Àlex Rigola tanca el Grec amb una recreació d''El naixement de la tragèdia', de Friedrich Nietzsche
Després de cinc setmanes el Festival de Barcelona tanca portes. Ho fa amb 'Tragèdia', un poema visual amb el qual Àlex Rigola, fins ara director del Teatre Lliure, recrea 'El naixement de la tragèdia' de Friedrich Nietzsche. A l'espectacle, que es pot veure al Teatre Grec aquest cap de setmana, divuit personatges dialoguen, ballen i es passegen per un paisatge, el mediterrani, convertit en l'escenari d'un viatge pel món de la tragèdia.
"Un camp de blat. Una olivera. Un sol que tot ho crema i milers de cigales. Una festa dionisíaca. Un ball, una dansa tribal, un ritus". Aquests són, segons Rigola, els paràmetres d'un espectacle que, prenent la Mediterrània com a escenari, acaba convertint-se en un 'carrousel de les misèries humanes'. El director, que acaba d'abandonar el Lliure després d'una exitosa etapa, descriu el seu nou treball com "una mirada onírica sobre la tragèdia".
Una mirada que demostra com la tragèdia és part de la vida, tal com ho és la comèdia. És per això que els intèrprets de l'obra naveguen entre els somriures i les llàgrimes, entre la felicitat i el patiment. Han après que viure consisteix a trobar el precari equilibri entre aquests elements, vistos com a extrems però en realitat part ineludible del nostre dia a dia. L'obra està feta de silencis, de mirades, d'intencions, d'acostaments, de desitjos, de pors. De violència. Totes les facetes humanes en un espectacle que, més que explicar una història, vol explicar la vida. Una obra a mig camí entre el teatre i la dansa.
En un camp de blat, amb oliveres i el cant ininterromput de les cigales, els personatges aprenen allò que Nietzsche va descobrir però que el cristianisme nega: que la tragèdia no és el resultat d'un acte negatiu fet pels humans, no és cap càstig, sinó part de les nostres vides. Amb 'Tragèdia', Rigola ha creat un poema visual que pren com a inspiració 'El naixement de la tragèdia', l'obra en què Nietzsche busca contradir l'opinió generalitzada a l'època, que veia en la tragèdia grega una forma vulgar, popular. Per al filòsof alemany, la tragèdia és un producte sofisticat i, a més, un mirall que reflecteix a la perfecció què és la vida.
publicat per
www.lamalla.cat
29 de juliol de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada