75 anys aixecant el teló – “Els meus 30 anys a la Sala Cabañes”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Ernest Samper
Actor , Director i Autor teatral

Foto 1952 : Passio : Enriqueta Alum , Ernest Samper , Xavier Ubach, Roser Vidiella i d'altres

Foto 1980 : L'amor de Rufaenlla amb Ernest Samper i Josep Maria Gironés

L'any 1948 fou l'any del centenari .El centenari del tren Mataró - Barcelona, concretament el dia 28 d'octubre (dia de Sant Simó).
Aquell mateix any el dia 26 de desembre (dia de Sant Esteve) trepitjava per primera vegada l'escenari de Sala Cabañes, un escenari que comportaria unes fites al llarg dels trenta anys que el vaig trepitjar..! i que sempre les tindré en el record.
Anava a l'escola de Cal Senyor Benet (també dita l’acadèmia Balmes) d'aquella època on el propi senyor Esteve Benet i Canudes, acompanyat dels seus fills Jaume, Josep i, d'altres Mestres, impartien les classes.
Quan varen demanar qui volia apuntar-se a fer teatre i sortir als Pastorets a la Sala Cabañes no ho vaig dubtar gens, aquells temps la qüestió era apuntar-se a tot arreu i així amb aquesta excusa del teatre, poder sortir fora de l'escola per poder assajar el que fes falta.
Doncs ja en teniu fent d'actor i donant vida a una de les fúries de l'avern reclamades per en Satanàs. És a dir, vaig fer de dimoni petit al quadre de l’infern ..! amb una grossa forca!!!!!!.
Renoi que n'estava de cofoi ja era actor de Sala Cabañes. Durant aquella temporada i la següent vaig sortir tant de dimoni com de petit pastor al quadre de la lluna acompanyant al Nataniel i sobre tot al meu ídol infantil, en Benjamí. Quan podria jo ,donar vida a un d'aquells dos personatges infantils?
Dons, ben aviat. Va ser .l'any 1949 el senyor Álvarez (encarregat per l'escola de seleccionar les veus per cantar, va fer-me una proba de veu i es veu que el vaig convèncer !
Ja tens en Samper fent un paper parlat..el Nataniel.
Però en mirava el Benjamí..que l'interpretava en Xavier, fill petit del senyor Benet..i ell precisament va ser amb la seva mancança per arribar a l'agut final de la cançó "a la vall de Natzaret “ qui em va donar l'oportunitat tant esperada i l'inici de la primera anècdota de les moltes que puc explicar tant de els Pastorets com també a la Passió l'altre grandiós espectacle de Sala Cabañes d'aquells inoblidables anys de la postguerra. Com ja he dit l’agut final de la vall de Natzaret era massa per en Xavier..!
Es va arreglar de la següent manera : Ell cantava la cançó en escena (com ara) acompanyat pels dos còmics però quan s’acostava el final de la cançó i el temut agut final en Xavier ja estava entrant dins (o sigui a les bambolines) tot dient i cantant “li hi florirà” i jo des de dins li acabava la cançó, afegint les dues síl·labes que faltaven : “ri....ràaaaaaa”. Una passada.
Va ser molt divertit. Aquesta meva facilitat per cantar tota la cançó sencera ,(agut final inclòs) en va portar l'any següent o sigui el 1950-51-52 i 53 a ser el benjamí dels Pastorets de Sala Cabañes de Mataró, els més famosos!!!!!
I renoi..quina il·lusió! gairebé res, formar part del que es deia en els programes!!
Companyia titular! (en castellà)! no era pas per menys. Vaig compartir escenari durant aquets quatre anys amb agafeu-vos : Colomer, Peradejordi, Vidiella , Font , Cusachs, Casas , Planas, Soler , Calvo, Miró í amb les actrius. Bocanegra , Verdaguer ,Ros, Fabres , Colomer i d'altres també molt importants a la sala.
Estava content n’hi havia per estar-ho.
També durant el darrer any o sigui 1954, en vaig emportar la primera gran desil·lusió .El senyor Jaume Colomer era l'encarregat junt amb el mestre Enric Torra de preparar les veus abans de cada temporada.
Vaig cantar (a un assaig) “a la vall de Natzaret” bé això de cantar res de res de res, al temut agut final de la cançó... vaig fer figa !! quedant clavat , sense arribar a la nota final.
Que m’havia passat??? Dons molt fàcil aquell fatídic any del 1954 em va canviar la veu o sigui amb una veu més greu ja no era aquell nen que inclòs el propi senyor Alvarez em volia portar a l'escolania de Montserrat !! ara senyors, en Samper ja era tot un home i de Benjamí res de res ja mai més, s’havia acabat tot ... tota la meva il·lusió de quatre anys ha fer punyetes.

Vaig però, continuar a Sala Cabañes. En varen donar el paper d'un dels nens del quadre de la Passió Jesús i els nens, donava vida a aquell nen tant dolent que clava una agulla a els ulls d'un pardal, més tard vaig fer el paper de nen leprós acompanyat per la Roser Vidiella en el paper de cegueta i sobre tot pel senyor Colomer, en el paper de Jesús. Ah !! també va debutar igual que jo com a Jesús .... un jove actor que deien que ho feia molt bé amb una meravellosa veu i que a ben segur que de continuar així seria un gran actor professional més endavant es deia ( i es diu) Xavier Ubach.
L'any 1956 després de nou anys vaig deixar Sala Cabañes, per dedicar-me a altres esbarjos esportius. Podria farcir de petites i grosses anècdotes que vaig viure i patir mentre va durar la meva col·laboració... aquest escrit (si un dia m'ho demanen... ja ho faré) i així doncs vaig donar per acabada la meva primera etapa a Sala Cabañes.
Sempre però, emmerdat amb tot el que fos art. A casa nostre, vaig entrar a formar part de la associació de pares de família, del col·legi La Coma. Tot seguit vaig muntar un grup de teatre i per primera vegada, em vaig atrevir a escriure una obra teatral de caire humorístic anomenada “l'Amor de Rufanella” una obra de capa i espasa que fou representada al petit teatre del col·legi.
En una de les dues representacions, va assistir Antoni Blanch a causa de la seva amistat amb en Josep Maria Gironès (actor de Sala Cabañes) que també formava part del grup teatral de la Coma i que portava per nom “Grup Estrall” li va agradar l'obra i ens va proposar fer-la a Sala Cabañes de la qual n'era a les hores el president.
I aquí comença la meva segona etapa a Sala Cabanes de la mà de l'Antoni Blanch ja ens tens a fer “l'Amor de Rufanella” a la Sala. Va anar molt bé.
Uns dies més tard vaig parlar amb en Gironès i en va preguntar si en veia capaç de fer el paper de Jonàs a Els Pastorets doncs el director d'aquell any (en Joan Pera) cercava un suplent per en Pere Anglas ( en Jonàs) perquè així pogués descansar algun diumenge ja que igual que el Mataties contava amb dos actors (en Segura i en Parra) en Jonàs sempre resultava ser en Pere Anglas.
En Joan Pera, en va fer una prova i en va donar el paper. Jo més content que unes castanyoles!! Quasi res !! altre vegada tornava a la sala amb una de les meves il·lusions (com abans tenia quan volia ser en Benjamí) formar part de la companyia titular (ara ja en català) i al costat dels meus ídols en quan a papers còmics; en Jesús Segura i en Pere Anglas

Al gener de l'any 1980 vaig debutar (suplint a l'Anglas) en el paper de Jonàs i com a parella còmica d'en Joaquim Parra que feia en Matatíes i també content perquè vaig poder fer una cosa que ja des dels temps de benjamí ho volia fer : poder cantar la famosa rondalla del quadre de la lluna “un cop un pastor hi havia ....” cançó aquesta, que sempre cantava quan anaven en focs de camp, reunions d'amics ..etc..etc...i que va ser el que em va obrir la possibilitat de poder tornar a ser membre del quadre escènic de Sala Cabañes.

Des de els principis dels anys vuitanta, l'activitat a Sala Cabañes fou frenètica. Un bon grup d'amics varem donar una bona empenta a nombroses activitats teatrals i a part de les obres que s’hi van representar es va formar un petit conjunt musical sota la direcció de Josep Maria Cabré aprofitant que jo tocava la bateria.. i sota la direcció artística de Antoni Blanch varem muntar l'obra musical “les aventures d'en Pere Pistoles”. Fou un aconteixament i la varem anar a representar a diferents poblacions de les nostres contrades.

D'aquesta col·laboració varen néixer i sorgir d'altres obres musicals “la Blancaneus” , “la reina ha relliscat” , “el somni de Bagdad” però sobre tot els musicals fires.
Aquest petit i modest conjunt el formaven a més d'en Cabré i jo mateix, la Marta
Romagosa i en Joaquim Estengre i més tard si va afegir en Miquel Vellvehi amb un baix. Fins hi tot varem tenir l'insòlit atreviment (que jamosa es l'infantesa) de sortir a tocar fora de la pròpia sala arribant (en el colmo dels colmos) a tocar en un acte de Les Santes a la plaça de Can Marchal !!! (quines penques) !!!. I amb la Rosa Canal de vocalista.

Durant aquest esplendorós període vaig escriure l'obra còmica “el refugi d'en Nicasi” interpretada per Pere Anglas, Paquita de la Hoz, Josep Riera , Victor Torrent Jr. Maria Àngels Serra i Montserrat Ros....fou un èxit.

Ah quins temps aquells , quin equip d'amics i actors i actrius i acompanyants a totes les obres que es muntaven : Enriqueta Ayuso, Amadeu Llinás , Joan Ferreres , Pere Anglas , Paquita de la Hoz , Roser Rovira , Núria Fàbregas , Joaquim Parra , Josep Maria Gironès . Emilia Villagrassa , Maria Llum Nebot , Jesús Segura , Maria Teresa Nogué , Josep Maria Cusachs , Fina Abuli ... no voldria deixar-me ningú si ho faig ja en perdonareu.
Continuant doncs amb les meves activitats a la Sala i a més d'interpretar any rera any, els papers de Jonàs i darrerament de Mataties vaig donar a la llum la meva tercera obra teatral. que portava per nom “Aves i Guerrerus” una obra “cómico/musical” que fou dirigida per a mi mateix sota la direcció i interpretació del mestre per Gonzàlez i un conjunt musical de fora de la sala (excepte en Josep Maria Cabré).
Molta "canalla" que ara són actors consagrats en diferents companyies cas d'en Jordi Font, Montse Vellvehi , Pep Plaza varen començar amb aquesta obra fent petits paperets. L'obra es va representar dues vegades a la sala Argentona i dues vegades més a la Sala Cabañes coincidint amb la renovació del pati de butaques que nosaltres varem estrenar. A més vaig sortir en diferents obres teatrals : “Jo seré el seu gendre, a l'oest hi ha indis, el gat amb botes, en Pere Pistoles ,la Corte del Faraón, la verbena de la paloma , prestame tu suegra, Montserrat , l'opera de tres rals, frank , la passió ( fent de sant Pere) i moltes d'altres com per exemple un barret de palla d'Italià sota la direcció d'en Jesús Segura quins grans records en guardo d'aquells anys.!!!
Com ja he dit al final vaig fer-me meu el paper de Matatíes , partint-lo amb en Segura però de tant en tant encara cantava la meva rondalla.. “un cop un pastor hi havia” fent encara de Jonàs i els noms amb els quals vaig compartir escena en aquets trenta anys van ser innumerables Maymí, Gironés, Malé, deRamon , Llorens , Rita, Fadó , Mari Pau Montoro, Enric Mons , Gisela , Jordi Gironés , Gemma Sancho, Pilar Ros , ...bé com he dit un nombrós grup de bons actors i amics.
Per acabar la meva dilatada vida teatral a la sala vaig escriure una versió lliure i en català de “don Juan Tenorio” que va ser representada en molt èxit, amb el nom de "el tenoriu" i fou dirigida per Carles Maicas i interpretada en els seus principals papers per Amadeu Llinàs, Encarnita , Paquita , Roser, Maymí, Enriqueta, Grané, Torrent , Grau ...etc..etc..
Amb aquesta obra vaig donar per exhaurida la meva creativitat en escriure obres a part però vaig crear “el professor samperini” que omplia de bon humor tots els festivals que es muntaven com a cloenda dels pastorets,! Qui a la Sala , no s'enrecorda del professor samperini?? durant tants i tants anys????

És a dir, amics meus que teniu la paciència de llegir un tros de la meva vida dedicada a Sala Cabañes (trenta anys) ara que es commemora el 75 aniversari de l'edifici de la sala i del seu teatre us vull recomanar que tots els qui esteu dintre en aquets moments tingueu en compte que els d’abans, els vells, els carrosses com algú ens anomena, que no malbarateu aquest llegat, que ens va tocar a viure en l'entitat que moltes coses bones (i dolentes) que té la Sala Cabañes en aquests anys d'aniversari..nosaltres i jo mateix i companys que ja no formem part el grup teatral varem aconseguir donant aquest prestigi que ara en feu bandera arreu del territori tots els qui aquí han estat nombrats i molts d'altres tenim molt a veurà amb l'importància de l'entitat sense fonaments no s'aguanta cap edifici per més ben construït que ara estigui.