La Paloma acull 'Últimas palabras de Copito de Nieve'

el periodico
19 gener 2006

La companyia Animalario representa a Barcelona l'obra de Juan Mayorga

Gonzalo de Castro i Pedro Casablanc, caracteritzat de Floquet, en un moment de l'obra.
Foto: EL PERIÓDICO

ELENA HEVIA
BARCELONA

Va dir Nietzsche: "Qui sap el que passa a les cases de feres sap que la bèstia és convertida mitjançant reclusió en un animal malaltís". Quan Juan Mayorga va escriure Últimas palabras de Copito de Nieve, que aquesta nit s'estrena a la sala La Paloma, no coneixia l'asserció del filòsof alemany però ja intuïa que en el cas del gran goril.la albí la cosa anava per aquí. I aquesta sensació contrastava amb l'expectació que al seu dia va despertar l'agonia de l'animal --"el ciutadà més important de Barcelona", en paraules de Joan Clos-- i que va provocar la visita de milers de famílies catalanes desitjoses d'acomiadar-se del carismàtic mico."Em va sorprendre que gent que no sap a quina residència ha deixat l'avi anés a fer el compliment a Floquet", diu un maliciós Mayorga en la presentació de l'obra a Barcelona. Una presentació que, per cert, no es va poder fer al zoo de Barcelona perquè el consistori va tenir por que la representació intentés ridiculitzar el simi difunt.Mayorga és company de viatge del grup Animalario, format pel director del muntatge, Andrés Lima, i pels actors Guillermo Toledo i Alberto San Juan --que en aquest cas han actuat com a productors--, que el novembre passat va obtenir el Premi Nacional de Teatre per Hamelin, obra que el mes de març que ve es veurà al Romea.GORIL.LA FILÒSOFA Mayorga, la floquetmania també li va arribar, encara que amb efectes més crítics i reflexius. En un exercici no gaire allunyat de l'Informe para una academia, de Kafka, l'autor madrileny es va plantejar què és el que devia passar per la ment del simi a l'hora de la seva mort. I el que passa és que el goril.la trenca el seu silenci i no només parla, sinó que també filosofa. "Floquet no representa res més que l'ésser humà. Llegeix Montesquieu i Montaigne, canta lieder de Schubert en alemany i reflexiona sobre el seu pròxim final", diu Lima, convençut que el gran tema de l'obra és precisament el de la mort. L'obra pel director, que té com a primer record en directe de Floquet el que el situa en plena activitat masturbatòria, també planteja una crítica al temps que ens ha tocat viure: "Avui els éssers humans són tractats com a bèsties i Floquet suposa el revers de tot això".Tres actors formen part del muntatge. Pedro Casablanc, cínic brivall a la sèrie televisiva Motivos personales, aquí sota l'espès pelatge de l'il.lustrat Floquet; Tomás Pozzi, com el goril.la negre que l'acompanya a la seva cel.la gàbia, i Gonzalo de Castro --molt popular pel seu paper a la sèrie Siete vidas--, en funcions de cuidador de tots dos.El Floquet de Mayorga que s'interroga sobre el que és diví i el que és humà també es permet parlar de l'eterna competència amb Chu Lin, l'ós panda, símbol al seu torn del zoo madrileny. "No he estat mai a Madrid. Quines coses, tota la vida a Barcelona, tota la vida pensant en Madrid", diu el mico gairebé al final. Per això és gairebé inevitable preguntar-se què és el que hauria pensat aquell goril.la --"xarnego", segons Casablanc-- de la maror estatutària. Mayorga s'identifica amb la seva criatura i contesta: "Jo celebro que els catalans estableixin el seu propi concepte de nació, però em molestaria que aquesta idea ens arribés a separar".Noticia publicada a la pàgina 66 de l'edició de 19/1/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF