8 de febrer de 2007
El creador de l'inspector Wallander va seduir els seus lectors barcelonins en una trobada al Teatre Romea
Montse Frisach
Deia Raymond Chandler que si t'agrada un llibre és millor no conèixer l'autor. Però ben segur que ahir al vespre les més de 600 persones que van omplir el Teatre Romea per veure i escoltar Henning Mankell no estarien d'acord amb Chandler. Ni tampoc els que van quedar fora sense poder entrar.
L'autor suec, convidat per la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona i un dia després de rebre el premi Pepe Carvalho, va tenir una trobada vibrant amb els seus lectors barcelonins. El creador de l'inspector Kurt Wallander va destil·lar enginy, bonhomia i sentit de l'humor i va trencar tòpics sobre els nòrdics, ja que algunes persones del públic esperaven trobar-se amb un autor fred i distant. Ben al contrari, la simpatia i les agudes observacions de Mankell van arrencar diverses riallades i ovacions dels seus fans de totes les edats. Complicitat total.
I la cosa té mèrit, ja que aquesta era una trobada literària. Mankell, satisfet, va recordar que tothom sol dir que la gent es queda a casa veient la televisió: "Doncs no és veritat, som aquí!".
Responent a les preguntes de les periodistes M. Eugènia Ibàñez i Rosa Mora, Mankell va tenir l'ocasió de negar diverses vegades que el detectiu Wallander sigui un alter ego seu. Malgrat això, a M. Eugènia Ibàñez se li va escapar, qui sap si volgudament, un "Mr. Wallander" a l'adreçar-se a l'escriptor... "No és el primer cop que em passa -va riure Mankell-, però no sóc Wallander encara que tenim tres coses en comú: la mateixa edat, ens agrada l'òpera italiana i treballem moltíssim. Tots dos som també somniadors amb els ulls oberts. Però convençut que ell i jo mai hauríem estat amics".
Mankell també va comparar Wallander amb el detectiu barceloní Pepe Carvalho. Wallander, diabètic i poc curós amb la seva alimentació, "voldria menjar bé", mentre que el gurmet Carvalho "voldria menjar més". I sent a Barcelona, ciutat a la qual Mankell va declarar el seu amor al principi de la vetllada, no van faltar les comparacions futbolístiques: "Wallander i Carvalho tenen en comú estar molt allunyats de James Bond. Bond juga a primera divisió, i els altres dos a la quarta. Mai haurien jugat al Barça"... Aquí és on rau, segons l'autor, la popularitat dels dos inspectors: "Són gent com nosaltres".
Un dels somnis de Mankell seria que les desigualtats del món desapareguessin i es va referir de manera especial al continent africà, al qual està molt vinculat, ja que viu en part a Moçambic: "Odio viure en un món on es troba gent morta surant a les platges de les Canàries".
Montse Frisach
Deia Raymond Chandler que si t'agrada un llibre és millor no conèixer l'autor. Però ben segur que ahir al vespre les més de 600 persones que van omplir el Teatre Romea per veure i escoltar Henning Mankell no estarien d'acord amb Chandler. Ni tampoc els que van quedar fora sense poder entrar.
L'autor suec, convidat per la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona i un dia després de rebre el premi Pepe Carvalho, va tenir una trobada vibrant amb els seus lectors barcelonins. El creador de l'inspector Kurt Wallander va destil·lar enginy, bonhomia i sentit de l'humor i va trencar tòpics sobre els nòrdics, ja que algunes persones del públic esperaven trobar-se amb un autor fred i distant. Ben al contrari, la simpatia i les agudes observacions de Mankell van arrencar diverses riallades i ovacions dels seus fans de totes les edats. Complicitat total.
I la cosa té mèrit, ja que aquesta era una trobada literària. Mankell, satisfet, va recordar que tothom sol dir que la gent es queda a casa veient la televisió: "Doncs no és veritat, som aquí!".
Responent a les preguntes de les periodistes M. Eugènia Ibàñez i Rosa Mora, Mankell va tenir l'ocasió de negar diverses vegades que el detectiu Wallander sigui un alter ego seu. Malgrat això, a M. Eugènia Ibàñez se li va escapar, qui sap si volgudament, un "Mr. Wallander" a l'adreçar-se a l'escriptor... "No és el primer cop que em passa -va riure Mankell-, però no sóc Wallander encara que tenim tres coses en comú: la mateixa edat, ens agrada l'òpera italiana i treballem moltíssim. Tots dos som també somniadors amb els ulls oberts. Però convençut que ell i jo mai hauríem estat amics".
Mankell també va comparar Wallander amb el detectiu barceloní Pepe Carvalho. Wallander, diabètic i poc curós amb la seva alimentació, "voldria menjar bé", mentre que el gurmet Carvalho "voldria menjar més". I sent a Barcelona, ciutat a la qual Mankell va declarar el seu amor al principi de la vetllada, no van faltar les comparacions futbolístiques: "Wallander i Carvalho tenen en comú estar molt allunyats de James Bond. Bond juga a primera divisió, i els altres dos a la quarta. Mai haurien jugat al Barça"... Aquí és on rau, segons l'autor, la popularitat dels dos inspectors: "Són gent com nosaltres".
Un dels somnis de Mankell seria que les desigualtats del món desapareguessin i es va referir de manera especial al continent africà, al qual està molt vinculat, ja que viu en part a Moçambic: "Odio viure en un món on es troba gent morta surant a les platges de les Canàries".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada