www.elperiodico.cat
4 de setembre de 2010
Ostermeier, Lupa, Lawers i Wuttke faran brillar un curs que s'obrirà el dia 16 amb 'Belmonte'
El director convoca artistes lligats a la seva etapa en l'any de la reobertura de la seu de Gràcia
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
Fidel als seus gustos i a la seva gent fins a l'última temporada. No podia ser d'una altra manera. Àlex Rigola va presentar ahir la programació que serà la del seu comiat després de vuit anys al capdavant del Lliure, l'històric teatre que dirigirà un dels seus fundadors, Lluís Pasqual, a partir de l'estiu que ve. El futur responsable de la institució va ser ahir a Montjuïc, on ja s'ha començat a instal•lar, però només com a director d'un dels muntatges que s'estrenaran. Ahir, totes les mirades eren per a un Rigola a qui no se li va escapar ni una llàgrima, tot i que potser va haver de lluitar per evitar-les. Va ser la seva última foto de família amb els artistes del Lliure 2010-2011.
ROS RIBAS L'ÚLTIMA FOTO DE FAMÍLIA 3 Els artistes de la temporada 2010-2011, ahir a la plaça de Margarida Xirgu. Àlex Rigola, de negre, assegut; a la seva esquerra, el seu successor, Lluís Pasqual.
ROS RIBAS
La majoria eren cares conegudes. Han estat companys de viatge en aquests vuit anys i Rigola els ha tornat a convocar per al seu adéu. N'hi ha de veterans, com Carles Santos i Cesc Gelabert. O d'una mica més joves, com Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Altres han crescut durant el seu mandat, com és el cas de Carlota Subirós i Julio Manrique.
En un any de menys presència internacional, per les escasseses econòmiques, no faltaran a Montjuïc directors de l'ona de Rigola, com l'alemany Thomas Ostermeier que presentarà un Otel•lo, el flamenc Jan Lawers en un il•lusionadora aliança amb l'actor alemany Martin Wuttke -Hitler al film Malditos bastardos-, o el també flamenc Alain Platel amb Gardenia, el seu espectacle de veterans transsexuals.
«És un final conseqüent amb totes les temporades que he dirigit el teatre, amb una programació en què creia i amb què m'he sentit a gust», va subratllar ahir Rigola. Aquesta oferta s'iniciarà el dia 16 amb la reposició de Belmonte, l'aclamada coreografia de Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi del 1988 en què també van participar dos artistes molt vinculats al Lliure: Carles Santos (música) i Frederic Amat (espai escènic i vestuari).
LA TORNADA DE PASQUAL
Dues setmanes després, el 30 de setembre, es produirà un fet llargament esperat: la reobertura de la històrica seu de Gràcia amb Gata sobre teulada de zinc calenta, dirigida pel mateix Rigola. Pel vell/nou Lliure hi passaran Fin de partida, un beckett dirigit per Krystian Lupa amb José Luis Gómez, i Celebració, de Harold Pinter. Serà l'obra, ja el 2011, del retorn de Lluís Pasqual a la seu de Gràcia que va ajudar a aixecar. També ho farà Benet i Jornet com el primer autor català que estrena en el reformat espai amb Dues dones que ballen, dirigida per Xavier Albertí. Un esperat duet entre el coreògraf Pep Ramis i l'actor Eduard Fernández s'estrenarà també a Gràcia a finals d'abril.
Albertí farà doblet al dirigir a Montjuïc una versió teatral de Vida privada, la gran novel•la de Josep Maria de Sagarra. Serà «una mirada personal i divertida», diu el director, a partir del teatre musical de l'època. Julio Manrique, mentrestant, obrirà l'any amb L'arquitecte, un retrat d'una crisi personal i professional de l'escocès David Greig.
La programació també conté línies més particulars, com un díptic andalús de desembre amb Futuros difuntos, de la companyia La Zaranda, o una aplaudida versió de La casa de Bernarda Alba amb actrius aficionades d'ètnia gitana. Angélica Lidell, al febrer, serà un aperitiu del cicle radical que arribarà al maig. I com a fi de festa, una rigolada amb el títol inequívoc de The end. Rigola, en la seva estrena com a autor, té a mitges un text amb un narcotraficant que reflexiona sobre el teatre. El final promet.
