30 de juny 2015

«Necessito sentir que la vida passa per la porta de casa»



publicat per
24 de juny de 2015
Carme Escales
  
Era l'any 2002. Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) acabava de finalitzar el rodatge de Policías, en el corazón de la calle, la sèrie emesa entre el 2000 i el 2003 a Antena 3 TV, i en què l'actor català interpretava l'inspector en cap Héctor Ferrer. Aquells quatre anys d'acció policíaca, amb molta filmació en exteriors entre els cotxes i el bullici dels carrers de Madrid, van saciar o, fins i tot, van sobrepassar Pou, que recuperava la calma a Barcelona. «Vaig acabar realment angoixat. Arribava a Bar-celona i aquí em canviava l'ànim, em relaxava», recorda d'aquella època l'actor i també director artístic del Teatre Goya.

Va ser en un dels seus moments de calma barcelonina, fent temps al centre de la ciutat abans de volar a Nova York, on passaria un mes, quan Josep Maria Pou va trobar el pis on viu des d'aleshores, a l'Esquerra de l'Eixample. «Vaig veure l'anunci d'un pis en una façana, vaig tenir un pressentiment i vaig pujar a veure'l», explica. Hores després, una transferència bancària el comprometia amb la que avui és la seva llar.

El seu pis només podia tenir un embolcall: urbanisme. Sentir la vida sobre l'asfalt va fer bategar fortament el seu pressentiment. «Em sento absolutament metropolità. Necessito l'asfalt en vena per una raó fonamental: m'agrada molt estar envoltat de vida, barrejar-me amb la gent. No podria viure on hagués d'agafar el cotxe per anar a comprar el pa o el diari. No tinc carnet i tinc tota la llibertat que vull. Sóc un usuari de taxi brutal, n'agafo uns quatre o cinc al dia i estic segur que em surt més barat que si tingués cotxe», reflexiona.

De la Gran Vía a la Gran Via

La mudança de Pou a Barcelona deixava enrere 40 anys de vida madrilenya. Tancava la porta d'un pis a la Gran Vía de Madrid per obrir-ne una altra a la Gran Via de Barcelona. «Necessito sentir que la vida passa per la porta de casa», expressa l'actor, que memoritza els seus guions caminant pels carrers del seu districte. En aquests moments, qualsevol se'l pot trobar portant a la mà el quadern que recull les expressions que donaran vida al filòsof grec Sòcrates d'Atenes. Sota la direcció de Mario Gas, el seu Sòcrates s'estrenarà el 8 de juliol a Mèrida i, a partir del 15 d'aquell mateix mes, es podrà veure al teatre Romea de Barcelona, dins la programació del Grec. I més tard, al mateix teatre, novament a partir del 20 de setembre.

«Jo, que no em vaig voler treure el carnet de conduir, m'he passat la

vida estudiant. Amb tot el que he memoritzat, podria haver-me tret els estudis de notari o advocat»,

diu en broma aquest premi Nacional de teatre.

Gairebé 50 anys de teatre, amb obres d'un any i mig, dos o fins i tot tres anys en cartell -com Arte, de Yasmina Reza, dirigida per Josep Maria Flotats-, han obert tants camins a la ment de Pou com metres caminats a l'Eixample per retenir els seus textos o somriures que la seva cara coneguda dispara. «M'encanta el detall tan simpàtic, de connectar, simplement, a través d'un somriure. Ni tan sols una salutació, un simple somriure còmplice de qui et reconeix m'agrada, fins i tot més que els aplaudiments al teatre».

El carrer com a escola

«El carrer és -per Pou- una de les millors escoles d'interpretació. Des del xamfrà del Zian (Gran Via amb Comte d'Urgell) disfruto veient passar la gent, alguns parlant en veu alta. Abans hauries pensat que estaven bojos, ara saps que deuen estar parlant per telèfon».

Al carrer, Pou estudia i observa. «Sóc un passejant de la ciutat», diu. I molt assidu a esmorzar, dinar i sopar en bars i restaurants del seu entorn. «El 90% de dinars i sopars els faig fora de casa», declara un fan de la cap i pota amb cigrons del restaurant Sepúlveda (al 173 d'aquest carrer). «El soroll del trànsit no em molesta. Per mi la vida està al centre de les ciutats. Els meus llocs de vacances són ciutats: Nova York, Londres, Paris, Tòquio...», diu. «La ciutat, i sobretot el seu centre, em dóna tot el que necessito. Surto de casa, estiro el braç i tinc un taxi. En un radi de 50 metres tinc quatre quioscos, una dotzena de restaurants i cafeteries, puc anar a peu al Romea, al Goya, al Born, a Santa Maria del Mar i a diversos cines. Tinc cobertes les meves necessitats més urgents», assenyala.

¿Es mimetitzen i s'assemblen els veïns al seu barri tant com els gossos i els seus amos?

«Doncs potser això té una explicació lògica. Hi ha veïnats que conviden a una certa forma de vestir i comportar-se. En aquest costat de l'Eixample s'hi respira una sensació de llibertat total. És com una olla on es barreja gent d'aquí i d'allà, molts vénen a fer gestions, els veus amb papers», comenta de camí al seu gimnàs. Al Holmes Place (Balmes, 44) l'espera el seu dietista.

‘El zoo de cristal’ regresa a Madrid



publicat per
21 de juny de 2015

Teatro
Fecha:
Del 24 junio al 26 de julio 2015
En: Madrid, Teatro Bellas Artes

El Teatro Bellas Artes (Madrid) acoge 'El zoo de cristal', probablemente la obra más sincera y autobiógrafica de Tennessee Williams (Columbus, Misisipi, 1911-Nueva York, 1983). Esta nueva versión firmada por Eduardo Galán regresa a la capital madrileña dirigida por Francisco Vidal.

Coproducida por el Teatro Español y Secuencia 3, este drama intimista y mágico del realismo estadounidense está protagonizado por Silvia Masó, que interpreta a Amanda. La actriz está acompañada sobre las tablas por Carlos García, en el papel de Jim; Alejandro Arestegui, interpretando a Tom; y Pilar Gil, que se mete en la piel de Laura.

La obra es el retrato social de una familia sureña del pasado siglo, capitaneada por los deseos de la madre, cuya figura, insegura y obsesionada por el futuro de su hija, provoca una reflexión sobre el abismo existente entre el mundo que se quiere ver y la realidad.

El sueño americano
La obra retrata la vida de los Wingfield, una familia sureña estadounidense de los años 30: la madre, Amanda, obsesionada con salir de la pobreza y sacar adelante a su hija; la hija, Laura, una joven cuya leve cojera le ha transformado en un ser inseguro, volcada exclusivamente al cuidado de sus figurillas de cristal; el hijo, Tom, joven ambicioso que se debate entre el deber de cuidar a su familia y el deseo de salir al mundo; y finalmente, Jim, el deseado pretendiente que busca Amada para su hija. A su vez impacta la figura del padre ausente, que está en boca de los personajes y cuya fotografía se destaca en momentos clave.

El argumento gira alrededor de esta obsesión por encontrar un candidato para Laura. El relato aparece en la boca de Tom, quien es el vínculo directo de la familia Wingfield con los espectadores. A través de sus palabras el público conoce los pormenores de estos personajes, exponentes de la búsqueda frustrada del sueño americano.

Punto divertido y satírico
La obra tiene un punto divertido y satírico que Eduardo Galán y Francisco Vidal han acentuado creando una visión muy entretenida y humorística.

El zoo de cristal se estrenó por primera vez en Chicago, en 1944. A Broadway llegaría en la primavera del año siguiente gracias a Laurette Taylor con Julie Haydon, Eddie Dowling y Anthony Ross en el Playhouse Theater, manteniéndose en cartel durante 563 funciones.


Posteriormente fue llevada al cine en 1950 por Irving Rapper. En 1973 una adaptación televisiva fue protagonizada por Katharine Hepburn y Sam Waterston. Y en 1987 se estrena de nuevo en el cine dirigida por Paul Newman.

29 de juny 2015

Doll d’energia amb satisfacció



publicat per
25 de juny de 2015
Comas Soler

Amb ‘Mamma Mia!’ la Sala Cabanyes omple i entusiasma

Des del cap de setmana de la Fira i fins a mitjan mes de juny Sala Cabanyes ha dut a terme nou representacions de la seva pròpia versió del musical ‘Mamma Mia!’, basat en les cançons pop dels ABBA, el grup suec que es va fer famós a la dècada dels vuitanta del segle passat a còpia de melodies enganxoses i vestits llampants. 
La proposta, que ha comptat amb l’expertesa del veterà Antoni Blanch en la direcció, ha tingut un resultat triomfal. Ha omplert fins a rebentar la platea a cada funció i ja s’ha programat per a l’inici de la temporada que ve, passat l’estiu.

Retrobament amb l’èxit
Després de la decepció que va comportar ara fa dos mesos la posada en escena de ‘Romeo i Julieta’, amb uns resultats artístics i de públic molt per sota de les expectatives creades amb el text de Shakespeare, ara el teatre del Centre Catòlic l’ha encertat de ple jugant de cara a barraca amb el que són molts dels seus trumfos habituals. Res de nou, però tot sàviament administrat. Des de les dates sempre propícies de la Fira de la segona Pasqua, fins a la demostrada propensió de la Sala envers el gènere musical, passant per l’hàbil combinació de solvència dels intèrprets dels papers més destacats amb un poderós coixí de masses d’actors i actrius que desborden energia  en els números grupals de cançons i moviment.

A aquesta mescla de destreses hi ha correspost amb entusiasme l’extensa feligresia d’espectadors que té la Sala quan fa les coses bé. Una concurrència que s’amplia amb el boca-orella i que té dimensió intergeneracional.

No hi fa res que el fil argumental de ‘Mamma Mia!’ sigui més prim que un pèl de cuca o que la pretèrita promiscuïtat del personatge central derivi en inconnexes presumpcions de paternitat i tot plegat tingui un aire més aviat carrincló. És igual. El cúmul d’embolics només serveix de pretext per anar desgranant tonades del grup ABBA a major glòria de l’elenc amb més protagonisme i lluïment dels seus cants, contorsions i assortida vestimenta. Així destaquen Mercè Bellido i Duna Llobet en el duet central de mare i filla, el celebrat desvergonyiment d’Àngels Cabezudo i Diana Gàmez com a amigues o el més escarrassat rol de Ferran Camps, Xevi Codony i Xevi Manrique com a suspectes progenitors.

Mèrit de molta gent

Que un artifici així tingui l’acceptació assegurada i acabi amb el conjunt del públic dret, movent-se i picant compassadament de mans –des de la canalleta fins als assistents més iaios– podria ser indicador d’una certa inclinació retro de la Sala Cabanyes. Potser sí, però té molt de mèrit. I l’autèntic secret cal trobar-lo en la gran feina compartida per un profús equip artístic i tècnic. Una prodigalitat que a ‘Mamma Mia!’ comença amb la traducció i adaptació del llibret del musical que han fet Joan Peran i Pilar Canalda i continua amb l’eficaç direcció musical de Georgina Blanch al capdavant del quartet de músics que hi posen el so en viu, les coreografies vistoses de Carla Pérez, l’originalitat dels decorats en forma de plafons de cartró dissenyats per Josep M. Codina, i una tirallonga més d’altres aportacions que no té fi ni compte: aquesta és l’autèntica marca de la casa. Que per molts anys.

IN MEMORIAM AL TEATRE DE PONENT




Companyia Fac-Òf

La manca de recursos econòmics porta una JOVE a l’estudi de pintura del seu pare, un xalet on havia passat els estius de la seva infància. Allà, entre pols, llençols i records estan els quadres del seu pare que ara ella està intentant vendre per internet.

ENTRADES: www.teatredeponent.com

El xalet serà l’escenari del seu viatge. I aquest HOME i aquesta DONA els instigadors d’aquest recorregut pel passat. A poc a poc la JOVE entrarà en un remolí de records que l’arrossegarà fins a les profunditats de la seva memòria on es retrobarà amb els seus pares, amb aquella cançó que li cantava la seva mare, reviurà allò que li feia el seu pare darrere del xalet, i dubtarà sobre la mort d’aquests.
Aquest passat que s’ha esforçat en negar es deformarà fins al punt que serà impossible distingir-lo de la ficció. La realitat es fondrà amb la imaginació de tal manera que la JOVE es convertirà en la víctima del seu propi passat, en el seu propi botxí.

Sona el timbre. El comprador del quadre? Sí, aquest cop sí i ve sol. És probable que l’infern que ha viscut hagi passat en dos segons dins del seu cap?
FITXA ARTÍSTICA
Text: creació col·lectiva
Direcció: David Marín
Interpretació: Mar Arias, Albert Salazar, Joana Castellano, Laura de Sousa, Paula Segura, Paula Castellsagué, Julia Calzada, Elisabet Capdevila, Maria cabrera, Mar Alfonso i Abel Degà.
Durada aproximada: 70 minuts

Dimarts 30 de juny a les 21 h

Preu: 10 €

35 joves creen obres de teatre i les representen en 24 hores



pulicat per
24 de juny de 2015
Patricia Barajas
foto : Albert Bertran

El centre cívic Parc-Sandaru organitza la primera marató d'obres exprés

D'esquerra a dreta, Xavi Àlvarez, Mireia Araez i Alda Puig.
La nit més llarga és un taller teatral, concentrat en una nit, on els joves poden participar en la creació d'una obra per després representar-la. El projecte s'inicia aquest divendres 26 a les 23.59 hores i finalitza dissabte a les 6.00 hores al centre cívic de Parc-Sandaru (Buenaventura Mu-ñoz, 21).

Aquest projecte pioner es dirigeix a joves de 16 a 25 anys amb ganes d'experimentar coses noves en el món del teatre. Compten amb l'ajuda de professionals com Xavi Àlvarez, actor i director; Marc Rosich, dramaturg, i Jordi Prat Coll, director.

DINAMITZAR LA ZONA
El barri on està situat el Centre Cívic Parc-Sandaru, el Parc i la Llacuna del Poblenou, és una zona amb poques associacions i entitats. És per això que projectes com aquest ajuden a dinamitzar el barri. «Volem fomentar activitats per mobilitzar els joves i que aquests s'acostin al centre cívic», comenta Alda Puig, directora del centre.

Mireia Araez, de 20 anys, és una de les 35 joves que s'han apuntat al taller. «M'hi vaig inscriure perquè em sembla innovador. A més a més, si tens ganes i interès, no necessites experiència en el món del teatre», explica.

Kris Broto, dinamitzadora del centre, va tenir la idea de fer teatre nocturn juntament amb Xavi Àlvarez. «Volem fer un taller compacte i intens per no avorrir els nois. Els joves han de veure aquesta oportunitat com una aventura de risc», afegeix Broto.

Durant la nit, els professionals guiaran i aconsellaran els joves perquè cada un trobi el paper en què se sentin més segurs i còmodes. «Per a nosaltres el resultat és una incògnita. Tenim clar el mètode de treball però deixem una finestra oberta perquè succeeixi art», comenta Àlvarez.

REPRESENTACIÓ L'ENDEMÀ
Les obres creades durant la matinada es representaran aquest mateix dissabte, a les 22.00 hores, al centre cívic. L'entrada costa tres euros i els assistents es trobaran espais de microteatre repartits pel centre. «El resultat de la nit de treball seran diverses obres curtes en què agafarà molta força el lloc on es representin», aclareix Àlvarez.


Hi haurà una persona que s'encarregarà de gravar tot el procés, tant la matinada de la preparació com l'escenificació. Les obres es representaran amb un ordre marcat pels professionals.

El Certamen de Teatro para Aficionados, el mejor de España



publicat per
23 de juny de 2015
Foto M. Maniega

Componentes de Intercazia recogen el galardón en Murcia y comienzan la selección del nuevo concurso

S. G. C. El Certamen de Teatro para Aficionados de Benavente ha sido reconocido como el mejor de España por la Confederación Española de Teatro Amateur- Centro Nacional de Aita.

Una representación de los componentes de Intercazia viajaba hasta Muria para coger el galardón y traerlo hasta Benavente. Alberto, Manoli, Punky, Nuria, Asier y Manu no quisieron perderse la gala a pesar de tener que realizar 670 kilómetros para ir y otros tantos para volver.

En las redes sociales, el grupo de teatro recordaba a las empresas e instituciones que durante los últimos dieciocho años les han ayudado a realizar el concurso y dedicaba el premio a ellas y, sobre todo, al público que en cada edición acude al teatro Reina Sofía para ocupar las butacas, disfrutar del teatro hecho por aficionados e incluso votar sus obras y artistas preferidas.


José Carlos Baños, portavoz del grupo, explicaba a este periódico que se sentían "muy orgullosos y muy contentos del reconocimiento" y recordaba a todos los grupos de aficionados de España que hacen posibles certámenes como éste, confirmando que la décimo novena edición ya está en marcha. Cerrado el plazo para presentarse este año, se deben seleccionar ocho obras que se pondrán en escena en el mes de octubre en el teatro de Benavente.

28 de juny 2015

L’Associació Ralet Art i Cultura es presenta amb el projecte ‘Camí de Santes’, que inclou espectacles de música, dansa i poesia



publicat per
28 de juny de 2015

Diumenge 28, a les 9 del vespre, INsomnes i Ètnica-Ment a Can Xammar

Ralet. Art i Cultura és el nom que pren una nova associació presentada divendres passat, que té com a objectiu promoure accions culturals diverses que es complementin amb l'oferta ja existent a la ciutat. Volen aportar espectacles agosarats, propostes alternatives de companyies i joves creadors emergents, i projectes artístics de diferents disciplines i formats. La primera iniciativa de Ralet serà el projecte "Camí de Santes", amb tres espectacles gratuïts a Can Xammar entre el juny i el juliol, durant les setmanes prèvies a la Festa Major

Aquests muntatges inclouen propostes de teatre, música, dansa i poesia, a l'aire lliure, de cara a buscar la complicitat del públic en el seu espai de trobada natural: els carrers i les places. Tots els espectacles estan pensats per a un aforament d'entre 50 o 60 persones amb la possibilitat de fer un mos en un ambient tranquil i acollidor.

Inici amb música i dansa
El cicle s'obrirà el diumenge 28 de juny a les 21h amb música i dansa a càrrec de la companyia mataronina INsomnes i el grup de música Ètnica-ment. INsomnes és una companyia emergent de dansa contemporània formada per dues ballarines; Bàrbara Martín i Carla Pérez. El seu discurs és molt camaleònic però així i tot té un contingut molt poètic i proper. Han presentat propostes com l’espectacle “Hebe” o dansant la música de Dídac Rocher de “Minotaure i Teseu” (poemes musicats d’Espriu). Ètnica-ment està format per tres músics; Joan Rectoret, mataroní d’origen, en Jordi Pegenaute de Granollers i l’Aziz Khodari del Marroc. Alguns d’ells membres de l’Orquestra Àrab de barcelona.


El 5 de juliol es podrà gaudir del Duet Claudàtor, amb un espectacle de música de corda i dansa contemporània on hi participaran les mataronines Marta Dalmau i Patri Mas. De cara al 12 de juliol, hi haurà un recital poètic amb Josep Pedrals, poeta i recitador de Barcelona.

Se acerca el 24º Certamen de Coreografía de Danza Española y Flamenco



22 de juny de 2015

Se acerca el 24º Certamen de Coreografía de Danza Española y Flamenco cuyas fechas para 2015 van desde el 30 de junio hasta el 2 de julio. El Certamen se muda este año al Teatro Fernando Rojas del Circulo de Bellas Artes de Madrid.  
Las entradas se pueden conseguir en la web del Círculo de Bellas Artes, pinchando aquí así como directamente en la taquilla del teatro.

¿Qué vamos a ver?

El programa de cada jornada nos depara las siguientes novedades para disfrutar de lo mejor de la Danza Española y el Flamenco:

martes 30 de junio 20:30

1. Malena Mexia
2. Cristian Martín
3. Yael Yamin
4. Jesús Lozano
descanso
5. Víctor Martín/Daniel Ramos
6. Raúl González
7. Jose Maldonado
miércoles 1 de julio, 20:30

1. Olga Magaña
2. Manuel Roldán
3. Marcos Morales/Nieves Rosales
4. Francis Nuñez
descanso
5. Gabriel Aragú
6. Mónica Iglesias
7. Ángel Manarre
descanso
Compañía invitada: Les Vikings con “Etreinte”
1° PREMIO en el Certamen Internacional de Coreografía Burgos&New York 2014
Anuncio de coreografías finalistas
jueves, 2 de julio, 20:30

Final
Compañía invitada
Manuel Díaz Compañía Española con “Espíritu Ilustrado” (Primer Premio de Coreografía en 2006 y 2013).
Entrega de premios

El Certamen

El Certamen de Coreografía de Danza Española y Flamenco es una plataforma de exhibición y concurso de obras coreográficas nuevas, en el género de la Danza Española, que se celebra anualmente en Madrid. El Certamen se fundó en 1992 en el Teatro Albéniz, donde se celebraron diecisiete ediciones hasta el cierre del teatro en 2008. En 2009 se realizó en los Teatros del Canal de la Comunidad de Madrid. La edición de 2010 y 2011 se realizaron en el Teatro Fernán Gómez. En 2012, se celebró la última edición en las Naves del Español en el Matadero. Este año 2013 se traslada al Centro Cultural Conde Duque para su XXII edición.

El Certamen se inició en 1992 con la intención de ofrecer incentivos a un emergente movimiento de nueva creación, en el género de la danza española. Su intención es promover la colaboración entre compositores y coreógrafos, e incentiva el alto nivel técnico y artístico de bailarines e intérpretes.


El Certamen ha contribuido a afianzar el movimiento del nuevo ballet flamenco, otorgando el reconocimiento y prestigio a jóvenes coreógrafos que han arriesgado en líneas de enriquecimiento y fusión de la danza española. También se fomentan iniciativas de recuperación e investigación de formas tradicionales, como la Escuela Bolera y el nuevo folklore.

27 de juny 2015

"Oleanna" tanca temporada de teatre a Mataró Radio


Avui dissabte 27 de juny a l'últim programa "Amunt el telo" de Mataró Ràdio.

Emissora Municipal a les 16:00 hores no us perdeu "Oleanna" de David Mamet, amb Genís Mayola com a John i Anna Capdaigua com a Carol dirigits per Josep Maria Rabassa.

L’actualitat de la peça rau en com Mamet ens submergeix al món de la docència per mostrar-nos el vincle afectiu que sorgeix entre un professor i una alumna i la relació de poder que es deriva. Però Oleanna tracta altres temes, com són, l’assetjament sexual o laboral, la hipocresia del llenguatge políticament correcte, i, sobretot, la gran dificultat de l’ésser humà per comunicar-se.

TALLERS DE LA SACA : SERENATA RENATUS AQUESTA TARDA - NIT A LA SALETA



Dissabte 27 a les 18:30h i 21:00h a l’Espai Saleta.

El Grup Jonàs (14-15-16 anys)
SONATA RENATUS Taller de creació 2015
Dirigit per Marc Molina

REPARTIMENT
Nite: Adriana Codina
Titus: Aleix Lladó
Tisbe: Teresa Guanyabens
Zoe: Alba Talaya
Cleo: Anna Fernàndez
Sirius: Set Simon
Caius: Sergio Campos
Shana: Clàudia Codony
Lico: Joan Busqué
Laie: Blanca Codina
Amb la col•laboració especial de Roser de Catro com a científica. 

SINOPSI Un grup d’adolescents està tancat en un búnker. Cap d’ells recorda res del seu passat. L’arribada de la Tisbe farà trontollar la vida rutinària que porten. Per quin motiu estan tancats?  

TALLERS DE LA SACA : ELS MÉS PETITS A ESCENA



Dissabte 27 a les 11:30h a l'escenari de Sala Cabanyes

El Grup Benjamí (6-7 anys)
I TU, QUÈ HI VEUS? inspirat en l'època grega i romana
Dirigit per Clàudia Senserrich
REPARTIMENT Júlia Batet, Sara Bellmunt, Adrià Calderón, Thomas G. Cambell, Clàudia Faurat, Hugo Gómez, Oscar Guardiola, Ariadna Maldonado, Blanca Martínez, Berta Palomo, Manel Rodríguez i Èlia Ruiz  SINOPSI El teatre romà? I què té d'especial? ...que difícil és plantejar una obra de teatre quan ets un infant i cap dels referents que tens serveix per a poder fer un espectacle inspirat en el tema que et proposen.


El Grup Nataniel (8-9 anys)
NIT DE REIS inspirat en el clàssic de William Shakespeare
Dirigit per Agnès Esquerra
REPARTIMENT
Marc Daniel, Judit Bellmunt, Paula Alós, Ainet Aragón, Laia Requena, Laia Guil, Júlia Martínez, Pol Lozano, Marta Vilella, Siro Mayo, Pablo Velarde, Martina Morgado, Marta Vilella i        Judit Bellmunt  SINOPSI A l’Iríl•lia arriba Viola, una noia que ha naufragat d’un vaixell on també hi anava el seu germa bessó, Sebastià, a qui creu mort. Ella es fa passar per Cesàrio.



El Grup Thasis (10-11 anys)
EL MALALT IMAGINARI de Molière
Dirigit per Marta Fíguls
REPARTIMENT
Júlia Guil, Berta Sans, Genet Montlleó, Joan Garcia, Núria Solé, Gemma Velarde,  Laura Corbalán, Cris de Felipe, Laura Bonany, Berta Ruíz, Arnau Aragón, Arnau Ramon, Jana Lara i Clàudia Sierra  SINOPSI L'Argant és un vell hipocondríac que està obsessionat amb la seva salut. El cuiden la seva dona i molts metges, que busquen només heretar la fortuna de l'ancià.



El grup Abdaró (12-13 anys):
L'ALEGRIA QUE PASSA de Santiago Russinyol
Dirigit per Paula Lacorte
Ajudant de direcció: Núria Guanyabens
REPARTIMENT

Mireia Calderón, Mireia Bosch, Lucía del Matto, Laura Gaixas, Marta Penya, Alba Jubany, Inés Rodiel i Martina de Cambra  SINOPSI L'alegria que passa és una obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol. La trama de l'obra tracta al voltant d'un poble desconegut, en temps contemporanis, que rep la visita d'un circ ambulant. L'obra mostra el conflicte entre prosa (poble) i poesia (circ).

"BAR", el musical fet a Vilassar de Mar!!!



La Tropa Teatre presenta "BAR", una comèdia musical ambientada a la terrassa d’un bar on es van succeïnt trobades diverses totes amb una història diferent però real que podríem escoltar a qualsevol bar: dos vells amics, un dels quals, i contra tot pronòstic, es va fer capellà…, tres amics de mitjana edat que parlen de les seves experiències amoroses, uns adolescents que presencien la discussió d’una parella, una parella que porten casats trenta anys i que estan farts l’un de l’altre, el capellà d’abans que es retroba amb la seva ex-nòvia, una dona en procés de separació amb la seva amiga separada de fa més temps, tres prostitutes que parlen de la seva feina, tres jubilats que anyoren els temps passats...

Històries plenes d'humor però també de molta veritat i realitat i que aniran succeïnt-se una darrera l'altra amb un repetori musical variat interpretat per un conjunt musical creat per a l'ocasió sota la mateixa direcció de l'autor i director vilassarenc Enric Neddermann!

REPRESENTACIONS A L'ATENEU VILASSANÈS:

DIMECRES 24/06 a les 19h
DISSABTE 27/06 a les 20:30h
DIUMENGE 28/06 a les 19h
PREU ENTRADES: 8€ no socis / 6€ socis de La Tropa
VENDA D'ENTRADES ANTICIPADA DIMECRES 17/06 DE 20h A 21h I 1h HORA ABANS DE CADA REPRESENTACIÓ. "BAR" és una comèdia no recomanada per a menors de 13 anys!
No us podeu perdre el musical més transgressor que mai s'hagi fet a Vilassar!!!
"BAR", el musical fet a Vilassar de Mar!!!

+INFO
Ateneu Vilassanès
Sant Josep, 35
Vilassar de Mar

Telèfon: 93 759 17 89

El Festus de Torelló arriba a la majoria d'edat amb més de 25 propostes



publicat per
26 de juny de 2015

La 18a edició del festival repassa aquest cap de setmana formats diversos, com la música, el teatre, la dansa, el circ, les arts visuals o les instal·lacions

Espectacle infatil als Jardins Vicenç Pujol, Festus 2015. Foto: Albert Alemany

El Festus-Festival d’Arts al Carrer de Torelló ja escalfa motors. El certamen va obrir aquest dijous a la nit amb el documental musical ”This is the unfinished story of The Missing Leech (A film about something called Antifolk)”, de Vicenç Ferreres, i a continuació el concert de The Missing Leech, àlter ego de Maurici Ribera, cantautor antifolk. L'acte es va portar a terme al pati de Can Parrella.

El Festus, com ja és habitual, aposta decididament per una oferta multidisciplinària, amb propostes singulars i noves òptiques sobre les diferents manifestacions artístiques. Els punts de màxima ebullició es viuran durant les tardes i les nits de divendres i dissabte, 26 i 27 de juny.

El Festus arriba a la majoria d’edat. Després de 18 edicions, el certamen manté la seva vocació per “propostes contemporànies, no convencionals i que potencien la multidisciplinarietat, prioritzant nous llenguatges, espectacles de nova creació i propostes que canvien la visió artística, tant des del punt de vista dels creadors com també des del públic”, apunta la regidora de Cultura, Núria Güell. Tot, amb la premissa essencial d’ocupar i transformar l’espai públic.

Per això, aquests dos dies, més de 25 propostes artístiques s’apropien dels jardins i les places del centre de Torelló, amb música, teatre, dansa, circ, performances, arts visuals, instal·lacions...  En aquest sentit, el tècnic de Cultura de l’Ajuntament, Pep Tines, explica que el Festus 2015 programa muntatges d’arts plàstiques i visuals perquè aquestes manifestacions artístiques “tenen pocs festivals”. Pel que fa als espais, es manté el pati de Can Parrella i creix el programa de la plaça Nova, alhora que es treu l’escenari dels jardins Vicenç Pujol perquè l’espai acull diferents instal·lacions.

De la programació, destaquen espectacles dels gèneres més diversos. Així, s’hi pot trobar Xavi Lozano, amb instruments musicals fets amb qualsevol cosa; el concert d’Astrio; la dansa-circ de Joan Català; el teatre de la Cia Co.labse; la dansa de Lali Ayguadé o Bandart; les instal·lacions de Playmid o Xevi Bayona; la música de The Seihos o The Saurs; o la projecció del taller de màpping amb scratch a la façana de la Casa de la Vila. I la presència torellonenca amb Pësh, proposta de Santi Carcasona; o el Col·lectiu The Hand, format per Gerard Llimona, Raül Serra, Edgar Rodríguez i Jordi Romero. Tot plegat, en espais tan diversos com el pati de Can Parrella, els jardins Vicenç Pujol, la plaça Vella, la plaça Nova, la plaça de la Vila, la plaça Jacint Verdaguer, o la plaça Mossèn Fortià Solà.


A banda de tallers i activitats complementàries, totes aquestes propostes es completen amb l’Off Festus, programació paral·lela a l’oficial a iniciativa d’entitats, comerços, bars o sales de Torelló; o el FesFira, en el marc del qual diversos creadors (pintura, disseny, joieria, fotografia, artesania...) s’instal·len a la plaça Nova.

Ya conocemos las piezas finalistas del II Certamen Coreográfico Mujer Contemporánea



publicat per
22 de juny de 2015

Esta segunda edición del Certamen ha despertado un gran interés entre grandes artistas nacionales como Anna Borràs y Sara Cano así como a nivel europeo.

El pasado 16 de junio la organización de Costa Contemporánea hizo pública la lista de las finalistas del II Certamen Coreográfico Mujer Contemporánea (por orden alfabético): Anna Borràs, ‘SIQ‘ (Reus, España), Sara Cano, ‘A palo seco redux‘ (Madrid, España) y Hung-Weng Chen, ‘Renew‘ (Rostock, Alemania).


Anna Borràs (Reus) estudió en la escuela Centre de Lectura y se graduó en danza contemporánea el Instituto del Teatro de Barcelona. Ha participado en varias competiciones de danza, entre las que ha ganado el primer premio Roseta Mauri y ha llegado a ser finalista de otros como el X Certamen de Danza Burgos-New York y el International Solo-Tanz Festial de Stuttgart. Actualmente es directora artística junto a Daniel Navarro en Indra Dance Company y anteriormente ha trabajado con diferentes coreógrafos y compañías – entre otros, Akram Khan, Catherine Allard, Sidi Larbi Cherkaoui, IT Dansa, Verve12 (UK), Retina Dance Company (UK), Jasmin Vardimon (UK), Nicolas Ricchini Company, Jorge Crecis, Companhia de Dança do Norte (Portugal).
Sara Cano, A palo seco redux

Sara Cano (Madrid), graduada en Coreografía e Interpretación de Danza Contemporánea por el Conservatorio Superior de Danza María de Ávila de Madrid, posee una formación como bailarina que abarca un amplio espectro: desde la danza española, el flamenco y el contemporáneo. Como bailarina profesional, su trayectoria se ha desarrollado en varios estilos, bajo las órdenes de coreógrafos como Teresa Nieto (compañía a la que pertenece actualmente) y otras compañías como: Shlomi Bitton, Malucos Danza, Enamorados Anónimos, con Blanca Li, Fundación Antonio Gades, Ibérica Danza, Compañía de Gemma Morado, Cruceta Ballet Flamenco, también junto a Carlos Vilán, Joaquín Cortés, el Ballet Nacional de Cuba, etc. En 2010 funda, junto a Daniel Hernández y Ángel Bleda, La Nuestra danza. Finalista en el XIX Certamen de Danza Española y Flamenco,  galardonada con el Primer Premio de Coreografía de Solo, Premio a la Mejor Composición Musical , Premio Suma 2015 Flamenca y Premio Compañía Invitada en Certámenes Internacionales en el XXIII Certamen de Danza Española y Flamenco.
Hung-Weng Chen, Renew

Hung-Weng Chen (Rostock, Alemania) estudió en la Folkwang Universität der Künste y en la Universidad Nacional de Artes de Taiwán, Taipei. Es miembro permanente de la compañía de danza Volkstheater Rostock. Galardonada con el tercer premio en el concurso de coreografía ilDance 2013 y seleccionada en el 17 festival de solo-danza-teatro internacional en Stuttgart. Obtuvo un premio de reconocimiento en el “no Ballet” 8ª competición internacional de coreografía de Ludwigshafen, fue invitada a la 5ª gala internacional de danza en Graz y en el Ballettgala de Kiel. Participó también en festivales en Köln y Erfurt.
El jurado a distancia de este año ha estado compuesto por María González (directora del Mes de Danza), Michelle Man (coreógrafa y bailarina), Sabela Mendoza (gestora cultural), Chevi Muraday (bailarín y coreógrafo) y Nerea Aguilar (directora de Costa Contemporánea).

Las tres coreógrafas que han escogido actuarán en la final el 2 de septiembre, en el Centro de Artes Escénicas de Níjar, como Gala de Inauguración de la VI Edición del Festival Costa Contemporánea. A esta gala asistirá el Jurado Presencial compuesto por Guillermo Weickert (bailarín y coreógrafo), Mercedes L. Caballero (redactora jefe de SusyQ y crítica de danza) y Ascensión Rodríguez (dramaturga y gestora cultural).

El primer premio consistirá en 500 euros en metálico, más el compromiso de que la pieza será programada en la siguiente edición de Costa Contemporánea, en la que se disfrutará de un paquete formativo completo valorado en 385 euros. El segundo premio está formado por un paquete formativo, también para 2016, y el tercer premio consistirá en asesoramiento y tutoría a lo largo del año 2016.  Los asistentes a la gala, a su vez, concederán el Premio del Público.

Tras la entrega de los premios, las finalistas tendrán la palabra en una puesta en común con el público, en la que se podrá preguntar a las participantes y estas tendrán la oportunidad de compartir sus inquietudes y acercar el proceso de creación de sus obras a los asistentes.

Esta segunda edición del Certamen, abierta a la participación de coreógrafas residentes en la Unión Europea,  ha despertado un gran interés entre grandes artistas nacionales como Anna Borràs y Sara Cano. Además el certamen ha conseguido llamar la atención también a nivel europeo, ya que más de la mitad de las propuestas que se han recibido provienen de coreógrafas residentes en otros países de Europa, como es el caso de Hung-Weng Chen.


Este certamen refuerza el compromiso del festival no solo con las mujeres creadoras, en apoyo a su desarrollo profesional, sino también con los nuevos talentos. La programación, por tanto, equilibra la presencia de grandes referentes de la danza con jóvenes promesas. Asimismo, con la confirmación de las finalistas, Costa Contemporánea da por concluida la programación de espectáculos, más internacionales que nunca, que tendrán lugar del 2 al 6 de septiembre.

26 de juny 2015

Tallers de la SaCa : El Principi d'Arquimedes



Divendres 26 a les 20:15 a l'Espai Saleta

Taller del grup Mataties (+ 16 anys)
EL PRINCIPI D'ARQUIMEDES de Josep M. Miró
Dirigit per Roser de Castro
Ajudant de direcció: Clara Castellà

REPARTIMENT
Joana: Carla Alegre
Anna: Neus Calafell
Mare: Clara Castellà
Èlia: Alba Sans

SINOPSI

Ha arribat el dia que els "Cavallets de mar", el grup infantil de natació, comencin a nedar sense bombolla. L’Anna, la directora del club de natació, demana explicacions a la Joana, l’entrenadora dels Cavallets, després que alguns pares s’hagin queixat de com la noia ha gestionat la negativa a llançar-se a l’aigua d’una de les nenes, que no vol fer-ho perquè està espantada. La Joana ha assegurat que ha actuat amb tacte i que no l’ha renyada ni espantada. El problema, però, és un altre: els pares veuen amb inquietud i preocupació que, per tranquil•litzar-la, li hagi fet un petó.

TALLERS DE LA SACA : ESTRIPTIS AVUI A LA SALA GRAN



Divendres 26 a les 21:30h
A l'escenari de Sala Cabanyes.

Taller del grup Naïm (+ 30 anys)
ESTRIPTIS de Manuel Dueso
Dirigit per Marc Molina

REPARTIMENT
Ester: Montserrat Granollers
Glòria: M. Amparo Leyva
Robert: Albert Cocera
Sílvia: Rut Martínez
Júlia: Isabel Anglada
Patrícia: Cristina Podadera

SINOPSI Cinc amigues, les ‘Five Girls’, es retroben després de molts anys per celebrar el comiat de soltera d’una d’elles, la Patrícia. L’estriptis del Robert, boy llogat per a l’ocasió, capgirarà el que hauria d’haver estat una nit de festa i diversió.

Convocatòria "La Cuina"



Cia. Sargantana obre procés de selecció per a nous membres de “La Cuina”, grup d’investigació sobre la interpretació a Barcelona
Per participar envia'ns el teu CV i una carta de motivació a produccio@ciasargantana.cat

Fins el 30 de juny

FiraTàrrega 2015: de l’assemblea a l’escenari



publicat per
23 de juny de 2015
Antoni Ribas Tur

L’espai públic i la hibridació de llenguatges centraran els 56 muntatges que s’hi veuran al setembre
foto : Vero Cendoya ha reunit a l’espectacle La partida cinc ballarines, cinc futbolistes, un àrbitre, una banda de música i un grup de figurants que fa de claca. / CIA. VERO CENDOYA

El director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran, ha teixit aliances internacionals amb altres països europeus, Llatinoamèrica i els Estats Units, però no perd de vista la ciutat on es desenvolupa la fira i les persones, entitats i col·lectius que hi estan involucrats. Per això, alguns dels 56 espectacles inclosos dins la pròxima edició de la fira, que es desenvoluparà del 10 al 13 de setembre, proposen una mirada molt centrada en l’entorn -a vegades amb un punt de crítica- i també aborden temàtiques de caràcter social i polític. “Les arts de carrer són híbrides per definició -va dir Duran- i també toquen temes que tenen a veure amb el que som i el que vivim cada dia”. De fet, el director va afirmar que vol fer “política” quan va parlar de Fresh Street #1, el seminari europeu sobre les arts de carrer que se celebrarà del 9 a l’11 de setembre a Barcelona i Tàrrega i que reunirà 200 professionals europeus per debatre sobre la realitat del sector.

L’espectacle inaugural serà Compra’m, de la companyia Insectotròpics, que ha comptat amb la col·laboració del dramaturg Esteve Soler i el grup Za!. El mateix dia també es representaran dos espectacles més: Sifonòfor, una nova versió de l’espectacle que els Animal Religion van presentar a L’Auditori, i Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido, sorgit de la unió de la companyia mexicana Vaca 35 i Teatro de Cerca. Aquest últim espectacle de la jornada inaugural representarà la línia de proximitat i compromís de FiraTàrrega: el menjar serà un catalitzador per parlar “de l’exili i la mort i la cultura mexicana de la mort”, segons va subratllar Duran.

El debat col·lectiu també farà el salt a l’escenari. Tàrrega acollirà dos muntatges que converteixen una assemblea en material artístic: Pérez & Disla + Cía qüestionaran com funciona habitualment la societat amb l’obra La gent,i The Cross Border Project abordarà com l’Alzheimer afecta una família corrent amb un teatre-fòrum amb la participació del públic a ¿Qué hacemos con la abuela?.A més, la companyia francesa de teatre en espais urbans 1Watt presentarà En potencia, una mirada a la ciutat “amb molta mala llet”, va dir Duran. Els mexicans Teatro Línea de Sombra presentaran la instal·lació Durango 66, sobre la lluita de més de 60 dies en què es va involucrar la població d’aquesta ciutat mexicana per defensar els seus recursos naturals.

A Qatar no existe l’artista basca Leire Mesa fusiona art i circ per parlar del poder de resistència i com es construeix la identitat en la societat globalitzada. I la companyia Deriva Mussol, que entén el fet de caminar com una pràctica artística, proposarà amb #Relleus descobrir la cara més quotidiana de Tàrrega. Avís: calceu-vos les vambes.

Càsting de Els Pastorets Infantils de Calaf



publicat per
http://oci.regio7.cat

Casal de Calaf
Carretera Llarga, 11 08280 - Barcelona
www.casaldecalaf.cat
27 de Juny de 2015
Horari: A partir de les 10:00h
Enviat per: Casal de Calaf Fundació Privada

A partir de les 10:00 h. A la Sala Gran del Casal de Calaf, es celebrarà un càsting per trobar nous actors per l'edició d'enguany de Els Pastorets Infantils. Recordeu: S'admetran només nois i noies nascuts entre els anys 2000 i 2008, ambdós inclosos.

'Para que no te me olvides' de la compañía Lupa Teatre, en la Sala Ultramar



publicat per
22 de juny de 2015

El montaje le ha valido dos premios y tres nominaciones en la XIX Mostra de Teatre de Barcelona - Se podrá ver del 25-28 de junio

Para que no te me olvides regresa a Valencia del 25 al 28 de junio en la Sala Ultramar. Cuatro únicas funciones, donde, de nuevo, resonarán los ecos del flamenco, la muerte y la memoria. Drama, con momentos cómicos potentes, la pieza presenta momentos verdaderamente hilarantes y sorprendentes como la lectura de la necrológica del protagonista ausente, una escena en la que se unen las dos vertientes -escénica y periodística- de la autora Guadalupe Sáez.

"Hay piezas que desde Ultramar queremos rescatar porque creemos que se merecen ser repuestas. Para que no te me olvides es un ejemplo y así lo demostraron en la Mostra de Teatre de Barcelona donde se llevaron dos premios y tres nominaciones, ahora podemos verlo de nuevo en nuestra sala", indican desde la sala. Para que no te me olvides ha participado, desde su estreno en 2012, en diferentes muestras y festivales. Desde el festival Escènia de Foios, pasando por el festival Internacional de danza, teatro y circo de investigación de Ciudad Real o el festival Must Have de Santander hasta el efímero ciclo de Emergentes en el Rialto, la pieza ha ido cosechando en los últimos años éxito de crítica y público.

En este sentido, en 2014, dentro de la XIX edición de la Mostra de teatre de Barcelona, la compañía LUPA TEATRE se alza con dos de los cuatro premios que reparte el certamen. Mejor actor para Pau Gregori (quien ya estuvo nominado por ese mismo trabajo a los premios de la asociación de actores AAPV) y premio a Mejor Espectáculo por votación del público. Además, "Para que no te me olvides" fue nominada a Mejor espectáculo por votación del jurado.


"Para que no te me olvides", escrita por Guadalupe Sáez y con Pau Gregori, Raquel Sanz y Sandra Sasera, en el reparto, fue estrenada en noviembre de 2012, y tanto crítica como público ha aplaudido su puesta en escena y sentimiento, colgando en varias ocasiones el cartel de "Entradas agotadas".

Lepage, un Hamlet con Pol López y el regreso de Flotats, en el Lliure



publicat per
19 de juny de 2015
Jacinto Antón
foto : Felipe Mena

El teatro repondrá la próxima temporada los grandes éxitos de la que acaba

Felicidad en el Lliure por el éxito de la temporada que acaba pero inquietud ante el reto que significa mantener ese gran nivel en la próxima y la confianza del público. Lo resumió así ayer el director Lluís Pasqual —”datos muy buenos pero muy peligrosos”— en la presentación de la nueva programación, aunque vista esta no parece que haya que preocuparse mucho: la propuesta sobre el papel es magnífica.

Entre lo más destacable, Robert Lepage con 887, un viaje por sus propios recuerdos; un Hamlet que dirigirá Pau Carrió y protagonizará Pol López (que aunque fuera el adolescente Christopher de El curiós incident del gos a mitjanit tiene 32 tacos, buena edad para el príncipe), y el regreso —cargado de morbo— de Flotats al Lliure de Gràcia (en octubre) con Ser-ho o no, per acabar amb la qüestió jueva, de Jean Claude Grumberg, “Vuelve Flotats al Lliure de Gràcia", indicó Pasqual, "después de su Eduard II de hace, como le gusta decir a él, 'uhmmnentos años'” (1978).

Muchas más cosas interesantes en la temporada, La parola canta, con Peppe y Toni Servilio: la adaptación escénica del Relato de un náufrago de Gabriel García Márquez, la Medea de Aitana Sánchez-Gijón (y el Edipo Rey y la Antígona del proyecto Teatrode la Ciudad/ Teatro de la Abadía), una Maria Estuard dirigida por Sergi Belbel, un Pinter (Invernadero) de Mario Gas con traducción de Eduardo Mendoza; El Rey, sobre Juan Carlos I, de Alberto San Juan; El alcalde de Zalamea de Helena Pimienta; un thriller sobre la realidad virtual con Andreu Benito, un monólogo de Laia Marull, otro de de Rosa Maria Sardà, sobre el terrorismo y la vida cotidiana en Gaza, dirigido por Lluís Pasqual, que pondrá en escena también dos textos de De Filippo...

A subrayar asimismo la reposición de los tres grandes éxitos de la temporada que acaba: El rei Lear de Pasqual con Núria Espert (22.166 espectadores), El curiós incident del gos a mitjanit y Rhum.

El foyer del Lliure de Montjuïc acogerá desde el 30 de septiembre la exposición Amat/Lliure, que mostrará la relación entre Frederic Amat y el teatro, que viene desde Mahagonny .

 De la notable presencia de teatro internacional, que contrasta con su ausencia en la programación de Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Pasqual señaló que considera imprescindible el diálogo con esos artistas foráneos, y más visto que Barcelona carece de un festival internacional de otoño o invierno.

En cuanto a que se presenten en el Lliure numerosos espectáculos madrileños, el director subrayó que “los obstáculos políticos que se dan entre Madrid y Barcelona no han existido nunca a nivel teatral”

El Lliure cumple el año que viene 40 años —“cifra importante, los años del pueblo judío en el desierto, los 40 días de la cuarentena y la edad del guerriero como dicen en Italia”—, y quiere aprovechar para proponer una reflexión, con el público, sobre el teatro y el oficio, “para hacer dissabte, sacar el polvo, hacer autocrítica”. Y también sobre la identidad, las distintas identidades del ser humano, y sobre lo que pasa en la calle. Lluís Pasqual mezcla todo eso con lo político, protagonista en un año de trascendentes citas electorales, alguna de las cuales ya se ha producido dejando, dice, la “buena noticia para la cultura” de que el poder ha vuelto a manos de la izquierda.

Pasqual explicó que se abrirá un nuevo espacio en el edificio de Montjuïc, en el torreón del Palacio de la Agricultura. Se llamará el Mirador del Lliure y servirá como lugar de debate y también como residencia de la Kompanyia Lliure, para la que se van a realizar audiciones.

De la política de precios, y tras la iniciativa reciente del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) de crear una tarifa plana,  Pasqual dijo que ellos no pueden ofrecer la misma tarifa para todos -"no nos lo podemos permitir"- pero que aplican distintos tipos de descuentos "para que nadie se quede sin ir al Lliure". Recordó asimismo que no han subido precios desde hace cuatro años. El Lliure cuenta con un presupuesto, cuantificó, de 1.800.000 euros, que incluye estructura y producción.

25 de juny 2015

Cabaret al Ateneu Arenyenc


Es pot fer teatre dins d'un cotxe?



publicat per
23 de juny de 2015
Jordi Bordes

L'Antic Teatre acull fins diumenge l'Experimental Room Festival, amb espectacles en espais inusuals
foto :  Maria Stoyanova, en la seva versió de gall de lluita, dins d'una limusina, ahir a les torres venecianes. ALBERT SALAMÉ

Maria Stoyanova destaca pels seus projectes de llarg recorregut, maratonians
Els espectacles en espais no convencionals busquen l'espectador vulnerable. De fet, també l'actor mateix es troba indefens, sense la distància que el permeti accedir a una zona d'un cert confort. En la inseguretat dels dos element imprescindibles pel fet escènic es construeix una dramatúrgia de complicitat que és fèrtil. Sobretot els últims anys. Ahir va arrencar la tercera edició de l'Experimental Room Festival a Barcelona, ara també amb la implicació de l'Antic Teatre. L'artista (i directora artística del cartell), Maria Stoyanova, va presentar una performance dins d'una limusina. Un privilegi molt car per a un sector que malviu per ser honest amb el seu univers creatiu. Maria Stoyanova, guarnida amb una màscara de gall, rebia els cinc espectadors que, després de posar-se el cinturó i de servir-se una Fanta de taronja amb got de plàstic (en un vehicle que havia ocupat Lady Gaga quan va actuar a Barcelona) havien d'ajudar l'artista perquè no tirés la tovallola, després de 22 anys de carrera professional amb una vocació a prova de bomba.
Quin teatre es pot fer dins d'un cotxe? A l'Experimental Room Festival, també es prepara un trajecte dins d'un camió: hi caben fins a 15 espectadors. Però no són els espectacles més selectius del festival. Des de demà i fins diumenge, es preveu un muntatge per a un espectador únic. Es tracta d'una proposta de Teater Baest (Dinamarca): Lyst 4; l'acció transcorre en una cambra de l'Arthostal, que col·labora amb el festival. No consta la seva durada.
Molt més lúdic, aparentment, és l'espectacle de carrer (de fet recorda les barraques dels impossibles de principis del segle XX) de Tombs creatius (El viatge) de només tres minuts de durada, que es va estrenar a la Fira de Titelles de Lleida, el maig passat. La peça està pensada només per a un espectador. El seu to lúdic (tot i que el fons sí que podria coincidir amb aquesta dramatúrgia del vulnerable) l'allunya com a proposta radical, que genera una expectativa vital.
En l'època dels Radicals Lliure d'Àlex Rigola, es va convidar la companyia Rimini Protokoll per pujar dalt d'un camió, amb places per prop de 40 persones. El camioner, vingut de Romania amb aquell vehicle, explicava quines eren les seves pors i els seus desitjos entre tants quilòmetres de carretera i soledat. Cargo (2008) va entrar al Mercabarna i la càrrega de la caixa va poder veure, com espectadors d'un documental impossible, com responsables del mercat de majoristes narraven el procés de treball. Però és que també va poder sorprendre algun ballarí actuant en una rotonda (inexplicablement, poèticament) o la sorpresa dels conductors veïns quan s'encenien els llums interiors de la caixa i descobrien que al cotxe del costat del semàfor hi viatjaven una 40 de persones assegues en cadires en forma de grada. Com uns il·legals intel·lectuals, vaja.
Aquest Festival Grec la companyia La Reial (una habitual de Fira Tàrrega amb peces com Kurva, el 2008, en què convidaven els espectadors a comprovar la solitud d'una prostituta de carretera secundària) proposa un espectacle en cotxe. Són cinc trajectes de 10 minuts de durada en què, dins del vehicle (i se suposa que en trajecte) es desgranen textos de Josep Maria Fonalleras, Imma monsó, Marta Rojals, Francesc Serés i Màrius Torres. No pot ser gaire diferent del muntatge, per a tres espectadors màxim, de la darrera edició del Festival Internacional de Titelles de Barcelona, ara fa una dècada. En aquella ocasió, els espectadors eren convidats de pedra d'una parella que es cridaven (de manera similar a l'anunci d'Smart 4 portes de la tele) mentre el cotxe amb un GPS amb veu monòtona, indicava els girs pels carrerons de Montjuïc. La velocitat i l'estretor generava una vulnerabilitat ben evident.
Dins de la limusina
Limousine#1 permetia, ahir, els espectadors viatjar dins de la limusina (amb passeig inclòs per plaça Espanya, Gran Via, Via Laietana i Paral·lel) darrere d'uns vidres tintats per comprovar que aquest cotxe genera més expectació que les torres venecianes. Sovint, el
públic valora més l'embolcall dels espectacles que la mateixa creació escènica. En aquest sentit, Stoyanova es va deixar emborratxar per la joguina i va plantejar una dramatúrgia senzilla, escrita la matinada anterior.
L'artista planteja treballs maratonians, ben diferents del d'ahir. Com la de l'any passat amb Paisajes de Chéjov, en què plantejava diferents accions durant llargues hores, com si fos una mena d'instal·lació escènica. O com va ser el taller en què revisava el seu Madama Butterfly, durant 40 dies tancada a l'AdriÀntic, el 2008. No podia sortir en cap moment i rebia visites de directors per aprofundir en algun dels cinc passatges del seu muntatge. I també de la seva mare, amb qui feia anys que no es parlaven. Ahir, dins de Limousine#1 tornava la referència a la mare: ella estava preocupada que la filla sucumbís en la misèria per culpa de la seva dèria artista. Certament, avui Stoyanova revisa el seu amor al teatre des que és mare d'una nena de tres anys que li demana atenció. Stoyanova va sorprendre amb La gitana, que li va permetre un cert reconeixement en l'estret sector de les noves escenes.
L'Experimental Room Festival inclou, a més d'una variada mostra d'espectacles, un grapat de workshops. Perquè els creadors de la nova escena no poden concebre la representació sense la recerca, l'aprenentatge. Un fet insòlit per als que es creuen que el talent creatiu brota i creix sol.

Imprescindible el pla estratègic de la nova escena


Va ser en el primer tripartit que es va fer el primer intent seriós de vincular tots els artistes híbrids de la cartellera del moment: una de les primeres dificultats va ser trobar-hi un nom que els definís a tots. Ara en fa una dècada, i tot i que es va arribar a formular una associació que els ajudés a organitzar-se, es va desfer massa aviat. Avui, el sector més desemparat (i que paradoxalment actua més a l'estranger) és el de la Nova Escena. Noms com ara Roger Bernat o Ernesto Collado, fan més vida artística fora de Catalunya. Molt en part per la dificultat de generar un circuit estable a Catalunya. L'embrió d'aquest projecte és generar un pla integral específic (com fa uns anys sí que es van signar els de teatre familiar, del circ i de la dansa) i que han desembocat en festivals estratègics, i de sector amb mercat atractiu com són la Mostra Igualada, el reforç de la fira Trapezi i la incorporació del Sismògraf, respectivament en aquesta categoria. El festival Terrassa Noves Tendències (TNT) aspira a ser el festival d'aquest sector. Per a això, cal que el sector s'organitzi i el legitimi i, sí, que es mantingui potent la implicació de la ciutat de Terrassa.

Un Taller de Teatro de niños con discapacidad intelectual de Murcia gana un Premio Nacional de Teatro Amateur



publicat per
19 de juny de 2014

Se celebrará la entrega de los galardones en Murcia para facilitar la asistencia de los participantes y sus familias. La entrega será el domingo 21 a las 12:00 horas en el Hemiciclo de la Universidad de Murcia.

Dos momentos del taller premiado que preparó una adaptación de "Alicia en el país de las maravillas"FEAPS Región de Murcia, la Federación de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad Intelectual y Parálisis Cerebral, recibirá el domingo uno de los premios nacionales de la Confederación Española de Teatro Amateur por un taller que acercó esta actividad a niños y niñas con discapacidad intelectual de Murcia. La entidad organizadora ha elegido la ciudad para realizar la entrega de sus galardones anuales ya que, además de FEAPS RM, recibe un premio la Universidad de Murcia por su Aula de Teatro. El acto será el domingo 21 a las 12:00 horas en el Hemiciclo dela UMU, situado en el Campus de la Merced.

El Gran Premio Nacional de Teatro Amateur para FEAPS Región de Murcia se inscribe en la categoría de Teatro Infantil. La actividad que se reconoce es un taller que se desarrolló entre los años 2010 y 2013 en el que participaron una decena de alumnos con discapacidad intelectual de colegios públicos de educación especial del municipio con edades comprendidas entre los 6 y los 15 años. El taller lo acogió el CPEE Santísimo Cristo de la Misericordia y participaron niños del propio centro y de Las Boqueras y el Eusebio Martínez. En los tres casos, las ampas están integradas en FEAPS Región de Murcia.

La actividad premiada se desarrolló durante tres cursos en forma de ‘aula abierta’: organizada durante el tiempo libre de los alumnos aprovechando las instalaciones de los centros escolares. Allí prepararon el montaje de la obra ‘Alicia en el país de las maravillas’ adaptada a sus distintas capacidades por el responsable del taller, José Ramón Moya, que contó con el apoyo de los voluntarios e implicó a las familias de los actores. Esta iniciativa contó con la colaboración de Caixa Proinfancia y del Ayuntamiento de Murcia, que cedió las instalaciones del centro.


FEAPS Región de Murcia es el resultado de la unión de 3.000 familias que trabajan en común por el bienestar de las personas con discapacidad intelectual en 26 asociaciones. Éstas, a su vez, integran la Federación de Personas con Discapacidad Intelectual y Parálisis Cerebral de la Región de Murcia que impulsa su trabajo en la mejora de la calidad de vida de estas personas y quienes les rodean. FEAPS ofrece una voz unitaria y más fuerte para el colectivo que lo compone representándolo en foros regionales y nacionales por medio de la Confederación estatal.

Lupa Teatre regresa a al Sala Ultramar de Valencia con el montaje 'Para que no te me olvides'



publicat per
22 de juny de 2015

La compañía Lupa Teatre regresa, del 25 al 28 de junio a la Sala Ultramar de Valencia, con el montaje 'Para que no te me olvides', que le ha valido dos premios y tres nominaciones en la XIX Mostra de Teatre de Barcelona.

La agrupación ofrecerá cuatro únicas funciones, donde, de nuevo, resonarán los ecos del flamenco, la muerte y la memoria. Drama, con momentos cómicos potentes, la pieza presenta momentos verdaderamente hilarantes y sorprendentes como la lectura de la necrológica del protagonista ausente, una escena en la que se unen las dos vertientes --escénica y periodística-- de la autora Guadalupe Sáez, explican los responsables del teatro en un comunicado.

"Hay piezas que desde Ultramar queremos rescatar porque creemos que se merecen ser repuestas. 'Para que no te me olvides' es un ejemplo y así lo demostraron en la Mostra de Teatre de Barcelona donde se llevaron dos premios y tres nominaciones, ahora podemos verlo de nuevo en nuestra sala", indican desde la sala.

La función ha participado, desde su estreno en 2012, en diferentes muestras y festivales. Desde el festival Escènia de Foios, pasando por el festival Internacional de danza, teatro y circo de investigación de Ciudad Real o el festival Must Have de Santander hasta el efímero ciclo de Emergentes en el Rialto, la pieza ha ido cosechando en los últimos años éxito de crítica y público.

En este sentido, en 2014, dentro de la XIX edición de la Mostra de teatre de Barcelona, la compañía Lupa Teatre se alzó con dos de los cuatro premios que reparte el certamen. Mejor actor para Pau Gregori (quien ya estuvo nominado por ese mismo trabajo a los premios de la asociación de actores AAPV) y premio a Mejor Espectáculo por votación del público. Además, 'Para que no te me olvides' fue nominada a Mejor espectáculo por votación del jurado.


La obra , escrita por Guadalupe Sáez y con Pau Gregori, Raquel Sanz y Sandra Sasera, en el reparto, fue estrenada en noviembre de 2012, y tanto crítica como público ha aplaudido su puesta en escena y sentimiento, colgando en varias ocasiones el cartel de entradas agotadas.

Concha Lavella y el Aula de Teatro de la UMU, premiados por su labor en las artes escénicas



publicat per
21 de juny de 2015

La actriz ha obtenido, a título póstumo, el Gran premio de España al mejor Trabajo de Investigación Teatral por su trabajo como representante en la universidad

El Aula de Teatro de la Universidad de Murcia ha sido distinguida con el Gran Premio de España de Enseñanzas Teatrales 2014, mientras que la profesora y actriz Concha Lavella Sánchez ha obtenido (a título póstumo), el Gran premio de España al mejor Trabajo de Investigación Teatral. En 1994, Lavella fue nombrada directora del Aula de Teatro, encargándose durante los siguientes años de la política cultural de la UMU en esta materia. Estuvo implicada en todos los montajes realizados desde entonces por el Aula de Teatro, que incluyeron obras de autores clásicos y modernos.


Lavella organizó o auspició igualmente numerosos cursos, talleres y seminarios relacionados con el teatro, así como numerosos encuentros y festivales. Las distinciones serán entregadas en la gala de entrega de trofeos del Gran premio de España de Teatro Amateur a los mejores trabajos de 2014, que se celebrará hoy, a las doce del mediodía, en el Hemiciclo de la Facultad de Letras de la UMU.

24 de juny 2015

Galop a Mataró. In memoriam Pere Busquets i Comas



publicat per
24 de juny de 2015

El duet artístic d’Aniol Busquets i Stéfane Despax ha iniciat el projecte Galop, en la seva residència a Can Gassol. Centre de Creació d’Arts Escèniques, dins del cicle Fet a Mataró del programa d’Arts Esceniques de la Direcció de Cultura.
El projecte esdevé una confrontació entre les arts escèniques i les arts plàstiques que donen lloc a un espectacle in situ, fet i creat especialment per a un espai concret, un poble, una ciutat o un territori. És un thriller d’horror en què la tensió i la sensació d'ansietat posseeixen l'espectador. Una situació inicial: un home sobre l’escenari que fuig corrents. Travessa i viu històries del passat i del present.

Mentrestant, la caravana situada al pati de l’edifici de la Direcció de Cultura esdevé l’espai expositiu testimoni del procés de creació artística. És el lloc on s’aniran acumulant i sedimentant les diverses etapes del procés de creació.

L’obra s’inspira en el cinema i la literatura fantàstica. Pot ser un subgènere del cinema de terror, en què la tensió i l’ansietat s’apoderen de l’espectador. Es re inventa un nou mapa de Mataró fruit de l’observació de la ciutat, la seva història, la seva gent, les seves llegendes, l’arquitectura, la geografia, els murmuris i rumors del passat i del present. Diversos personatges i criatures comencen a aparèixer, a moure’s i a evolucionar. La memòria col·lectiva del públic es veu sacsejada per un nou imaginari, per una visió estranya i diferent. També qüestiona el públic que està assegut davant de l’escenari. L’invisible es torna visible. Un malson és un somni intranquil, angoixant i tenaç.

Un projecte en col·laboració amb el M|A|C

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Can Gassol. Centre de Creació d’Arts Escèniques
24 de juny, 19 h, 26 i 27 de juny, 21 h

Gratuït amb invitació

L'art visual, a l'assalt de FiraTàrrega



publicat per
L'art visual, a l'assalt de FiraTàrrega23 de juny de 2015
Marta Cervera


'Compra'm', d'Insectotròpics, obrirà el certamen el 10 de setembre

Encara que no és Arco ni ho pretén ser, l'art visual serà uns dels grans protagonistes de la 35a edició de FiraTàrrega, que tindrà lloc del 10 al 13 de setembre. I ho serà des del minut u, ja que el muntatge inaugural, Compra'm, una reflexió sobre la felicitat i els seus límits a càrrec d'Insectotròpics, és un mix de pintura, música, teatre i vídeo. Es tracta d'una curiosa experiència de cine en viu en gran format, amb música electrònica de ZA!, creada a partir d'un intens treball d'equip en què han participat el dramaturg Esteve Soler i l'arquitecte i escenògraf Jordi Queralt. La instal·lació de Xevi Bayona El bosc de Van der Graff i la performance de Quim Moya amb creació pictòrica en directe reforcen la integració de l'art visual en aquesta edició.

Com a novetat, el primer dia comptarà amb dues propostes més: Sifonòfor, d'Animal Religion, i Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido, dels mexicans Vaca 35, en què es barregen gastronomia i teatre. «La programació és com una muntanya russa. Volem sacsejar la gent, que passin moltes coses al carrer i en diferents espais, que hi hagi entreteniment i risc», va assenyalar Jordi Duran, director artístic. Aquest any FiraTàrrega reunirà 800 professionals i comptarà amb 56 propostes: multidisciplinàries, de circ, de dansa, de teatre de text o de creació. De les 31 estrenes previstes 14 són coproduccions. El 53% dels muntatges són catalans, un 28% són internacionals i el 19% restant procedeix de la resta d'Espanya.

CARES NOVES
Tàrrega conserva la seva essència: el teatre de carrer suposa el 82% de la programació i el 78% de les obres són per a tots els públics. Entre les cares noves, convé no perdre's Carla Rovira amb una performance inspirada en la senyora Robinson del film El graduat, o l'espectacular proposta de la Companyia Ignífuga A house is not a home.

A Tàrrega hi cap de tot: des d'un acte sacramental com La cena del rey Baltasar, on 12 espectadors compartiran taula amb els actors, fins a una història de terror amb Crudo Ingente, de Nacho Vidal Producciones. Per riure hi ha A.U.R.A, sessió pseudoterapèutica carregada de cinisme d'Abast Elàstic, companyia emergent; el clown acrobàtic de Piano Suite, o els pallassos soldat d'Operativi.

La dansa adquireix protagonisme en aquesta edició. «Pel que fa a creativitat és on hi ha més moviment», va ressaltar Duran. Vero Cendoya, estrenarà La partida, on cinc futbolistes s'enfronten amb cinc ballarines. Per part internacional destaca el retorn dels Chamaleon, amb Hands down, i la presentació de Michelle Dorrance, artista nord-americana que porta el claqué a una nova dimensió a ETM:The initial approach, amb sorprenents efectes visuals.

En el capítol de circ brillen l'estrena d'Iceberg, una oda a la felicitat a càrrec de Leandre, i Room Josef K, d'Auments, companyia balear i Miss Dolly, espectacle d'humor i acrobàcies del quartet francocatalà Marcel et ses Dôles de Femmes.


El festival compta amb un pressupost d'1.123.000 euros, dels quals 833.800 provenen de subvencions (408.000 Generalitat, 196.000 Ajuntament de Tàrrega, 154.000 Diputació de Lleida i 75.000 INAEM).

Ensayando frente al público “Promesas” | Estudio Corazza



publicat per

Espectadores, directores y jóvenes actores comparten ensayo abierto
Improvisaciones inspiradas en "Picnic", de W. Inge; "La habitación azul", de D. Hare; "Las bicicletas son para el verano", de F. Fernán Gómez y "Escenas de la calle", de E. Rice.

El público se asoma a la preparación de jóvenes actores, mientras crean y ensayan sus personajes con la orientación de los profesores. Se trabajarán improvisaciones y escenas de obras de teatro.

Teatro de la Reunión en Conde Duque es una propuesta inusual en la que el público se asoma a la “cocina” del teatro, para ver la evolución de los actores creando sus personajes y conocer los procedimientos o ensayos para crear un espectáculo. Este proyecto de colaboración entre Conde Duque y Teatro de la Reunión integra lo pedagógico y lo artístico, entendiendo el teatro como una vía de conocimiento, un compromiso con el ser humano y la sociedad.

Ficha técnica y artística
Dirección
Ana Gracia, Paula Soldevila, Manuel Morón y Oscar Velado con la colaboración de Juan Carlos Corazza
Colaboradores del grupo
Pedro González, Andrea Mizes, Nuria Castaño y Virginia de la Cruz
Escenografía, vestuario y música
Alumnos del primer nivel
Iluminación
The blue stage family
Producción
Raúl de la Torre, Fernando Mellado, Estudio Corazza y alumnos del tercer nivel 2014/2015

Agradecimientos:
Al equipo pedagógico y administrativo del estudio, alumnos y amigos del Estudio, Familiares y amigos del grupo

+ INFO
Del 23 al 24 de junio de 2015
Sala de ensayo de teatro
Teatro
12h
18h


Circada cierra su edición 2015 con más de 20.000 espectadores



pblicat per
Foto: Luis Montero

Circada, el festival de Circo de Sevilla, ha cerrado una brillante edición en la que se han alcanzado los 20.000 espectadores, una cifra que incrementa notablemente el dato del pasado año (15.000) y que reafirma a Circada como una de las apuestas culturales más sólidas e la ciudad. “Estamos muy satisfechos con el nivel artístico de esta edición y, sobre todo, con la excelente respuesta del público, que año tras año se muestra más entusiasmado con las propuestas de Circada”, afirma Gonzalo Andino, director del festival, quien también ha subrayado que “Circada se afianza también como un proyecto estratégico para el circo contemporáneo y el circo andaluz en concreto, estableciéndose como un punto de encuentro, una cita ineludible y el germen y punto de partida de numerosos proyectos y sinergias que, sin duda, están por llegar”.

En su octava edición, el Festival de Circo de Sevilla se reafirma como una de las apuestas culturales más sólidas de la ciudad.

A lo largo de diez intensos días, el circo ha tomado las calles y los espacios de Sevilla capital y provincia con un total de 23 espectáculos, 7 galas circenses y un taller abierto que hicieron un total de 62 funciones. La programación en el Teatro Central y en el Teatro Alameda ha vuelto a rozar el 90% de ocupación, colgando el cartel de no hay billetes tanto en la Gala 100% Circo Andaluz como en la Gran Gala Circada del sábado 13 y domingo 14. El espectáculo inaugural a cargo de Manolo Alcántara, que también agotó entradas en tres de sus cuatro funciones, deslumbró por su originalidad y su belleza plástica y Vaivén Circo volvió a triunfar con su nuevo montaje, “Des-Habitat”, en un festival que les ha visto crecer hasta convertirse en la compañía emblema del circo andaluz. La nota triste de la programación de interior vino de la mano de Varuma Teatro que con 24 horas de antelación tuvo que suspender el estreno de su espectáculo “Instante” debido a la lesión de uno de los artistas.

Respecto a la programación de calle, OFF Circada UNIA ha vuelto a convertirse en todo un referente congregando a más de 10.000 espectadores y demostrando un alto nivel artístico que puso difícil la decisión al jurado del certamen, que finalmente dio como ganadores a la compañía catalana Circ Do y al portugués Câo a Chùva, obteniendo ambos un billete directo para la edición de Circada 2016. Por otro lado, ésta era la primera edición en la que Circada hacía coincidir varios espectáculos simultáneos, una apuesta arriesgada que ha obtenido muy buenos resultados, invitando a seguir estudiando flujos de público en ediciones venideras. En la calle dejaron estampas inolvidables compañías como El Gran Dimitri, UpArte o Hotel Iocandi, el espectáculo que se hacía en colaboración con Mes de Danza y que ha sido una de las propuestas con mayor aceptación por su originalidad y su equilibrada fusión de disciplinas. Otra de las novedades de esta edición era la programación en la Biblioteca Infanta Elena, que obtuvo una gran acogida, congregando a unas 600 personas entre el taller de circo en familia y la representación de Ganso & Cía con su espectáculo “Walkman”.

DÍA DEL CIRCO ANDALUZ

Sin duda, el gran hito de esta octava edición de Circada ha sido la celebración del Día del Circo Andaluz, una jornada en colaboración con Extenda, la Agencia Andaluza de Instituciones Culturales y la Asociación de Circo de Andalucía que congregó a más de 30 programadores nacionales e internacionales, incluyendo algunos de los festivales más prestigiosos del mundo, para conocer de primera mano el trabajo de más de 70 artistas de circo andaluces. El balance de la jornada de showcases y de las entrevistas individualizadas es inmejorable, se han generado importantes oportunidades de negocio y se ha otorgado una visibilidad notable al Circo hecho en Andalucía, demostrando su excelente estado de salud. La organización de Circada espera que este tipo de acciones “sigan repitiéndose y fomentándose y que pronto se empiecen a ver los frutos de todo el trabajo realizado”.

Agradecimientos

Desde Festival Circada queremos agradecer su inestimable apoyo a nuestros colaboradores y patrocinadores, a los artistas y compañías, a los medios de comunicación y, sobre todo, al público, sin en el que esta brillante edición 2015 no hubiera sido posible.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...