L’art per transformar i influir en la societat

www.totmataro.cat

7 de febrer de 2007

Mataró celebra la primera Mostra d’Art Social de l’Aula de Teatre i la Casa de la Música Popular
Marta Pedrico Especials - Reportatge
L’art sempre ha estat una via per remoure els nostres sentiments i tocar les emocions més amagades dins nostre. L’art ha servit per trencar esquemes i com a forma de protesta. Fins i tot, sovint, s’ha convertit en una de les millors maneres de fer una radiografia d’una societat, i d’endevinar cap a on es dirigirà en un futur. Però l’art encara pot ser molt més. L’art pot utilitzar-se com una veritable eina de tranformació social, que ajudi a canviar i millorar la societat en la qual ens ha tocat viure. Aquesta és la finalitat de l’art social, una vessant molt especial, sobretot del món teatral, que tot i que encara no és massa coneguda, s’ha demostrat d’allò més efectiva.“L’art com a eina de transformació. Com incidir en les persones i la societat per canviar alguna cosa a través de l’art”. Així defineix la directora de l’Aula de Teatre, Cristina Navarro, l’art social, un terme que ha estat l’eix vertebrador de les activitats que es van organitzar els passats dies 2 i 3 de febrer, en la que ha estat la primera Mostra d’Art Social de Mataró. Conferències, tallers, projeccions i escenificacions han estat les activitats que han omplert durant dos dies aquesta mostra organitzada per l’Aula de Teatre del PMC i la Casa de la Música Popular. Però la Mostra d’Art social no ha sorgit d’un dia per l’altre, sinó que és el fruit de diverses experiències anteriors de l’Aula. Després de veure els bons resultats dels dos monogràfics de Teatre Social que va organitzar l’any passat, tant per l’interès dels assistents com per la qualitat pedagògica i artística demostrada per la professora Ana Ara, va sorgir la idea d’organitzar la mostra, amb la intenció d’ajudar a difondre aquestes manifestacions artístiques compromeses amb l’alliberament de les persones i amb la transformació de la societat. “Fa un parell d’anys que vam tenir un primer contacte amb les dones de Matagalpa, un col·lectiu de dones que va venir aquí a fer un treball amb les dones del centre cívic de Rocafonda. Vaig tenir molta curiositat per veure què feien i com treballaven, i em va agradar molt la proposta” diu Cristina Navarro, que continua explicant els primers contactes de l’Aula amb el teatre social: “A partir d’aquí vam començar a treballar amb l’Ana Ara, que és la persona que ha portat els tallers a l’aula, i es va fer un monogràfic intensiu de quatre dissabtes fa just un any”. Aquell monogràfic va donar pas a un altre que va durar tres mesos, i la mostra ha estat el pas següent. Ara, veient els bons resultats obtinguts, s’està treballant en la preparació de dos monogràfics de teatre social més, un al mes de maig i l’altre al juliol.

Una disciplina en augment

Malgrat que per a molts el terme ‘teatre social’ sigui totalment nou, es tracta de quelcom en el que ja fa temps que es coneix, però que encara no ha aconseguit tota la projecció que podria tenir. Així ho explica Gustavo Herraiz, de la Casa de la Música Popular: “L’art social fa temps que es treballa, però no com s’hauria d’aplicar, ni sempre que s’hauria d’aplicar. Hi ha molts camps que encara són desconeguts, per exemple, com treballar l’art social amb els disminuïts. Això pot ser bo, però s’ha d’adquirir una tècnica”, explica Herraiz, ressaltant la importància de treballar amb professionals. Sigui com sigui, el teatre social és una disciplina que cada cop està adquirint més popularitat i que esdevé més utilitzada. “Imagino que està guanyant popularitat, perquè no estem per tirar coets socialment, jo trobo que estem bastant fotuts, i ens agafem a coses que ens donin un camí, ens obrin la ment, ens donin una finestra al món i l’oportunitat de poder canviar alguna cosa” explica la directora de l’Aula de Teatre fent referència a aquest augment de practicants del teatre social. En aquest sentit, Navarro continua dient: “Mira com anem pel món, sempre amb una cuirassa, i si te’n pots posar quatre, millor. Sempre tenim por a tot: por a tocar-nos, a mirar-nos als ulls, fins i tot a somriure, hi ha gent que va a fer cursos de risoteràpia. Trobar això, que t’oblides de tot i que et dóna un moment per a tu, per treure coses que tens dins, això no té preu”.

Públic professional i divers

Malgrat que la Mostra d’Art social estava oberta a tothom, s’adreçava especialment a professionals de l’àmbit social que volguessin conèixer o aprofundir en el camps de l’art i el teatre social, per adquirir, d’aquesta manera, una eina més que els pogués resultar útil en la seva feina diària. I és que el públic principal d’aquestes activitats no han estat només els amants del teatre, sinó que també s’hi han acostat moltes persones que, malgrat no tenir cap relació amb els escenaris, sí que tenen una sensibilitat especial cap a temes socials i novedosos i volien descobrir de què es tractava això de l’art social. Finalment, la Mostra ha aconseguit omplir totes les seves activitats amb un públic que, tot i ser principalment de Mataró i la comarca, també ha comptat amb persones procedents de Girona o Barcelona. Així, la Mostra ha aconseguit aplegar gent de perfils molt diversos, però tots ells lligats per un mateix interès social i molts d’ells professionals d’aquest àmbit com infermeres, gent que treballa en la integració de nouvinguts, amb malalts d’hospitals, mestres amb alumnes difícils o simplement a càrrec d’una classe, i també actors i actrius entre d’altres. Vessant terapèutica i de transformació

L’art social té dues aplicacions bàsiques, i han estat aquestes les que s’han utilitzat per estructurar el programa dels dos dies que ha durat la mostra: la vessant terapèutica i la vessant transformadora. La vessant terapèutica, d’especial interès pels professionals de l’àmbit social interessats en conèixer l’aplicació de l’eina terapèutica aplicada a col·lectius amb risc d’exclusió social va ocupar la tarda del divendres 2, on es va poder assistir a una conferència d’Albert Espinosa, actor i autor teatral que, quan era un adolescent, va passar-se quatre anys en una planta d’oncologia d’un hospital; a la projecció del documental ‘Rua de Marsella’, a una cercavila del grup de percussió Tribukada, integrat per persones amb discapacitat física; i a la nit, a l’obra ‘M’agrada / No m’agrada’, d’un grup de persones amb disminució psíquica de Terrassa, que per la seva delicadesa, combinació de teatre i dansa, poesia i gran qualitat, es va convertir en un dels actes més especials de la Mostra. El dissabte, l’atenció va recaure en el vessant transformador. La jornada va començar amb el taller ‘El teatro para la transformación’ d’Ana Ara, que va ocupar la major part del dia, i va acabar amb la representació d’‘Enderroc’ sobre el dia a dia d’una família palestina, de la companyia Transformas, que es va fer al Casal l’Aliança.“Els dos dies tenen gairebé la mateixa estructura, que és, primer ensenyar tota la teoria sobre aquest camp específic, començant amb una conferència, i després mostrar com aplicar-ho” explica Herrainz definint l’estructura que ha donat una coherència a la Mostra.Tot plegat, la primera Mostra d’Art Social de Mataró ha servit per acostar aquesta cara de l’art a la ciutat i presentar-la a un col·lectiu que de ben segur en farà un gran ús. El que és innegable és la bona resposta que el curs ha obtingut, amb una demanda que els portarà a crear nous monogràfics i que, com expliquen els organitzadors, ha sorprès a molts dels participants que encara no coneixien l’art social i ha marcat un abans i un després en la seva manera d’entendre la transformació social, i perquè no, també la vida.