www.elperiodico.cat
9 de febrer de 2009
• Les actrius s'enfronten a 'Un dios salvaje', de Yasmina Reza, que arribarà dimecres al Tívoli
• "Fantasiegem amb la idea de fer més coses juntes", diuen després d'una "idíl.lica" col.laboració escènica
Maribel Verdú abraça Aitana Sánchez-Gijón, divendres passat al camerino del Teatro Alcázar de Madrid.
9 de febrer de 2009
• Les actrius s'enfronten a 'Un dios salvaje', de Yasmina Reza, que arribarà dimecres al Tívoli
• "Fantasiegem amb la idea de fer més coses juntes", diuen després d'una "idíl.lica" col.laboració escènica
Maribel Verdú abraça Aitana Sánchez-Gijón, divendres passat al camerino del Teatro Alcázar de Madrid.
JOSÉ LUIS ROCA
MARTA CERVERA
BARCELONA
Dues grans actrius espanyoles, Maribel Verdú i Aitana Sánchez-Gijón, comparteixen per primera vegada escenari en Un dios salvaje, un drama còmic de l'aclamada Yasmina Reza, autora també d'Arte. Amb direcció de Tamzin Townsend i versió de Jordi Galceran (El mètode Grönholm, Cancún...), el muntatge que ha triomfat a Madrid arriba rodat al Tívoli, on es podrà veure a partir de dimecres durant tres setmanes.
A Un dios salvaje interpreten les mares d'uns nens que s'han barallat --un li ha partit dues dents a l'altre-- i que es reuneixen amb els seus respectius marits (Pere Ponce i Antonio Molero) per arreglar la situació. I el que comença sent una vetllada civilitzada acaba com el rosari de l'aurora. "Ens barallem verbalment i gairebé físicament", ressalta Verdú, contenta de tornar a estar en escena després de rodar Tetro, a les ordres de Francis Ford Coppola.
"Tots ens barallem molt i entre els quatre personatges hi ha totes les combinacions possibles: parella contra parella, dones entre si, homes entre si, els d'un sexe contra els de l'altre", comenta Sánchez-Gijón, que debuta en una comèdia que és als antípodes dels seus anteriors rols a La gata sobre el tejado de zinc, de Tennessee Williams, i Las criadas, de Jean Genet. "Aquesta vegada ha estat dur per a mi, perquè fer comèdia era una novetat. Al principi sortia amb molta por, però m'he anat deixant anar i ara és una experiència que m'està alliberant", comenta.
EL "TERMÒMETRE" DEL PÚBLIC
Tant ella com Verdú s'ho passen tan bé que ja pensen a repetir. "Estem vivint un idil.li i fantasiegem amb la idea de fer més coses juntes. Hi ha un text per a quatre dones que ens tempta", afegeix. Totes dues disfruten més amb el teatre que amb el cine per diferents motius. "El més guai és que no es matina i que només treballes una hora i mitja. La resta del dia, sencer, és per a mi", diu Verdú, amant de la bona vida, amb una dilatada carrera cinematogràfica al darrere. "Per a mi fer teatre és un descans", explica. "M'apassiona l'adrenalina que sents cada dia abans pujar a escena sabent que, passi el que passi, hauràs d'arreglar-ho sobre la marxa. Sentir el públic en directe és únic".
Per a la seva companya de repartiment, en canvi, "el termòmetre del públic és el més dur". Però també n'aprecia els avantatges. "El teatre et permet viure el personatge des del principi fins al final, sense talls durant un episodi a temps real. El cine es fa a trossets i costa escalfar motors i anar muntant l'arc del personatge. El teatre és més orgànic", raona l'actriu que, als 40 anys, sent que comença una nova etapa. "A mesura que vas fent anys t'arriben papers més interessants i complexos, no només els de noia bufona".
CRISI A LA GRAN PANTALLA A
La escarcha, el seu últim rodatge, encarna una mare que perd el seu fill. La pel.lícula, inspirada en una obra de Henrik Ibsen, es va filmar a Noruega a les ordres de Ferran Audí, que debuta en un llargmetratge. "Ara és difícil escollir un paper, sobretot en el cine, perquè la crisi es nota, no hi ha tants projectes. Però en el teatre, no. El panorama és molt més brillant, els teatres s'omplen".
A Verdú, dos anys més jove que la seva amiga, li agrada viure al dia, tocant de peus a terra i sense preocupar-se gaire per si el telèfon sona o no. "No he somiat mai d'encarnar un determinat personatge. No m'he plantejat mai els meus somnis, per això em van així les coses. No m'agrada lluitar per coses que em semblen difícils. El que hagi d'arribar, arribarà". Ha anat encadenant rols sense pressa però sense pausa i no tem, com moltes altres companyes, que amb l'edat les propostes comencin a escassejar. "No em preocupa aquest tema. Estic fent els millors papers de la meva carrera i últimament he vist unes interpretacions impressionants de gent no tan jove", explica. "El més important és ser conscient de la teva edat i fer personatges d'acord amb ella. No m'agrada interpretar gent més jove o més gran que jo".
MARTA CERVERA
BARCELONA
Dues grans actrius espanyoles, Maribel Verdú i Aitana Sánchez-Gijón, comparteixen per primera vegada escenari en Un dios salvaje, un drama còmic de l'aclamada Yasmina Reza, autora també d'Arte. Amb direcció de Tamzin Townsend i versió de Jordi Galceran (El mètode Grönholm, Cancún...), el muntatge que ha triomfat a Madrid arriba rodat al Tívoli, on es podrà veure a partir de dimecres durant tres setmanes.
A Un dios salvaje interpreten les mares d'uns nens que s'han barallat --un li ha partit dues dents a l'altre-- i que es reuneixen amb els seus respectius marits (Pere Ponce i Antonio Molero) per arreglar la situació. I el que comença sent una vetllada civilitzada acaba com el rosari de l'aurora. "Ens barallem verbalment i gairebé físicament", ressalta Verdú, contenta de tornar a estar en escena després de rodar Tetro, a les ordres de Francis Ford Coppola.
"Tots ens barallem molt i entre els quatre personatges hi ha totes les combinacions possibles: parella contra parella, dones entre si, homes entre si, els d'un sexe contra els de l'altre", comenta Sánchez-Gijón, que debuta en una comèdia que és als antípodes dels seus anteriors rols a La gata sobre el tejado de zinc, de Tennessee Williams, i Las criadas, de Jean Genet. "Aquesta vegada ha estat dur per a mi, perquè fer comèdia era una novetat. Al principi sortia amb molta por, però m'he anat deixant anar i ara és una experiència que m'està alliberant", comenta.
EL "TERMÒMETRE" DEL PÚBLIC
Tant ella com Verdú s'ho passen tan bé que ja pensen a repetir. "Estem vivint un idil.li i fantasiegem amb la idea de fer més coses juntes. Hi ha un text per a quatre dones que ens tempta", afegeix. Totes dues disfruten més amb el teatre que amb el cine per diferents motius. "El més guai és que no es matina i que només treballes una hora i mitja. La resta del dia, sencer, és per a mi", diu Verdú, amant de la bona vida, amb una dilatada carrera cinematogràfica al darrere. "Per a mi fer teatre és un descans", explica. "M'apassiona l'adrenalina que sents cada dia abans pujar a escena sabent que, passi el que passi, hauràs d'arreglar-ho sobre la marxa. Sentir el públic en directe és únic".
Per a la seva companya de repartiment, en canvi, "el termòmetre del públic és el més dur". Però també n'aprecia els avantatges. "El teatre et permet viure el personatge des del principi fins al final, sense talls durant un episodi a temps real. El cine es fa a trossets i costa escalfar motors i anar muntant l'arc del personatge. El teatre és més orgànic", raona l'actriu que, als 40 anys, sent que comença una nova etapa. "A mesura que vas fent anys t'arriben papers més interessants i complexos, no només els de noia bufona".
CRISI A LA GRAN PANTALLA A
La escarcha, el seu últim rodatge, encarna una mare que perd el seu fill. La pel.lícula, inspirada en una obra de Henrik Ibsen, es va filmar a Noruega a les ordres de Ferran Audí, que debuta en un llargmetratge. "Ara és difícil escollir un paper, sobretot en el cine, perquè la crisi es nota, no hi ha tants projectes. Però en el teatre, no. El panorama és molt més brillant, els teatres s'omplen".
A Verdú, dos anys més jove que la seva amiga, li agrada viure al dia, tocant de peus a terra i sense preocupar-se gaire per si el telèfon sona o no. "No he somiat mai d'encarnar un determinat personatge. No m'he plantejat mai els meus somnis, per això em van així les coses. No m'agrada lluitar per coses que em semblen difícils. El que hagi d'arribar, arribarà". Ha anat encadenant rols sense pressa però sense pausa i no tem, com moltes altres companyes, que amb l'edat les propostes comencin a escassejar. "No em preocupa aquest tema. Estic fent els millors papers de la meva carrera i últimament he vist unes interpretacions impressionants de gent no tan jove", explica. "El més important és ser conscient de la teva edat i fer personatges d'acord amb ella. No m'agrada interpretar gent més jove o més gran que jo".
