Sanchis Sinisterra adapta a la Beckett dos contes de l'autor argentí
La seva veu sona rotunda i necessària aquests dies que empenyen a la resistència, i més en algú que enarbora la supervivència com a bandera vital. José Sanchis Sinisterra (València, 1940), que segueix embarcat en projectes tan mancats de recursos com plens d'il•lusió i rigor, ha tornat a casa seva fins diumenge, a la Sala Beckett que va fundar el 1989, amb una peça marca de la casa: Cronopios rotos. Variaciones sobre Cortázar. Amb mirada de tramposet, diu que és un títol per «vendre» l'obra, «perquè no té res a veure amb l'espectacle». Els intèrprets Gema Aparicio, Carlota Guivernau i Mario Vedoya donen veu als dos contes de l'autor argentí amb el fracàs com a lligam: Torito i Graffiti.
El primer narra l'ascens i la caiguda d'un campió de boxa, un esport del qual va ser entusiasta Cortázar. El segon recull la història d'una noia que lluita contra la dictadura amb grafits innocents, no polítics, en una ciutat on està prohibit no només les pintades, sinó el dibuix més infantil en una paret. Sanchis, cortazarista militant, creu que l'autor és «poc conegut». «Més que escriptor és un creador d'una cosmovisió ètica i estètica en què coincideixen compromís i experimentació formal».
DEUTE PENDENT
Aquesta mirada al fracàs li resulta gairebé inevitable. «Els artistes tenim un deute amb els derrotats, amb els fracassats. Els triomfadors ja se les empesquen sols. Sóc fill d'un vençut en la guerra i em sento amb aquest deute. El silenci, l'oblit, és terrible per a la derrota».
Sanchis ha elaborat un experiment dramatúrgic i escènic a l'entrellaçar els dos monòlegs. «Només coincideixen en la dimensió d'un fracàs que ha de ser explicat per transcendir. La veu passa d'un lloc a l'altre creant dos punts d'atenció a la vegada per a l'espectador». Així passa en un hospital, on es troben els dos personatges i una visitant.
Un altre experiment s'instal•larà a partir del dia 26 en un altre espai alternatiu, la Sala Atrium, amb Les tres germanes (Variacions sobre Txékhov). Sanchis firma la peça que dirigirà Raimon Molins en una estrena absoluta. L'autor ha elaborat una narratúrgia, vocable seu, en què les tres germanes (Olga, Irina i Maixa) concentren tot el text, incloent-hi la resta de personatges. «Elles dialoguen i narren, fins i tot les acotacions. No hi ha ni una sola paraula meva; únicament he modificat el discurs». Aquesta desconstrucció txékhoviana serà la tercera obra de Sanchis a la cartellera de Barcelona, on ja fa un temps que hi ha Ay, Carmela a l'Almeria Teatre. Al mateix temps segueix amb els seus tallers del Nuevo Teatro Fronterizo al seu espai de La Corsetería de Madrid, que subsisteix sense cap ajuda oficial. «S'ha de fabricar el futur però són mals temps per a la poesia».
PUBLICAT PER
JOSÉ CARLOS SORRIBES
FOTO : RICARD CUGAT
WWW.ELPERIODICO.CAT
11 DE GENER DE 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada