foto coral consegal
Els Pastorets de Mataró
En la vida de les persones i les comunitats hi ha esdeveniments que marquen el ritme del temps i de la vida. Fenòmens naturals (com les estacions de l’any) o culturals, com ho són, indubtablement, Els Pastorets.
Els Pastorets
Un espectacle.
On la paraula, la música i la dansa es conjuguen per crear una realitat que transporta l’espectador a un espai llunyà i proper alhora i a una història que cada any és nova i intensament viscuda
Una emoció.
En aquest món cada vegada més deshumanitzat i impersonal, on s’estan capgirant els valors, l’espectador que hi assisteix sap que es retrobarà amb aquells valors senzills i fonamentals. Una emoció, simplement humana.
Una tradició.
Hi ha tradicions que desapareixen i algunes es recuperen. Els Pastorets mai no han deixat de ser presents en la vida dels nostres pobles. I és una de les tradicions essencials de la nostra cultura popular.
Una vocació i una voluntat.
Si cada any és possible aquest esdeveniment és per la voluntat d’un col·lectiu que s’esforça per fer-lo realitat. I també és important la voluntat de tots i cada un dels espectadors que, amb la seva presència, justifiquen i donen sentit a aquesta vocació.
Un acte de generositat.
No es podria entendre la seva existència ni la seva continuïtat al llarg de tants anys, sense la generositat que suposa portar-los a terme.
Una escola de teatre i de vida.
On tothom qui hi participa no només hi va aprenent el que és necessari per la seva funció, moltes vegades anònima i poc vistosa, sinó que també hi aprèn, sobretot, a donar el que sap, a integrar-ho en aquest fet col·lectiu que és el teatre.
Un “fer poble” i “fer comunitat”.
Fer-ne i sentir-se’n. Com en qualsevol activitat col·lectiva, i més en el teatre, l’esforç i la presència de tots desemboca en una trobada. En aquest cas, en la festa que és la representació, on es viu i on queda de manifest el sentiment de ser part d’una comunitat que es nodreix de la tradició i creix i es fa amb ella.
Un espectacle que ens fa viure emocions a partir de la tradició, que és possible per la vocació, la voluntat i la generositat i que esdevé escola de teatre i de vida a través de la qual fem poble.
Un fet que és part d’allò que ens fa ser el que som.
Montse Vellvehi
Directora del Festival Shakespeare
En la vida de les persones i les comunitats hi ha esdeveniments que marquen el ritme del temps i de la vida. Fenòmens naturals (com les estacions de l’any) o culturals, com ho són, indubtablement, Els Pastorets.
Els Pastorets
Un espectacle.
On la paraula, la música i la dansa es conjuguen per crear una realitat que transporta l’espectador a un espai llunyà i proper alhora i a una història que cada any és nova i intensament viscuda
Una emoció.
En aquest món cada vegada més deshumanitzat i impersonal, on s’estan capgirant els valors, l’espectador que hi assisteix sap que es retrobarà amb aquells valors senzills i fonamentals. Una emoció, simplement humana.
Una tradició.
Hi ha tradicions que desapareixen i algunes es recuperen. Els Pastorets mai no han deixat de ser presents en la vida dels nostres pobles. I és una de les tradicions essencials de la nostra cultura popular.
Una vocació i una voluntat.
Si cada any és possible aquest esdeveniment és per la voluntat d’un col·lectiu que s’esforça per fer-lo realitat. I també és important la voluntat de tots i cada un dels espectadors que, amb la seva presència, justifiquen i donen sentit a aquesta vocació.
Un acte de generositat.
No es podria entendre la seva existència ni la seva continuïtat al llarg de tants anys, sense la generositat que suposa portar-los a terme.
Una escola de teatre i de vida.
On tothom qui hi participa no només hi va aprenent el que és necessari per la seva funció, moltes vegades anònima i poc vistosa, sinó que també hi aprèn, sobretot, a donar el que sap, a integrar-ho en aquest fet col·lectiu que és el teatre.
Un “fer poble” i “fer comunitat”.
Fer-ne i sentir-se’n. Com en qualsevol activitat col·lectiva, i més en el teatre, l’esforç i la presència de tots desemboca en una trobada. En aquest cas, en la festa que és la representació, on es viu i on queda de manifest el sentiment de ser part d’una comunitat que es nodreix de la tradició i creix i es fa amb ella.
Un espectacle que ens fa viure emocions a partir de la tradició, que és possible per la vocació, la voluntat i la generositat i que esdevé escola de teatre i de vida a través de la qual fem poble.
Un fet que és part d’allò que ens fa ser el que som.
Montse Vellvehi
Directora del Festival Shakespeare