www.totmataro.cat
3 de febrer de 2009
Jordi Pons-Ribot versiona l’obra de Molière
Comas Soler
La companyia arenyenca Fènix Teatre acaba d’estrenar a la Sala Muntaner de Barcelona el seu tercer espectacle professional. ‘Offuscatio’ és la versió lliure de ‘Tartuf’, la cèlebre peça de Molière, que Jordi Pons-Ribot ha recreat i dirigit.
Sàtira polèmica i penetrant
Considerat un dels títols més importants del teatre francès del segle XVII, a ‘Tartuf’ Molière du a terme una sàtira ferotge de la impostura moral d’alguns estaments poderosos de la societat de la seva època, que sota una aparença virtuosa i religiosa amagaven interessos inconfessables. Per això i per les polèmiques que va suscitar, aquesta obra fou reiteradament prohibida i va haver de reescriure-la fins a tres vegades. Sigui com sigui, l’interès i la vigència de ‘Tartuf’ és que no es limita a criticar la hipocresia d’una manera tòpica, sinó que apunta elements que permeten una anàlisi més penetrant de la malignitat de la conducta humana.
Aquesta faceta és precisament la que ha treballat Fènix Teatre per acarar una lectura més actual del text de Molière. Convençut que les fal·làcies religioses avui dia ja són prou evidents, Pons-Ribot deixa de banda la dimensió moralitzant i aprofundeix la mirada envers el caràcter patològic del comportament dels dos protagonistes. D’aquesta manera subratlla tant la maldat del sadisme dominador que exemplifica el personatge de Tartuf com la morbositat de la dependència emotiva, psicològica i conductual que expressa Segimon. La relació malaltissa i amoral que estableixen entre ells és, a més, un nexe viciat que fa que es reforcin recíprocament els patrons d’actuació d’un i l’altre. Vet aquí el que evoca el títol del muntatge, perquè denigració, pèrdua de lucidesa mental i enfosquiment són sentits possibles del llatinisme ‘Offuscatio’.
Versió encertada
És així com l’hàbil adaptació de Jordi Pons-Ribot té l’interès i la correcció d’altres posades en escena anteriors en què Fènix Teatre ha fet aproximacions peculiars a obres d’Ibsen o Rusiñol. I és que en les seves versions el director d’Arenys combina sàviament elements de recreació pròpia amb un respecte substancial i una voluntat didàctica envers l’obra d’origen. El que ell fa no és un procés de deconstrucció, sinó de recentrament, que afegeix valor perquè possibilita noves visions del text de referència. A ‘Offuscatio’ la direcció va clarament en aquesta línia i la interpretació, focalitzada en el duet Andreu Banús-Cesc Casanovas, també hi respon per part de tothom de manera prou ajustada.
Una escenografia de tons apagats i de tall realista i auster centra l’acció en una estança única, però a través de la transparència d’un gran pany de paret permet la contemplació del que s’esdevé en paral·lel a la cambra del protagonista. L’ambient que crea, junt amb un vestuari volgudament “démodé” –obra de les mataronines Elena Font i Marina Pineda– , el to arcaïtzant de la traducció i els comentaris servits en off per una vella ràdio de vàlvules, situen la funció a la Barcelona de mitjan segle passat, en el context del Congrés Eucarístic Internacional. D’aquesta forma es revifa de Molière l’esperit de sàtira envers la carcúndia religiosa, tot i que aquí no passa de ser un referent distant. Comptat i debatut, d’aquesta ‘Offuscatio’, que no és una operació fàcil, se’n dedueix un cop més la solvència de l’equip de Fènix Teatre. Es pot veure a la Sala Muntaner fins a l’1 de març.
La fitxa
'Offuscatio’, versió lliure de ‘Tartuf’, de Molière
Adaptació i direcció: Jordi Pons-Ribot
Sala Muntaner, 28 de gener de 2009
3 de febrer de 2009
Jordi Pons-Ribot versiona l’obra de Molière
Comas Soler
La companyia arenyenca Fènix Teatre acaba d’estrenar a la Sala Muntaner de Barcelona el seu tercer espectacle professional. ‘Offuscatio’ és la versió lliure de ‘Tartuf’, la cèlebre peça de Molière, que Jordi Pons-Ribot ha recreat i dirigit.
Sàtira polèmica i penetrant
Considerat un dels títols més importants del teatre francès del segle XVII, a ‘Tartuf’ Molière du a terme una sàtira ferotge de la impostura moral d’alguns estaments poderosos de la societat de la seva època, que sota una aparença virtuosa i religiosa amagaven interessos inconfessables. Per això i per les polèmiques que va suscitar, aquesta obra fou reiteradament prohibida i va haver de reescriure-la fins a tres vegades. Sigui com sigui, l’interès i la vigència de ‘Tartuf’ és que no es limita a criticar la hipocresia d’una manera tòpica, sinó que apunta elements que permeten una anàlisi més penetrant de la malignitat de la conducta humana.
Aquesta faceta és precisament la que ha treballat Fènix Teatre per acarar una lectura més actual del text de Molière. Convençut que les fal·làcies religioses avui dia ja són prou evidents, Pons-Ribot deixa de banda la dimensió moralitzant i aprofundeix la mirada envers el caràcter patològic del comportament dels dos protagonistes. D’aquesta manera subratlla tant la maldat del sadisme dominador que exemplifica el personatge de Tartuf com la morbositat de la dependència emotiva, psicològica i conductual que expressa Segimon. La relació malaltissa i amoral que estableixen entre ells és, a més, un nexe viciat que fa que es reforcin recíprocament els patrons d’actuació d’un i l’altre. Vet aquí el que evoca el títol del muntatge, perquè denigració, pèrdua de lucidesa mental i enfosquiment són sentits possibles del llatinisme ‘Offuscatio’.
Versió encertada
És així com l’hàbil adaptació de Jordi Pons-Ribot té l’interès i la correcció d’altres posades en escena anteriors en què Fènix Teatre ha fet aproximacions peculiars a obres d’Ibsen o Rusiñol. I és que en les seves versions el director d’Arenys combina sàviament elements de recreació pròpia amb un respecte substancial i una voluntat didàctica envers l’obra d’origen. El que ell fa no és un procés de deconstrucció, sinó de recentrament, que afegeix valor perquè possibilita noves visions del text de referència. A ‘Offuscatio’ la direcció va clarament en aquesta línia i la interpretació, focalitzada en el duet Andreu Banús-Cesc Casanovas, també hi respon per part de tothom de manera prou ajustada.
Una escenografia de tons apagats i de tall realista i auster centra l’acció en una estança única, però a través de la transparència d’un gran pany de paret permet la contemplació del que s’esdevé en paral·lel a la cambra del protagonista. L’ambient que crea, junt amb un vestuari volgudament “démodé” –obra de les mataronines Elena Font i Marina Pineda– , el to arcaïtzant de la traducció i els comentaris servits en off per una vella ràdio de vàlvules, situen la funció a la Barcelona de mitjan segle passat, en el context del Congrés Eucarístic Internacional. D’aquesta forma es revifa de Molière l’esperit de sàtira envers la carcúndia religiosa, tot i que aquí no passa de ser un referent distant. Comptat i debatut, d’aquesta ‘Offuscatio’, que no és una operació fàcil, se’n dedueix un cop més la solvència de l’equip de Fènix Teatre. Es pot veure a la Sala Muntaner fins a l’1 de març.
La fitxa
'Offuscatio’, versió lliure de ‘Tartuf’, de Molière
Adaptació i direcció: Jordi Pons-Ribot
Sala Muntaner, 28 de gener de 2009
