http://diarimaresme.com
7 abril de 2008
El pinedenc Joan Gallart s’ha emportat el II Premi de Teatre Ciutat de Gandia per la seva obra "La síndrome de Bucay". Es tracta d'un reconeixement més a aquest jove filòleg vinculat, des de fa anys, al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar.
La notícia ha coincidit amb la sorpresa del canvi d’ubicació del Festival Shakespeare, que fins ara es celebrava a Santa Susanna i del que ja s'havien fet cinc edicions. A partir d’aquest agost, l’esdeveniment, que s’ha convertit en un referent, es farà a Mataró. Segons els seus organitzadors, Santa Susanna seguirà molt vinculada, però el Festival havia crescut molt i necessitava més espai. La veritat, es faci pública a no, és que era difícil de finançar i el públic que hi anava no era sempre el que estava previst. Una llàstima, perquè ha sigut, des del primer dia, una aposta potent que situava l’Alt Maresme en el mapa cultural del país.
Deixant de banda els festivals de pressupostos milionaris, és cert que la comarca té una tradició de teatre amateur que comença a donar els seus fruïts. Són molts els centres culturals que estan creant escoles i tallers. I és d’aquí, precisament, d’on estan sorgint noms que després omplen les millors sales catalanes. I és que cal fer teatre per gaudir-ne, però sense deixar de banda la possibilitat de la professionalització. L’excel·lència no està renyida amb els pocs recursos. I Gallart és un bon exemple d’això.
7 abril de 2008
El pinedenc Joan Gallart s’ha emportat el II Premi de Teatre Ciutat de Gandia per la seva obra "La síndrome de Bucay". Es tracta d'un reconeixement més a aquest jove filòleg vinculat, des de fa anys, al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar.
La notícia ha coincidit amb la sorpresa del canvi d’ubicació del Festival Shakespeare, que fins ara es celebrava a Santa Susanna i del que ja s'havien fet cinc edicions. A partir d’aquest agost, l’esdeveniment, que s’ha convertit en un referent, es farà a Mataró. Segons els seus organitzadors, Santa Susanna seguirà molt vinculada, però el Festival havia crescut molt i necessitava més espai. La veritat, es faci pública a no, és que era difícil de finançar i el públic que hi anava no era sempre el que estava previst. Una llàstima, perquè ha sigut, des del primer dia, una aposta potent que situava l’Alt Maresme en el mapa cultural del país.
Deixant de banda els festivals de pressupostos milionaris, és cert que la comarca té una tradició de teatre amateur que comença a donar els seus fruïts. Són molts els centres culturals que estan creant escoles i tallers. I és d’aquí, precisament, d’on estan sorgint noms que després omplen les millors sales catalanes. I és que cal fer teatre per gaudir-ne, però sense deixar de banda la possibilitat de la professionalització. L’excel·lència no està renyida amb els pocs recursos. I Gallart és un bon exemple d’això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada