensenyant a través de les mostres protagonitzades per alumnes dels diferents instituts a les tres ciutats i en una trobada a porta tancada de tots els joves intèrprets al Mercat de les Flors el dia 7 de juny 2013.


'La meva Ismènia', un vodevil costumista del segle XIX, a La Seca




publicat per
www.ara.cat
17 de maig de 2013
Laura Fabrega

Dirigida per Hermann Bonnín, l'obra vol "explicar les petites misèries de l'ésser humà" a través de la comèdia
 

L'obra 'La meva Ismènia' a La Seca / La Seca
Ismènia és la "víctima" d'un pare gelós que no la deixa "sortir del niu". Perquè, com apel·la el pare, "només té 28 primaveres". 'La meva Ismènia' és l'adaptació teatral de la comèdia del dramaturg francès Eugène Labiche (1815-1888) que relata un conflicte domèstic i quotidià, un pare vidu i protector que no permet que la seva filla es casi. La casa s'omple de pretendents però ell no n'accepta cap. Sempre troba algun però al qual aferrar-se. La germana del pare, la tieta rica que viu amb ells, representa l'altra cara de la moneda. Ella farà costat a la Ismènia i l'ajudarà a trobar el seu pretendent. I, enmig del conflicte, apareix un home de París  ben elegant que també voldrà pretendre-la.

'La meva Ismènia' és, segons el seu director, Hermann Bonnín, un mirall de "les petites misèries de l'ésser humà". Per Hermann, aquesta obra "reclamava uns comediants en el millor sentit de la paraula". D'aquesta manera, Lina Lambert (la tieta), Jaume Pla (el pare), Mingo Ràfols (el pretendent parisenc), Anna Ycobalzeta (la Ismènia) i Teresa Urroz (la minyona) hauran de fer d'actors d'aquesta gran comèdia humana.

'La meva Ismènia' és el primer text teatral que Hermann Bonnín dirigeix a La Seca. És, també, de les poques vegades que s'atreveix amb el gènere de la comèdia.

17 de maig 2013

La Ventafocs se’n va de fires



Sala Cabanyes escull un clàssic dels contes infantils per portar-lo a escena com a clausura de la seva temporada teatral

publicat per
www.capgros.com
17 de maig de 2013        
per V. B.             
               
L’espectacle de Fires és, després dels Pastorets, el més important per a Sala Cabanyes. Serveix per cloure la seva temporada teatral, i sol ser una de les produccions més grans i amb més representacions de tot el curs. Aquest 2013 no serà cap excepció. La Sala ha escollit la Ventafocs, un clàssic dels contes infantils, que portaran a escena amb un equip de més de 60 persones sota la direcció d’Antoni Blanch. Es podrà veure fins a nou vegades des d’aquest cap de setmana.

L’argument i els personatges de l’obra són els conegut per tothom, per això és un clàssic. La noia protagonista, el príncep que se n’enamora, la madrastra i les germanes que els faran la vida impossible i la fada que buscarà una solució centren l’atenció del muntatge, ambientat als anys 20. Compartiran l’escenari un total de 30 personatges, entre actors i cos de ball. El repartiment està encapçalat per  Júlia Maymó i Marcos Francisco, en els papers de Ventafocs i el Príncep. L’equip tècnic que fa possible el muntatge està format per una trentena més de persones.

Antoni Blanch ha dirigit moltes obres a Sala Cabanyes, i aquesta és la tercera vegada que porta la Ventafocs a escena. Segons ell, es tracta d’una obra que cal fer periòdicament. “De joves ens hi van portar els pares, una mica més grans hi vam anar sols, més tard hi hem portat els fills i potser ara els néts”, assegura. Pere Anglas ha estat l’encarregat d’adaptar el conte i també d’escriure la lletra de les dinou cançons de què consta l’espectacle. En les dues anteriors edicions que es va representar a la Sala, es va adaptar la versió de Josep maria Folch i Torres. La música la composada Jaon Vallcorba i la direcció musical va a càrrec de Georgina Blanch i Ignasi Gómez. Les coreografies són creació de Carla Pérez, el disseny del vestuari l’ha fet Maria Àngels Mogas i l’escenografia va a càrrec de Jordi Ribas.

Es tracta de la segona vegada que el compositor Joan Vallcorba i l’autor del text Pere Anglas col·laboren en l’àmbit teatral. Ho van fer fa 10 anys al Teatre Lliure, amb l’espectacle ‘Com un núvol lleuger, en què Anglas recitava textos de Marià Manent acompanyat de la música de Vallcorba. Anglas recorda que “des d’aleshores, sempre havíem volgut fer un musical”. La dansa també pren un protagonisme molt important en el muntatge. La seva responsable, Carla Pérez, destaca la dificultat de combinar el ball dels actors amb el cant, el vestuari i els decorats, i que aconsegueixi “no trencar el ritme de la interpretació”.

Dissabte, dia 18. Estrena. També els dies 19, 20 i 26 de maig, i 1, 2, 8, 15 i 16 de juny. A 2/4 de 7 de la tarda, a Sala Cabanyes

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...