www.elperiodico.cat
10 de setembre de 2010
El colorista xou aeri del grup Voala Project triomfa en l'obertura de la mostra
La companyia Kamchatka acaricia el teatre dels sentits a 'Habitaculum'
IMMA FERNÁNDEZ
TÀRREGA
Obertura rodona. No hi van haver drogues lisèrgiques però els assistents ahir a la nit a la inauguració de la 30a Fira de Tàrrega van entrar en trànsit. Al•lucinogen i al•lucinant va ser l'espectacular muntatge que va oferir la companyia d'origen argentí Voala Project, Muaré, una combinació de coreografies aèries, estètica pop art, cinètica i música de pop-rock, a càrrec de la banda Beautiful Taste.
A l'esquerra, un actor de Kamchatka, ahir amb una espectadora. A la dreta, una imatge de la impactant inauguració d'ahir a la nit, a càrrec de la companyia Voala Project. RAMON GABRIEL / DEFOTO A l'esquerra, un actor de Kamchatka, ahir amb una espectadora. A la dreta, una imatge de la impactant inauguració d'ahir a la nit, a càrrec de la companyia Voala
Project. RAMON GABRIEL
DEFOTO
D'una enorme grua en sortia, com si fos un mòbil gegant, l'artefacte de geometria circular d'on penjaven els 12 acròbates. Els successius girs dels cercles concèntrics de les estructures provocaven unes distorsions de percepció, uns sorprenents efectes òptics i lumínics, que van entusiasmar el personal juntament amb la destresa d'uns artistes en dansa a 30 metres d'altura. Van dibuixar un cel preciós de colors i cercles, en el que va ser un homenatge als feliços anys 60 i 70 i al pop art.
PAPERETS I PERFUM
Des de les altures, els acròbates van llançar una pluja de paperets de colors i van sorprendre el públic ruixant-lo amb perfum. Hi va haver exclamacions, bravos, molts aplaudiments i algun «quina por» entre un públic molt familiar. Muaré va triomfar del tot en contrast amb la divisió d'opinions que l'any passat va provocarl'obertura de Kiku Mistu.
També ahir va estrenar el seu nou muntatge la companyia catalana Kamchatka. A Habitaculum, reprenen els personatges del seu anterior i primer espectacle: uns immigrants del segle passat que arriben amb les maletes al seu nou territori. Aquesta vegada, ja instal•lats a la nova llar, conviden els veïns -els espectadors- a casa seva
El muntatge-instal•lació té lloc a les instal•lacions d'una antiga fàbrica agrícola abandonada, amb una casa palatina a l'interior. L'entrada és poc glamurosa: un forat en una tanca, i els espectadors, que hi accedeixen en successius i reduïts grups, són rebuts pels amfitrions. No hi ha paraules, només gestos i moltes pinzellades del teatre dels sentits.
ESTÈTICA DE LA POSTGUERA
La casa, una mica atrotinada, convida a un viatge al passat, amb les parets i estances plenes de fotos, estris i artefactes de la postguerra. Els actors també vesteixen i gasten l'estètica d'aquells anys. Durant el recorregut per totes les instal•lacions se succeeixen les accions participatives a les diferents habitacions, cada una amb la seva temàtica i les seves sorpreses. La dramatúrgia tracta el fenomen de la migració, de com els immigrants adapten els seus costums i experiències a la realitat que els envolta. Encara que cada espectador ho interpreti a la seva manera.
L'espai, que és molt colorista i atractiu per la seva època, dóna molt joc. En una terrassa, conviden el personal a seure i contemplar les àmplies vistes. Després, ja a l'interior, en només un parell de metres es passa de la neu a la platja (una de les estances està coberta de sorra), a la sala de jocs infantils, la de la papiroflèxia o la dels vinils. Hi ha sabors, sons i olors. Moltes maletes, coixins i sabates escampades -les del mateix públic- en un lúdic exercici de memòria històrica. S'hi ha d'anar amb ganes d'intimar amb aquests nous veïns i deixar-se portar.
