www.elperiodico.cat
18 abril 2008
• Iago Pericot reprèn el seu 'MozartNu' del 1986 i actualitza l'obra que al seu dia va crear polèmica
MONTSE G. OTZET
BARCELONA
Els records bullien a la sala del Mercat de les Flors dimarts passat a la nit. Gran part del públic reunit havia presenciat, ja fa més de dues dècades, aquella proposta escènica que va sacsejar el panorama teatral de l'època.
Els primers halos de llum del muntatge MozartNu 1986-2008 que il.luminen l'escenari anuncien el to solemne que presidirà gran part de la funció. La grandiositat de la Missa de la Coronació, de Mozart, genera una esplendor acústica i dóna suport al moviment dels quatre protagonistes, que es mostren despullats de cos i ànima.
Aquell home, Jordi Cortés, i aquella dona, Neus Ferrer, que van estrenar, al Festival de Sitges del 1986, la proposta de Iago Pericot, es retroben ara a l'escenari per evocar formes i emocions passades. Però en aquesta nova versió el duo escènic original compta amb una parella de joves, Oscar Kapoya Besteiro i Roser López Espinosa (que van ser escollits en un càsting), que els donen la rèplica des d'una visió actual.
Els cossos despullats dels ballarins, situats en dues tarimes molt ben il.luminades, semblen figures de frisos hel.lènics. La textura d'uns cossos joves ben tonificats i la gravetat d'uns músculs que delaten vivències són dues formes diferents de concebre la bellesa i d'embastar la saviesa que dóna el pas del temps amb l'espontaneïtat desenfrenada la joventut.
La mirada que ofereix Iago Pericot del passat, afortunadament, està absent d'enyorança ja que es fa des d'una consciència totalment actual. A partir d'un discurs que no oblida d'on ve abans de projectar cap on va. D'aquesta manera, tant el passat com el present acaben convergint en una comunió de caràcter corpori i espiritual.
La partitura de Mozart és el guió dramàtic que narra la bellesa que habita en les relacions humanes. Mentre que el Kyrie recolza la presentació dels personatges, el Gloria condueix cap al coneixement del propi cos. Amb el Sanctus arriba l'explosió de satisfacció, i és sota les notes musicals del Benedictus quan s'estableix la relació entre els protagonistes, que es consolidarà amb l'Agnus Dei, on la parella formada per Jordi Cortés i Neus Ferrer aconsegueix un dels fragments més bells de tot el muntatge.
Els joves i els madurs
Una de les qualitats d'aquest MozartNu 1986-2008 radica en el fet que cada parella de ballarins desenvolupa un moviment que l'identifica. Mentre que els joves manifesten un gest més convulsiu i primitiu, els protagonistes madurs despleguen un moviment més reposat, generós i hàbil en la construcció de figures, que captiven per la seva plàstica i pòsit emocional.
18 abril 2008
• Iago Pericot reprèn el seu 'MozartNu' del 1986 i actualitza l'obra que al seu dia va crear polèmica
MONTSE G. OTZET
BARCELONA
Els records bullien a la sala del Mercat de les Flors dimarts passat a la nit. Gran part del públic reunit havia presenciat, ja fa més de dues dècades, aquella proposta escènica que va sacsejar el panorama teatral de l'època.
Els primers halos de llum del muntatge MozartNu 1986-2008 que il.luminen l'escenari anuncien el to solemne que presidirà gran part de la funció. La grandiositat de la Missa de la Coronació, de Mozart, genera una esplendor acústica i dóna suport al moviment dels quatre protagonistes, que es mostren despullats de cos i ànima.
Aquell home, Jordi Cortés, i aquella dona, Neus Ferrer, que van estrenar, al Festival de Sitges del 1986, la proposta de Iago Pericot, es retroben ara a l'escenari per evocar formes i emocions passades. Però en aquesta nova versió el duo escènic original compta amb una parella de joves, Oscar Kapoya Besteiro i Roser López Espinosa (que van ser escollits en un càsting), que els donen la rèplica des d'una visió actual.
Els cossos despullats dels ballarins, situats en dues tarimes molt ben il.luminades, semblen figures de frisos hel.lènics. La textura d'uns cossos joves ben tonificats i la gravetat d'uns músculs que delaten vivències són dues formes diferents de concebre la bellesa i d'embastar la saviesa que dóna el pas del temps amb l'espontaneïtat desenfrenada la joventut.
La mirada que ofereix Iago Pericot del passat, afortunadament, està absent d'enyorança ja que es fa des d'una consciència totalment actual. A partir d'un discurs que no oblida d'on ve abans de projectar cap on va. D'aquesta manera, tant el passat com el present acaben convergint en una comunió de caràcter corpori i espiritual.
La partitura de Mozart és el guió dramàtic que narra la bellesa que habita en les relacions humanes. Mentre que el Kyrie recolza la presentació dels personatges, el Gloria condueix cap al coneixement del propi cos. Amb el Sanctus arriba l'explosió de satisfacció, i és sota les notes musicals del Benedictus quan s'estableix la relació entre els protagonistes, que es consolidarà amb l'Agnus Dei, on la parella formada per Jordi Cortés i Neus Ferrer aconsegueix un dels fragments més bells de tot el muntatge.
Els joves i els madurs
Una de les qualitats d'aquest MozartNu 1986-2008 radica en el fet que cada parella de ballarins desenvolupa un moviment que l'identifica. Mentre que els joves manifesten un gest més convulsiu i primitiu, els protagonistes madurs despleguen un moviment més reposat, generós i hàbil en la construcció de figures, que captiven per la seva plàstica i pòsit emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada