www.elpunt.cat
22 de maig de 2008
Foto grecpiscina
El festival d'estiu programa un cartell que fuig dels artistes mediàtics i incita el públic a ser curiós amb peces innovadores
JORDI BORDES / SEBASTIAN BOLESCH.
22 de maig de 2008
Foto grecpiscina
El festival d'estiu programa un cartell que fuig dels artistes mediàtics i incita el públic a ser curiós amb peces innovadores
JORDI BORDES / SEBASTIAN BOLESCH.
Barcelona
El director del Festival Grec, Ricardo Szwarcer, coincideix amb la política de fitxatges del Barça: evitar els cracks mediàtics i oferir un cartell amb artistes interessants que provoqui la curiositat dels espectadors. També es vol aprofitar el reclam del Teatre Grec. Si l'any passat l'entrada de Szwarcer va significar rebaixar les propostes escèniques al teatre a dos únics títols, ara n'hi ha set –concerts de música a part–. El director entén que el públic més verge prefereix aquests espectacles, amb un fort component festiu i social. La descentralització de l'any passat, que volia incitar els espectadors fidels d'una sala emergent a conèixer programacions d'altres espais, s'ha vist reduïda a la implicació d'equipaments capitals, com ara el MACBA i el Palau.
+ Sasha Waltz submarina.
El Grec arrenca amb un espectacle musical singular («tota una declaració d'intencions del festival, la seva editorial», defineix el regidor de cultura Jordi Martí): Història del soldat d'Igor Stravinsky. Un anglès (Nigel Lowery) i un iranià (Amir Hosseinpour) recuperen el teatre musical, que planteja l'etern conflicte entre les temptacions mundanes i la salvació de l'ànima. Es podrà veure del 25 al 27 de juny al Teatre Grec. Szwarcer demostra el seu gust pel risc, ja que sap que seria un èxit repetir amb una producció de dansa com l'any passat i ha escollit un nou registre. És un exemple dels muntatges que busquen «estimular la curiositat del públic». En el repartiment, la cantant Mísia (que també fa de narradora), el polifacètic Ángel Pavlovsky i Marilu Marini, que encarna el diable. El Grup Instrumental Barcelona 216 n'interpreta la partitura en directe.
A més de la inauguració, el Grec té dues grans produccions més: el cicle Fast Forward (al CCCB, 19 i 20 de juliol), que fa una aproximació al teatre emergent del Regne Unit (inclòs en el cicle Panorama UK), i la producció lírica Cants d'amor, furor i llàgrimes de Torquato Tasso, al Palau de la Música, amb Marta Carasco d'intèrpret i sota la direcció escènica de Carme Portaceli, els dies 16 i 17 de juliol. De fet, Portaceli, juntament amb Carlota Subirós (que farà una dramatúrgia sobre Mercè Rodoreda, del 22 al 25 de juliol al Mercat de les Flors), són les dues úniques direccions que repeteixen del festival anterior, un fet que complau Szwarcer. Una altra peça de pes serà la versió teatral de la pel·lícula de Luis Buñuel El ángel exterminador, dirigida per Joan Ollé. Xavier Albertí també munta una dramatúrgia amb Narcís Comadira sobre la cultura catalana dels segles XIX i XX a Pinsans i caderneres. Josep Maria Pou serà Orson Welles, del 30 de juny al 27 de juliol al Romea i, a la Biblioteca, Oriol Broggi presenta una versió naturalista d'El rei Lear. Javier Daulte tanca curs al Villarroel amb Nunca estuviste tan adorable.
Szwarcer fa una mirada al teatre del Regne Unit a Panorama UK. A més dels grups emergents, torna a convidar la companyia de text Chek by Jowl, s'importa la creació de Complicité i el treball intercultural amb simbologia afroamericana de Tarell Alvin McCraney.
Pel que fa a la dansa, destaca el treball que Sidi Larbi ha fet amb els monjos Shaolín. L'obra Sutra, del 16 al 18 de juliol al Grec, serà un altre dels referents que demostraran la capitalitat cultural de Barcelona aquest estiu. També cal remarcar des del flamenc de tres generacions (Mujeres), fins a l'experimentació de Jeremy Wade (Caldera Express'08), fins a les clàssiques coreografies urbanes de Dies de Dansa i les coreografies autòctones de Lapsus Dansa i Lanònima Imperial.
4,4 MILIONS D'EUROS
Amb un pressupost de 4,4 milions d'euros, el Grec redueix el nombre d'espectacles, de 68 a 57. L'Institut de Cultura de Barcelona i Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) renovaran aviat el conveni triennal, en què es consolidarà el suport al festival. Fins que no va arribar el tripartit al govern, la Generalitat no havia finançat mai el festival d'estiu. Per Antoni Lladó, director de l'ICIC, el Grec és una plataforma de creació pel país en què hi ha espai per a una expressió privilegiada d'artistes internacionals i del país que, a més, atrau públic nou.
El Grec perd la vinculació amb sales emergents com ara la Nau Ivanow i reforça els lligams amb el MACBA, el Museu Picasso, algunes biblioteques, el Palau de la Música, l'Auditori, la Fundació Miró i el Caixafòrum.
La coreògrafa Sasha Waltz presentarà Dido & Aeneas, de l'11 al 13 de juliol, a la gala gran del TNC. La peça alterna la música en directe (que recupera una de les primeres òperes de la història) amb dansa que es desenvolupa parcialment dins d'una piscina. Szwarcer celebra poder fer aquesta coproducció amb el TNC, amb qui l'any passat no van poder acordar un projecte conjunt. Aquesta producció ambiciosa «és una de les més importants de l'any», diu el director.
El director del Festival Grec, Ricardo Szwarcer, coincideix amb la política de fitxatges del Barça: evitar els cracks mediàtics i oferir un cartell amb artistes interessants que provoqui la curiositat dels espectadors. També es vol aprofitar el reclam del Teatre Grec. Si l'any passat l'entrada de Szwarcer va significar rebaixar les propostes escèniques al teatre a dos únics títols, ara n'hi ha set –concerts de música a part–. El director entén que el públic més verge prefereix aquests espectacles, amb un fort component festiu i social. La descentralització de l'any passat, que volia incitar els espectadors fidels d'una sala emergent a conèixer programacions d'altres espais, s'ha vist reduïda a la implicació d'equipaments capitals, com ara el MACBA i el Palau.
+ Sasha Waltz submarina.
El Grec arrenca amb un espectacle musical singular («tota una declaració d'intencions del festival, la seva editorial», defineix el regidor de cultura Jordi Martí): Història del soldat d'Igor Stravinsky. Un anglès (Nigel Lowery) i un iranià (Amir Hosseinpour) recuperen el teatre musical, que planteja l'etern conflicte entre les temptacions mundanes i la salvació de l'ànima. Es podrà veure del 25 al 27 de juny al Teatre Grec. Szwarcer demostra el seu gust pel risc, ja que sap que seria un èxit repetir amb una producció de dansa com l'any passat i ha escollit un nou registre. És un exemple dels muntatges que busquen «estimular la curiositat del públic». En el repartiment, la cantant Mísia (que també fa de narradora), el polifacètic Ángel Pavlovsky i Marilu Marini, que encarna el diable. El Grup Instrumental Barcelona 216 n'interpreta la partitura en directe.
A més de la inauguració, el Grec té dues grans produccions més: el cicle Fast Forward (al CCCB, 19 i 20 de juliol), que fa una aproximació al teatre emergent del Regne Unit (inclòs en el cicle Panorama UK), i la producció lírica Cants d'amor, furor i llàgrimes de Torquato Tasso, al Palau de la Música, amb Marta Carasco d'intèrpret i sota la direcció escènica de Carme Portaceli, els dies 16 i 17 de juliol. De fet, Portaceli, juntament amb Carlota Subirós (que farà una dramatúrgia sobre Mercè Rodoreda, del 22 al 25 de juliol al Mercat de les Flors), són les dues úniques direccions que repeteixen del festival anterior, un fet que complau Szwarcer. Una altra peça de pes serà la versió teatral de la pel·lícula de Luis Buñuel El ángel exterminador, dirigida per Joan Ollé. Xavier Albertí també munta una dramatúrgia amb Narcís Comadira sobre la cultura catalana dels segles XIX i XX a Pinsans i caderneres. Josep Maria Pou serà Orson Welles, del 30 de juny al 27 de juliol al Romea i, a la Biblioteca, Oriol Broggi presenta una versió naturalista d'El rei Lear. Javier Daulte tanca curs al Villarroel amb Nunca estuviste tan adorable.
Szwarcer fa una mirada al teatre del Regne Unit a Panorama UK. A més dels grups emergents, torna a convidar la companyia de text Chek by Jowl, s'importa la creació de Complicité i el treball intercultural amb simbologia afroamericana de Tarell Alvin McCraney.
Pel que fa a la dansa, destaca el treball que Sidi Larbi ha fet amb els monjos Shaolín. L'obra Sutra, del 16 al 18 de juliol al Grec, serà un altre dels referents que demostraran la capitalitat cultural de Barcelona aquest estiu. També cal remarcar des del flamenc de tres generacions (Mujeres), fins a l'experimentació de Jeremy Wade (Caldera Express'08), fins a les clàssiques coreografies urbanes de Dies de Dansa i les coreografies autòctones de Lapsus Dansa i Lanònima Imperial.
4,4 MILIONS D'EUROS
Amb un pressupost de 4,4 milions d'euros, el Grec redueix el nombre d'espectacles, de 68 a 57. L'Institut de Cultura de Barcelona i Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) renovaran aviat el conveni triennal, en què es consolidarà el suport al festival. Fins que no va arribar el tripartit al govern, la Generalitat no havia finançat mai el festival d'estiu. Per Antoni Lladó, director de l'ICIC, el Grec és una plataforma de creació pel país en què hi ha espai per a una expressió privilegiada d'artistes internacionals i del país que, a més, atrau públic nou.
El Grec perd la vinculació amb sales emergents com ara la Nau Ivanow i reforça els lligams amb el MACBA, el Museu Picasso, algunes biblioteques, el Palau de la Música, l'Auditori, la Fundació Miró i el Caixafòrum.
La coreògrafa Sasha Waltz presentarà Dido & Aeneas, de l'11 al 13 de juliol, a la gala gran del TNC. La peça alterna la música en directe (que recupera una de les primeres òperes de la història) amb dansa que es desenvolupa parcialment dins d'una piscina. Szwarcer celebra poder fer aquesta coproducció amb el TNC, amb qui l'any passat no van poder acordar un projecte conjunt. Aquesta producció ambiciosa «és una de les més importants de l'any», diu el director.
