4 de novembre de 2007
Els espectacles de pagament, el nou Kursaal i la llotja professional marquen la X Fira Mediterrània de Manresa
Barcelona
La Fira Mediterrània d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa, que se celebra des del passat dijous fins avui, presenta novetats importants que n'han alterat sensiblement el funcionament: l'ampliació dels dies de durada (de tres a quatre); una nova llotja reservada per als professionals i la contractació; la incorporació del nou Teatre Kursaal en la programació; l'increment notable dels espectacles de pagament, i l'augment de propostes més folklòriques que artístiques als carrers de la capital del Bages són les principals novetats d'un esdeveniment que celebra el desè aniversari agafant les illes del Mediterrani com a eix. Mentre els espectacles de pagament omplen la meitat de l'aforament, les activitats gratuïtes als envelats s'omplen cada nit.
+ El grup folklòric Saragatona, al Kursaal en la Fira d'Espectacles d'arrel tradicional de Manresa, que acaba avui. Foto:
+ El grup folklòric Saragatona, al Kursaal en la Fira d'Espectacles d'arrel tradicional de Manresa, que acaba avui. Foto:
EL PUNT
El fet que aproximadament la meitat dels espectacles siguin de pagament ha tingut un efecte immediat: menys públic però més fidel. Fins l'any passat, el gruix d'assistents a la fira era un públic ambulant de gent que entrava i sortia dels envelats, mentre passejava pel centre de la ciutat. Ara, en canvi, la major part de l'auditori es queda quiet des del principi.
Això és el que va passar, per exemple, en un dels espectacles que més expectació havia creat la primera jornada de fira: el del veterà grup cors I Muvrini, reconeguts per la renovació que han injectat en la polifonia tradicional de la seva illa. Al nou teatre Kursaal de Manresa van oferir un concert fragmentat i molt desigual. Organitzat al voltant de la carismàtica personalitat del líder del grup, Jean-François Bernardini, l'espectacle va voler recollir totes les vessants que la formació corsa ha mostrat al llarg de la seva trajectòria. Van estar espectaculars quan els cinc vocalistes s'abraçaven per interpretar a pulmó ple cants polifònics sagrats i profans, però l'interès va caure en picat quan Bernardini va agafar la guitarra per convertir-se en un cantautor pla acompanyat de teclats new-age. I encara més quan va agafar un llibre i va llegir uns llarguíssims poemes, carregats d'idealisme llibertari i de bons propòsits, però finalment, absolutament irrellevants en una mostra d'arrel tradicional.
En l'apartat musical, la primera jornada també va proporcionar l'actuació dels catalans Sol i Serena (en un envelat massa sorollós per poder apreciar la riquesa i la feina arranjadora d'aquest grup d'actualitzar i fer sonar moderna la música tradicional), i, entrada la nit, una concorregudíssima Nit de l'acordió en què l'incansable Artur Blasco va mirar de reproduir l'atmosfera i la música que cada juliol inunda Arsèguel de visitants durant la Trobada d'Acordionistes del Pirineu.
Divendres, Mesclat va estrenar la gira del seu nou disc, Cròniques colonials, a la plaça major, mentre que a la mateixa hora Chicuelo també presentava en societat nou treball, Diapasión, un disc en què el guitarrista flamenc s'agermana amb jazzistes com Raynald Colom. Tot i que aquests col·laboradors no van poder acompanyar-lo a Manresa, Chicuelo va volar força alt durant una hora intensa amb el suport d'una nombrosa formació. Ara, si s'ha de parlar d'entusiasme, de força i de comunió amb el públic, la que va aconseguir el cantador de Xàtiva Pep Gimeno, Botifarra, a l'envelat del Casino no admet comparació amb cap altra.
Paral·lelament als espectacles, la gran novetat d'aquesta edició és la Llotja professional, un espai relativament a prop del centre de Manresa en què 17 institucions i empreses especialitzades han decidit muntar un estand per fer contactes i, tal com diuen els responsables de la fira, potenciar el mercat. Si dijous l'ambient era més aviat fred, l'activitat es va anar animant al llarg de divendres i especialment durant el dissabte.
Mentre l'obligació de pagar entrada limita l'assistència a determinats esdeveniments, el que es manté inalterable a la fira és l'ambient al carrer, amb les variades parades de la rambla Pere III com a centre neuràlgic. Les cercaviles i els espectacles de carrer competeixen entre elles en vistositat i soroll. Així, en la inauguració de la fira a la plaça major, els Comediants van desplegar el seu imaginari habitual: globus, gegants i ball a dojo per representar un cicle dels dotze mesos de l'any (tot i que el títol de l'espectacle apuntava a priori en una altra direcció: Illes de festa). Igualment vistosa va ser la cercavila de la comparsa vallesana Xarop de Canya, que, com la fira, també arriba als deu anys de trajectòria. Divendres a la tarda ho van celebrar amb el multitudinari espectacle Terrabastall XXL. Al carrer, a més, a les cercaviles d'animació s'hi ha afegit aquest any una nombrosa representació d'agrupaments folklòrics que fan mostres de dansa, a més d'actuacions castelleres i entitats musicals del Bages.
Per aquesta nit passada s'han programat alguns dels caps de cartell d'aquesta fira (per exemple, els reapareguts marsellesos Massilia Sound System, en l'únic concert previst de moment a tot l'Estat). I a la tarda d'avui, quan bona part dels professionals ja estan fent les maletes, queden per presentar-se algunes de les propostes més interessants de la programació d'aquest any: El Pont d'Arcalís amb Les Violines (música del Pirineu amb gran desplegament instrumental), els valencians Urbàlia Rurana amb La Romàntica del Saladar (una combinació del folk amb el so explosiu de banda de vents), la fusió plantejada per la Companyia Elèctrica Dharma a partir de músiques aparentment molt allunyades (Miles Davis i Quim Serra) i encara un altre dels grups més interessants de l'escena valenciana, Aljub.
El fet que aproximadament la meitat dels espectacles siguin de pagament ha tingut un efecte immediat: menys públic però més fidel. Fins l'any passat, el gruix d'assistents a la fira era un públic ambulant de gent que entrava i sortia dels envelats, mentre passejava pel centre de la ciutat. Ara, en canvi, la major part de l'auditori es queda quiet des del principi.
Això és el que va passar, per exemple, en un dels espectacles que més expectació havia creat la primera jornada de fira: el del veterà grup cors I Muvrini, reconeguts per la renovació que han injectat en la polifonia tradicional de la seva illa. Al nou teatre Kursaal de Manresa van oferir un concert fragmentat i molt desigual. Organitzat al voltant de la carismàtica personalitat del líder del grup, Jean-François Bernardini, l'espectacle va voler recollir totes les vessants que la formació corsa ha mostrat al llarg de la seva trajectòria. Van estar espectaculars quan els cinc vocalistes s'abraçaven per interpretar a pulmó ple cants polifònics sagrats i profans, però l'interès va caure en picat quan Bernardini va agafar la guitarra per convertir-se en un cantautor pla acompanyat de teclats new-age. I encara més quan va agafar un llibre i va llegir uns llarguíssims poemes, carregats d'idealisme llibertari i de bons propòsits, però finalment, absolutament irrellevants en una mostra d'arrel tradicional.
En l'apartat musical, la primera jornada també va proporcionar l'actuació dels catalans Sol i Serena (en un envelat massa sorollós per poder apreciar la riquesa i la feina arranjadora d'aquest grup d'actualitzar i fer sonar moderna la música tradicional), i, entrada la nit, una concorregudíssima Nit de l'acordió en què l'incansable Artur Blasco va mirar de reproduir l'atmosfera i la música que cada juliol inunda Arsèguel de visitants durant la Trobada d'Acordionistes del Pirineu.
Divendres, Mesclat va estrenar la gira del seu nou disc, Cròniques colonials, a la plaça major, mentre que a la mateixa hora Chicuelo també presentava en societat nou treball, Diapasión, un disc en què el guitarrista flamenc s'agermana amb jazzistes com Raynald Colom. Tot i que aquests col·laboradors no van poder acompanyar-lo a Manresa, Chicuelo va volar força alt durant una hora intensa amb el suport d'una nombrosa formació. Ara, si s'ha de parlar d'entusiasme, de força i de comunió amb el públic, la que va aconseguir el cantador de Xàtiva Pep Gimeno, Botifarra, a l'envelat del Casino no admet comparació amb cap altra.
Paral·lelament als espectacles, la gran novetat d'aquesta edició és la Llotja professional, un espai relativament a prop del centre de Manresa en què 17 institucions i empreses especialitzades han decidit muntar un estand per fer contactes i, tal com diuen els responsables de la fira, potenciar el mercat. Si dijous l'ambient era més aviat fred, l'activitat es va anar animant al llarg de divendres i especialment durant el dissabte.
Mentre l'obligació de pagar entrada limita l'assistència a determinats esdeveniments, el que es manté inalterable a la fira és l'ambient al carrer, amb les variades parades de la rambla Pere III com a centre neuràlgic. Les cercaviles i els espectacles de carrer competeixen entre elles en vistositat i soroll. Així, en la inauguració de la fira a la plaça major, els Comediants van desplegar el seu imaginari habitual: globus, gegants i ball a dojo per representar un cicle dels dotze mesos de l'any (tot i que el títol de l'espectacle apuntava a priori en una altra direcció: Illes de festa). Igualment vistosa va ser la cercavila de la comparsa vallesana Xarop de Canya, que, com la fira, també arriba als deu anys de trajectòria. Divendres a la tarda ho van celebrar amb el multitudinari espectacle Terrabastall XXL. Al carrer, a més, a les cercaviles d'animació s'hi ha afegit aquest any una nombrosa representació d'agrupaments folklòrics que fan mostres de dansa, a més d'actuacions castelleres i entitats musicals del Bages.
Per aquesta nit passada s'han programat alguns dels caps de cartell d'aquesta fira (per exemple, els reapareguts marsellesos Massilia Sound System, en l'únic concert previst de moment a tot l'Estat). I a la tarda d'avui, quan bona part dels professionals ja estan fent les maletes, queden per presentar-se algunes de les propostes més interessants de la programació d'aquest any: El Pont d'Arcalís amb Les Violines (música del Pirineu amb gran desplegament instrumental), els valencians Urbàlia Rurana amb La Romàntica del Saladar (una combinació del folk amb el so explosiu de banda de vents), la fusió plantejada per la Companyia Elèctrica Dharma a partir de músiques aparentment molt allunyades (Miles Davis i Quim Serra) i encara un altre dels grups més interessants de l'escena valenciana, Aljub.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada