4 de febrer de 2007
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
'PRIMERA HISTÒRIA D'ESTHER'
AUTOR: Salvador Espriu
DIRECTOR: Oriol Broggi
TEATRE: Sala Petita (TNC)
ESTRENA: 31 de gener
Primer Espriu al Teatre Nacional, que arriba sota la direcció del jove Oriol Broggi. Un text difícil que el poeta d'Arenys va escriure el 1948 per certificar el valor de la llengua catalana, en moments durs per a la nostra cultura. Broggi proposa un muntatge ple de ritme, atrevit en algunes qüestions, amb pocs moments brillants, amb un irregular planter d'actors a l'hora de dir el text i amb algunes greus deficiències. Però la paraula espriuana ho pot tot.En el record, els muntatges de Jordi Sarsanedas (1957), Ricard Salvat (1962 i 1977) i Lluís Pascual (1982). Espriu juga amb el teatre dins del teatre i utilitza el relat bíblic sobre la reina Esther i l'enfrontament entre perses i jueus per traçar una metàfora política, amb referència a la situació creada després de la guerra civil. L'impressionant monòleg final de l'Altíssim és un cant a la reconciliació i la tolerància, qüestions que li arriben a l'espectador malgrat les dificultats que el director i en alguna mesura el mateix autor hi posen.Un espai escènic central, amb el públic situat als dos costats (igual que en la seva Antígona de la Biblioteca de Catalunya), no ajuda gens ni mica ni els actors ni la representació, i dificulta la projecció de la veu. Broggi busca que els espectadors s'integrin amb els habitants del poble de Sinera (Arenys), que van a presenciar una obra de titelles sobre el conflicte entre perses i jueus. Espriu fa servir un llenguatge a vegades difícil o inintel.ligible, però que en el seu conjunt és un cant a la riquesa de la llengua, anant del llenguatge més culte al més popular. A l'espai ideat pel director es perden matisos i acaben unificats els trets irònics, greus i festius de l'original.El text dóna llibertat al director a l'hora de portar-lo a escena. Broggi l'ha recreat amb un ritme exagerat, movent els actors una vegada i una altra, de manera que l'entrecreuament de trajectò-ries dificulta saber qui és qui i què representa cada personatge. El paper dels titelles --ninots i actors, segons el moment-- no està ben resolt. Malgrat tot això, aquesta Primera història d'Esther té escenes reeixides i moments emotius, sobretot quan els presideix un formidable Joan Anguera, que, amb Àngels Poch i Ramon Vila, salven la interpretació. En els altres hi ha entrega, força, però estan mancats de definició i de bona dicció. L'obra li ha vingut gran al director.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada