75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Diari de Mataró
Juny de 1933 – Extra de la Fira -
Una de les coses de què més està mancada la nostra ciutat és sense cap mena de dubte d'entitats que posseeixin un estatge el suficient digne, muntats d'acord amb les exigències dels nostres dies, amb el confort i les gràcies imprescindibles perquè hom s'hi trobi bé i sigui el recés amables i acollidor per les hores d'esplai i de repòs.
Dissortadament les nostres entitats no han sentit el desig de renovar-se, de posar-se al nivell de l'època i amb escasses excepcions han consumit la seva vida dins molts estatges que reclamen un abandó pietós o una transformació prou valenta per seguir el ritme, exigent de la vida. , Si ens fixem en altres ciutats catalanes d'una importància de població, de riquesa, d'indústria i de comerç similar a la nostra, trobarem tot seguit un enfilall d'entitats potents, ben orientades i excel·lentment dotades de locals prou adients que us són mostrats amb un orgull ben llegítim i prou satisfactori.
Badalona, Sabadell, Reus, Valls i molts altres són un espill en aquest aspecte, com Mataró, n'és sensiblement ressentida. Les nostres entitats difícilment s'emprenen una tan escaient tasca. Certament que si ho repassem detingudament admirarem l'esforç econòmic i el munt de sacrificis i voluntats que representen l’eriçó d'edificis com el del Montepius La Aliança o el de la Cooperativa Marítima. Però no és aquest l'aspecte que avui en interessa remarcar.
Nosaltres en referim als centres purament culturals o recreatius, als «casinos», als centres polítics, i concretament a llurs respectius salons d'espectacles. Ni les classes adinerades —vejeu el del Centre Mataroní—ni les classes obreres—fixeu-vos en el de la “Casa del Pueblo” - ni en les professionals - remarquem l'Unió Gremial — ni l'organitzacions cooperatistes o mutualistes ni en cap centre polític del color que sigui, ni en cap de les entitats purament recreatives podreu admirar ni tan sols contemplar un sol local que pugui comparar-se al Saló de Lectura de Reus, al Casino de Sabadell, etc. i que senzillament ofereixi les condicions més indispensables per la celebració d’actes o espectacles que vulguin ésser presentats amb una engruna d’exigència artística o que reuneixin les condiciones esmentades.
En aquest aspecte les nostres Entitats han estat quelcom descuidades. La que més ha tingut una bona cura en decorar-se el Saló Cafè o en arrenjar discretament la Biblioteca i no han tingut el suficient coratge de bastir salons que estiguin al nivell de la ciutat. Certament que en alguns se’ls presentava al davant el problema de trobar-se instal·lats en local d’artri, Però aquesta dificultat hauria estat salvada com ho ha estat en les altres ciutats a que ens hem referit , i llavors àdhuc s’haurien aprofitat els munts de diners que alguna entitat ha després en reformes a cas seva que no és seva – diners que tard o d’hora representaran per les entitats eludides, com si s'haguessin entretingut a llançar-los a un pou.
Això—junt amb el retraiment de qui podia fer-ho : ha fet que Mataró no comptés amb cap d'aquests salons que suplís en determinats cassos i en certes manifestacions culturals i artístiques als locals públics ; tan mancats també—la meitat d'ells de les condicions més indispensables pel fi a que estan destinats.
Suara, però, assistim a l'inici d'un desvetllament que hom desitja veure ampliat extensament.
L'any passat vejerem transformar el cafetí .de "La Moderna" en un local adaptat als nostres dies. Enguany hem vist erigir-se un local d'espectacles en el Círcol Catòlic d'Obrers que no ens sabem estar de parlar-ne. Tal és la importància que hem observat en aquesta obra.
Antecedents
Fa uns vint anys que l'esforç abnegat i l'amor més desinteressat d'un bon mataroní, l'arquitecte senyor Emili Cabanyes, feia possible que al peu de les antigues llises que aguantaven una de les portes de la ciutat, s'hi aixeques un edifici construït expressament per aixoplegar-hi l’entitat que el malaguanyat Senyor Emili havia posat totes les seves simpaties i preferències: El Circol Catòlic de Obrers. Dirigides per ell mateix , les obres avançaven i les parets anaven perfilant-se en aquell lloc llavors mig desert i avui esdevingut un dels passeigs més" simpàtics de la ciutat. El traspàs dolorós i inesperat del senyor Cabanyes no permeté que l'edifici quedés enllestit del tot: faltava precisament—ultra l'agençament de tota la façana i la coronació de l'edifici— el saló d'Espectacles ideat ja ,en .els primers plànols.
De moment hom no ho trobà massa a faltar. Funcionaven les escoles gratuïtes, tenien un bon saló/cafè i diferents seccions de l'entitat estaven ja instal·lades en les diferents dependències del nou local.
Més tard, però, les necessitats i la vida de l'entitat, reclamaren o milor dit, exigiren, un Saló d'actes que aplegués als seus associats en les vetllades tradicionals, que acollís als infants en els dies festius i que permetés l'esplai de tots, en les representacions de teatre de la Secció Dramàtica llavors constituïda. I cuita-corrents fou habilitat el Saló Cafè, per Sala d'Actes. Un Teatre muntat provisionalment que ha continuat la seva intensitat durant tants anys! I el més curiós és que en aquell local esquifit, incòmode, desproporcionat, hi ha viscut una vida pròspera, activa i fecunda tot un aplec d'amateurs que a còpia d’actuar sense interrupció han aconseguit posseir un bon elenc dramàtic que els ha col·locat a primer rengle dels conjunts escènics de les seves entitats germanes.
En aquell local llarg i estret com un budell calorós com una engúnia , i atapeït en totes les representacions com un caixó de figues seques hi floriren i fructiticaren un seguit d’entusiames que hen recalçat l’entitat fins a emprendre la construcció d’aquesta magnifica Sala d’Espectacles que avui mostren a la ciutat amb el cor esponjat de joia i amb l’ànima serena i satisfeta.
Uns entusiasmes tan autèntics que han estat la clau del seu èxit . Un entusiasme franc i serè , ardit i cauta a l’hora , generós i abnegat sempre, un entusiasme infós per una joventut activa i ben orientada que ha tingut la virtut de contagiar-lo a tots els elements directius d’aquella entitat ajuntant esforços i acumulant voluntats i energies per dur a terme la seva obra mancomunada: una Sala d’Espectacles , orgull de l’entitat i de la ciutat que l’honra.
El nom de "Sala Cabanyes"
Tan promte com han vist convertir se en realitat l'anhel amorosit durant anys i anys han cuitat a batejar el nou local. I val a dir que no han caigut en el pedantisme d'imposar-li un nom pompós o exòtic, un nom plagiat d'algun altre que ja hagués obtingut un relatiu èxit en la capital, sinó que han tingut l'encert de triar un nom essencialment nostrat, mataroní a ultrança, l'arquitecte senyor Emili Cabanyes. Així, a l'ensems que reconeixen públicament l'agraïment que senten pel seu més estimat consoci aixequen en el cor de la ciutat el merescut homenatge a aquest exemplar mataroní.
Una visita a Sala Cabanyes
Si hem d'ésser francs, l'aspecte exterior de l'edifici no fa sospitar una sala tan gràcil i suau. Les parets exteriors sense estucar—per no contrastar amb la resta de l'edifici - i la senzillesa de la seva presentació no fan pressentir un interior bufó i delicat com un present de noces. En trobar-vos però al vestíbul, comenceu a donar-vos compte de que aquell rectangle és quelcom més que quatre pobres pareds. Observeu un vestíbul senzillament decorat, amb guixetes per venda de localitats i guardarroba, i amb dues portes que us mostren l'ins-tal•lació pulcra i moderna dels wàters per ambdós sexes. El començament de l'escala ampla que condueix al pis i la porta d'accés a la platea completen aquest vestíbul. Tantost traspasseu ! el llindar d'aquesta porta l'esguard se us queda fixe en el sumptuós cortinatge que ocupa tota la boca de l'escenari: cortinatge sedós de caient sever, d'un blau seriós que porta tot un aire de majestat. Gireu l'esguard i contempleu la decoració pulcra i finíssima de les pareds en les quals el verd poma i el lila delicat juguen pàl·lidament amb ratlles platejades i rellevants; en les parts laterals, dugués fileres de llotges, senzilles, delicades i coquetones com capsetes de bombons amb una llaçada blava—les cortines ; la platea amb pronunciada pendent ocupada totalment per fileres de butaques amples—les més amples que hem vist en els locals d'ací—; i l'amfiteatre dividit per dues entrades, escalonat per varis rengles de butaques, espaiós, de gran visualitat. Però el que més us plau en visitar la Sala Cabanyes és el gran profit que han sapigut treure del moderníssim sistema d'il·luminació difusa.
Dels quatre angles i de les dues paris centrals del sostre es difon una llum discreta, claríssima, a través d'uns vidres esmaltats que filtren els raigs de les bombetes elèctriques i escampen suaument la llum sense projectar ni un pessic d'ombra sinó aclarint discretament tot l'espai, evitant la topada violent de la claror amb els ulls dels espectadors i accentuant el relleu de les ratlles platejades en els diferents i finíssims plafons.
Per la porteta de reglament passeu a l'interior de l'escenari: un escenari amb totes les de la llei, amb sòtans i dos pisos, amb telar i demés maquinària excel·lentment muntada , amb cabina per el quadre de distribució elèctrica, quartets pels maquinistes, watter, lavabos i dependències per abillar-se. Contemplant aquells munts de fustes i telons, i aquells manyocs ,de cordes i tota la ben distribuïda instal·lació elèctrica, muntat tot d'acord amb el més estricte compliment del reglament d'espectacles, us doneu compte de que aquest escenari es capaç per presentar-hi obres de gran espectacle; més que un teatre per treball d'aficionats és propi per l’actuació més acurada dels professionals.
Traspassada novament la Sala pels passadiços de darrera les llotges, pugeu al vestíbul de l'amfiteatre; un salonet senzillament decorat amb llums moderníssims i originals amb guixetes i watters com en la planta baixa i amb un bar, el taulell del qual dóna també al nou cafè. El que té la gentilesa d'acompanyar-vos us prega de pujar a la cabina del cinema: una dependència claríssima, molt ben ordenada amb un moderníssim aparell cinematogràfic marca «Ferrut» acompanyat del corresponent aparell sonor “Reggi”, d'una sonoritat selectiva, i d’una potència i claretat suficient per competir amb el millor de casa nostra.
Ans d'acomiadar-vos sentiu necessitat de conèixer l'ideador i executador de les obres: Heu conegut i elogiat l'obra, cal doncs llegir la signatura dels artistes!
La curiositat us serà tot seguit satisfeta. L'arquitecte ha estat el senyor Gaietà Cabanyes, fill de l'homenatjat senyor Emili Cabanyes—quina circumstància més simpàtica!—el qual ha tingut la bona col·laboració del seu ajudant senyor Joaquim Vilardebó. L'execució ha anat a càrrec de diferents industrials d'aquesta ciutat. Com a nota elogiable us assebenteu que tota la difícil i pacientissima tasca de l'instal·lació elèctrica i la carregosa feina de la maquinària de l’escenari és obra desinteressada de varis socis, així com la ,confecció dels cortinatges és deguda a la gentilesa de vàries senyoretes simpatitzans de l'entitat.
A tots ells, doncs, cal felicitar-los.
Es endebades volguer dissimular la bona impressió que us ha causat la visita. Evidentment us ha abellit constatar l'esforç enorme que representa per una entitat modesta com el Círcol Catòlic d'Obrers l'erició d'aquesta magnífica, elegant i discreta "Sala Cabanyes” capaç per aplegar-hi còmodament instal·lats—uns 700 espectadors.
Aquesta "Sala" és el millor èxit que pugui assolir aquella entitat; és l'exponent més fidel de l'època de esplendor perquè travessa la seva vida col.lectiva; és una satisfacció nobilíssima per els seus dirigents, un plaer selecte per els seus associats i un motiu d'orgull per la ciutat tota que pot afegir als seus encisos aquesta "Sala Cabanyes" que nosaltres—davant la circumstància d'ésser edificada de forma tal que permet aillar-la completament de la resta de l'edifici només que interceptant les poques comunicacions que ambdós tenen, observem molt apropiada per a celebrar-hi determinats actes culturals i vetllades musicals o artístiques—que han de moure's sempre en un ambient distinguit—sense necessitat de recórrer als locals públics, excessius els uns i gens apropiats els altres.
Albert Bonaire
Diari de Mataró
Juny de 1933 – Extra de la Fira -
Una de les coses de què més està mancada la nostra ciutat és sense cap mena de dubte d'entitats que posseeixin un estatge el suficient digne, muntats d'acord amb les exigències dels nostres dies, amb el confort i les gràcies imprescindibles perquè hom s'hi trobi bé i sigui el recés amables i acollidor per les hores d'esplai i de repòs.
Dissortadament les nostres entitats no han sentit el desig de renovar-se, de posar-se al nivell de l'època i amb escasses excepcions han consumit la seva vida dins molts estatges que reclamen un abandó pietós o una transformació prou valenta per seguir el ritme, exigent de la vida. , Si ens fixem en altres ciutats catalanes d'una importància de població, de riquesa, d'indústria i de comerç similar a la nostra, trobarem tot seguit un enfilall d'entitats potents, ben orientades i excel·lentment dotades de locals prou adients que us són mostrats amb un orgull ben llegítim i prou satisfactori.
Badalona, Sabadell, Reus, Valls i molts altres són un espill en aquest aspecte, com Mataró, n'és sensiblement ressentida. Les nostres entitats difícilment s'emprenen una tan escaient tasca. Certament que si ho repassem detingudament admirarem l'esforç econòmic i el munt de sacrificis i voluntats que representen l’eriçó d'edificis com el del Montepius La Aliança o el de la Cooperativa Marítima. Però no és aquest l'aspecte que avui en interessa remarcar.
Nosaltres en referim als centres purament culturals o recreatius, als «casinos», als centres polítics, i concretament a llurs respectius salons d'espectacles. Ni les classes adinerades —vejeu el del Centre Mataroní—ni les classes obreres—fixeu-vos en el de la “Casa del Pueblo” - ni en les professionals - remarquem l'Unió Gremial — ni l'organitzacions cooperatistes o mutualistes ni en cap centre polític del color que sigui, ni en cap de les entitats purament recreatives podreu admirar ni tan sols contemplar un sol local que pugui comparar-se al Saló de Lectura de Reus, al Casino de Sabadell, etc. i que senzillament ofereixi les condicions més indispensables per la celebració d’actes o espectacles que vulguin ésser presentats amb una engruna d’exigència artística o que reuneixin les condiciones esmentades.
En aquest aspecte les nostres Entitats han estat quelcom descuidades. La que més ha tingut una bona cura en decorar-se el Saló Cafè o en arrenjar discretament la Biblioteca i no han tingut el suficient coratge de bastir salons que estiguin al nivell de la ciutat. Certament que en alguns se’ls presentava al davant el problema de trobar-se instal·lats en local d’artri, Però aquesta dificultat hauria estat salvada com ho ha estat en les altres ciutats a que ens hem referit , i llavors àdhuc s’haurien aprofitat els munts de diners que alguna entitat ha després en reformes a cas seva que no és seva – diners que tard o d’hora representaran per les entitats eludides, com si s'haguessin entretingut a llançar-los a un pou.
Això—junt amb el retraiment de qui podia fer-ho : ha fet que Mataró no comptés amb cap d'aquests salons que suplís en determinats cassos i en certes manifestacions culturals i artístiques als locals públics ; tan mancats també—la meitat d'ells de les condicions més indispensables pel fi a que estan destinats.
Suara, però, assistim a l'inici d'un desvetllament que hom desitja veure ampliat extensament.
L'any passat vejerem transformar el cafetí .de "La Moderna" en un local adaptat als nostres dies. Enguany hem vist erigir-se un local d'espectacles en el Círcol Catòlic d'Obrers que no ens sabem estar de parlar-ne. Tal és la importància que hem observat en aquesta obra.
Antecedents
Fa uns vint anys que l'esforç abnegat i l'amor més desinteressat d'un bon mataroní, l'arquitecte senyor Emili Cabanyes, feia possible que al peu de les antigues llises que aguantaven una de les portes de la ciutat, s'hi aixeques un edifici construït expressament per aixoplegar-hi l’entitat que el malaguanyat Senyor Emili havia posat totes les seves simpaties i preferències: El Circol Catòlic de Obrers. Dirigides per ell mateix , les obres avançaven i les parets anaven perfilant-se en aquell lloc llavors mig desert i avui esdevingut un dels passeigs més" simpàtics de la ciutat. El traspàs dolorós i inesperat del senyor Cabanyes no permeté que l'edifici quedés enllestit del tot: faltava precisament—ultra l'agençament de tota la façana i la coronació de l'edifici— el saló d'Espectacles ideat ja ,en .els primers plànols.
De moment hom no ho trobà massa a faltar. Funcionaven les escoles gratuïtes, tenien un bon saló/cafè i diferents seccions de l'entitat estaven ja instal·lades en les diferents dependències del nou local.
Més tard, però, les necessitats i la vida de l'entitat, reclamaren o milor dit, exigiren, un Saló d'actes que aplegués als seus associats en les vetllades tradicionals, que acollís als infants en els dies festius i que permetés l'esplai de tots, en les representacions de teatre de la Secció Dramàtica llavors constituïda. I cuita-corrents fou habilitat el Saló Cafè, per Sala d'Actes. Un Teatre muntat provisionalment que ha continuat la seva intensitat durant tants anys! I el més curiós és que en aquell local esquifit, incòmode, desproporcionat, hi ha viscut una vida pròspera, activa i fecunda tot un aplec d'amateurs que a còpia d’actuar sense interrupció han aconseguit posseir un bon elenc dramàtic que els ha col·locat a primer rengle dels conjunts escènics de les seves entitats germanes.
En aquell local llarg i estret com un budell calorós com una engúnia , i atapeït en totes les representacions com un caixó de figues seques hi floriren i fructiticaren un seguit d’entusiames que hen recalçat l’entitat fins a emprendre la construcció d’aquesta magnifica Sala d’Espectacles que avui mostren a la ciutat amb el cor esponjat de joia i amb l’ànima serena i satisfeta.
Uns entusiasmes tan autèntics que han estat la clau del seu èxit . Un entusiasme franc i serè , ardit i cauta a l’hora , generós i abnegat sempre, un entusiasme infós per una joventut activa i ben orientada que ha tingut la virtut de contagiar-lo a tots els elements directius d’aquella entitat ajuntant esforços i acumulant voluntats i energies per dur a terme la seva obra mancomunada: una Sala d’Espectacles , orgull de l’entitat i de la ciutat que l’honra.
El nom de "Sala Cabanyes"
Tan promte com han vist convertir se en realitat l'anhel amorosit durant anys i anys han cuitat a batejar el nou local. I val a dir que no han caigut en el pedantisme d'imposar-li un nom pompós o exòtic, un nom plagiat d'algun altre que ja hagués obtingut un relatiu èxit en la capital, sinó que han tingut l'encert de triar un nom essencialment nostrat, mataroní a ultrança, l'arquitecte senyor Emili Cabanyes. Així, a l'ensems que reconeixen públicament l'agraïment que senten pel seu més estimat consoci aixequen en el cor de la ciutat el merescut homenatge a aquest exemplar mataroní.
Una visita a Sala Cabanyes
Si hem d'ésser francs, l'aspecte exterior de l'edifici no fa sospitar una sala tan gràcil i suau. Les parets exteriors sense estucar—per no contrastar amb la resta de l'edifici - i la senzillesa de la seva presentació no fan pressentir un interior bufó i delicat com un present de noces. En trobar-vos però al vestíbul, comenceu a donar-vos compte de que aquell rectangle és quelcom més que quatre pobres pareds. Observeu un vestíbul senzillament decorat, amb guixetes per venda de localitats i guardarroba, i amb dues portes que us mostren l'ins-tal•lació pulcra i moderna dels wàters per ambdós sexes. El començament de l'escala ampla que condueix al pis i la porta d'accés a la platea completen aquest vestíbul. Tantost traspasseu ! el llindar d'aquesta porta l'esguard se us queda fixe en el sumptuós cortinatge que ocupa tota la boca de l'escenari: cortinatge sedós de caient sever, d'un blau seriós que porta tot un aire de majestat. Gireu l'esguard i contempleu la decoració pulcra i finíssima de les pareds en les quals el verd poma i el lila delicat juguen pàl·lidament amb ratlles platejades i rellevants; en les parts laterals, dugués fileres de llotges, senzilles, delicades i coquetones com capsetes de bombons amb una llaçada blava—les cortines ; la platea amb pronunciada pendent ocupada totalment per fileres de butaques amples—les més amples que hem vist en els locals d'ací—; i l'amfiteatre dividit per dues entrades, escalonat per varis rengles de butaques, espaiós, de gran visualitat. Però el que més us plau en visitar la Sala Cabanyes és el gran profit que han sapigut treure del moderníssim sistema d'il·luminació difusa.
Dels quatre angles i de les dues paris centrals del sostre es difon una llum discreta, claríssima, a través d'uns vidres esmaltats que filtren els raigs de les bombetes elèctriques i escampen suaument la llum sense projectar ni un pessic d'ombra sinó aclarint discretament tot l'espai, evitant la topada violent de la claror amb els ulls dels espectadors i accentuant el relleu de les ratlles platejades en els diferents i finíssims plafons.
Per la porteta de reglament passeu a l'interior de l'escenari: un escenari amb totes les de la llei, amb sòtans i dos pisos, amb telar i demés maquinària excel·lentment muntada , amb cabina per el quadre de distribució elèctrica, quartets pels maquinistes, watter, lavabos i dependències per abillar-se. Contemplant aquells munts de fustes i telons, i aquells manyocs ,de cordes i tota la ben distribuïda instal·lació elèctrica, muntat tot d'acord amb el més estricte compliment del reglament d'espectacles, us doneu compte de que aquest escenari es capaç per presentar-hi obres de gran espectacle; més que un teatre per treball d'aficionats és propi per l’actuació més acurada dels professionals.
Traspassada novament la Sala pels passadiços de darrera les llotges, pugeu al vestíbul de l'amfiteatre; un salonet senzillament decorat amb llums moderníssims i originals amb guixetes i watters com en la planta baixa i amb un bar, el taulell del qual dóna també al nou cafè. El que té la gentilesa d'acompanyar-vos us prega de pujar a la cabina del cinema: una dependència claríssima, molt ben ordenada amb un moderníssim aparell cinematogràfic marca «Ferrut» acompanyat del corresponent aparell sonor “Reggi”, d'una sonoritat selectiva, i d’una potència i claretat suficient per competir amb el millor de casa nostra.
Ans d'acomiadar-vos sentiu necessitat de conèixer l'ideador i executador de les obres: Heu conegut i elogiat l'obra, cal doncs llegir la signatura dels artistes!
La curiositat us serà tot seguit satisfeta. L'arquitecte ha estat el senyor Gaietà Cabanyes, fill de l'homenatjat senyor Emili Cabanyes—quina circumstància més simpàtica!—el qual ha tingut la bona col·laboració del seu ajudant senyor Joaquim Vilardebó. L'execució ha anat a càrrec de diferents industrials d'aquesta ciutat. Com a nota elogiable us assebenteu que tota la difícil i pacientissima tasca de l'instal·lació elèctrica i la carregosa feina de la maquinària de l’escenari és obra desinteressada de varis socis, així com la ,confecció dels cortinatges és deguda a la gentilesa de vàries senyoretes simpatitzans de l'entitat.
A tots ells, doncs, cal felicitar-los.
Es endebades volguer dissimular la bona impressió que us ha causat la visita. Evidentment us ha abellit constatar l'esforç enorme que representa per una entitat modesta com el Círcol Catòlic d'Obrers l'erició d'aquesta magnífica, elegant i discreta "Sala Cabanyes” capaç per aplegar-hi còmodament instal·lats—uns 700 espectadors.
Aquesta "Sala" és el millor èxit que pugui assolir aquella entitat; és l'exponent més fidel de l'època de esplendor perquè travessa la seva vida col.lectiva; és una satisfacció nobilíssima per els seus dirigents, un plaer selecte per els seus associats i un motiu d'orgull per la ciutat tota que pot afegir als seus encisos aquesta "Sala Cabanyes" que nosaltres—davant la circumstància d'ésser edificada de forma tal que permet aillar-la completament de la resta de l'edifici només que interceptant les poques comunicacions que ambdós tenen, observem molt apropiada per a celebrar-hi determinats actes culturals i vetllades musicals o artístiques—que han de moure's sempre en un ambient distinguit—sense necessitat de recórrer als locals públics, excessius els uns i gens apropiats els altres.
Albert Bonaire
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada