Cent de ‘Les Mil i una Nits’

cap gros

9 de març de 2003

Capgros.com segueix l’actor Mia Castellví a la funció número 100 de la peça que fins al 19 de març Comediants presenta al teatre Tívoli
per Joan Salicrú - fotos J. S. - 09/03/2006 23:16

fotos
Castellví fotografiat en el seu camerino del teatre Tívoli.
L'actor aixeca els braços al mig de la platea del teatre.
El mataroní assegut a les escales que porten el primer pis.

Dijous, dia 2, vuit del vespre. Teatre Tívoli de Barcelona, al cèntric carrer Casp, on Comediants presenta Les mil i una nits fins al 19 de març. Un dels actors de l’obra, el mataroní Mia Castellví, rep capgròs a l’entrada de la sala, al carrer Casp. Es tracta d’un dels teatres amb més solera de Barcelona, amb una capacitat per a 1.300 persones. Avui, però, amb prou feines s’omplirà mitja platea, tot i tractar-se d’una funció amb números rodons, la que fa cent. La primera es va fer el juny de 2005 a Còrdova, en castellà, després d’haver preestrenat al festival de Pozuelo. Des d’allà va començar una gira que els ha portat per tot l’Estat –València, Bilbao, Madrid i Andalusia, on els han rebut especialment bé– i també a fora –van ser al festival de Siracusa, a Sicília. Però la cosa no acaba aquí, perquè a l’agost van estrenar la peça en català a Peralada, versió que s’ha anat simultanejant amb la castellana. La dificultat de canviar de xip ha fet que en algunes funcions hagin barrejat frases de les diferents versions.

El mataroní es mostra molt satisfet d’haver participat en una gira d’aquestes característiques, tot i haver arribat a passar 24 dies fora de casa. Mig en broma, comenta que ha avorrit els avions: « Mira que a mi agafar l’avió m’agradava, però... N’he agafat tants....!», exclama.

Inicis a l’Aula de Teatre

Mentre segueix el ritual de cada funció –vestir-se i maquillar-se–, Castellví recorda els seus orígens al teatre. Amb dotze anys, el 1986, va entrar a l’Aula del Patronat de Cultura amb Carles Maicas i Feliu Plasencia. Després va passar per Colax i Sala Cabañes -tot i que no ha fet els Pastorets!-, va participar en la sèrie de Televisió de Mataró De cap per avall, va estudiar a l’Institut del Teatre i en acabar es va dedicar a fer teatre infantil per les Espanyes amb Transeduca. L’oportunitat de treballar a Les Mil i Una Nits amb Comediants va sortir a través d’un càsting, el febrer de l’any passat, a l’època en què participava a Mort sense sepultura, de Sartre, al Teatre Guasch. D’una primera selecció de cent cinquanta persones en van quedar finalistes vint nois i vint noies dels quals havien de sortir els cinc nois i les tres noies que apareixen en la peça. A “La vinya” de Canet de Mar –el quarter general de Comediants-, l’alma mater de la companyia Joan Font els va sotmetre a un dur entrenament i en acabar-se va arribar el moment de la veritat. A Castellví li van comunicar que interpretaria el paper d’Alí –a part d’altres petits personatges–, un dels cinc nois que junt amb tres noies protagonitzen la peça –tots provinents de l’Institut del Teatre excepte Txè Arana-. I a partir d’aquí es van posar a treballar fort fins l’estrena, un procés en el qual van intervenir els membres de Comediants –cap dels quals apareix a l’obra- coordinats de nou pel propi Font. “En Joan Font té molta energia, és una persona que hi posa molta marxa. A nivell de director està molt bé perquè et deixa fer i alhora t’apreta per treure una mica més del que tens”, explica. «Quinze minuts», diu una veu en off. Al passadís dels camerinos els actors proven les veus i fan broma de la gent que vindrà avui. Castellví es dirigeix a l’escenari per fer exercicis d’estirament, flexions, uns quants crits...

El mataroní diu que ja no es posa nerviós abans de sortir a l’escenari. «Ho mecanitzes bastant, acaba sent com dutxar-se», comenta. “Quan has sortit a l’escenari tu mateix t’autoauscultes i si veus que has començat fluix puges la força o a l’inrevés”, raona. Fins al 19 de març, l’obra s’estarà al Tívoli. Després vindran uns quants bolos més –un dels quals a Oporto, la segona ciutat portuguesa- que tindran com a colofó una anada a Chicago a l’agost. El mataroní creu que s’ha guanyat a pols haver arribat fins aquí: «Tot és proposar-s’ho, per molt que sigui dur i hagis de fer altres feines al voltant del món del teatre que no sigui d’actor. Cal tenir paciència i sort”, apunta. I al setembre què? “Doncs a buscar-se la vida, és clar. Però, Déu n’hi do estar un any i mig treballant amb una companyia com Comediants”, reflexiona.