30 de juny 2020
Obrim els teatres! Hamnet a Can Gassol el proper 9 de juliol
El proper 9 de juliol estrenem Hamnet a Can Gasol de Mataró,
una obra que portem treballant des de fa temps i que a causa del Covid-19, ha
quedat posposada fins ara! És un text contemporani, interpretat per en Quim
Font i amb la intervenció audiovisual d’en Joan Crosas! Degut a la situació actual,
hi podran accedir el 50% dels espectadors, i les entrades es posaran a la venta
aquest proper divendres 28, a la web de Cultura! Ens fa moltissima il•lusió
reobrir els teatres, i a més amb aquesta obra especial sobre el fill de
Shakespeare! La farem els dies 9,10,11,12 de juliol! Us esperem! Més info a la
web!
Gràcies a tots!
entradesculturamataro.catEtiquetes de comentaris: mataró
29 de juny 2020
El coreògraf Roberto Olivan inaugurarà el 29è Dansàneu
El festival incorpora tres noves subseus, una d'elles a la
vall d'Àssua
El ballarí i coreògraf Roberto Olivan inaugurarà amb
l'espectacle Inferno V.I.P. el 29è Dansàneu, que se celebrarà a les Valls
d'Àneu del 23 al 30 d'agost, i que incorpora tres noves subseus, una d'elles a
la vall d'Àssua. L'organització del festival, que ha presentat la programació
en una de les sales d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC),
explica que l'objectiu és adaptar la programació a les mesures sanitàries i de
protecció que garanteixin la seguretat dels artistes, públic i equip del
festival.
La directora del Dansàneu, Rut Martínez, assegura que tenint
Roberto Olivan com a cap de cartell s'aconsegueix fer "una mirada de nord
a sud" del país tant en termes territorials com específicament en el món
de la dansa. Pel que fa a l'actuació de Cesc Gelabert, que inicialment havia
d'inaugurar el certamen, s'ha acordat que serà l'encarregat d'obrir la 30a
edició per tal de poder tirar endavant la seva proposta de "diàleg"
amb el públic, en un espectacle que uneix l'entorn de la tradició amb el de la
modernitat, segons diu Martínez.
El Dansàneu proposa als artistes actuacions fetes especialment
per al festival o que incloguin alguna adaptació o singularitat en la seva
representació a les Valls d'Àneu. Enguany, a més de la creació de Roberto
Olivan, que treballarà a Santa Maria (Escalarre) uns dies abans de l'estrena,
Les Impuxibles hi presentaran Des-espera, en què la compositora i pianista
Clara Peya, Ariadna Peya i Marc Soler eixamplaran l'abast d'un espectacle creat
a partir del disc AA (Analogia de l'A-mort).
També es podrà veure una versió diferent de l'espectacle
Ovidi 25, una producció del festival Barnasants en l'any del seu 25è aniversari
i en record al primer quart de segle de la mort d'Ovidi Montllor. El Dansàneu
proposa singularitzar-lo amb la incorporació de la dansa en diversos temes a
càrrec de la companyia d'arrel Factoria Mascaró. També s'ha programat
l'actuació de la ballarina Montserrat Selma amb la música d'El Petit de Cal
Eril, en una de les propostes ja avançades el desembre del 2019 i que
esdevindran un dels "plats forts" del festival, segons Martínez.
A més, la companyia de circ contemporani NILAK estrenarà una
proposta plantejada en format de residència artística al costat del músic
pirinenc Arnau Obiols, que es farà al MónNatura Pirineus, a les Planes de Son,
un centre de natura que fa quatre anys que s'ha incorporat com a subseu del
festival. En aquesta línia de treball en xarxa també hi ha la producció de la
companyia Factoria Mascaró, fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra
–fundador i ànima del Dansàneu fins a la seva mort–, al costat del grup de
polifonia vocal masculina La Nova Euterpe. En aquesta ocasió, els artistes
estrenaran un projecte amb voluntat de rodatge (es podrà veure també a la Fira
Mediterrània de Manresa) que parteix de la recuperació d'algunes peces
litúrgiques populars arranjades específicament per Jaume Ayats.
El dibuix d'acompanyament artístic als creadors finalitzarà
amb l'espectacle de cloenda que anirà a càrrec de Júlia Farrero. L'artista
lleidatana presentarà Teia, basada en la tradició fallaire del Pirineu a la
plaça de l'església de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. A banda d'aquestes
propostes, el Dansàneu també ha programat el duet Criatures de Marçal Ramon i
Ivó Jordà, les Marala Trio, el duet de música tradicional Daura, l’Orquestrina
Trama i la mescla de música tradicional i dansa contemporània que signa la
ballarina basca Nerea Martínez amb l'espectacle Biraka.
Coincidint amb la presentació de la programació, el Consell
Cultural de les Valls d'Àneu, entitat organitzadora del Dansàneu, ha posat a la
venda les entrades de tots els espectacles. En total, són prop de 2.000 les
localitats de pagament que, en cap cas, superen el 50% de la capacitat de cada
recinte. Tot i això, no es descarta ampliar-les més endavant si la situació
sanitària així ho permet.
Dansàneu barreja les propostes de nova creació o
contemporànies amb la dansa i la música d'arrel i situa el patrimoni tant
natural com arquitectònic de les Valls d'Àneu al centre de la seva proposta
artística. Com a conseqüència del covid-19, el festival d'aquest 2020
potenciarà els espectacles programats a l'aire lliure i que prevegin aforaments
amplis per tal de facilitar l'accés del públic a les propostes.
Espais de gran format com el recinte firal d'Esterri d'Àneu
es recuperen en aquesta 29a edició, en la qual també se n'incorporen de nous
com el castell de València d'Àneu, el jardí de Gallimó i l'església de Sant
Víctor a Saurí, al municipi de Sorta. Sobre aquesta última ubicació, la
directora del Dansàneu destaca que oferirà "una experiència brutal"
de cara al públic, que serà d'un màxim de trenta localitats en cadascun dels
dos passis previstos. Una altra de les novetats és l'inici d'un cicle dedicat
al cinema etnològic, amb l'estrena absoluta de dos documentals produïts pel
Consell Cultural de les Valls d'Àneu, la qual tindrà lloc al batedor de
l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
A més, el Dansàneu se suma a la celebració de l'Any Palmira
Jaquetti (commemoració oficial de la Generalitat en el 125è aniversari del seu
naixement) amb diverses activitats. També destaca en aquesta edició la inclusió
de propostes literàries i de natura que enllacen amb la pròpia activitat del
Consell Cultural, com ara una ruta poètica que s'ha encarregat a l'escriptor
Jordi Lara, inspirant-se en el seu programa de TV3 Il·luminats. A més, el
festival ha entrat per primera vegada en el programa Parelles de ball de
l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya gràcies a un acord de
col·laboració subscrit amb l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu.
+ info – publicat per
ara.catEtiquetes de comentaris: catalunya
Una obra de Cunillé sobre el Paralelo dirigida por Albertí y ‘La noche de la iguana’ por Subirós, en el TNC
El teatro presenta la programación de la temporada próxima
que abrirá con una versión del ‘Decamerón’ de Boccaccio-Pasolini
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha presentado hoy la
temporada próxima, de la que se habían anunciado ya líneas maestras y el
espectáculo de apertura (en la Sala Petita, 1 de octubre), una versión en
monólogos del Decamerón de Boccaccio pasado por la interpretación
cinematográfica que hizo del clásico el cineasta Pier Paolo Pasolini, del que
se celebra el centenario de su nacimiento. Uno de los grandes espectáculos de
la temporada va a ser sin duda L’Emperadriu del Paral·lel, obra de Lluïsa
Cunillé, por encargo del teatro, que pondrá en escena en la Sala Gran en mayo
de 2021 el propio director del TNC, Xavier Albertí, en lo que significará su
despedida del cargo (el nuevo director o directora se dará a conocer este
julio). El estreno será también el debú por primera vez en el espacio estelar
del TNC de una obra de una autora catalana viva.
Otra cita relevante es el montaje de La nit de l’iguana de
Tennessee Williams que prepara Carlota Subirós para febrero, también en la Sala
Gran (con Joan Carreras y Nora Navas, entre otros). En ese mismo espacio
principal del TNC se alzará el telón el 3 de diciembre con L’hèroe (1903), de
Santiago Rusiñol, presentado como una obra “sobre la masculinidad tóxica”, con
dirección de Lurdes Barba y con un reparto compuesto por Manel Barceló, Javier
Beltrán, Georgina Latre, Miquel Malirach, David Marcé, Joan Negrié, Albert
Prat, Ferran Rañé, Rosa Renom, Mima Riera, Albert Salazar y Albert Tallet. En
la Sala Petita, a finales de abril, una obra de Josep Maria de Sagarra, Galatea,
con dirección de Rafel Duran y como intérpretes Anna Azcona, Roger Casamajor,
Borja Espinosa, Pep Ferrer, Francesc Garrido, Míriam Iscla, Jordi Llovet y
Carol Muakuku.
En L’emperatriu del Paral.lel (6 de mayo al 13 de junio),
“gran sinfonía de la bohemia nocturna barcelonesa”, Cunillé cuenta la historia
de la vedette Palmira Picard, artista más popular de la arteria nocturna antes
de que se proclame la II República. La obra quiere revivir la efervescencia de
la época “a ritmo de cuplés, proclamas políticas y agudezas tabernarias”.
Figuran en el reparto Pere Arquillué, Montse Esteve, Chantal Aimée, Alejandro
Bordanove, Oriol Genís, Maria Hinojosa, Sílvia Marsó, Mont Plans, Jordi
Domènech, Aina Sánchez, Roberto G. Alonso, Carme Sansa y Albert Mora. Las representaciones
de la temporada tendrán lugar con aforos al 50 % y cumpliendo las
recomendaciones sanitarias por la covid-19.
Además, el TNC recuperará Solitud, de Víctor Català, que
tuvo que suspenderse por la pandemia, igual que L'Huracà, de Carme Montoriol,
dentro del epicentro Pioneres.
El TNC ha informado de que la temporada acabó con 75.308
espectadores y una ocupación del 84,37 %. La media de edad del público fue de
51 años y hubo un récord de 5.503 abonados. Las pérdidas de la temporada de la
pandemia han sido de 1,9 millones de euros.
+ info – publicat per
Jacinto Antón
elpais.comEtiquetes de comentaris: barcelona
28 de juny 2020
El Mercat de les Flors programa una temporada rècord amb més de 40 espectacles
Deborah Hay, Akram Khan i Catherine Gaudet, entre els noms
internacionals del cartell
Compromís és el concepte que defineix la temporada 2020-2021
del Mercat de les Flors, que s'ha presentat aquest dijous. Compromís amb la
creació, el pensament i la societat. "Treballar amb el cos ja és un
posicionament polític", ha dit la directora artística, Àngels Margarit.
Quatre constel·lacions guiaran una temporada rècord en nombre d'espectacles
perquè recupera 12 dels 14 que es van quedar pendents de l'anterior. Així, hi
haurà 46 espectacles, a banda de cicles i festivals, quan normalment n'hi ha al
voltant de 30.
Obrirà temporada l'1 d'octubre Deborah Hay amb Cullberg, la
companyia de dansa més destacada de Suècia. "Hay és una de les creadors
dels anys 70 més rellevants. William Forsythe la va redescobrir i ara està de
resident al Cullberg", explica Margarit. Entre les cinc propostes de Hay
hi haurà una estrena, Horse, amb deu ballarins, de cara al març. La segona
constel·lació és una recuperació, Lia Rodrigues, a l'octubre, amb la
participació prevista de la coreògrafa francesa Maguy Marin, mentre que la
tercera la protagonitzarà Mal Pelo i el seu projecte al voltant de la música de
Bach. "Ens interessa perquè la companyia treballa el tema de l'envelliment
i la transmissió del llegat, i el Mercat forma part de DOPODO, un projecte
europeu entorn de la dansa i l'edat", comenta la directora. Mal Pelo
estrenarà Highlands, una producció del Mercat de les Flors que tanca la
tetralogia Bach Project. Una altra constel·lació és la que posen en òrbita dos
creadors espanyols, Olga Mesa i Francisco Ruiz de Infante, que presentaran al
gener Carmen Shakespeare: La total,
"una peça amb moltes capes, potent i personal". Finalment es
recuperarà Societat Doctor Alonso amb la peça que es va haver de suspendre,
Andrei Rublev, una paniconografia, al desembre.
Pere Faura assumirà la segona producció de Cèl·lula, un
programa adreçat a donar visibilitat als creadors locals, amb l'estrena al
festival Grec de Rèquiem nocturn, amb deu intèrprets de diferents edats i
procedències i quatre músics en escena. La jove coreògrafa Eulàlia Bergadà
presentarà al Mercat Very very slightly al desembre. I de la ballarina
associada al centre, Marina Mascarell, es recuperarà Second landscape amb l'Skanes Dansteatre.
Entre els noms internacionals de la nova temporada sobresurt
el debut al Mercat de Catherine Gaudet amb L'affadissement du merveilleux, al
febrer. "És una peça que parla del retorn, de la repetició i els cicles de
la vida amb un treball de cos molt interessant", avança Margarit. Tornarà
l'Akram Khan Company amb Chotto Xenos, al gener, i Wim Vandekeybus al març amb
Traces, una obra en què recupera l'essència de la dansa: "És una narració
que genera molt de misteri", afirma Margarit. A més a més, vindrà la
Compagnie Olivier Dubois (COD), amb My body coming forth by day. I també la companyia
d'Ayelen Parolin en el marc de la Quinzena de Dansa a l'abril. Broden la
temporada noms com La Veronal, Andrés Corchero i Lipi Hernández.
Aquesta temporada també permetrà veure les creacions de tres
artistes que treballen amb la dansa d'arrel: Juan Carlos Lérida amb La litúrgia de les hores completa –és a dir,
dotze hores en diferents espais del Mercat–, que servirà per tancar la
temporada el 6 de juny; Sol Picó amb Animal de séquia, que es va veure a la Fira
Mediterrània de Manresa el 2019, i Manuel Liñán amb ¡Viva!. El circ també hi
serà present amb la recuperació del cicle Circ d'Ara Mateix amb sis espectacles
del 26 al 28 de desembre, així com festivals com El Més Petit de Tots o Africa
Moment.
Voluntat de créixer
La temporada 2019-2020 s'ha tancat amb unes pèrdues
estimades de 100.000 euros, que es podrien agreujar si no poden començar amb
normalitat la pròxima a l'octubre. En aquest sentit, el Festival Grec els
servirà de baròmetre per testar les mesures de seguretat. En tot cas, Àngels Margarit
té clar que caldria donar un impuls a l'equipament: "Ens agradaria créixer
perquè estem al límit, hauríem de fer obres a l'edifici i necessitem més
finançament". El pressupost de la nova temporada ha crescut "una
miqueta" gràcies a un increment en l'aportació de la Generalitat i ha
passat de 4,79 a 4,92 milions d'euros. D'aquests, la Generalitat n'aporta 1,27,
l'Ajuntament de Barcelona 2,51 i el ministeri de Cultura 380.000 euros. Els
ingressos generats pels recursos propis s'espera que siguin de 760.000 euros.
Sobre la precarietat del sector de la dansa que ha posat de
manifest la crisi del covid-19, Margarit creu que "l'administració no
arriba a ser-ne conscient". Ha assenyalat que aquests autònoms sovint
tenen contractes per un dia quan en realitat hi ha un feina prèvia que no es
comptabilitza. També ha sigut molt crítica amb el sistema de les subvencions:
"Conec molts artistes que no les demanen perquè no els compensa".
+ info – publicat per
Valèria Gaillard
ara.catEtiquetes de comentaris: barcelona
27 de juny 2020
Lectura en línia "Una galaxia de luciérnagas" d'Aina Tur
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
|
Etiquetes de comentaris: barcelona
26 de juny 2020
Veus d'ahir i avui en la temporada 2020-21 del TNC
El TNC, que es prepara per acollir les obres del Festival
Grec, ha presentat les primeres obres de la seva pròxima temporada 2020-21.
Xavier Albertí s’acomiada com a director del centre amb una temporada amb
autors com Tenesee Williams amb ‘La nit de la iguana’ i Lluïsa Cunillé amb
‘L’emperadriu del Paral·lel’, la seva nova obra; Santiago Rusiñol amb ‘L’heroi’
i Josep Maria de Sagarra amb ‘Galatea’ . Entre els muntatges d’aquesta
temporada cancel·lats per la Covid-19 que es recuperen destaca ‘Solitud’, de
Caterina Albert.
El ‘Decameró’, una obra creada per diferents equips
d’actors, creadors i directors inaugurarà el nou curs l’1 d’octubre a la Sala
Petita. Serà un homenatge al 50è aniversari del film de Pier Paolo Pasolini ‘El
Decameró’, inspirat al seu torn en el llibre en què Bocaccio narrava les
històries eròtiques que uns joves s’explicaven en una casa on s’havien refugiat
fugint de la pesta bubònica. Comptarà amb textos escrits per a l’ocasió i
altres de preexistents firmats per Davide Carnevali, Narcís Comadira, Dimitris
Dimitriadis, Najat El Hachmi, Gregorio Luri, Marta Marín-Dòmine, Cristina
Morales, Valère Novarina, Josep M.Benet i Jornet i amb la participació
d’artistes com Perejaume.
La mordacitat de Santiago Rusiñol (1861-1931) tornarà al TNC
amb ‘L’heroi’, una obra antibel·licista sobre el desastre de la guerra colonial
a les Filipines. Lurdes Barba la dirigirà a la Sala Gran a partir del 3 de
desembre. En el repartiment figuren Manel Barceló, Javier Beltrán, Georgina
Latre, Miquel Malirach, David Marcé, Joan Negrié, Albert Prat, Ferran Rañé,
Rosa Renom, Mima Riera, Albert Salazar i Albert Tallet.
Els fantasmes de la guerra deixaran pas a altres fantasmes
més íntims a ‘La nit de la iguana’ amb
Nora Navas i Joan Carreras com a protagonistes, dirigida per Carlota Subirós,
que la temporada passada ja va treballar amb Navas al Lliure a ‘El quadern
daurat’. El muntatge pujarà a la Sala Gran al febrer.
I una de les obres més personals de Josep Maria de Sagarra,
‘Galatea’, serà revisada pel mallorquí Rafel Duran. La visió de l’autor sobre
l’Europa de postguerra estrenada al Teatre Victòria el 1948 serà interpretada a
la Sala Petita, a partir de xxx per Anna
Azcona, Roger Casamajor, Borja Espinosa, Pep Ferrer, Francesc Garrido, Míriam
Iscla, Jordi Llovet, Carol Muakuku.
+ info – publicat per
Marta Cervera
elperiodico.catEtiquetes de comentaris: barcelona
25 de juny 2020
La companyia com a salvavides
Amb un virus letal flotant en l’aire i la incertesa
persistent al voltant dels recintes dels teatres, podríem viure un canvi de
paradigma que faci tornar al centre del sistema la companyia, per sobre de
l’individualisme que domina el món de les arts escèniques
Crec que va ser Salvador Sunyer qui, fa cinc o sis anys, en
la cloenda d’un Temporada Alta va dir el que tothom tenia als morros i no veia
respecte al gran nivell de moltes de les propostes internacionals que ens
visiten: “Tots són companyies que fa temps que treballen junts”. De Cheek by
Jowl a Motus, de la Schaubühne als Propeller, de l’Amsterdam International
Theatre (abans Toneelgroep Amsterdam) a la Needcompany, el millor teatre
europeu ens arriba empaquetat a través d’una companyia independent o d’un
teatre que té una tropa fixa d’intèrprets.
A Catalunya, això de les companyies públiques és un tabú des
que Josep Maria Flotats va pretendre aixecar la seva al TNC i el van fer fora.
Anys més tard, el Lliure d’Àlex Rigola viatjava per mig món amb la seva
companyia mentre el Romea de Calixto Bieito feia l’altre mig amb el mateix
sistema. Quins temps tan llunyans aquella primera dècada del segle XXI!
Més a prop, Sergi Belbel va posar en marxa una petita tropa
al TNC, la T6, per aixecar les obres dels dramaturgs catalans. I Lluís Pasqual,
al Lliure, va tenir La Kompanyia, formada per actors i actrius joves. Totes
dues van durar molt poc… Fins que va arribar un nou ‘commendatore’ i va decidir
fer foc nou.
Això no vol dir que la companyia hagi passat de moda. Ni
molt menys. El treball col·lectiu va ser el salvavides que va permetre a molts
artistes surar dins el pou de la crisi del 2008. Els joves, fa deu anys, van
decidir sumar per tirar endavant, conscients que sols els seria gairebé
impossible obrir-se camí. Així van néixer La Calòrica, Agrupación Señor
Serrano, Sixto Paz, Íntims, Col·lectiu VV.AA., La Veronal, El Conde de
Torrefiel, Atresbandes, fins i tot La Perla i La Brutal, que són més empreses
teatrals que no pas companyies, encara que la seva plantilla d’intèrprets sol
estar matisada a uns noms concrets.
Ara, en un escenari on participar d’un procés de creació en
una sala d’assaig és una feina de risc, la companyia adquireix una importància
que no hauríem de menysprear. Una companyia és una orquestra, una banda, una
família, un grup tancat de gent, capaç d’assimilar entrades i sortides, però,
al cap i a la fi, un territori segur, de confiança.
No hem d’oblidar que el teatre, des de sempre, ha estat cosa
de companyies. Molière en tenia una. I Shakespeare. I qualsevol nom històric
que els vingui al cap estarà associat a una tropa. Els teatres germànics,
escandinaus i eslaus encara funcionen així. Aquí hem seguit el model anglosaxó,
capitalista, que posa l’individu per sobre del col·lectiu. Cosa que fa, per
exemple, que un actor pugui fer-se ric (és una manera de parlar) gràcies al seu
talent. Dins una companyia, podria marcar el seu estatus d’estrella, però li
seria més complicat guanyar el que pot arribar a guanyar en solitari.
En l’última dècada, el nostre teatre ha tornat a caminar
gràcies a les companyies. Són les que han experimentat, les que s’han arriscat,
les que han posat el crit al cel. Només El Col·lectiu, l’ens que agrupa gairebé
70 companyies independents, ha estat capaç de presentar un pla coherent per
salvar les arts escèniques. I ara poden ser el salvavides del teatre català.
Fins que la pandèmia estigui controlada, fins que hi hagi
una vacuna, portar a escena una obra serà una feina d’alt risc, sobretot per
als actors. Haver d’assajar durant vuit setmanes amb gent que no és del teu
cercle íntim augmenta la possibilitat de caure malalt. Dins una companyia, tot
està més apamat. Perquè ens podem trobar perfectament un paisatge en què un
teatre tingui previst estrenar ‘Macbeth’ al novembre, però que s’hagi de
cancel·lar perquè el coronavirus ha entrat a la sala d’assaig. També pot passar
que la temporada que ve sigui un llarg monòleg esquitxat per aparicions
estel·lars de la tropes de nord enllà.
El nostre sistema hauria de tombar la mirada, almenys durant
un temps, cap a Centreeuropa. Ara em diran que no es poden aixecar companyies
de la nit al dia. No cal. Basta que cada teatre n’adopti una i/o algunes
d’existents i els cedeixi una part del seu pressupost de producció. No això de
donar-les 10.000 euros i una part de la taquilla, que és com funcionen les
tropes residents d’alguns teatres. Força més. Si això, a més, es multipliqués
per sis o set teatres municipals del país, aquells que tenen una programació
decent, estarien parlant d’una oferta important amb capacitat per girar de nord
a sud, d’est a oest.
Hem parlat molt del públic, de la possibilitat d’infectar-te
en una platea, cosa que, sabent el que sabem avui, és força remota si es
mantenen els protocols de seguretat. Però hem deixat de banda els artistes. Els
intèrprets catalans, avesats a jugar-se-la, saltaran al circ desarmats. Per una
vegada, fem que no calgui. Com si fóssim una societat ultracatòlica, protegim
les famílies que hi ha, i els que visquin sols, ajudem-los a què trobin la
seva.
+ info – publicat per
Andreu Gomila
tempsarts.catEtiquetes de comentaris: catalunya
El Teatro Musical hace su aporte en tiempos de covid-19
“El Peter Pan de Misi es un musical maravilloso. Basado en
el libro escrito por James Barrie.
Misi Producciones, la compañía de teatro musical más
importante del país, creada por la fallecida María Isabel Murillo, se suma al
proyecto Covida, para apoyar a la Universidad de Los Andes en la recolección y
el análisis de 100 mil pruebas diagnósticas de Covid-19.
La alianza entre estas dos instituciones permitirá que las
familias colombianas disfruten, en línea, de la obra ‘El Peter Pan’ de Misi, a
través de un aporte económico destinado a la campaña ‘La prueba es de todos’,
que pretende aumentar la capacidad de recolección y análisis de miles de
pruebas.
“El Peter Pan de Misi es un musical maravilloso. Basado en
el libro escrito por James Barrie, fue escrito en su totalidad por nuestra
recordada compositora María Isabel Murillo. Cuenta con un reparto de 35 actores
en escena que recrean el mundo de Nunca Jamás. Durante dos horas podrán
disfrutar desde casa de un mundo mágico”, contó Felipe Salazar, director
general de Misi Producciones.
+ info – publicat per
hoydiariodelmagdalenaEtiquetes de comentaris: al món
24 de juny 2020
La Mostra ja mira cap a l'any vinent i posa dates: del 15 al 18 d'abril
Fins el 15 d’agost es poden enviar les propostes per a l’any
vinent
La principal cita del teatre per a infants i joves del país
fa punt i a part. No hi haurà edició aquest any i escalfa motors per a la
temporada vinent. Aquesta setmana, ha anunciat les dates.
La Mostra del 2020 es va limitar a les pantalles, però la
Mostra d'Igualada ja té dates per ser molt més que això. Serà la 32a edició de
la fira d'espectacles infantils i juvenils i se celebrarà del 15 al 18 d'abril
de 2021, una setmana i mitja després de Setmana Santa. Les companyies
professionals ja poden sol·licitar actuar-hi des del 15 de juny i fins al 15
d'agost, a través d'un formulari disponible a la pàgina web www.mostraigualada.cat on es detallen
els requisits artístics i les condicions de participació.
La convocatòria resta oberta a companyies professionals que
presentin espectacles de qualsevol gènere (teatre, dansa, música, circ, etc.)
adreçats a un públic familiar, infantil o juvenil, tant si han estat creats per
ser representats en espais tancats com a l'exterior. Les propostes poden ser de
petit, mitjà o gran format i també poden combinar diversos gèneres. Es tindrà
especialment en compte la contemporaneïtat de la proposta, la innovació en el
llenguatge escènic, l'aportació en el format, i la dramatúrgia. S'hi poden
inscriure companyies d'arreu: catalanes, de la resta de l'Estat espanyol i
internacionals. Mostra Igualada està treballant en unes línies de suport a la
producció per a companyies en els àmbits del gran format, l'escena per a joves,
les noves dramatúrgies i la cooperació entre companyies de diferents
territoris. La convocatòria s'obrirà aquesta tardor i culminarà l'edició del
2022
+ info – publicat per
anoiadiariEtiquetes de comentaris: catalunya
23 de juny 2020
La Mostra d'Igualada del 2021 es farà del 15 al 18 d'abril
El certamen d'espectacles infantils i juvenils suspès aquest
any obre la convocatòria per a les companyies que vulguin ser a la 32a edició
La 32a edició de la Fira d'espectacles infantils i juvenils,
La Mostra d'Igualada, tindrà lloc del 15 al 18 d'abril del 2021, segons ha
anunciat l'organització d'un certamen que enguany s'havia de celebrar a finals
de març però es va haver de suspendre per culpa de la pandèmia. A partir
d'avui, i fins el 15 d'agost, les companyies que hi vulguin prendre part poden
demanar la sol·licitud per fer-ho a través d'un formulari disponible a la
pàgina web www.mostraigualada.cat.
Les dates escollides són posteriors a la Setmana Santa de
l'any vinent.
La convocatòria està oberta a companyies professionals que
vulguin presentar un espectacle en qualsevol gènere escènic (teatre, dansa,
música, circ, ...) adreçat al públic infantil, juvenil o familiar. Hi són
admeses tant les creacions pensades per ser representades en sala com a l'aire
lliure. Tal i com exposa l'organització, "es tindrà especialment en compte
la contemporaneïtat de la proposta, la innovació en el llenguatge escènic,
l'aportació en el format, i la dramatúrgia". La inscripció està oberta a
companyies d'arreu, tant de Catalunya i l'estat espanyol com internacionals. Després
de la recepció de sol·licituds, la comissió organitzadora farà la tria dels
espectacles que es veuran a la 32a edició.
+ info – publicat per
Toni Mata
regio7Etiquetes de comentaris: catalunya
Teatro británico al borde de la ruina por pandemia de Covid-19
El teatro británico está al
borde de la ruina, alertaron hoy más de un centenar de actores, dramaturgos y
directores en una carta abierta dirigida al gobierno conservador del primer
ministro Boris Johnson.
En la misiva firmada por Phoebe Waller-Bridge, James McAvoy,
Sharon D Clarke, Tom Stoppard, Wendell Pierce y otros renombrados
representantes de las artes escénicas, se asegura que la pandemia de Covid-19
'puso de rodillas' a un sector que ahora es más necesario que nunca.
Tras recordar que el teatro en todas sus manifestaciones
constituye uno de los éxitos más deslumbrantes del Reino Unido, el texto
advierte que las instalaciones no tienen dinero suficiente para reabrir con las
medidas de distanciamiento social, por lo que será difícil volver a escena en
lo que resta del año.
Señala además que una investigación reciente arrojó que el
70 por ciento de los teatros del país se quedarán sin dinero a finales de 2020,
e incluso antes, y que cuatro de ellos ya quebraron.
En la carta, que aparte de Johnson tiene como destinarios al
ministro de Hacienda, Rishi Sanek, y al titular de Cultura, Oliver Dowden, los
representantes del sector le piden que continúe con el programa de subsidios
salariales, ahora que el Gobierno se dispone a levantar la cuarentena por la
Covid-19.
También reclaman que se establezca un fondo de emergencia y
nuevos paquetes de ayuda para los teatristas y actores independientes.
El pedido de los artistas coincidió con la publicación de un
reporte de Oxford Economics, donde se advierte que la industria de las artes
del Reino Unido podría perder 400 mil empleos y 74 mil millones de libras
esterlinas (casi 73 mil millones de dólares) por el cierre de sedes y la
cancelación de los eventos en vivo, como resultado de la crisis provocada por
la pandemia.
Al parecer los pronósticos ya comenzaron a cumplirse, pues
el productor Cameron Mackintosh anunció este miércoles que algunos de sus
espectáculos más icónicos del West End londinense como El fantasma de la ópera,
Hamilton, Los Miserables y Mary Poppins no volverán a escena hasta 2021.
Interrogado sobre la 'catástrofe cultural' descrita por
Oxford Economics, el titular de Cultura admitió que son tiempos
excepcionalmente difíciles para el teatro y que el Gobierno está analizando que
más puede hacer para apoyar al sector.
+ info – publicat per
Londres, 17 jun (Prensa Latina)
prensa-latina.cuEtiquetes de comentaris: al món
22 de juny 2020
Joventut de la Faràndula ajorna l'inici de temporada fins al desembre amb 'Els Pastorets'
La Joventut de la Faràndula començarà la temporada 2020-21
més tard de l'habitual com a mesura preventiva davant les incerteses derivades
del coronavirus. En lloc d'encetar funcions al novembre amb l'estrena de la
temporada, que en aquest cas seria Aladí, ho farà al desembre amb Els
Pastorets. "És una decisió per la incertesa que ens provoca la covid-19.
Si hi sumem que les nostres produccions necessitem uns mínims molt alts i que
fem teatre en un equipament municipal, ens provoca dubtes que puguem estrenar
al novembre amb unes garanties de públic, de gent i de capacitat com a
entitat", ha apuntat a Ràdio Sabadell el president dels farandulers, Salva
Peig. En aquest mateix sentit, assegura que la decisió d'ajornar l'inici de la
temporada no els agrada, però l'han pres per protegir Aladí; una producció en
la qual han destinat molts recursos.
Si el context sanitari ho permet, la temporada de la
Joventut de la Faràndula arrencarà amb Els Pastorets, que l'entitat "se
sent obligada a fer perquè és un producte de ciutat". No obstant això,
Peig admet que podrien veure's obligats a replantejar-se'ls si es limita el
nombre d'actors que poden pujar a l'escenari. En aquest muntatge tradicional hi
participen un centenar d'actors, entre adults i nens, amb la qual cosa una
limitació en el repartiment els faria inviables tal com estan plantejats ara
mateix. "Si d'aquí al desembre només una quinzena d'actors poden pujar a
l'escenari, hi haurà companyies com nosaltres que no podran fer teatre perquè
els nostres muntatges no són així. Caldrà fer un replantejament de moltes
coses", lamenta Peig.
De cara al mes de març arribarà la gran aposta de la
temporada, Aladí, que s'havia d'estrenar al maig i va que quedar amb els
preparatius a mitges. Segons Peig, per reprendre els assajos, que ara mateix no
es poden fer per falta de sales, i per acabar els decorats es necessitaria uns
tres mesos; un temps que esperen aconseguir si "es recupera la
normalitat". La temporada acabarà amb El préssec gegant, que tornarà per
tercera temporada consecutiva després que al març només fes un dels dos caps de
setmana en què estava programat. "És d'aquelles obres que podem muntar en
48 hores. Volem acabar la tercera temporada el més amunt possible",
conclou Peig.
+ info – publicat per
Etiquetes de comentaris: pastorets
La compañía grancanaria 2RC Teatro va a Almagro
Su espectáculo, titulado El galán fantasma, se representará
en el Palacio de los Oviedo, los días 15 y 16 de julio, a partir de las 22.45
horas, informó ayer la organización de este festival mediante un comunicado.
La trama, dirigida por el grancanario Rafael Rodríguez,
abarca un conflicto asentado en un triángulo amoroso compuesto por Julia,
enamorada de Astolfo, y el duque de Sajonia.
La compañía isleña lleva a escena esta obra de Calderón de
la Barca, versionada por Luis O’Malley y el propio Rafael Rodríguez. Cuenta en
su reparto con: Zuleima Valido, Alicia Ramos, Carlos de León, Toni Báez, Carlos
Luis O’Malley, Lili Quintana, Nati Vera y Albano Matos; y con Alicia Ramos,
Laura Brito, Jorge Rubiales y Ximo Martínez en la parte musical.
La soprano Isabel Álvarez es la responsable de la dirección
musical de la obra.
La trama principal parte de un conflicto asentado en un
triángulo amoroso en cuyo vértice está Julia, enamorada de Astolfo, y a quien
pretende conquistar el duque de Sajonia. El duque da muerte en el propio jardín
de Julia a Astolfo; a partir de este momento la aparición de la figura de un
fantasma en el jardín de Julia dará que hablar, aumentará los celos del duque y
finalmente provocará múltiples confusiones y enredos para descubrir quién es
ese misterioso fantasma.
La puesta de largo de este montaje de capa y espada clásico
se produjo el 1 de noviembre del pasado año, en el teatro Pérez Galdós, dentro
del ciclo Antiqva.
El último estreno hasta la fecha de 2RC Teatro ha sido Siete
hombres buenos, de Juan Mayorga, en la actual programación del Cuyás.
La 43ª edición se celebrará del 14 al 26 de julio bajo el
lema «De mil gustos de amor, el alma llena», verso de María de Zayas.
El formato excepcional propuesto para este año ha supuesto
una reducción del 70% en el número de representaciones respecto a 2019,
contando con la participación de 20 compañías, más cinco on line para el
apartado dedicado al Barroco Infantil.
La programación artística se desarrollará en el Corral de
Comedias, buque insignia de la cita teatral manchega; en el Teatro Adolfo
Marsillach (antiguo Hospital de San Juan), sede veraniega de la Compañía
Nacional de Teatro Clásico; en la Antigua Universidad Renacentista de Almagro
(AUREA); y en el Palacio de los Oviedo. A petición del Patronato, la
celebración de la 10ª edición del Certamen Almagro Off, para directores
noveles, se traslada a 2021.
+ info – publicat per
Etiquetes de comentaris: espanya
21 de juny 2020
La banda de Broggi té set
Oriol Broggi, el director de La Perla 29, és un home afable: s'ha trencat un dit de la mà dreta i diu “així el confinament és més tranquil”. També se li ha frustrat la gira de recórrer la Xina durant mes i mig amb Bodas de sangre, “però intentarem fer-la l'any que ve”. M'agrada aquest colofó (sempre amb un somriure): “D'ànims, bé. Econòmicament, una mica més terrible”. Representaven Només la fi del món, de Lagarce, i assajaven Assedegats, de Mouawad, quan va esclatar la pandèmia i van haver de parar.
“Vam decidir gastar-nos els estalvis per arribar tots a final de mes, fent plans i fent conferències per al públic cada dimecres”. L'objectiu teatral prioritari era posar dempeus Assedegats en una nova versió. Van parlar amb Cesc Casadesús, el director del Grec, i al teatre de La Perla han optat per treure les graderies i dispersar les cadires per la sorra per evitar contagis. Dates de la funció: del 6 al 17 de juliol. “Ens hem adonat”, em diu, “que és una obra sobre la necessitat de fer teatre. Els protagonistes són tres actors molt joves (Guillem Balart, Sergi Torrecilla, Carla Vilaró). El títol és “assedegats” per l'enorme set de vida d'aquest trio. I de nosaltres. Amb una paradoxa: la trama parla d'un autor adolescent que vol menjar-se el món, i escriu sobre una noia que no vol sortir de la seva habitació. La història funciona molt bé perquè té ecos del que està passant”.
Broggi em continua parlant de la nova forma. “Els actors seran una mica lluny de l'espectador. Els textos són monòlegs, però els actors interactuaran amb d'altres gravats en vídeo. Pot veure's en directe o en streaming. Així, hi ha una mena de joc de miralls amb el vídeo, que Mouawad ja proposava en el text, i la realització filmada que vam utilitzar a Cels, una altra peça del dramaturg. També haig de dir que un altre detonant ha estat una Senyoreta Julia muntada a la casa d'Ostermeier, a Berlín: un espectacle molt potent”.
El Grec, afegeix Broggi, també vol fer proves de cara a la tardor, per comprovar la resposta de la gent i si hi ha ganes de teatre. “Busquem propostes que englobin diversos espectacles possibles. Parlant amb companys durant el confinament van sorgir moltes idees… amb Zoom, videoconferència…. vam imaginar un teatre en ruïnes, una mica txekhovià , on es barregen intèrprets i actors. Part d'aquest material ha anat a parar a la peça de Mouawad. Els adolescents han de fer un treball sobre la bellesa en la societat actual. Diuen: ‘Els adults creuen que ens agrada treballar amb mitjans audiovisuals, quan en realitat el que ens agrada és estar a prop i en contacte amb els nostres companys”. Li recordo que van utilitzar fragments diversos sota el títol d'Al nostre gust, com a homenatge a Shakespeare. I em respon que Bodas de sangre “t'apropava el so mentre els intèrprets eren més lluny”. I que el que estan fent “és més performàtic, barrejant modern i clàssic, sense abusar de pantalles”.
Li segueixo preguntant pel pla del nou espectacle. “Ja et dic: dues setmanes, però les farem sobre la marxa, perquè encara no sabem com funcionarà la venda. Tot va ara una mica més lent. Si es pot prorrogar, serà un camp de proves de cara a la tardor”.
M'explica que a la tardor havia de dirigir Filumena Marturano, del seu adorat Eduardo de Filippo, amb Clara Segura i Toni Laudadio, l'actor napolità que va venir a fer Questi fantasmi ara farà 10 anys. "El Toni encara no pot venir, però volem fer-la al Nadal o al gener. És una producció de 10 intèrprets, i no ens podem arriscara haver de parar els assajos. Ens espera un sobreesforç, això és evident, però estem desbordant energia. La Clara ha pensat a remuntar Antígona, plantejant enfocaments nous. Jo em temo, això també és evident, que el teixit empresarial del teatre quedarà molt tocat, alhora que detectem aquesta eufòria de reafirmar-nos, voler fer coses i superar-nos. No crec que fem un teatre gaire diferent, però sortiran idees noves que poden canviar maneres de treballar. Al gener és molt possible que tots hi estiguem habituats. És un tòpic cert que el teatre ha estat sempre en crisi. Tenim molt per investigar, analitzar com canvien els mecanismes mentals del públic. Quan penso en el viatge a la Xina i la visita de Toni Laudadio… Se m'oblidava dir-te que quan va esclatar la pandèmia me n'anava a Berlín a conèixer The Tiger Lilies. Són anglesos, però els entusiasma tot el que s'apropa a l'esperpent. Uns bojos meravellosos, uns quixots amb els quals volia fer un caleidoscopi sobre Valle. Martes de Carnaval era una de les propostes. Hi tornarem a contactar. Més propostes? La propera primavera, una adaptació sobre la novel·la Canto jo i la muntanya balla, una preciositat. Vull tenir Lluís Soler com a Pròsper de La tempestat i Birman, un monòleg d'un actor que ha de fer de Duncan. Ho ha escrit Víctor Sunyol, un poeta de la plana de Vic. I muntar Tous des oiseaux, de Mouawad, una altra obra mestra".
+info - publicat per
20 de juny 2020
El Festival TNT obre convocatòria per al nou programa d'acompanyament a artistes residents
El Terrassa Noves Tendències atorgarà un màxim de sis residències de creació i quatre residències tècniques que tindran lloc durant la nova temporada
El Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) ha obert la
convocatòria per al nou programa d’acompanyament a artistes residents, que
atorgarà un màxim de sis residències de creació i quatre residències tècniques
que tindran lloc durant la temporada 2020-2021.
Està dirigida a creadors, tant consolidats com emergents,
que vulguin desenvolupar un projecte de creació i que la seva línia
d’investigació se situï en l’àmbit dels nous llenguatges artístics, l’escena
híbrida, la investigació i la innovació. Aquesta línia de recolzament a
artistes es vincula, va explicar el festival en un comunicat, a la futura
creació del nou centre de creació d’arts escèniques de Terrassa i es converteix
en un primer pas per convertir la ciutat en un focus creatiu amb caràcter
propi.
Les sol·licituds es podran presentar fins al 12 de juliol i
la resolució de la convocatòria serà publicada a partir del 7 de setembre del
2020. La regidora de Cultura, Rosa Boladeras, ha assenyalat que «es tracta d’un
pas més per enfortir un Festival de referència i potenciar-lo en la recerca i
investigació de nous llenguatges artístics».
Terrassa, un focus creatiu
En total s’atorgaran un màxim de 10 residències: 6
residències de creació i 4 residències tècniques. D’aquesta manera, el TNT
inicia aquest programa d’acompanyament a artistes residents amb «la finalitat
de donar-los espai, temps, eines i mitjans per desenvolupar nous projectes de
creació que seran presentats en el marc del TNT 2021».
Així mateix, busca «connectar els creadors i les creadores
amb el teixit local treballant amb sintonia amb Terrassa Arts Escèniques, i
acostant tant els processos creatius com la peça realitzada en comunitats de
públics locals». Aquesta línia de recolzament a artistes es vincula a la futura
creació del nou centre de creació d’arts escèniques de Terrassa com un primer
pas en la direcció de convertir la ciutat en un focus creatiu amb caràcter
propi.
Programació del 2021
Quant a les residències de creació, els i les artistes
seleccionades podran desenvolupar el seu procés en residència durant el període
comprès entre el novembre del 2020 i el setembre del 2021. El TNT els
facilitarà recursos que els permetin investigar, crear i compartir processos
creatius amb la comunitat. Totes les creacions resultants formaran part de la
programació del TNT 2021. Aquesta modalitat compta amb un import de més de
83.000 euros que es repartiran entre un màxim de 6 residències.
Les companyies seleccionades tindran la possibilitat de
realitzar una residència tècnica de set dies en un dels equipaments escènics de
la ciutat. El període de realització estarà comprès entre els mesos de gener i
setembre del 2021. Les peces podran ser inclosos en programació de l’edició TNT
2021 o, en el seu defecte, es mostraran com un assaig obert en les dates que
recordin entre les dues parts. S’atorgaran un màxim de 4 residències.
Els projectes seran valorats per una comissió artística
formada per sis membres, entre els quals, la directora del TNT Marion Betriu,
la directora de teatres de Terrassa Arts Escèniques Giulia Poltronieri, i unes
altres quatre persones de reconeguda trajectòria professional, d’àmbit tant
nacional com a internacional.
+ info – publicat per
«Todas las obras que participarán este año en el Festival de Almagro son de alguna manera hijas de la Covid-19»
El director del certamen del Siglo de Oro, Ignacio García,
asegura en una entrevista:
“Va a ser un festival muy emotivo”. Así lo asegura el
director del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, Ignacio
García, en una entrevista a Lanza a pocas horas de presentar la programación.
Que es densa y de calidad. En positivo, el patronato que regenta el certamen ha
querido conjurarse con la prudencia y la seguridad a la hora de impulsar la
celebración de una edición de “supervivencia” en tiempos de pandemia. Durará la
mitad del tiempo, del 14 al 26 de julio, y tendrá cuatro sedes (Corral de
Comedias, Teatro Adolfo Marsillach, AUREA y Palacio de los Oviedo) respecto a
las 10 del año pasado. Supondrá la segregación puntual y forzada del apellido internacional y la
reactivación del tejido teatral español. En concreto, contará con la participación
de 26 compañías (sólo una de Argentina) que realizarán 44 funciones, cinco de
ellas virtuales dentro del certamen Barroco Infantil. Habrá tres conciertos,
cinco estrenos absolutos, tres eventos gratuitos, dos especiales (Premio Corral
y Homenaje), y cuatro exposiciones. Novedosa es la presencia de autores
valencianos clásicos, dentro de la nueva colaboración con comunidades, una
línea que enriquecerá el patrimonio artístico del certamen. También serán
protagonistas los grandes nombres de autoras del siglo XVI.Con todo, tras “la gran incertidumbre que había”, Almagro ha sido fiel a su destino como “reserva natural del Siglo de Oro” y se prepara para acoger la edición más especial de los 43 años de vida de su festival. También servirá para aliviar a los maltrechos sectores comercial y hostelero de la localidad y la comarca. El hecho teatral en la cita de 2020, señala García, cobrará una mirada inédita del público y, sobre todo, de los artistas. “Lo más impactante es la ilusión que tiene todo el mundo de venir a Almagro”. El reencuentro, dice, “será conmovedor tras cuatro meses encerrados” porque todas las obras de alguna manera “son hijas de la Covid-19”.
PREGUNTA.- Usted lo repitió varias veces en una reciente comparecencia: ha peligrado seriamente la celebración del 43ª Festival de Teatro Clásico de Almagro, ¿cómo ha sido la transición hasta presentar este miércoles la programación?
RESPUESTA.- Ha sido un camino largo, muy trabajoso y exigente para el equipo del festival porque ha habido que adaptar la programación a medida que se iban produciendo los acontecimientos. Desde la cancelación de la programación Internacional a la de los espacios que por recomendaciones sanitarias decidimos que no iban a tener programación como el Patio de Fúcares, el Silo o el Teatro Municipal. También hemos tenido que adaptar la programación el Corral de Comedias a espectáculos de gran calidad pero de pequeño formato para evitar aglomeraciones de artistas en un escenario tan pequeño. Han sido muchas las versiones de la programación en un camino muy incierto, que dependía de las noticias sobre la evolución de la crisis sanitaria. Ha sido clave la respuesta constante de todo el Patronato, que ha tenido una actitud prudente y equilibrada entre la defensa del festival y su celebración, porque supone un recurso importantísimo para las compañías y para la reactivación de la economía local, y la seguridad. No nos hemos precipitado. Hoy (el miércoles 10) sacamos a la venta una parte de las entradas correspondiente al 30% del aforo de cada espacio, y cuando la provincia pase a fase 3 sacaremos hasta el 50%, sin ampliar más, a pesar de que la normativa de la nueva normalidad vaya a permitir aforos mayores. El criterio de prudencia debe mandar, y la paradoja es que para hacer un festival mucho menor, con 26 compañías frente a las 70 del año pasado, hemos tenido que trabajar 10 veces más para adaptarnos a la situación sanitaria y logística. Por ello, quiero reconocer el esfuerzo del equipo, de las compañías y el del Patronato.
P.- La seguridad sanitaria será protagonista en esta edición especial, marcada por el coronavirus, ¿ya tienen cerrado el protocolo con las autoridades sanitarias?
R.- Está enviado, a la espera de los ajustes técnicos que nos devuelvan de la Consejería de Sanidad. Hemos hecho un protocolo muy proteccionista, siguiendo las premisas del Ministerio de Cultura y de la Red Nacional de Teatros.
P.- Y habrá alguna medida excepcional?
R.- A parte de las distancias de seguridad, la señalización, los geles hidroalcohólicos y las medidas que establezca la norma, es importante la corresponsabilidad y que los ciudadanos tengan sentido común y no expongan a ellos u a otros a riesgos innecesarios. Pediremos a los espectadores que vengan con tiempo para entrar y salir con calma y de manera ordenada, ya que los horarios se han escalonado para evitar aglomeraciones.
P.- Es un festival más corto, pero de calidad como reserva natural del Siglo de Oro, según sus palabras, y llaman la atención autores como los valencianos Joanot Martorell, Jaume Roig o Ausiàs March ¿La nueva colaboración con las comunidades va a marcar el futuro dramatúrgico del festival?
R.- Sin duda. Hay cuatro ejes en la programación: uno se refiere a los grandes nombres de la escena nacional, este año con El Brujo, Lluis Homar, Adriana Ozores. Ron Lalá o Roberto Álamo. Otro es la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), que regresa con dos producciones y dos coproducciones, así como la colaboración con Valencia es otra de las novedades. Sigue el camino que hemos hecho estos años con la autoría femenina y con la americana. La tierra valenciana es muy importante porque durante el Renacimiento hubo un Siglo de Oro valenciano con estos autores. Igualmente, la entrada del endecasílabo en España, que trajo de Italia Garcilaso, llegó por Levante, y transformó toda la escritura de la época. No tendríamos sonetos ni estrofas pareadas si no tuviéramos los endecasílabos. Además, la tierra valenciana tiene una riqueza sensorial, que es muy sorprendente. Es muy hermoso ese camino y por ello quiero invitar a otras comunidades autónomas a estar presentes en Almagro para ayudarnos a tener una visión más amplia de lo que se hacía en el Siglo de Oro en otros territorios. Este año el festival tiene una importante presencia manchega y estarán presentes desde ‘La máquina real’ de Cuenca, a Corrales de Comedias, El Taular o las visitas teatralizadas. El certamen combinará lo local con lo nacional dentro de una pluralidad en el seno de la reserva natural el Siglo de Oro. No hay ningún lugar en el mundo en el que en dos semanas se puedan ver ‘La selva sin amor’, ‘La discreta enamorada’, ‘Céfalo y Pocris’ ‘El galán fantasma” u oir versos de Lope de Vega, San Juan de la Cruz, o Sor Juana Inés de la Cruz. Sigue siendo una fiesta para los sentidos y como dice el lema de María de Zayas, el público que venga se va a ir llevando ‘Mil gustos de amor el alma llena’. Va a tener ese alimento espiritual, al que hemos tenido que renunciar en los últimos meses porque la seguridad sanitaria nos ha obligado a encerrarnos y cofinarnos para protegernos unos a otros. Almagro también va a suponer la vuelta a la actividad cultural teatral y va a ser un faro de esperanza para que entre todos volvamos a tener una vivencia plena de lo que somos, de un cultura a la que le gusta ir al teatro al aire libre desde hace más de cuatro siglos.
P.- ¿Hay espectáculos hijos de la Covid-19?
R.- Todos son hijos de la Covid-19. Hay un espectáculo de la Compañía Nacional joven ‘En otro reino extraño’, de Luis Sorolla, a partir de textos de Lope de Vega, que se ha engendrado durante la pandemia. Además, como son chicos jóvenes, muy tecnológicos, han empezado a acostumbrarse a ensayar con plataformas digitales. Es un montaje que desde su concepción tiene mucho de la Covit-19 porque además habla de una cierta Arcadia, en un espacio de protección bucólico. Pero todos los espectáculos son hijos del momento. Al final todos vamos a disfrutar de otra manera. ‘El teatro de sus mercedes’ se va a celebrar con el público con mascarilla dentro del coche y en los demás espacios tendremos distancias de seguridad. Los actores han tenido que cambiar besos, abrazos y muchas acciones porque están desaconsejadas, aunque estamos intentando un equilibrio a través del sentido común. Si los futbolistas pueden estar cerca y en una terraza hay hasta 10 personas, pues también los artistas vamos a intentar esa racionalidad y seguridad. Tampoco debe ser algo que impida la mínima creación artística.
P.- Todavía no han anunciado el Premio Corral de Comedias, ¿Quién será?
R.- Es alguien muy querido y que ha hecho Siglo de Oro en Almagro. Lo presentaremos la semana que viene y es una gran personalidad de la escena española. Va a ser un gran pistoletazo de salida.
P.- Usted ha hablado de festival de exhibición y no de producción, ¿ésta es una asignatura pendiente del evento?
R.- No estamos obsesionados con eso. Nuestra idea es hacer de la necesidad virtud. El festival no tiene capacidad de producir, no solamente por motivos económicos sino por razones de logística. Por ello, entendemos la exhibición como una manera virtuosa de tener sabores e identidades muy diferentes. Si produjéramos con un sello propio correríamos el riesgo de que todo se pareciera mucho. Lo que sí hacemos es inducir e incentivar la producción del Siglo de Oro en España y en el mundo. Una de nuestras satisfacciones este año eran las producciones que se habían montado en cuatro continentes distintos, que venían provocadas por Almagro. En el territorio nacional también hay muchas compañías a las que aconsejamos, empujamos y acompañamos para que hagan este teatro clásico. Y también para que instituciones como Radio Nacional colabore con las ficciones sonoras, o para que el Instituto de la Mujer y el Instituto Cervantes cada vez pongan más el foco en el Barroco. La prioridad de este año es que se desarrolle el festival de la mejor manera posible, con toda la seguridad sanitaria, y con este nivel de calidad. De cara al futuro queremos recuperar el ritmo de exhibición que teníamos.
P.- ¿También cómplice ha sido el cambio para adoptar el azul manchego, o añil, como color corporativo, no?
R.- Era algo que estaba previsto antes de la pandemia. En febrero se aprobó en el Patronato el cambio de imagen y barajamos colores que tuvieran una vinculación con el territorio. Al final se decidió que fuera este azul manchego, que es un color muy presente en la geografía urbana de los pueblos y ciudades de La Mancha, y da un nuevo aire al festival. También la web es una maravilla, donde el público va a poder navegar bien, encontrando toda la información.
P.- El ciclo lleva el lema ‘De mil gustos de amor, el alma llena’, verso de María de Zayas, una pintura de Joaquín Sorolla con la imagen de María Guerrero interpretando ‘La dama boba’ es el cartel de la 43 edición del Festival, y el 55% (16) de los autores clásicos (29) que estarán son mujeres, además de otras 11 contemporáneas, ¿consolidan estas cifras la apuesta del festival por dar visibilidad al talento femenino?
R.- Hace dos semanas estábamos presentando junto al Instituto Cervantes el primer ejemplar de la Colección ‘Los galeotes de Almagro’ que es ‘Valor, agravio y mujer’, de Ana Caro de Mallén. No es anecdótico que empiece la colección con la obra de una autora o que vayamos a cerrar la programación del Corral de Comedias con el recital ‘Tan sabia como valerosa’, en colaboración con el Instituto Cervantes y el Instituto de la Mujer, que hace un recorrido por las autoras clásicas. Los nuevos caminos que se han abierto, centrados en las escritoras, en autores de América Latina o el que empezamos a abrir con otros territorios nacionales, son irreversibles. Ya nunca podremos pensar en Siglo de Oro como una realidad en la que solo quepan hombres, castellanos y clérigos. Lope, Calderón y Tirso son tres de los grandes nombres del Siglo de Oro pero son una panorámica reducida que se ha ampliado con María de Zayas, o Ana Caro, o con los que nacieron en América como Ruiz de Alarcón o Sor Juana Inés de la Cruz. Ahora enriquecemos la nómina con los valencianos Joanot Martorell o Jaume Roig. Lo que hacemos es abrir la mirada con más artistas y más espectáculos sin renunciar a lo que teníamos.
P.- Usted califica de emocionante la vuelta a los escenarios de los actores en Almagro, ¿pero tiene alguna información de la respuesta que los almagreños han dado al anuncio de la celebración de su festival?
R.- Hemos recibido muchos impulsos y comunicaciones en todos los sentidos. Hay gente que está preocupada por la celebración del festival, y tienen toda la razón por estar alerta porque sus críticas nos han ayudado a que seamos más rápidos. También hay una parte de la población que nos escribían porque estaban angustiados ante la incertidumbre de si el festival se iba a hacer. La solución ha sido salomónica y ha sido hacer un festival más pequeño, más breve, más controlado y con muchas garantías sanitarias pero sin renunciar a su desarrollo.
Es imposible que todos estén contentos pero hemos intentado buscar un formato equilibrado y seguro, que además sea una luz de esperanza para sectores como el comercio y la hostelería, que están muy golpeados. En pocos días hemos recibido más de 1.000 solicitudes para trabajar, que demuestran que mucha gente lo necesita. Más allá de lo cultural, el festival significa una actividad enorme para la economía local y comarcal. No vamos a arriesgar la integridad de nadie por la economía pero por qué no vamos a celebrar el festival con garantía avalada por las autoridades sanitarias, al igual que están las terrazas, los paseos u otros comercios.
P.- ¿Cómo va a afectar la reducción del certamen en el balance económico?
R.- El presupuesto del año pasado se situó en cerca de 1,6 millones de euros, casi un 33% procedente de la taquilla, 570.000 euros. Esta vía se verá muy reducida este año porque dura la mitad y en vez de 10 espacios escénicos habrá cuatro. Y dentro de ellos, los aforos estarán limitados por debajo de lo que impone la norma.
+ info – publicat per
Julia Yébenes
El director del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, Ignacio García / Lanza
