www.elperiodico.cat
14 abril de 2008
• Iago Pericot actualitza una obra que va impactar el públic català fa 22 anys
• La mateixa parella nua que va estrenar la coreografia reinterpreta la peça amb una de més jove La sincronia i la simultaneïtat són clau
MARTA CERVERA
BARCELONA
Són moltes les experiències de Iago Pericot a dalt d'un escenari. I la que ha volgut revisitar de totes és MozartNu, un provocador muntatge de dansa teatre del 1986 protagonitzat per dos ballarins acompanyats únicament per la il.luminació i la bella música de La missa de la coronació, de Mozart. "Si et saltes el tabú, vas al gra, t'oblides que estàs nu i treballes amb honestedat. Al cap i a la fi, això és el que un busca en un espectacle", sentencia Neus Masferrer en una pausa de l'assaig, recordant l'impacte que va causar l'obra en el seu moment.
Reconeix que no va ser fàcil acceptar el repte de reviure-la 22 anys després de la seva polèmica estrena. Plens de valentia, ella i Jordi Cortés, els mateixos intèrprets que van assumir el risc de ballar despullats en aquella època, preparen amb ganes la revàlida. Però aquesta vegada ballaran amb una altra parella més jove, reflex del que ells van ser. Són Rosa López Espinosa, formada a Holanda i amb una dilata experiència malgrat la seva joventut, i Óscar Kapoya, estudiant de l'Institut del Teatre.
El primer MozartNu i l'espectacle nou, titulat MozartNu 1986-2008, que s'estrenarà demà al Mercat de les Flors, recreen el mateix: la bellesa i les relacions humanes. "Seguim la mateixa dramatúrgia i la mateixa música, però les nostres mirades són diferents. L'Óscar i jo som d'una altra generació i tenim una altra manera d'expressar-nos", destaca López Espinosa, encantada amb el procés creatiu, en què ella i Óscar han participat activament.
No és una obra fàcil de seguir perquè obliga l'espectador a seleccionar en cada moment què mirar, si la parella veterana o la jove, que ballen de manera sincronitzada i simultània en dues tarimes idèntiques i separades. Pericot, mig en broma, diu que és un muntatge per veure tres vegades: una per veure'ls simultàniament i dues més per observar cada parella amb deteniment.
Si ja els va costar fa 22 anys ballar despullats, quan els seus cossos estaven molt a prop de la perfecció estètica, fer-ho ara suposa un repte més gran. "A mi se'm va fer un nus a l'estómac quan el Iago em va trucar per proposar-me l'obra. La meva primera reacció va ser: 'Ni parlar-ne, no estic preparada, fa temps que estic retirada i quasi no ballo'", recorda Masferrer. Després, parlant amb Cortés, col.lega amb qui ha conservat l'amistat des del seu descobriment mutu a MozartNu, va començar a canviar. "Si no hi érem tots dos no tenia sentit tornar-lo a muntar, perquè un dels temes que el Iago volia abordar era el del pas del temps". De manera que va canviar el xip.
Malgrat els entrenaments i els assajos exhaustius, els anys pesen i les operacions de genoll es fan notar. "Hem canviat algunes coses per adaptar l'obra a la nostra manera de ser i sentir avui", admet Masferrer. "Abans els nostres moviments eren bastant estàtics, semblàvem estàtues", comenta. "Ara el viatge és més emocional. Els gestos tenen una altra dimensió i hi ha una connexió més forta entre nosaltres, una energia més profunda". La complicitat, també és més gran. "Hi ha una fisicitat diferent. Està més plena de contingut, d'experiència", afegeix Cortés, la seva parella escènica.
"Abans no ens miràvem igual que ara, tot el que fem té més pòsit, més pes", continua. "Aquesta experiència ha valgut la pena. Resulta nutritiva i reveladora".
Tots dos semblen feliços d'haver- se retrobat en escena. "El cos té molta memòria i l'elasticitat es recupera, la música ens portava", diu Masferrer. En contrast amb els seus moviments harmònics, el tàndem jove es mou d'una forma més visceral i confusa.
Totes dues parelles generen tensió. Els seus llenguatges són diferents en aquest ritual del descobriment i l'entrega entre un home i una dona. "No volia repetir- me, sinó entendrir i emocionar el públic", diu Pericot. "L'espectacle parla de la bellesa, un concepte sense edat ni configuració física concreta. La meva primera idea quan em vaig plantejar fer l'espectacle va ser reunir Grace
Jones i un geperut", assegura el premiat creador. La incorporació d'una nova parella que representa la joventut d'avui li permet anar més enllà. "Els seus moviments són molt més lliures, perquè la joventut persegueix la llibertat. La part dolenta és que, com que no la saben canalitzar, acaben fent barbaritats com ara cremar una indigent per filmar-ho. D'aquesta violència, en parlaré en el meu pròxim espectacle".
El treball de la parella jove pren com a punt de partida el realitzat pel duo madur. "El muntatge mira cap al passat amb ulls d'avui. La parella del primer MozartNu és l'antagonista dels protagonistes del segon muntatge. S'estableix un diàleg entre tots dos". Això permet comparar què ha canviat aquests anys en les seves relacions i en el concepte de bellesa. "Els joves d'ahir i d'avui volen el mateix: estimar i ser estimats. Però hi ha una petita diferència: avui fugen del compro-
mís per això, encara que es busquen, es rebutgen. Fugen dels lligams".
14 abril de 2008
• Iago Pericot actualitza una obra que va impactar el públic català fa 22 anys
• La mateixa parella nua que va estrenar la coreografia reinterpreta la peça amb una de més jove La sincronia i la simultaneïtat són clau
MARTA CERVERA
BARCELONA
Són moltes les experiències de Iago Pericot a dalt d'un escenari. I la que ha volgut revisitar de totes és MozartNu, un provocador muntatge de dansa teatre del 1986 protagonitzat per dos ballarins acompanyats únicament per la il.luminació i la bella música de La missa de la coronació, de Mozart. "Si et saltes el tabú, vas al gra, t'oblides que estàs nu i treballes amb honestedat. Al cap i a la fi, això és el que un busca en un espectacle", sentencia Neus Masferrer en una pausa de l'assaig, recordant l'impacte que va causar l'obra en el seu moment.
Reconeix que no va ser fàcil acceptar el repte de reviure-la 22 anys després de la seva polèmica estrena. Plens de valentia, ella i Jordi Cortés, els mateixos intèrprets que van assumir el risc de ballar despullats en aquella època, preparen amb ganes la revàlida. Però aquesta vegada ballaran amb una altra parella més jove, reflex del que ells van ser. Són Rosa López Espinosa, formada a Holanda i amb una dilata experiència malgrat la seva joventut, i Óscar Kapoya, estudiant de l'Institut del Teatre.
El primer MozartNu i l'espectacle nou, titulat MozartNu 1986-2008, que s'estrenarà demà al Mercat de les Flors, recreen el mateix: la bellesa i les relacions humanes. "Seguim la mateixa dramatúrgia i la mateixa música, però les nostres mirades són diferents. L'Óscar i jo som d'una altra generació i tenim una altra manera d'expressar-nos", destaca López Espinosa, encantada amb el procés creatiu, en què ella i Óscar han participat activament.
No és una obra fàcil de seguir perquè obliga l'espectador a seleccionar en cada moment què mirar, si la parella veterana o la jove, que ballen de manera sincronitzada i simultània en dues tarimes idèntiques i separades. Pericot, mig en broma, diu que és un muntatge per veure tres vegades: una per veure'ls simultàniament i dues més per observar cada parella amb deteniment.
Si ja els va costar fa 22 anys ballar despullats, quan els seus cossos estaven molt a prop de la perfecció estètica, fer-ho ara suposa un repte més gran. "A mi se'm va fer un nus a l'estómac quan el Iago em va trucar per proposar-me l'obra. La meva primera reacció va ser: 'Ni parlar-ne, no estic preparada, fa temps que estic retirada i quasi no ballo'", recorda Masferrer. Després, parlant amb Cortés, col.lega amb qui ha conservat l'amistat des del seu descobriment mutu a MozartNu, va començar a canviar. "Si no hi érem tots dos no tenia sentit tornar-lo a muntar, perquè un dels temes que el Iago volia abordar era el del pas del temps". De manera que va canviar el xip.
Malgrat els entrenaments i els assajos exhaustius, els anys pesen i les operacions de genoll es fan notar. "Hem canviat algunes coses per adaptar l'obra a la nostra manera de ser i sentir avui", admet Masferrer. "Abans els nostres moviments eren bastant estàtics, semblàvem estàtues", comenta. "Ara el viatge és més emocional. Els gestos tenen una altra dimensió i hi ha una connexió més forta entre nosaltres, una energia més profunda". La complicitat, també és més gran. "Hi ha una fisicitat diferent. Està més plena de contingut, d'experiència", afegeix Cortés, la seva parella escènica.
"Abans no ens miràvem igual que ara, tot el que fem té més pòsit, més pes", continua. "Aquesta experiència ha valgut la pena. Resulta nutritiva i reveladora".
Tots dos semblen feliços d'haver- se retrobat en escena. "El cos té molta memòria i l'elasticitat es recupera, la música ens portava", diu Masferrer. En contrast amb els seus moviments harmònics, el tàndem jove es mou d'una forma més visceral i confusa.
Totes dues parelles generen tensió. Els seus llenguatges són diferents en aquest ritual del descobriment i l'entrega entre un home i una dona. "No volia repetir- me, sinó entendrir i emocionar el públic", diu Pericot. "L'espectacle parla de la bellesa, un concepte sense edat ni configuració física concreta. La meva primera idea quan em vaig plantejar fer l'espectacle va ser reunir Grace
Jones i un geperut", assegura el premiat creador. La incorporació d'una nova parella que representa la joventut d'avui li permet anar més enllà. "Els seus moviments són molt més lliures, perquè la joventut persegueix la llibertat. La part dolenta és que, com que no la saben canalitzar, acaben fent barbaritats com ara cremar una indigent per filmar-ho. D'aquesta violència, en parlaré en el meu pròxim espectacle".
El treball de la parella jove pren com a punt de partida el realitzat pel duo madur. "El muntatge mira cap al passat amb ulls d'avui. La parella del primer MozartNu és l'antagonista dels protagonistes del segon muntatge. S'estableix un diàleg entre tots dos". Això permet comparar què ha canviat aquests anys en les seves relacions i en el concepte de bellesa. "Els joves d'ahir i d'avui volen el mateix: estimar i ser estimats. Però hi ha una petita diferència: avui fugen del compro-
mís per això, encara que es busquen, es rebutgen. Fugen dels lligams".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada