www.totmataro.cat
27 de gener de 2009
Notòria posada en escena d’una peça de fa seixanta anys
Comas Soler
Bon inici d’any en la programació teatral del Monumental. Públic nombrós, espectacle notable i, també, tertúlia molt interessant. Tot això s’esdevenia divendres passat, arran de la representació de ‘La Dama de Reus’.
Vindicació d’un escriptor de l’exili
Amb aquest muntatge, el Teatre Nacional de Catalunya ha volgut reivindicar un autor poc conegut i difondre un text fins ara inèdit als escenaris. Ambrosi Carrion (1888-1973) va ser un personatge activíssim del panorama cultural català del primer terç del segle XX: poeta, historiador, dramaturg, director, professor i crític de teatre, té una producció literària ampla i diversa. Després, a causa de la dictadura franquista, va haver-se d’exiliar a França fins a la seva mort. I tot i que no va deixar mai d’escriure, aquest allunyament forçat li va truncar sovint la possibilitat de publicar o d’accedir a l’escena.
Reelaboració d’un tema popular
Escrita l’any 1949, ‘La Dama de Reus’ és una recreació dramàtica de l’argument d’una rondalla present a la literatura de diferents països i tema, també, d’una cançó popular catalana. Consisteix en el relat d’una dona que ha d’acceptar una nit de sexe amb el capitost d’un exèrcit triomfador, per tal de salvar la vida del seu marit, vençut i reu de mort. Però en l’obra de Carrion aquesta faula de xantatge i sacrifici pren una dimensió vitalista que enriqueix els personatges, en ressalta les contradiccions i apunta utòpicament un desenllaç antibel·licista, quasi brechtià: la Dama i el cap militar s’enamoren i acaben embarcats de manera simbòlica cap a una vida nova. Tot plegat, servit amb un llenguatge viu i un fraseig fluid, compost amb versos blancs de deu síl·labes, que sovint estableixen clàusules rítmiques diferenciades segons els personatges. Una composició realment virtuosa.
Bona cuina
En el ‘Cafè amb...’, la tertúlia local prèvia a la funció, que va ser conduïda per en Moisès Maicas i va comptar amb la presència de gairebé tota la companyia, en Ramon Simó va detallar el procés de treball d’elocució dels versos fet amb els actors per tal de transmetre adequadament tota la dimensió poètica del text d’Ambrosi Carrion. Així mateix, va explicar l’opció de direcció consistent a situar l’acció a l’any 1940, una època d’exili i també de resistència interior, que permet evocar paral·lelismes amb les circumstàncies vitals que va patir l’autor i que es poden entrellegir a l’obra.
Després, en la representació, els espectadors varen poder degustar la qualitat i el bon sabor d’aquest treball de cuina escènica amb la substanciosa interpretació de tot l’elenc. Especialment exquisida va resultar la dels dos protagonistes: Maria Molins i Manel Barceló. A sobre, l’acompanyament musical en viu dels cinc músics de Lisboa Zentral Cafè ve a ser com la cirereta del pastís. Decididament, aquesta ‘Dama de Reus’ és restauració de la bona.
La fitxa
‘La Dama de Reus’, d’Ambrosi Carrion.
Direcció: Ramon Simó.
Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
Teatre Monumental, 23 de gener de 2009.
27 de gener de 2009
Notòria posada en escena d’una peça de fa seixanta anys
Comas Soler
Bon inici d’any en la programació teatral del Monumental. Públic nombrós, espectacle notable i, també, tertúlia molt interessant. Tot això s’esdevenia divendres passat, arran de la representació de ‘La Dama de Reus’.
Vindicació d’un escriptor de l’exili
Amb aquest muntatge, el Teatre Nacional de Catalunya ha volgut reivindicar un autor poc conegut i difondre un text fins ara inèdit als escenaris. Ambrosi Carrion (1888-1973) va ser un personatge activíssim del panorama cultural català del primer terç del segle XX: poeta, historiador, dramaturg, director, professor i crític de teatre, té una producció literària ampla i diversa. Després, a causa de la dictadura franquista, va haver-se d’exiliar a França fins a la seva mort. I tot i que no va deixar mai d’escriure, aquest allunyament forçat li va truncar sovint la possibilitat de publicar o d’accedir a l’escena.
Reelaboració d’un tema popular
Escrita l’any 1949, ‘La Dama de Reus’ és una recreació dramàtica de l’argument d’una rondalla present a la literatura de diferents països i tema, també, d’una cançó popular catalana. Consisteix en el relat d’una dona que ha d’acceptar una nit de sexe amb el capitost d’un exèrcit triomfador, per tal de salvar la vida del seu marit, vençut i reu de mort. Però en l’obra de Carrion aquesta faula de xantatge i sacrifici pren una dimensió vitalista que enriqueix els personatges, en ressalta les contradiccions i apunta utòpicament un desenllaç antibel·licista, quasi brechtià: la Dama i el cap militar s’enamoren i acaben embarcats de manera simbòlica cap a una vida nova. Tot plegat, servit amb un llenguatge viu i un fraseig fluid, compost amb versos blancs de deu síl·labes, que sovint estableixen clàusules rítmiques diferenciades segons els personatges. Una composició realment virtuosa.
Bona cuina
En el ‘Cafè amb...’, la tertúlia local prèvia a la funció, que va ser conduïda per en Moisès Maicas i va comptar amb la presència de gairebé tota la companyia, en Ramon Simó va detallar el procés de treball d’elocució dels versos fet amb els actors per tal de transmetre adequadament tota la dimensió poètica del text d’Ambrosi Carrion. Així mateix, va explicar l’opció de direcció consistent a situar l’acció a l’any 1940, una època d’exili i també de resistència interior, que permet evocar paral·lelismes amb les circumstàncies vitals que va patir l’autor i que es poden entrellegir a l’obra.
Després, en la representació, els espectadors varen poder degustar la qualitat i el bon sabor d’aquest treball de cuina escènica amb la substanciosa interpretació de tot l’elenc. Especialment exquisida va resultar la dels dos protagonistes: Maria Molins i Manel Barceló. A sobre, l’acompanyament musical en viu dels cinc músics de Lisboa Zentral Cafè ve a ser com la cirereta del pastís. Decididament, aquesta ‘Dama de Reus’ és restauració de la bona.
La fitxa
‘La Dama de Reus’, d’Ambrosi Carrion.
Direcció: Ramon Simó.
Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
Teatre Monumental, 23 de gener de 2009.
