30 de juny 2020

Obrim els teatres! Hamnet a Can Gassol el proper 9 de juliol




El proper 9 de juliol estrenem Hamnet a Can Gasol de Mataró, una obra que portem treballant des de fa temps i que a causa del Covid-19, ha quedat posposada fins ara! És un text contemporani, interpretat per en Quim Font i amb la intervenció audiovisual d’en Joan Crosas! Degut a la situació actual, hi podran accedir el 50% dels espectadors, i les entrades es posaran a la venta aquest proper divendres 28, a la web de Cultura! Ens fa moltissima il•lusió reobrir els teatres, i a més amb aquesta obra especial sobre el fill de Shakespeare! La farem els dies 9,10,11,12 de juliol! Us esperem! Més info a la web!
Gràcies a tots!
entradesculturamataro.cat

Etiquetes de comentaris:


29 de juny 2020

El coreògraf Roberto Olivan inaugurarà el 29è Dansàneu




El festival incorpora tres noves subseus, una d'elles a la vall d'Àssua

El ballarí i coreògraf Roberto Olivan inaugurarà amb l'espectacle Inferno V.I.P. el 29è Dansàneu, que se celebrarà a les Valls d'Àneu del 23 al 30 d'agost, i que incorpora tres noves subseus, una d'elles a la vall d'Àssua. L'organització del festival, que ha presentat la programació en una de les sales d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), explica que l'objectiu és adaptar la programació a les mesures sanitàries i de protecció que garanteixin la seguretat dels artistes, públic i equip del festival.

La directora del Dansàneu, Rut Martínez, assegura que tenint Roberto Olivan com a cap de cartell s'aconsegueix fer "una mirada de nord a sud" del país tant en termes territorials com específicament en el món de la dansa. Pel que fa a l'actuació de Cesc Gelabert, que inicialment havia d'inaugurar el certamen, s'ha acordat que serà l'encarregat d'obrir la 30a edició per tal de poder tirar endavant la seva proposta de "diàleg" amb el públic, en un espectacle que uneix l'entorn de la tradició amb el de la modernitat, segons diu Martínez.

El Dansàneu proposa als artistes actuacions fetes especialment per al festival o que incloguin alguna adaptació o singularitat en la seva representació a les Valls d'Àneu. Enguany, a més de la creació de Roberto Olivan, que treballarà a Santa Maria (Escalarre) uns dies abans de l'estrena, Les Impuxibles hi presentaran Des-espera, en què la compositora i pianista Clara Peya, Ariadna Peya i Marc Soler eixamplaran l'abast d'un espectacle creat a partir del disc AA (Analogia de l'A-mort).

També es podrà veure una versió diferent de l'espectacle Ovidi 25, una producció del festival Barnasants en l'any del seu 25è aniversari i en record al primer quart de segle de la mort d'Ovidi Montllor. El Dansàneu proposa singularitzar-lo amb la incorporació de la dansa en diversos temes a càrrec de la companyia d'arrel Factoria Mascaró. També s'ha programat l'actuació de la ballarina Montserrat Selma amb la música d'El Petit de Cal Eril, en una de les propostes ja avançades el desembre del 2019 i que esdevindran un dels "plats forts" del festival, segons Martínez.

A més, la companyia de circ contemporani NILAK estrenarà una proposta plantejada en format de residència artística al costat del músic pirinenc Arnau Obiols, que es farà al MónNatura Pirineus, a les Planes de Son, un centre de natura que fa quatre anys que s'ha incorporat com a subseu del festival. En aquesta línia de treball en xarxa també hi ha la producció de la companyia Factoria Mascaró, fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra –fundador i ànima del Dansàneu fins a la seva mort–, al costat del grup de polifonia vocal masculina La Nova Euterpe. En aquesta ocasió, els artistes estrenaran un projecte amb voluntat de rodatge (es podrà veure també a la Fira Mediterrània de Manresa) que parteix de la recuperació d'algunes peces litúrgiques populars arranjades específicament per Jaume Ayats.

El dibuix d'acompanyament artístic als creadors finalitzarà amb l'espectacle de cloenda que anirà a càrrec de Júlia Farrero. L'artista lleidatana presentarà Teia, basada en la tradició fallaire del Pirineu a la plaça de l'església de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. A banda d'aquestes propostes, el Dansàneu també ha programat el duet Criatures de Marçal Ramon i Ivó Jordà, les Marala Trio, el duet de música tradicional Daura, l’Orquestrina Trama i la mescla de música tradicional i dansa contemporània que signa la ballarina basca Nerea Martínez amb l'espectacle Biraka.

Coincidint amb la presentació de la programació, el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, entitat organitzadora del Dansàneu, ha posat a la venda les entrades de tots els espectacles. En total, són prop de 2.000 les localitats de pagament que, en cap cas, superen el 50% de la capacitat de cada recinte. Tot i això, no es descarta ampliar-les més endavant si la situació sanitària així ho permet.

Dansàneu barreja les propostes de nova creació o contemporànies amb la dansa i la música d'arrel i situa el patrimoni tant natural com arquitectònic de les Valls d'Àneu al centre de la seva proposta artística. Com a conseqüència del covid-19, el festival d'aquest 2020 potenciarà els espectacles programats a l'aire lliure i que prevegin aforaments amplis per tal de facilitar l'accés del públic a les propostes.

Espais de gran format com el recinte firal d'Esterri d'Àneu es recuperen en aquesta 29a edició, en la qual també se n'incorporen de nous com el castell de València d'Àneu, el jardí de Gallimó i l'església de Sant Víctor a Saurí, al municipi de Sorta. Sobre aquesta última ubicació, la directora del Dansàneu destaca que oferirà "una experiència brutal" de cara al públic, que serà d'un màxim de trenta localitats en cadascun dels dos passis previstos. Una altra de les novetats és l'inici d'un cicle dedicat al cinema etnològic, amb l'estrena absoluta de dos documentals produïts pel Consell Cultural de les Valls d'Àneu, la qual tindrà lloc al batedor de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

A més, el Dansàneu se suma a la celebració de l'Any Palmira Jaquetti (commemoració oficial de la Generalitat en el 125è aniversari del seu naixement) amb diverses activitats. També destaca en aquesta edició la inclusió de propostes literàries i de natura que enllacen amb la pròpia activitat del Consell Cultural, com ara una ruta poètica que s'ha encarregat a l'escriptor Jordi Lara, inspirant-se en el seu programa de TV3 Il·luminats. A més, el festival ha entrat per primera vegada en el programa Parelles de ball de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya gràcies a un acord de col·laboració subscrit amb l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu.

+ info – publicat per
ara.cat

Etiquetes de comentaris:


Una obra de Cunillé sobre el Paralelo dirigida por Albertí y ‘La noche de la iguana’ por Subirós, en el TNC




El teatro presenta la programación de la temporada próxima que abrirá con una versión del ‘Decamerón’ de Boccaccio-Pasolini

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha presentado hoy la temporada próxima, de la que se habían anunciado ya líneas maestras y el espectáculo de apertura (en la Sala Petita, 1 de octubre), una versión en monólogos del Decamerón de Boccaccio pasado por la interpretación cinematográfica que hizo del clásico el cineasta Pier Paolo Pasolini, del que se celebra el centenario de su nacimiento. Uno de los grandes espectáculos de la temporada va a ser sin duda L’Emperadriu del Paral·lel, obra de Lluïsa Cunillé, por encargo del teatro, que pondrá en escena en la Sala Gran en mayo de 2021 el propio director del TNC, Xavier Albertí, en lo que significará su despedida del cargo (el nuevo director o directora se dará a conocer este julio). El estreno será también el debú por primera vez en el espacio estelar del TNC de una obra de una autora catalana viva.

Otra cita relevante es el montaje de La nit de l’iguana de Tennessee Williams que prepara Carlota Subirós para febrero, también en la Sala Gran (con Joan Carreras y Nora Navas, entre otros). En ese mismo espacio principal del TNC se alzará el telón el 3 de diciembre con L’hèroe (1903), de Santiago Rusiñol, presentado como una obra “sobre la masculinidad tóxica”, con dirección de Lurdes Barba y con un reparto compuesto por Manel Barceló, Javier Beltrán, Georgina Latre, Miquel Malirach, David Marcé, Joan Negrié, Albert Prat, Ferran Rañé, Rosa Renom, Mima Riera, Albert Salazar y Albert Tallet. En la Sala Petita, a finales de abril, una obra de Josep Maria de Sagarra, Galatea, con dirección de Rafel Duran y como intérpretes Anna Azcona, Roger Casamajor, Borja Espinosa, Pep Ferrer, Francesc Garrido, Míriam Iscla, Jordi Llovet y Carol Muakuku.

En L’emperatriu del Paral.lel (6 de mayo al 13 de junio), “gran sinfonía de la bohemia nocturna barcelonesa”, Cunillé cuenta la historia de la vedette Palmira Picard, artista más popular de la arteria nocturna antes de que se proclame la II República. La obra quiere revivir la efervescencia de la época “a ritmo de cuplés, proclamas políticas y agudezas tabernarias”. Figuran en el reparto Pere Arquillué, Montse Esteve, Chantal Aimée, Alejandro Bordanove, Oriol Genís, Maria Hinojosa, Sílvia Marsó, Mont Plans, Jordi Domènech, Aina Sánchez, Roberto G. Alonso, Carme Sansa y Albert Mora. Las representaciones de la temporada tendrán lugar con aforos al 50 % y cumpliendo las recomendaciones sanitarias por la covid-19.

Además, el TNC recuperará Solitud, de Víctor Català, que tuvo que suspenderse por la pandemia, igual que L'Huracà, de Carme Montoriol, dentro del epicentro Pioneres.

El TNC ha informado de que la temporada acabó con 75.308 espectadores y una ocupación del 84,37 %. La media de edad del público fue de 51 años y hubo un récord de 5.503 abonados. Las pérdidas de la temporada de la pandemia han sido de 1,9 millones de euros.

+ info – publicat per
Jacinto Antón
elpais.com

Etiquetes de comentaris:


28 de juny 2020

El Mercat de les Flors programa una temporada rècord amb més de 40 espectacles




Deborah Hay, Akram Khan i Catherine Gaudet, entre els noms internacionals del cartell

Compromís és el concepte que defineix la temporada 2020-2021 del Mercat de les Flors, que s'ha presentat aquest dijous. Compromís amb la creació, el pensament i la societat. "Treballar amb el cos ja és un posicionament polític", ha dit la directora artística, Àngels Margarit. Quatre constel·lacions guiaran una temporada rècord en nombre d'espectacles perquè recupera 12 dels 14 que es van quedar pendents de l'anterior. Així, hi haurà 46 espectacles, a banda de cicles i festivals, quan normalment n'hi ha al voltant de 30.

Obrirà temporada l'1 d'octubre Deborah Hay amb Cullberg, la companyia de dansa més destacada de Suècia. "Hay és una de les creadors dels anys 70 més rellevants. William Forsythe la va redescobrir i ara està de resident al Cullberg", explica Margarit. Entre les cinc propostes de Hay hi haurà una estrena, Horse, amb deu ballarins, de cara al març. La segona constel·lació és una recuperació, Lia Rodrigues, a l'octubre, amb la participació prevista de la coreògrafa francesa Maguy Marin, mentre que la tercera la protagonitzarà Mal Pelo i el seu projecte al voltant de la música de Bach. "Ens interessa perquè la companyia treballa el tema de l'envelliment i la transmissió del llegat, i el Mercat forma part de DOPODO, un projecte europeu entorn de la dansa i l'edat", comenta la directora. Mal Pelo estrenarà Highlands, una producció del Mercat de les Flors que tanca la tetralogia Bach Project. Una altra constel·lació és la que posen en òrbita dos creadors espanyols, Olga Mesa i Francisco Ruiz de Infante, que presentaran al gener  Carmen Shakespeare: La total, "una peça amb moltes capes, potent i personal". Finalment es recuperarà Societat Doctor Alonso amb la peça que es va haver de suspendre, Andrei Rublev, una paniconografia, al desembre.

Pere Faura assumirà la segona producció de Cèl·lula, un programa adreçat a donar visibilitat als creadors locals, amb l'estrena al festival Grec de Rèquiem nocturn, amb deu intèrprets de diferents edats i procedències i quatre músics en escena. La jove coreògrafa Eulàlia Bergadà presentarà al Mercat Very very slightly al desembre. I de la ballarina associada al centre, Marina Mascarell, es recuperarà  Second landscape amb l'Skanes Dansteatre.

Entre els noms internacionals de la nova temporada sobresurt el debut al Mercat de Catherine Gaudet amb L'affadissement du merveilleux, al febrer. "És una peça que parla del retorn, de la repetició i els cicles de la vida amb un treball de cos molt interessant", avança Margarit. Tornarà l'Akram Khan Company amb Chotto Xenos, al gener, i Wim Vandekeybus al març amb Traces, una obra en què recupera l'essència de la dansa: "És una narració que genera molt de misteri", afirma Margarit. A més a més, vindrà la Compagnie Olivier Dubois (COD), amb My body coming forth by day. I també la companyia d'Ayelen Parolin en el marc de la Quinzena de Dansa a l'abril. Broden la temporada noms com La Veronal, Andrés Corchero i Lipi Hernández.

Aquesta temporada també permetrà veure les creacions de tres artistes que treballen amb la dansa d'arrel: Juan Carlos Lérida amb  La litúrgia de les hores completa –és a dir, dotze hores en diferents espais del Mercat–, que servirà per tancar la temporada el 6 de juny; Sol Picó amb Animal de séquia, que es va veure a la Fira Mediterrània de Manresa el 2019, i Manuel Liñán amb ¡Viva!. El circ també hi serà present amb la recuperació del cicle Circ d'Ara Mateix amb sis espectacles del 26 al 28 de desembre, així com festivals com El Més Petit de Tots o Africa Moment.

Voluntat de créixer

La temporada 2019-2020 s'ha tancat amb unes pèrdues estimades de 100.000 euros, que es podrien agreujar si no poden començar amb normalitat la pròxima a l'octubre. En aquest sentit, el Festival Grec els servirà de baròmetre per testar les mesures de seguretat. En tot cas, Àngels Margarit té clar que caldria donar un impuls a l'equipament: "Ens agradaria créixer perquè estem al límit, hauríem de fer obres a l'edifici i necessitem més finançament". El pressupost de la nova temporada ha crescut "una miqueta" gràcies a un increment en l'aportació de la Generalitat i ha passat de 4,79 a 4,92 milions d'euros. D'aquests, la Generalitat n'aporta 1,27, l'Ajuntament de Barcelona 2,51 i el ministeri de Cultura 380.000 euros. Els ingressos generats pels recursos propis s'espera que siguin de 760.000 euros.

Sobre la precarietat del sector de la dansa que ha posat de manifest la crisi del covid-19, Margarit creu que "l'administració no arriba a ser-ne conscient". Ha assenyalat que aquests autònoms sovint tenen contractes per un dia quan en realitat hi ha un feina prèvia que no es comptabilitza. També ha sigut molt crítica amb el sistema de les subvencions: "Conec molts artistes que no les demanen perquè no els compensa".

+ info – publicat per
Valèria Gaillard
ara.cat

Etiquetes de comentaris:


27 de juny 2020

Lectura en línia "Una galaxia de luciérnagas" d'Aina Tur

UNA GALAXIA DE LUCIÉRNAGAS d'Aina Tur
Divendres 3 de juliol a les 19:30h
5€ · Lectura en streaming

Després de la lectura hi haurà un col·loqui postfunció amb la companyia que es podrà seguir via YouTube Twitter amb el hashtag #unagalaxiadeluciernagas.

El mateix dia de la lectura en línia, uns minuts abans de l’inici, rebreu un correu electrònic a l’adreça facilitada amb l’enllaç per accedir a la lectura via Youtube.
Aquesta lectura és en directe, per tant, només es podrà veure dia 3 de juliol a les 19.30h puntualment.
Compra d'entrades
Aquesta lectura forma part de la proposta en línia del Grec Festival de Barcelona Grec de proximitat, dedicada a generar contingut virtual a partir de les produccions que s’haurien hagut de veure aquest estiu en les sales de petit format de la ciutat. La crisi de la covid-19 ha obligat a suspendre les representacions físiques, sempre muntatges relacionats amb l’Amèrica Llatina, però el festival proposa ara un seguit d’accions virtuals que inclouen representacions, xerrades i altres propostes.
SINOPSI

El juliol del 1998, quan tenia 21 anys, Aina Tur era a Llatinoamèrica participant en un projecte de cooperació internacional amb altres ciutadans espanyols quan van patir un assalt a mà armada. Aquella experiència va transformar la vida de l’autora, tant per la duresa de la situació que va viure com per les seves conseqüències. Alguns dies més tard, van poder constatar que la procedència europea de quatre de les víctimes havia desfermat uns mecanismes que mai no s’haurien activat per cap habitant del país on es trobaven. El que va succeir va marcar la vida de l’autora i, possiblement, les de la resta de cooperants que l’acompanyaven en aquella circumstància.

Vint anys més tard, l’experiència s’ha transformat en un monòleg teatral que s’hauria hagut de representar al Grec d’enguany però que, finalment, ens arriba en forma d’una lectura dramatitzada en streaming.


FITXA ARTÍSTICA

Autoria i direcció: Aina Tur
Interpretació: Anna Alarcón
Escenografia i il·luminació: Marc Salicrú
Vestuari: Mireia Costa
Espai sonor i composició musical: Jaume Manresa
Moviment i ajudantia de direcció: Carla Tovias
Fotografia i vídeo: Kenneth Santos
Comunicació: Ester Cánovas
Assistent de producció: Montse Farrarons
Producció executiva: Marina Marcos – El Maldà

Agraïments: Sala Beckett, La Escocesa, Àlex, Iván, Pastora, Natàlia i Dallas, per ser-hi.

Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona, El Maldà, FiraTàrrega, Teatre Principal de Palma i Teatre Principal de Maó.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Facebook
Twitter
Link
Website

Etiquetes de comentaris:


26 de juny 2020

Veus d'ahir i avui en la temporada 2020-21 del TNC



El TNC, que es prepara per acollir les obres del Festival Grec, ha presentat les primeres obres de la seva pròxima temporada 2020-21. Xavier Albertí s’acomiada com a director del centre amb una temporada amb autors com Tenesee Williams amb ‘La nit de la iguana’ i Lluïsa Cunillé amb ‘L’emperadriu del Paral·lel’, la seva nova obra; Santiago Rusiñol amb ‘L’heroi’ i Josep Maria de Sagarra amb ‘Galatea’ . Entre els muntatges d’aquesta temporada cancel·lats per la Covid-19 que es recuperen destaca ‘Solitud’, de Caterina Albert.

El ‘Decameró’, una obra creada per diferents equips d’actors, creadors i directors inaugurarà el nou curs l’1 d’octubre a la Sala Petita. Serà un homenatge al 50è aniversari del film de Pier Paolo Pasolini ‘El Decameró’, inspirat al seu torn en el llibre en què Bocaccio narrava les històries eròtiques que uns joves s’explicaven en una casa on s’havien refugiat fugint de la pesta bubònica. Comptarà amb textos escrits per a l’ocasió i altres de preexistents firmats per Davide Carnevali, Narcís Comadira, Dimitris Dimitriadis, Najat El Hachmi, Gregorio Luri, Marta Marín-Dòmine, Cristina Morales, Valère Novarina, Josep M.Benet i Jornet i amb la participació d’artistes com Perejaume.

La mordacitat de Santiago Rusiñol (1861-1931) tornarà al TNC amb ‘L’heroi’, una obra antibel·licista sobre el desastre de la guerra colonial a les Filipines. Lurdes Barba la dirigirà a la Sala Gran a partir del 3 de desembre. En el repartiment figuren Manel Barceló, Javier Beltrán, Georgina Latre, Miquel Malirach, David Marcé, Joan Negrié, Albert Prat, Ferran Rañé, Rosa Renom, Mima Riera, Albert Salazar i Albert Tallet.

Els fantasmes de la guerra deixaran pas a altres fantasmes més íntims a ‘La nit de la iguana’  amb Nora Navas i Joan Carreras com a protagonistes, dirigida per Carlota Subirós, que la temporada passada ja va treballar amb Navas al Lliure a ‘El quadern daurat’. El muntatge pujarà a la Sala Gran al febrer.

I una de les obres més personals de Josep Maria de Sagarra, ‘Galatea’, serà revisada pel mallorquí Rafel Duran. La visió de l’autor sobre l’Europa de postguerra estrenada al Teatre Victòria el 1948 serà interpretada a la Sala Petita, a partir de xxx  per Anna Azcona, Roger Casamajor, Borja Espinosa, Pep Ferrer, Francesc Garrido, Míriam Iscla, Jordi Llovet, Carol Muakuku.

+ info – publicat per
Marta Cervera
elperiodico.cat

Etiquetes de comentaris:


25 de juny 2020

La companyia com a salvavides




Amb un virus letal flotant en l’aire i la incertesa persistent al voltant dels recintes dels teatres, podríem viure un canvi de paradigma que faci tornar al centre del sistema la companyia, per sobre de l’individualisme que domina el món de les arts escèniques

Crec que va ser Salvador Sunyer qui, fa cinc o sis anys, en la cloenda d’un Temporada Alta va dir el que tothom tenia als morros i no veia respecte al gran nivell de moltes de les propostes internacionals que ens visiten: “Tots són companyies que fa temps que treballen junts”. De Cheek by Jowl a Motus, de la Schaubühne als Propeller, de l’Amsterdam International Theatre (abans Toneelgroep Amsterdam) a la Needcompany, el millor teatre europeu ens arriba empaquetat a través d’una companyia independent o d’un teatre que té una tropa fixa d’intèrprets.

A Catalunya, això de les companyies públiques és un tabú des que Josep Maria Flotats va pretendre aixecar la seva al TNC i el van fer fora. Anys més tard, el Lliure d’Àlex Rigola viatjava per mig món amb la seva companyia mentre el Romea de Calixto Bieito feia l’altre mig amb el mateix sistema. Quins temps tan llunyans aquella primera dècada del segle XXI!

Més a prop, Sergi Belbel va posar en marxa una petita tropa al TNC, la T6, per aixecar les obres dels dramaturgs catalans. I Lluís Pasqual, al Lliure, va tenir La Kompanyia, formada per actors i actrius joves. Totes dues van durar molt poc… Fins que va arribar un nou ‘commendatore’ i va decidir fer foc nou.

Això no vol dir que la companyia hagi passat de moda. Ni molt menys. El treball col·lectiu va ser el salvavides que va permetre a molts artistes surar dins el pou de la crisi del 2008. Els joves, fa deu anys, van decidir sumar per tirar endavant, conscients que sols els seria gairebé impossible obrir-se camí. Així van néixer La Calòrica, Agrupación Señor Serrano, Sixto Paz, Íntims, Col·lectiu VV.AA., La Veronal, El Conde de Torrefiel, Atresbandes, fins i tot La Perla i La Brutal, que són més empreses teatrals que no pas companyies, encara que la seva plantilla d’intèrprets sol estar matisada a uns noms concrets.

Ara, en un escenari on participar d’un procés de creació en una sala d’assaig és una feina de risc, la companyia adquireix una importància que no hauríem de menysprear. Una companyia és una orquestra, una banda, una família, un grup tancat de gent, capaç d’assimilar entrades i sortides, però, al cap i a la fi, un territori segur, de confiança.

No hem d’oblidar que el teatre, des de sempre, ha estat cosa de companyies. Molière en tenia una. I Shakespeare. I qualsevol nom històric que els vingui al cap estarà associat a una tropa. Els teatres germànics, escandinaus i eslaus encara funcionen així. Aquí hem seguit el model anglosaxó, capitalista, que posa l’individu per sobre del col·lectiu. Cosa que fa, per exemple, que un actor pugui fer-se ric (és una manera de parlar) gràcies al seu talent. Dins una companyia, podria marcar el seu estatus d’estrella, però li seria més complicat guanyar el que pot arribar a guanyar en solitari.

En l’última dècada, el nostre teatre ha tornat a caminar gràcies a les companyies. Són les que han experimentat, les que s’han arriscat, les que han posat el crit al cel. Només El Col·lectiu, l’ens que agrupa gairebé 70 companyies independents, ha estat capaç de presentar un pla coherent per salvar les arts escèniques. I ara poden ser el salvavides del teatre català.

Fins que la pandèmia estigui controlada, fins que hi hagi una vacuna, portar a escena una obra serà una feina d’alt risc, sobretot per als actors. Haver d’assajar durant vuit setmanes amb gent que no és del teu cercle íntim augmenta la possibilitat de caure malalt. Dins una companyia, tot està més apamat. Perquè ens podem trobar perfectament un paisatge en què un teatre tingui previst estrenar ‘Macbeth’ al novembre, però que s’hagi de cancel·lar perquè el coronavirus ha entrat a la sala d’assaig. També pot passar que la temporada que ve sigui un llarg monòleg esquitxat per aparicions estel·lars de la tropes de nord enllà.

El nostre sistema hauria de tombar la mirada, almenys durant un temps, cap a Centreeuropa. Ara em diran que no es poden aixecar companyies de la nit al dia. No cal. Basta que cada teatre n’adopti una i/o algunes d’existents i els cedeixi una part del seu pressupost de producció. No això de donar-les 10.000 euros i una part de la taquilla, que és com funcionen les tropes residents d’alguns teatres. Força més. Si això, a més, es multipliqués per sis o set teatres municipals del país, aquells que tenen una programació decent, estarien parlant d’una oferta important amb capacitat per girar de nord a sud, d’est a oest.

Hem parlat molt del públic, de la possibilitat d’infectar-te en una platea, cosa que, sabent el que sabem avui, és força remota si es mantenen els protocols de seguretat. Però hem deixat de banda els artistes. Els intèrprets catalans, avesats a jugar-se-la, saltaran al circ desarmats. Per una vegada, fem que no calgui. Com si fóssim una societat ultracatòlica, protegim les famílies que hi ha, i els que visquin sols, ajudem-los a què trobin la seva.

+ info – publicat per
Andreu Gomila
tempsarts.cat

Etiquetes de comentaris:


El Teatro Musical hace su aporte en tiempos de covid-19




“El Peter Pan de Misi es un musical maravilloso. Basado en el libro escrito por James Barrie.

Misi Producciones, la compañía de teatro musical más importante del país, creada por la fallecida María Isabel Murillo, se suma al proyecto Covida, para apoyar a la Universidad de Los Andes en la recolección y el análisis de 100 mil pruebas diagnósticas de Covid-19.

La alianza entre estas dos instituciones permitirá que las familias colombianas disfruten, en línea, de la obra ‘El Peter Pan’ de Misi, a través de un aporte económico destinado a la campaña ‘La prueba es de todos’, que pretende aumentar la capacidad de recolección y análisis de miles de pruebas.
“El Peter Pan de Misi es un musical maravilloso. Basado en el libro escrito por James Barrie, fue escrito en su totalidad por nuestra recordada compositora María Isabel Murillo. Cuenta con un reparto de 35 actores en escena que recrean el mundo de Nunca Jamás. Durante dos horas podrán disfrutar desde casa de un mundo mágico”, contó Felipe Salazar, director general de Misi Producciones.

+ info – publicat per
hoydiariodelmagdalena

Etiquetes de comentaris:


24 de juny 2020

La Mostra ja mira cap a l'any vinent i posa dates: del 15 al 18 d'abril




Fins el 15 d’agost es poden enviar les propostes per a l’any vinent
La principal cita del teatre per a infants i joves del país fa punt i a part. No hi haurà edició aquest any i escalfa motors per a la temporada vinent. Aquesta setmana, ha anunciat les dates.
La Mostra del 2020 es va limitar a les pantalles, però la Mostra d'Igualada ja té dates per ser molt més que això. Serà la 32a edició de la fira d'espectacles infantils i juvenils i se celebrarà del 15 al 18 d'abril de 2021, una setmana i mitja després de Setmana Santa. Les companyies professionals ja poden sol·licitar actuar-hi des del 15 de juny i fins al 15 d'agost, a través d'un formulari disponible a la pàgina web www.mostraigualada.cat on es detallen els requisits artístics i les condicions de participació.
La convocatòria resta oberta a companyies professionals que presentin espectacles de qualsevol gènere (teatre, dansa, música, circ, etc.) adreçats a un públic familiar, infantil o juvenil, tant si han estat creats per ser representats en espais tancats com a l'exterior. Les propostes poden ser de petit, mitjà o gran format i també poden combinar diversos gèneres. Es tindrà especialment en compte la contemporaneïtat de la proposta, la innovació en el llenguatge escènic, l'aportació en el format, i la dramatúrgia. S'hi poden inscriure companyies d'arreu: catalanes, de la resta de l'Estat espanyol i internacionals. Mostra Igualada està treballant en unes línies de suport a la producció per a companyies en els àmbits del gran format, l'escena per a joves, les noves dramatúrgies i la cooperació entre companyies de diferents territoris. La convocatòria s'obrirà aquesta tardor i culminarà l'edició del 2022

+ info – publicat per
anoiadiari

Etiquetes de comentaris:


23 de juny 2020

La Mostra d'Igualada del 2021 es farà del 15 al 18 d'abril



El certamen d'espectacles infantils i juvenils suspès aquest any obre la convocatòria per a les companyies que vulguin ser a la 32a edició

La 32a edició de la Fira d'espectacles infantils i juvenils, La Mostra d'Igualada, tindrà lloc del 15 al 18 d'abril del 2021, segons ha anunciat l'organització d'un certamen que enguany s'havia de celebrar a finals de març però es va haver de suspendre per culpa de la pandèmia. A partir d'avui, i fins el 15 d'agost, les companyies que hi vulguin prendre part poden demanar la sol·licitud per fer-ho a través d'un formulari disponible a la pàgina web www.mostraigualada.cat.

Les dates escollides són posteriors a la Setmana Santa de l'any vinent.

La convocatòria està oberta a companyies professionals que vulguin presentar un espectacle en qualsevol gènere escènic (teatre, dansa, música, circ, ...) adreçat al públic infantil, juvenil o familiar. Hi són admeses tant les creacions pensades per ser representades en sala com a l'aire lliure. Tal i com exposa l'organització, "es tindrà especialment en compte la contemporaneïtat de la proposta, la innovació en el llenguatge escènic, l'aportació en el format, i la dramatúrgia". La inscripció està oberta a companyies d'arreu, tant de Catalunya i l'estat espanyol com internacionals. Després de la recepció de sol·licituds, la comissió organitzadora farà la tria dels espectacles que es veuran a la 32a edició.

+ info – publicat per
Toni Mata
regio7

Etiquetes de comentaris:


Teatro británico al borde de la ruina por pandemia de Covid-19


El teatro británico está al borde de la ruina, alertaron hoy más de un centenar de actores, dramaturgos y directores en una carta abierta dirigida al gobierno conservador del primer ministro Boris Johnson.

En la misiva firmada por Phoebe Waller-Bridge, James McAvoy, Sharon D Clarke, Tom Stoppard, Wendell Pierce y otros renombrados representantes de las artes escénicas, se asegura que la pandemia de Covid-19 'puso de rodillas' a un sector que ahora es más necesario que nunca.

Tras recordar que el teatro en todas sus manifestaciones constituye uno de los éxitos más deslumbrantes del Reino Unido, el texto advierte que las instalaciones no tienen dinero suficiente para reabrir con las medidas de distanciamiento social, por lo que será difícil volver a escena en lo que resta del año.

Señala además que una investigación reciente arrojó que el 70 por ciento de los teatros del país se quedarán sin dinero a finales de 2020, e incluso antes, y que cuatro de ellos ya quebraron.

En la carta, que aparte de Johnson tiene como destinarios al ministro de Hacienda, Rishi Sanek, y al titular de Cultura, Oliver Dowden, los representantes del sector le piden que continúe con el programa de subsidios salariales, ahora que el Gobierno se dispone a levantar la cuarentena por la Covid-19.

También reclaman que se establezca un fondo de emergencia y nuevos paquetes de ayuda para los teatristas y actores independientes.

El pedido de los artistas coincidió con la publicación de un reporte de Oxford Economics, donde se advierte que la industria de las artes del Reino Unido podría perder 400 mil empleos y 74 mil millones de libras esterlinas (casi 73 mil millones de dólares) por el cierre de sedes y la cancelación de los eventos en vivo, como resultado de la crisis provocada por la pandemia.

Al parecer los pronósticos ya comenzaron a cumplirse, pues el productor Cameron Mackintosh anunció este miércoles que algunos de sus espectáculos más icónicos del West End londinense como El fantasma de la ópera, Hamilton, Los Miserables y Mary Poppins no volverán a escena hasta 2021.

Interrogado sobre la 'catástrofe cultural' descrita por Oxford Economics, el titular de Cultura admitió que son tiempos excepcionalmente difíciles para el teatro y que el Gobierno está analizando que más puede hacer para apoyar al sector.

+ info – publicat per
Londres, 17 jun (Prensa Latina) 
prensa-latina.cu

Etiquetes de comentaris:


22 de juny 2020

Joventut de la Faràndula ajorna l'inici de temporada fins al desembre amb 'Els Pastorets'




La Joventut de la Faràndula començarà la temporada 2020-21 més tard de l'habitual com a mesura preventiva davant les incerteses derivades del coronavirus. En lloc d'encetar funcions al novembre amb l'estrena de la temporada, que en aquest cas seria Aladí, ho farà al desembre amb Els Pastorets. "És una decisió per la incertesa que ens provoca la covid-19. Si hi sumem que les nostres produccions necessitem uns mínims molt alts i que fem teatre en un equipament municipal, ens provoca dubtes que puguem estrenar al novembre amb unes garanties de públic, de gent i de capacitat com a entitat", ha apuntat a Ràdio Sabadell el president dels farandulers, Salva Peig. En aquest mateix sentit, assegura que la decisió d'ajornar l'inici de la temporada no els agrada, però l'han pres per protegir Aladí; una producció en la qual han destinat molts recursos.

Si el context sanitari ho permet, la temporada de la Joventut de la Faràndula arrencarà amb Els Pastorets, que l'entitat "se sent obligada a fer perquè és un producte de ciutat". No obstant això, Peig admet que podrien veure's obligats a replantejar-se'ls si es limita el nombre d'actors que poden pujar a l'escenari. En aquest muntatge tradicional hi participen un centenar d'actors, entre adults i nens, amb la qual cosa una limitació en el repartiment els faria inviables tal com estan plantejats ara mateix. "Si d'aquí al desembre només una quinzena d'actors poden pujar a l'escenari, hi haurà companyies com nosaltres que no podran fer teatre perquè els nostres muntatges no són així. Caldrà fer un replantejament de moltes coses", lamenta Peig.

De cara al mes de març arribarà la gran aposta de la temporada, Aladí, que s'havia d'estrenar al maig i va que quedar amb els preparatius a mitges. Segons Peig, per reprendre els assajos, que ara mateix no es poden fer per falta de sales, i per acabar els decorats es necessitaria uns tres mesos; un temps que esperen aconseguir si "es recupera la normalitat". La temporada acabarà amb El préssec gegant, que tornarà per tercera temporada consecutiva després que al març només fes un dels dos caps de setmana en què estava programat. "És d'aquelles obres que podem muntar en 48 hores. Volem acabar la tercera temporada el més amunt possible", conclou Peig.

+ info – publicat per

Etiquetes de comentaris:


La compañía grancanaria 2RC Teatro va a Almagro




Su espectáculo, titulado El galán fantasma, se representará en el Palacio de los Oviedo, los días 15 y 16 de julio, a partir de las 22.45 horas, informó ayer la organización de este festival mediante un comunicado.

La trama, dirigida por el grancanario Rafael Rodríguez, abarca un conflicto asentado en un triángulo amoroso compuesto por Julia, enamorada de Astolfo, y el duque de Sajonia.

La compañía isleña lleva a escena esta obra de Calderón de la Barca, versionada por Luis O’Malley y el propio Rafael Rodríguez. Cuenta en su reparto con: Zuleima Valido, Alicia Ramos, Carlos de León, Toni Báez, Carlos Luis O’Malley, Lili Quintana, Nati Vera y Albano Matos; y con Alicia Ramos, Laura Brito, Jorge Rubiales y Ximo Martínez en la parte musical.

La soprano Isabel Álvarez es la responsable de la dirección musical de la obra.

La trama principal parte de un conflicto asentado en un triángulo amoroso en cuyo vértice está Julia, enamorada de Astolfo, y a quien pretende conquistar el duque de Sajonia. El duque da muerte en el propio jardín de Julia a Astolfo; a partir de este momento la aparición de la figura de un fantasma en el jardín de Julia dará que hablar, aumentará los celos del duque y finalmente provocará múltiples confusiones y enredos para descubrir quién es ese misterioso fantasma.

La puesta de largo de este montaje de capa y espada clásico se produjo el 1 de noviembre del pasado año, en el teatro Pérez Galdós, dentro del ciclo Antiqva.

El último estreno hasta la fecha de 2RC Teatro ha sido Siete hombres buenos, de Juan Mayorga, en la actual programación del Cuyás.

La 43ª edición se celebrará del 14 al 26 de julio bajo el lema «De mil gustos de amor, el alma llena», verso de María de Zayas.

El formato excepcional propuesto para este año ha supuesto una reducción del 70% en el número de representaciones respecto a 2019, contando con la participación de 20 compañías, más cinco on line para el apartado dedicado al Barroco Infantil.

La programación artística se desarrollará en el Corral de Comedias, buque insignia de la cita teatral manchega; en el Teatro Adolfo Marsillach (antiguo Hospital de San Juan), sede veraniega de la Compañía Nacional de Teatro Clásico; en la Antigua Universidad Renacentista de Almagro (AUREA); y en el Palacio de los Oviedo. A petición del Patronato, la celebración de la 10ª edición del Certamen Almagro Off, para directores noveles, se traslada a 2021.

+ info – publicat per

Etiquetes de comentaris:


21 de juny 2020

La banda de Broggi té set


 
El director estrenarà all Grec una obra de Wajdi Mouawad en la qual els actors interactuaran amb d'altres gravats en vídeo
 
Oriol Broggi, el director de La Perla 29, és un home afable: s'ha trencat un dit de la mà dreta i diu “així el confinament és més tranquil”. També se li ha frustrat la gira de recórrer la Xina durant mes i mig amb Bodas de sangre, “però intentarem fer-la l'any que ve”. M'agrada aquest colofó (sempre amb un somriure): “D'ànims, bé. Econòmicament, una mica més terrible”. Representaven Només la fi del món, de Lagarce, i assajaven Assedegats, de Mouawad, quan va esclatar la pandèmia i van haver de parar.
 
“Vam decidir gastar-nos els estalvis per arribar tots a final de mes, fent plans i fent conferències per al públic cada dimecres”. L'objectiu teatral prioritari era posar dempeus Assedegats en una nova versió. Van parlar amb Cesc Casadesús, el director del Grec, i al teatre de La Perla han optat per treure les graderies i dispersar les cadires per la sorra per evitar contagis. Dates de la funció: del 6 al 17 de juliol. “Ens hem adonat”, em diu, “que és una obra sobre la necessitat de fer teatre. Els protagonistes són tres actors molt joves (Guillem Balart, Sergi Torrecilla, Carla Vilaró). El títol és “assedegats” per l'enorme set de vida d'aquest trio. I de nosaltres. Amb una paradoxa: la trama parla d'un autor adolescent que vol menjar-se el món, i escriu sobre una noia que no vol sortir de la seva habitació. La història funciona molt bé perquè té ecos del que està passant”.
 
Broggi em continua parlant de la nova forma. “Els actors seran una mica lluny de l'espectador. Els textos són monòlegs, però els actors interactuaran amb d'altres gravats en vídeo. Pot veure's en directe o en streaming. Així, hi ha una mena de joc de miralls amb el vídeo, que Mouawad ja proposava en el text, i la realització filmada que vam utilitzar a Cels, una altra peça del dramaturg. També haig de dir que un altre detonant ha estat una Senyoreta Julia muntada a la casa d'Ostermeier, a Berlín: un espectacle molt potent”.
 
El Grec, afegeix Broggi, també vol fer proves de cara a la tardor, per comprovar la resposta de la gent i si hi ha ganes de teatre. “Busquem propostes que englobin diversos espectacles possibles. Parlant amb companys durant el confinament van sorgir moltes idees… amb Zoom, videoconferència…. vam imaginar un teatre en ruïnes, una mica txekhovià , on es barregen intèrprets i actors. Part d'aquest material ha anat a parar a la peça de Mouawad. Els adolescents han de fer un treball sobre la bellesa en la societat actual. Diuen: ‘Els adults creuen que ens agrada treballar amb mitjans audiovisuals, quan en realitat el que ens agrada és estar a prop i en contacte amb els nostres companys”. Li recordo que van utilitzar fragments diversos sota el títol d'Al nostre gust, com a homenatge a Shakespeare. I em respon que Bodas de sangre “t'apropava el so mentre els intèrprets eren més lluny”. I que el que estan fent “és més performàtic, barrejant modern i clàssic, sense abusar de pantalles”.
 
Li segueixo preguntant pel pla del nou espectacle. “Ja et dic: dues setmanes, però les farem sobre la marxa, perquè encara no sabem com funcionarà la venda. Tot va ara una mica més lent. Si es pot prorrogar, serà un camp de proves de cara a la tardor”.
 
M'explica que a la tardor havia de dirigir Filumena Marturano, del seu adorat Eduardo de Filippo, amb Clara Segura i Toni Laudadio, l'actor napolità que va venir a fer Questi fantasmi ara farà 10 anys. "El Toni encara no pot venir, però volem fer-la al Nadal o al gener. És una producció de 10 intèrprets, i no ens podem arriscara haver de parar els assajos. Ens espera un sobreesforç, això és evident, però estem desbordant energia. La Clara ha pensat a remuntar Antígona, plantejant enfocaments nous. Jo em temo, això també és evident, que el teixit empresarial del teatre quedarà molt tocat, alhora que detectem aquesta eufòria de reafirmar-nos, voler fer coses i superar-nos. No crec que fem un teatre gaire diferent, però sortiran idees noves que poden canviar maneres de treballar. Al gener és molt possible que tots hi estiguem habituats. És un tòpic cert que el teatre ha estat sempre en crisi. Tenim molt per investigar, analitzar com canvien els mecanismes mentals del públic. Quan penso en el viatge a la Xina i la visita de Toni Laudadio… Se m'oblidava dir-te que quan va esclatar la pandèmia me n'anava a Berlín a conèixer The Tiger Lilies. Són anglesos, però els entusiasma tot el que s'apropa a l'esperpent. Uns bojos meravellosos, uns quixots amb els quals volia fer un caleidoscopi sobre Valle. Martes de Carnaval era una de les propostes. Hi tornarem a contactar. Més propostes? La propera primavera, una adaptació sobre la novel·la Canto jo i la muntanya balla, una preciositat. Vull tenir Lluís Soler com a Pròsper de La tempestat i Birman, un monòleg d'un actor que ha de fer de Duncan. Ho ha escrit Víctor Sunyol, un poeta de la plana de Vic. I muntar Tous des oiseaux, de Mouawad, una altra obra mestra".
 
+info - publicat per



20 de juny 2020

El Festival TNT obre convocatòria per al nou programa d'acompanyament a artistes residents

El Terrassa Noves Tendències atorgarà un màxim de sis residències de creació i quatre residències tècniques que tindran lloc durant la nova temporada

El Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) ha obert la convocatòria per al nou programa d’acompanyament a artistes residents, que atorgarà un màxim de sis residències de creació i quatre residències tècniques que tindran lloc durant la temporada 2020-2021.
 
Està dirigida a creadors, tant consolidats com emergents, que vulguin desenvolupar un projecte de creació i que la seva línia d’investigació se situï en l’àmbit dels nous llenguatges artístics, l’escena híbrida, la investigació i la innovació. Aquesta línia de recolzament a artistes es vincula, va explicar el festival en un comunicat, a la futura creació del nou centre de creació d’arts escèniques de Terrassa i es converteix en un primer pas per convertir la ciutat en un focus creatiu amb caràcter propi.
 
Les sol·licituds es podran presentar fins al 12 de juliol i la resolució de la convocatòria serà publicada a partir del 7 de setembre del 2020. La regidora de Cultura, Rosa Boladeras, ha assenyalat que «es tracta d’un pas més per enfortir un Festival de referència i potenciar-lo en la recerca i investigació de nous llenguatges artístics».
 
Terrassa, un focus creatiu
En total s’atorgaran un màxim de 10 residències: 6 residències de creació i 4 residències tècniques. D’aquesta manera, el TNT inicia aquest programa d’acompanyament a artistes residents amb «la finalitat de donar-los espai, temps, eines i mitjans per desenvolupar nous projectes de creació que seran presentats en el marc del TNT 2021».
 
Així mateix, busca «connectar els creadors i les creadores amb el teixit local treballant amb sintonia amb Terrassa Arts Escèniques, i acostant tant els processos creatius com la peça realitzada en comunitats de públics locals». Aquesta línia de recolzament a artistes es vincula a la futura creació del nou centre de creació d’arts escèniques de Terrassa com un primer pas en la direcció de convertir la ciutat en un focus creatiu amb caràcter propi.
 
Programació del 2021
Quant a les residències de creació, els i les artistes seleccionades podran desenvolupar el seu procés en residència durant el període comprès entre el novembre del 2020 i el setembre del 2021. El TNT els facilitarà recursos que els permetin investigar, crear i compartir processos creatius amb la comunitat. Totes les creacions resultants formaran part de la programació del TNT 2021. Aquesta modalitat compta amb un import de més de 83.000 euros que es repartiran entre un màxim de 6 residències.
 
Les companyies seleccionades tindran la possibilitat de realitzar una residència tècnica de set dies en un dels equipaments escènics de la ciutat. El període de realització estarà comprès entre els mesos de gener i setembre del 2021. Les peces podran ser inclosos en programació de l’edició TNT 2021 o, en el seu defecte, es mostraran com un assaig obert en les dates que recordin entre les dues parts. S’atorgaran un màxim de 4 residències.
 
Els projectes seran valorats per una comissió artística formada per sis membres, entre els quals, la directora del TNT Marion Betriu, la directora de teatres de Terrassa Arts Escèniques Giulia Poltronieri, i unes altres quatre persones de reconeguda trajectòria professional, d’àmbit tant nacional com a internacional.
 
+ info – publicat per
www.elperiodico.cat



«Todas las obras que participarán este año en el Festival de Almagro son de alguna manera hijas de la Covid-19»


El director del certamen del Siglo de Oro, Ignacio García, asegura en una entrevista:
“Va a ser un festival muy emotivo”. Así lo asegura el director del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, Ignacio García, en una entrevista a Lanza a pocas horas de presentar la programación. Que es densa y de calidad. En positivo, el patronato que regenta el certamen ha querido conjurarse con la prudencia y la seguridad a la hora de impulsar la celebración de una edición de “supervivencia” en tiempos de pandemia. Durará la mitad del tiempo, del 14 al 26 de julio, y tendrá cuatro sedes (Corral de Comedias, Teatro Adolfo Marsillach, AUREA y Palacio de los Oviedo) respecto a las 10 del año pasado. Supondrá la segregación puntual  y forzada del apellido internacional y la reactivación del tejido teatral español. En concreto, contará con la participación de 26 compañías (sólo una de Argentina) que realizarán 44 funciones, cinco de ellas virtuales dentro del certamen Barroco Infantil. Habrá tres conciertos, cinco estrenos absolutos, tres eventos gratuitos, dos especiales (Premio Corral y Homenaje), y cuatro exposiciones. Novedosa es la presencia de autores valencianos clásicos, dentro de la nueva colaboración con comunidades, una línea que enriquecerá el patrimonio artístico del certamen. También serán protagonistas los grandes nombres de autoras del siglo XVI.
 
Con todo, tras “la gran incertidumbre que había”, Almagro ha sido fiel a su destino como “reserva natural del Siglo de Oro” y se prepara para acoger la edición más especial de los 43 años de vida de su festival. También servirá para aliviar a los maltrechos sectores comercial y hostelero de la localidad y la comarca. El hecho teatral en la cita de 2020, señala García, cobrará una mirada inédita del público y, sobre todo, de los artistas. “Lo más impactante es la ilusión que tiene todo el mundo de venir a Almagro”. El reencuentro, dice, “será conmovedor tras cuatro meses encerrados” porque todas las obras de alguna manera “son hijas de la Covid-19”.
 
PREGUNTA.- Usted lo repitió varias veces en una reciente comparecencia: ha peligrado seriamente la celebración del 43ª Festival de Teatro Clásico de Almagro, ¿cómo ha sido la transición hasta presentar este miércoles la programación?
 
RESPUESTA.- Ha sido un camino largo, muy trabajoso y exigente para el equipo del festival porque ha habido que adaptar la programación a medida que se iban produciendo los acontecimientos. Desde la cancelación de la programación Internacional a la de los espacios que por recomendaciones sanitarias decidimos que no iban a tener programación como el Patio de Fúcares, el Silo o el Teatro Municipal. También hemos tenido que adaptar la programación el Corral de Comedias a espectáculos de gran calidad pero de pequeño formato para evitar aglomeraciones de artistas en un escenario tan pequeño. Han sido muchas las versiones de la programación en un camino muy incierto, que dependía de las noticias sobre la evolución de la crisis sanitaria. Ha sido clave la respuesta constante de todo el Patronato, que ha tenido una actitud prudente y equilibrada entre la defensa del festival y su celebración, porque supone un recurso importantísimo para las compañías y para la reactivación de la economía local, y la seguridad. No nos hemos  precipitado. Hoy (el miércoles 10) sacamos a la venta una parte de las entradas correspondiente al 30% del aforo de cada espacio, y cuando la provincia pase a fase 3 sacaremos hasta el 50%, sin ampliar más, a pesar de que la normativa de la nueva normalidad vaya a permitir aforos mayores. El criterio de prudencia debe mandar, y la paradoja es que para hacer un festival mucho menor, con 26 compañías frente a las 70 del año pasado, hemos tenido que trabajar 10 veces más para adaptarnos a la situación sanitaria y logística. Por ello, quiero reconocer el esfuerzo del equipo, de las compañías y el del Patronato.
 
P.- La seguridad sanitaria será protagonista en esta edición especial, marcada por el coronavirus, ¿ya tienen cerrado el protocolo con las autoridades sanitarias?
 
R.- Está enviado, a la espera de los ajustes técnicos que nos devuelvan de la Consejería de Sanidad. Hemos hecho un protocolo muy proteccionista, siguiendo las premisas del Ministerio de Cultura y de la Red Nacional de Teatros.
 
P.- Y habrá alguna medida excepcional?
 
R.- A parte de las distancias de seguridad, la señalización, los geles hidroalcohólicos y las medidas que establezca la norma, es importante la corresponsabilidad y que los ciudadanos tengan sentido común y no expongan a ellos u a otros a riesgos innecesarios. Pediremos a los espectadores que vengan con tiempo para entrar y salir con calma y de manera ordenada, ya que los horarios se han escalonado para evitar aglomeraciones.
 
P.- Es un festival más corto, pero de calidad como reserva natural del Siglo de Oro, según sus palabras, y llaman la atención autores como los valencianos Joanot Martorell, Jaume Roig o Ausiàs March ¿La nueva colaboración con las comunidades va a marcar el futuro dramatúrgico del festival?
 
R.- Sin duda. Hay cuatro ejes en la programación: uno se refiere a los grandes nombres de la escena nacional, este año con El Brujo, Lluis Homar, Adriana Ozores. Ron Lalá o Roberto Álamo. Otro es la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), que regresa con dos producciones y dos coproducciones, así como la colaboración con Valencia es otra de las novedades. Sigue el camino que hemos hecho estos años con la autoría femenina y con la americana. La tierra valenciana es muy importante porque durante el Renacimiento hubo un Siglo de Oro valenciano con estos autores. Igualmente, la entrada del endecasílabo en España, que trajo de Italia Garcilaso, llegó por Levante, y transformó toda la escritura de la época. No tendríamos sonetos ni estrofas pareadas si no tuviéramos los endecasílabos. Además, la tierra valenciana tiene una riqueza sensorial, que es muy sorprendente. Es muy hermoso ese camino y por ello quiero invitar a otras comunidades autónomas a estar presentes en Almagro para ayudarnos a tener una visión más amplia de lo que se hacía en el Siglo de Oro en otros territorios. Este año el festival tiene una importante presencia manchega y estarán presentes desde ‘La máquina real’ de Cuenca, a Corrales de Comedias, El Taular o las visitas teatralizadas. El certamen combinará lo local con lo nacional dentro de una pluralidad en el seno de la reserva natural el Siglo de Oro. No hay ningún lugar en el mundo en el que en dos semanas se puedan ver ‘La selva sin amor’, ‘La discreta  enamorada’, ‘Céfalo y Pocris’ ‘El galán fantasma” u oir versos de Lope de Vega, San Juan de la Cruz, o Sor Juana Inés de la Cruz. Sigue siendo una fiesta para los sentidos y como dice el lema de María de Zayas, el público que venga se va a ir llevando ‘Mil gustos de amor el alma llena’. Va a tener ese alimento espiritual, al que hemos tenido que renunciar en los últimos meses porque la seguridad sanitaria nos ha obligado a encerrarnos y cofinarnos para protegernos unos a otros. Almagro también va a suponer la vuelta a la actividad cultural teatral y va a ser un faro de esperanza para que entre todos volvamos a tener una vivencia plena de lo que somos, de un cultura a la que le gusta ir al teatro al aire libre desde hace más de cuatro siglos.
 
P.- ¿Hay espectáculos hijos de la Covid-19?
 
R.- Todos son hijos de la Covid-19. Hay un espectáculo de la Compañía Nacional joven ‘En otro reino extraño’, de Luis Sorolla, a partir de textos de Lope de Vega, que se ha engendrado durante la pandemia. Además, como son chicos jóvenes, muy tecnológicos, han empezado a acostumbrarse a ensayar con plataformas digitales. Es un montaje que desde su concepción tiene mucho de la Covit-19 porque además habla de una cierta Arcadia, en un espacio de protección bucólico. Pero todos los espectáculos son hijos del momento. Al final todos vamos a disfrutar de otra manera. ‘El teatro de sus mercedes’ se va a celebrar con el público con mascarilla dentro del coche y en los demás espacios tendremos distancias de seguridad. Los actores han tenido que cambiar besos, abrazos y muchas acciones porque están desaconsejadas, aunque estamos intentando un equilibrio a través del sentido común. Si los futbolistas pueden estar cerca y en una terraza hay hasta 10 personas, pues también los artistas vamos a intentar esa racionalidad y seguridad. Tampoco debe ser algo que impida la mínima creación artística.
 
P.-  Todavía no han anunciado el Premio Corral de Comedias, ¿Quién será?
 
R.- Es alguien muy querido y que ha hecho Siglo de Oro en Almagro. Lo presentaremos la semana que viene y es una gran personalidad de la escena española. Va a ser un gran pistoletazo de salida.
 
P.- Usted ha hablado de festival de exhibición y no de producción, ¿ésta es una asignatura pendiente del evento?
 
R.- No estamos obsesionados con eso. Nuestra idea es hacer de la necesidad virtud. El festival no tiene capacidad de producir, no solamente por motivos económicos sino por razones de logística. Por ello, entendemos la exhibición como una manera virtuosa de tener sabores e identidades muy diferentes. Si produjéramos con un sello propio correríamos el riesgo de que todo se pareciera mucho. Lo que sí hacemos es inducir e incentivar la producción del Siglo de Oro en España y en el mundo. Una de nuestras satisfacciones este año eran las producciones que se habían montado en cuatro continentes distintos, que venían provocadas por Almagro. En el territorio nacional también hay muchas compañías a las que aconsejamos, empujamos y acompañamos para que hagan este teatro clásico. Y también para que instituciones como Radio Nacional colabore con las ficciones sonoras, o para que el Instituto de la Mujer y el Instituto Cervantes cada vez pongan más el foco en el Barroco. La prioridad de este año es que se desarrolle el festival de la mejor manera posible, con toda la seguridad sanitaria, y con este nivel de calidad. De cara al futuro queremos recuperar el ritmo de exhibición que teníamos.
 
P.- ¿También cómplice ha sido el cambio para adoptar el azul manchego, o añil, como color corporativo, no?
 
R.- Era algo que estaba previsto antes de la pandemia. En febrero se aprobó en el Patronato el cambio de imagen y barajamos colores que tuvieran una vinculación con el territorio. Al final se decidió que fuera este azul manchego, que es un color muy presente en la geografía urbana de los pueblos y ciudades de La Mancha, y da un nuevo aire al festival. También la web es una maravilla, donde el público va a poder navegar bien, encontrando toda la información.
 
P.- El ciclo lleva el lema ‘De mil gustos de amor, el alma llena’, verso de María de Zayas, una pintura de Joaquín Sorolla con la imagen de María Guerrero interpretando ‘La dama boba’ es el cartel de la 43 edición del Festival, y el 55% (16) de los autores clásicos (29) que estarán son mujeres, además de otras 11 contemporáneas, ¿consolidan estas cifras la apuesta del festival por dar visibilidad al talento femenino?
 
R.- Hace dos semanas estábamos presentando junto al Instituto Cervantes el primer ejemplar de la Colección ‘Los galeotes de Almagro’ que es ‘Valor, agravio y mujer’, de Ana Caro de Mallén. No es anecdótico que empiece la colección con la obra de una autora o que vayamos a cerrar la programación del Corral de Comedias con el recital ‘Tan sabia como valerosa’, en colaboración con el Instituto Cervantes y el Instituto de la Mujer, que hace un recorrido por las autoras clásicas. Los nuevos caminos que se han abierto, centrados en las escritoras, en autores de América Latina o el que empezamos a abrir con otros territorios nacionales, son irreversibles. Ya nunca podremos pensar en Siglo de Oro como una realidad en la que solo quepan hombres, castellanos y clérigos. Lope, Calderón y Tirso son tres de los grandes nombres del Siglo de Oro pero son una panorámica reducida que se ha ampliado con María de Zayas, o Ana Caro, o con los que nacieron en América como Ruiz de Alarcón o Sor Juana Inés de la Cruz. Ahora enriquecemos la nómina con los valencianos Joanot Martorell o Jaume Roig. Lo que hacemos es abrir la mirada con más artistas y más espectáculos sin renunciar a lo que teníamos.
 
P.- Usted califica de emocionante la vuelta a los escenarios de los actores en Almagro, ¿pero tiene alguna información de la respuesta que los almagreños han dado al anuncio de la celebración de su festival?
 
R.- Hemos recibido muchos impulsos y comunicaciones en todos los sentidos. Hay gente que está preocupada por la celebración del festival, y tienen toda la razón por estar alerta porque sus críticas nos han ayudado a que seamos más rápidos. También hay una parte de la población que nos escribían porque estaban angustiados ante la incertidumbre de si el festival se iba a hacer. La solución ha sido salomónica y ha sido hacer un festival más pequeño, más breve, más controlado y con muchas garantías sanitarias pero sin renunciar a su desarrollo.
 
Es imposible que todos estén contentos pero hemos intentado buscar un formato equilibrado y seguro, que además sea una luz de esperanza para sectores como el comercio y la hostelería, que están muy golpeados. En pocos días hemos recibido más de 1.000 solicitudes para trabajar, que demuestran que mucha gente lo necesita. Más allá de lo cultural, el festival significa una actividad enorme para la economía local y comarcal. No vamos a arriesgar la integridad de nadie por la economía pero por qué no vamos a celebrar el festival con garantía avalada por las autoridades sanitarias, al igual que están las terrazas, los paseos u otros comercios.
 
P.- ¿Cómo va a afectar la reducción del certamen en el balance económico?
 
R.- El presupuesto del año pasado se situó en cerca de 1,6 millones de euros, casi un 33% procedente de la taquilla, 570.000 euros. Esta vía se verá muy reducida este año porque dura la mitad y en vez de 10 espacios escénicos habrá cuatro. Y dentro de ellos, los aforos estarán limitados por debajo de lo que impone la norma.
 
+ info – publicat per
Julia Yébenes 
El director del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, Ignacio García / Lanza
lanzadigital.com



This page is powered by Blogger. Isn't yours?