Maria Friedman ens acosta al musical més intel·lectual de la mà de Sondheim JOSEP LOSADA29 de maig de 2007
Maria Friedman, estrella del musical al West End i a Broadway, presenta cançons del compositor nord-americà avui al Palau de la Música, dins el Festival Únicas
Marta Porter
Maria Friedman ens acosta al musical més intel·lectual de la mà de Sondheim JOSEP LOSADA
De musicals n'hi ha molts i d'estils molt diferents. Hi ha grans espectacles que es poden veure simultàniament a diferents països, i d'altres de petits i intimistes que destil·len emocions i fan pensar a més de sentir. D'aquest segon estil és el recital que avui presenta Maria Friedman al Palau de la Música, convidada pel festival Únicas. Acompanyada al piano per Jason Carr, l'estrella del musical interpretarà cançons de Stephen Sondheim.
"Ell és la raó de la meva carrera. El vaig conèixer perquè em va venir a veure quan estava cantant les Cançons del Ghetto, moltes de les quals de compositors jueus que després van ser assassinats. Sondheim em va demanar que protagonitzés Sunday in the park with George. Fins aleshores, cantar era només una feina, no m'implicava. A partir d'aquell moment tot va canviar, tot". La relació de Sondheim i Friedman segueix ben viva, com demostra el fet que ha estat el compositor qui ha escollit el repertori que la cantant oferirà a Barcelona.
Mostrar els sentiments
"Per cantar Sondheim necessites oblidar-te de la vanitat i la vergonya i mostrar els propis sentiments. T'has d'entregar. Interpretar és compartir, és un espai segur on viure els sentiments. I cantar Sondheim és molt incòmode, tant musicalment com en l'aspecte actoral i emocional, incòmode tant per al cantant com per al públic", assegura aquesta actriu i cantant que té clar que l'única manera d'arribar al públic és aprofundir en els propis sentiments, "sempre que els hagis superat". "Jo no puc cantar sobre la mort del meu pare o sobre el càncer, ho trobo fins i tot desagradable. Hi ha d'haver una disciplina entorn de l'emoció".
Després d'haver rebut diferents premis Olivier, Friedman assaboreix aquests petits espectacles, que compagina amb els grans musicals. "N'he fet i en tornaré a fer. L'artista només pot comprar la seva llibertat fent coses que no vol fer. No és una decisió fàcil, però tinc casa i fills. A més, firmar un contracte per a un musical a Nova York em va salvar la vida. Jo patia un càncer, i treballar em va salvar". I afegeix: "Que un artista treballi sota comanda no és dolent, treballant és com surten les obres d'art". I segueix: "La meva disciplina és gaudir de la vida, i el meu treball és el millor regal que he rebut".
"Amor i energia"
Amb tot, té clar que l'objectiu d'un musical no ha de ser l'èxit comercial sinó la qualitat. "El més important de fer art és fer-lo. Hi has de posar amor i energia, i no t'has d'avergonyir del fracàs. Et pot entristir, però no avergonyir". I reconeix que el divorci que de vegades existeix entre els productes de qualitat i el públic, que busca espectacles més comercials, depèn de l'educació. "Per això vinc a Barcelona amb Sondheim. La meva idea és que el públic escolti, i potser li agradarà, i en sortir buscarà la traducció de les cançons i ho aprendrà a apreciar".
Malgrat la crisi de la indústria discogràfica, Maria Friedman ha participat en l'enregistrament de molts musicals i també ha gravat diversos discos en solitari com Maria Friedman, Maria Live i Now and Then. Però tot i això no es mossega la llengua a l'hora de criticar la societat. "Només promocionem el que té èxit, i sovint no té res a veure amb la qualitat. És un sistema liderat pels Estats Units, i Anglaterra el segueix de molt a prop". I tot i ser la reina del West End no s'està d'afirmar contundent: "No considero Anglaterra un país europeu, és una patètica petita Amèrica".
Marta Porter
Maria Friedman ens acosta al musical més intel·lectual de la mà de Sondheim JOSEP LOSADA
De musicals n'hi ha molts i d'estils molt diferents. Hi ha grans espectacles que es poden veure simultàniament a diferents països, i d'altres de petits i intimistes que destil·len emocions i fan pensar a més de sentir. D'aquest segon estil és el recital que avui presenta Maria Friedman al Palau de la Música, convidada pel festival Únicas. Acompanyada al piano per Jason Carr, l'estrella del musical interpretarà cançons de Stephen Sondheim.
"Ell és la raó de la meva carrera. El vaig conèixer perquè em va venir a veure quan estava cantant les Cançons del Ghetto, moltes de les quals de compositors jueus que després van ser assassinats. Sondheim em va demanar que protagonitzés Sunday in the park with George. Fins aleshores, cantar era només una feina, no m'implicava. A partir d'aquell moment tot va canviar, tot". La relació de Sondheim i Friedman segueix ben viva, com demostra el fet que ha estat el compositor qui ha escollit el repertori que la cantant oferirà a Barcelona.
Mostrar els sentiments
"Per cantar Sondheim necessites oblidar-te de la vanitat i la vergonya i mostrar els propis sentiments. T'has d'entregar. Interpretar és compartir, és un espai segur on viure els sentiments. I cantar Sondheim és molt incòmode, tant musicalment com en l'aspecte actoral i emocional, incòmode tant per al cantant com per al públic", assegura aquesta actriu i cantant que té clar que l'única manera d'arribar al públic és aprofundir en els propis sentiments, "sempre que els hagis superat". "Jo no puc cantar sobre la mort del meu pare o sobre el càncer, ho trobo fins i tot desagradable. Hi ha d'haver una disciplina entorn de l'emoció".
Després d'haver rebut diferents premis Olivier, Friedman assaboreix aquests petits espectacles, que compagina amb els grans musicals. "N'he fet i en tornaré a fer. L'artista només pot comprar la seva llibertat fent coses que no vol fer. No és una decisió fàcil, però tinc casa i fills. A més, firmar un contracte per a un musical a Nova York em va salvar la vida. Jo patia un càncer, i treballar em va salvar". I afegeix: "Que un artista treballi sota comanda no és dolent, treballant és com surten les obres d'art". I segueix: "La meva disciplina és gaudir de la vida, i el meu treball és el millor regal que he rebut".
"Amor i energia"
Amb tot, té clar que l'objectiu d'un musical no ha de ser l'èxit comercial sinó la qualitat. "El més important de fer art és fer-lo. Hi has de posar amor i energia, i no t'has d'avergonyir del fracàs. Et pot entristir, però no avergonyir". I reconeix que el divorci que de vegades existeix entre els productes de qualitat i el públic, que busca espectacles més comercials, depèn de l'educació. "Per això vinc a Barcelona amb Sondheim. La meva idea és que el públic escolti, i potser li agradarà, i en sortir buscarà la traducció de les cançons i ho aprendrà a apreciar".
Malgrat la crisi de la indústria discogràfica, Maria Friedman ha participat en l'enregistrament de molts musicals i també ha gravat diversos discos en solitari com Maria Friedman, Maria Live i Now and Then. Però tot i això no es mossega la llengua a l'hora de criticar la societat. "Només promocionem el que té èxit, i sovint no té res a veure amb la qualitat. És un sistema liderat pels Estats Units, i Anglaterra el segueix de molt a prop". I tot i ser la reina del West End no s'està d'afirmar contundent: "No considero Anglaterra un país europeu, és una patètica petita Amèrica".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada