http://diarimaresme.com
27 de gener de 2009
A l’entrevista d’aquesta setmana parlem amb Paca Sola, Directora de Projectes de Comediants i una de les fundadores de la companyia. Recentment, Comediants està impulsant, conjuntament amb el consistori canetenc, la creació de la "Casa Comediants".
Des dels vostres inicis vàreu trencar amb les formes d'expressió clàssiques. Amb aquest trencament buscàveu no posar límits a la creativitat?
Bé, no és que responguéssim a plantejaments teòrics, sinó més bé a plantejaments de vida, ja que per nosaltres art i vida eren la mateixa cosa, i no enteníem el teatre sense estar lligat a la nostra manera d’entendre la vida. Volíem fer un teatre total i tenir una vida plena, sense esquemes familiars a l’ús, viuríem tots plegats, lligats per sentiments i no per contractes i faríem un teatre lúdic, transgressor i que pogués ser entès i captat per cada un dels cinc sentits. Defensaríem la part festiva de la vida, el nostre teatre seria expressió de vida i una recerca de la felicitat.
Per això la nostra proposta teatral es basava en els cinc sentits, i no només en el teatre de text i en la recerca dels nous espais de representació, per això vam sortir de la Capsa Italiana del teatre convencional, i vàrem anar a petar a l’únic lloc comú per tots i igual per tots: el carrer. Ara sembla molt obvi, però en el moment de què et parlo el carrer com a tal estava prohibit, i el tema no era per fer bromes, al començament ens havien perseguit, fet córrer, pegat i acabat a comissaria...
Els vostres espectacles són interdisciplinars. Això vol dir que l'expressió artística ha de veure de totes les fonts?
L’espectacle teatral ha d’arribar a l’espectador, per això des de sempre vàrem tenir clar totes les altres vessants artístiques i estris per fer-ho possible. Des d’una olor, a una projecció a un dibuix i/o una música, cançó, cinema... Tot és bo per afavorir la història que expliques i totes les tècniques, tan artístiques com artesanes són valides per aconseguir arribar, seduir, convèncer... enredar... a l’espectador.
Heu recorregut els cinc continents amb espectacles confeccionats a Catalunya. L'Art és universal?
Sí, l’Art és universal si no bases la comunicació en la paraula, que és potser l'únic que ens separa. Per això la musica és l’art de comunicació per excel·lència.
En el nostre cas, quan viatjàvem, la universalitat de les històries que explicàvem i la música, els “ninots”, màscares, tècniques de clown etc. feien factible la comunicació amb tothom, sense importar el país ni l’edat.
La vostra seu és a Canet de Mar. Què fa que estigueu establerts al Maresme i concretament a La Vinya d'aquest municipi?
La veritat és que va ser per aquelles coses de la vida.....
Un del bolos del nostre primer espectacle Non Plus Plis, ens el va comprar una cooperativa que es deia Odeon d’un poble que es deia Canet de Mar. Vam venir a fer l'espectacle i, a part d’anar molt bé, hi va haver un feeling molt gran amb la gent de Canet i sobretot amb els de la Cooperativa Odeon. Parlant parlant, ens varen oferir el teatre per fer els nostres espectacles si en teníem cura, i si fèiem les representacions pel poble cada cop que tinguéssim coses noves.
No cal que digui que “això va ser el començament d’una gran amistat”.
Recentment, esteu impulsant conjuntament amb el consistori canetenc la Casa Comediants. A grans trets, en què consisteix aquest projecte?
De fet, al llarg dels 38 anys d’història de grup hem acumulat molta informació, molt de material, molta història que amb el pas del anys es fa precís aprofitar-la i deixar-la a les noves generacions. En Joan Font l’alma, corazón i vida de Comediants, farà 60 anys aquest 2009, encara que ens queden anys i ganes de fer coses, ha arribat el moment de recollir el que hem sembrat i deixar per les generacions futures, el llegat cultural. La història del teatre del carrer a Catalunya, la iconografia, la tradició, les festes populars...
La Casa Comediants és per això, el nostre llegat per Canet i per tot el món. La volem fer viva, interessant, plena i generosa.
Quines són les teves reflexions sobre el teatre al carrer front un espectacle a l'interior d'un recinte?
Son dues tipologies de teatre ben diferents, sempre hem pensat que de fet es pot fer teatre a tot arreu, només cal tenir en compte aquesta variació i aplicar-ho al treball.
El carrer sempre en canvia i ens sembla molt interessant per allò que es un espai democràtic, en teoria és un lloc que iguala els ciutadans, l’espai ens pertany a tots per igual. Això el feia únic. I oferia un canvi a la quotidianitat.
Els espais tancats, en un sentit tècnic, són fantàstics per la foscor el silenci, la sonoritat, però ja són selectius, no poden ser en cap cas únics llocs de representació.
Hi ha una tercera variable que són els espais d’un dia que reuneixen els avantatges de fora i els de dins, també els inconvenients. Els estadis per les Olimpíades en serien un bon exemple, els Fòrums, les Expos, els festivals en llocs emblemàtics...
Què us diu el vostre públic, directa i indirectament, sobre els vostres muntatges? Hi ha una comunicació permanent?
Normalment sí, hi ha comunicació, el públic sempre respon amb sinceritat, no cal que et digui res, la resposta que es respira en el moment de la representació, és òbvia; en termes generals som una gent afortunada amb un públic generós que ens ve a veure cada nou treball.
En particular hi ha de tot, gent que ens felicita i gent a qui no li agrada la nova proposta.
Nosaltres com a creadors tampoc tenim cap As a la màniga. Hi ha vegades que l’espectacle surt més rodó, millor o més interessant que altres. Però també ens equivoquem, i sempre es pot millorar. Creixem i aprenem a cada i de cada nou espectacle. I també de cada un del espectadors que ens venen a veure.
Com són les vostres relacions amb el món de la televisió? Creieu que caldria que hi hagués una intervenció més habitual o ja està bé fer-ho puntualment?
Sempre que hi hem treballat ha funcionat, però no ho fem sovint; tindríem ganes de fer més coses, però el conjunt de feines que fem i les propostes que ens surten, estan sempre molt plenes d’esdeveniment i directes, amb data i per ja, i les idees per TV s’han de sembrar amb molt de temps d’avançada, i els hi has de dedicar “temps de treball de sembrada”, que de vegades no tenim, per això les anem deixant per més endavant...
La vostra participació a la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona va crear escola. Esteu satisfets que altres companyies d'arreu del món incorporin elements genuïns de Comediants?
Sí, d’una manera això es un reconeixement a la feina feta, encara que de vegades entri amb col·lisió amb el nostre treball directe, doncs, no només aprenen de nosaltres, sinó que poden envair el mateix camp de treball a la baixa. Tot sigui pel teatre.
I què ha incorporat Comediants als seus muntatges respecte elements propis de la cultura tradicional catalana?
A la nostra cultura i mediterraneïtat li devem tot, és el nostre segell i la nostra inspiració, no només pels elements concrets de la iconografia i tradició catalanes, sinó per un concepte de vida a l’aire lliure, de sol, de mar, de gaudir de la vida com una festa dels sentits.
Us heu vinculat en alguns aspectes a les noves tecnologies?
Si ens calen per explicar millor, i les creiem necessàries, les fem servir. No perquè estan de moda, però sí perquè milloren la comunicació amb l’espectador així utilitzem, projeccions, vídeos, etc.
L'any 1996, vàreu rebre la Creu de Sant Jordi. Com valores els reconeixements?
Els reconeixements sempre els hem valorat, d’alguna manera et donen a entendre que el que fas té sentit, i que val la pena que continuïs.
Quan afegiu algun element de provocació en un espectacle quina és la reacció que cerqueu del vostre públic?
L’entesa, la complicitat i, si cal, la denúncia.
Quina és la clau perquè un projecte com Comediants s'estigui apropant ja als seus 40 anys d'història?
La professionalitat i la sinceritat, creure en el que fas i fer-ho el més professionalment que sàpigues, aprendre dels teus errors, i estimar la teva feina.
Per acabar, a part de la Casa Comediants, quins projectes teniu per endavant?
Tenim projectes de tota mena, hem fet un nou espectacle que es diu NUM3R@LIA, i que iniciarà la gira molt aviat, tenim projectes d’esdeveniments concrets que veuran la llum properament, i en aquest precís instant estem muntant una òpera d’estrena mundial escrita per Fernando Arrabal i composta per Lleonard Balada, que estrenarem el mes de febrer al Teatre Real de Madrid.
També estem preparant un nou espectacle per tots els públics i altres que no es poden dir abans de fer. Porta mala sort. El fet real és que feina no en falta i ganes de fer-la menys.
per Ramon Texidó
27 de gener de 2009
A l’entrevista d’aquesta setmana parlem amb Paca Sola, Directora de Projectes de Comediants i una de les fundadores de la companyia. Recentment, Comediants està impulsant, conjuntament amb el consistori canetenc, la creació de la "Casa Comediants".
Des dels vostres inicis vàreu trencar amb les formes d'expressió clàssiques. Amb aquest trencament buscàveu no posar límits a la creativitat?
Bé, no és que responguéssim a plantejaments teòrics, sinó més bé a plantejaments de vida, ja que per nosaltres art i vida eren la mateixa cosa, i no enteníem el teatre sense estar lligat a la nostra manera d’entendre la vida. Volíem fer un teatre total i tenir una vida plena, sense esquemes familiars a l’ús, viuríem tots plegats, lligats per sentiments i no per contractes i faríem un teatre lúdic, transgressor i que pogués ser entès i captat per cada un dels cinc sentits. Defensaríem la part festiva de la vida, el nostre teatre seria expressió de vida i una recerca de la felicitat.
Per això la nostra proposta teatral es basava en els cinc sentits, i no només en el teatre de text i en la recerca dels nous espais de representació, per això vam sortir de la Capsa Italiana del teatre convencional, i vàrem anar a petar a l’únic lloc comú per tots i igual per tots: el carrer. Ara sembla molt obvi, però en el moment de què et parlo el carrer com a tal estava prohibit, i el tema no era per fer bromes, al començament ens havien perseguit, fet córrer, pegat i acabat a comissaria...
Els vostres espectacles són interdisciplinars. Això vol dir que l'expressió artística ha de veure de totes les fonts?
L’espectacle teatral ha d’arribar a l’espectador, per això des de sempre vàrem tenir clar totes les altres vessants artístiques i estris per fer-ho possible. Des d’una olor, a una projecció a un dibuix i/o una música, cançó, cinema... Tot és bo per afavorir la història que expliques i totes les tècniques, tan artístiques com artesanes són valides per aconseguir arribar, seduir, convèncer... enredar... a l’espectador.
Heu recorregut els cinc continents amb espectacles confeccionats a Catalunya. L'Art és universal?
Sí, l’Art és universal si no bases la comunicació en la paraula, que és potser l'únic que ens separa. Per això la musica és l’art de comunicació per excel·lència.
En el nostre cas, quan viatjàvem, la universalitat de les històries que explicàvem i la música, els “ninots”, màscares, tècniques de clown etc. feien factible la comunicació amb tothom, sense importar el país ni l’edat.
La vostra seu és a Canet de Mar. Què fa que estigueu establerts al Maresme i concretament a La Vinya d'aquest municipi?
La veritat és que va ser per aquelles coses de la vida.....
Un del bolos del nostre primer espectacle Non Plus Plis, ens el va comprar una cooperativa que es deia Odeon d’un poble que es deia Canet de Mar. Vam venir a fer l'espectacle i, a part d’anar molt bé, hi va haver un feeling molt gran amb la gent de Canet i sobretot amb els de la Cooperativa Odeon. Parlant parlant, ens varen oferir el teatre per fer els nostres espectacles si en teníem cura, i si fèiem les representacions pel poble cada cop que tinguéssim coses noves.
No cal que digui que “això va ser el començament d’una gran amistat”.
Recentment, esteu impulsant conjuntament amb el consistori canetenc la Casa Comediants. A grans trets, en què consisteix aquest projecte?
De fet, al llarg dels 38 anys d’història de grup hem acumulat molta informació, molt de material, molta història que amb el pas del anys es fa precís aprofitar-la i deixar-la a les noves generacions. En Joan Font l’alma, corazón i vida de Comediants, farà 60 anys aquest 2009, encara que ens queden anys i ganes de fer coses, ha arribat el moment de recollir el que hem sembrat i deixar per les generacions futures, el llegat cultural. La història del teatre del carrer a Catalunya, la iconografia, la tradició, les festes populars...
La Casa Comediants és per això, el nostre llegat per Canet i per tot el món. La volem fer viva, interessant, plena i generosa.
Quines són les teves reflexions sobre el teatre al carrer front un espectacle a l'interior d'un recinte?
Son dues tipologies de teatre ben diferents, sempre hem pensat que de fet es pot fer teatre a tot arreu, només cal tenir en compte aquesta variació i aplicar-ho al treball.
El carrer sempre en canvia i ens sembla molt interessant per allò que es un espai democràtic, en teoria és un lloc que iguala els ciutadans, l’espai ens pertany a tots per igual. Això el feia únic. I oferia un canvi a la quotidianitat.
Els espais tancats, en un sentit tècnic, són fantàstics per la foscor el silenci, la sonoritat, però ja són selectius, no poden ser en cap cas únics llocs de representació.
Hi ha una tercera variable que són els espais d’un dia que reuneixen els avantatges de fora i els de dins, també els inconvenients. Els estadis per les Olimpíades en serien un bon exemple, els Fòrums, les Expos, els festivals en llocs emblemàtics...
Què us diu el vostre públic, directa i indirectament, sobre els vostres muntatges? Hi ha una comunicació permanent?
Normalment sí, hi ha comunicació, el públic sempre respon amb sinceritat, no cal que et digui res, la resposta que es respira en el moment de la representació, és òbvia; en termes generals som una gent afortunada amb un públic generós que ens ve a veure cada nou treball.
En particular hi ha de tot, gent que ens felicita i gent a qui no li agrada la nova proposta.
Nosaltres com a creadors tampoc tenim cap As a la màniga. Hi ha vegades que l’espectacle surt més rodó, millor o més interessant que altres. Però també ens equivoquem, i sempre es pot millorar. Creixem i aprenem a cada i de cada nou espectacle. I també de cada un del espectadors que ens venen a veure.
Com són les vostres relacions amb el món de la televisió? Creieu que caldria que hi hagués una intervenció més habitual o ja està bé fer-ho puntualment?
Sempre que hi hem treballat ha funcionat, però no ho fem sovint; tindríem ganes de fer més coses, però el conjunt de feines que fem i les propostes que ens surten, estan sempre molt plenes d’esdeveniment i directes, amb data i per ja, i les idees per TV s’han de sembrar amb molt de temps d’avançada, i els hi has de dedicar “temps de treball de sembrada”, que de vegades no tenim, per això les anem deixant per més endavant...
La vostra participació a la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona va crear escola. Esteu satisfets que altres companyies d'arreu del món incorporin elements genuïns de Comediants?
Sí, d’una manera això es un reconeixement a la feina feta, encara que de vegades entri amb col·lisió amb el nostre treball directe, doncs, no només aprenen de nosaltres, sinó que poden envair el mateix camp de treball a la baixa. Tot sigui pel teatre.
I què ha incorporat Comediants als seus muntatges respecte elements propis de la cultura tradicional catalana?
A la nostra cultura i mediterraneïtat li devem tot, és el nostre segell i la nostra inspiració, no només pels elements concrets de la iconografia i tradició catalanes, sinó per un concepte de vida a l’aire lliure, de sol, de mar, de gaudir de la vida com una festa dels sentits.
Us heu vinculat en alguns aspectes a les noves tecnologies?
Si ens calen per explicar millor, i les creiem necessàries, les fem servir. No perquè estan de moda, però sí perquè milloren la comunicació amb l’espectador així utilitzem, projeccions, vídeos, etc.
L'any 1996, vàreu rebre la Creu de Sant Jordi. Com valores els reconeixements?
Els reconeixements sempre els hem valorat, d’alguna manera et donen a entendre que el que fas té sentit, i que val la pena que continuïs.
Quan afegiu algun element de provocació en un espectacle quina és la reacció que cerqueu del vostre públic?
L’entesa, la complicitat i, si cal, la denúncia.
Quina és la clau perquè un projecte com Comediants s'estigui apropant ja als seus 40 anys d'història?
La professionalitat i la sinceritat, creure en el que fas i fer-ho el més professionalment que sàpigues, aprendre dels teus errors, i estimar la teva feina.
Per acabar, a part de la Casa Comediants, quins projectes teniu per endavant?
Tenim projectes de tota mena, hem fet un nou espectacle que es diu NUM3R@LIA, i que iniciarà la gira molt aviat, tenim projectes d’esdeveniments concrets que veuran la llum properament, i en aquest precís instant estem muntant una òpera d’estrena mundial escrita per Fernando Arrabal i composta per Lleonard Balada, que estrenarem el mes de febrer al Teatre Real de Madrid.
També estem preparant un nou espectacle per tots els públics i altres que no es poden dir abans de fer. Porta mala sort. El fet real és que feina no en falta i ganes de fer-la menys.
per Ramon Texidó
