www.totmataro.cat
12 de maig de 2009
La mataronina Anna Briansó als escenaris amb un monòleg
Comas Soler
Tot i una contrastada experiència professional de més de trenta anys, l’actriu, ballarina i coreògrafa mataronina Anna Briansó no sovinteja gaire els escenaris. Per això és notícia que del 17 d’abril al 10 de maig hagi protagonitzat en solitari ‘De música i d’homes’ al Teatre Tantarantana de Barcelona, una proposta que en Julio Àlvarez, el seu director artístic, ha inclòs al cicle “Ella a escena”, una programació que aborda mirades diverses sobre l’univers femení. Es tracta d’una obra de format menor, tant d’enfocament com de volada. La seva autora, Helena Tornero, és una dramaturga que malgrat la seva joventut ha vist ja representades unes quantes obres seves als circuits professionals i ha obtingut diversos premis i beques. La Sala Muntaner, per exemple, a partir del 13 de maig té programada ‘Suplicants’, una adaptació feta per ella sobre la cèlebre tragèdia clàssica d’Èsquil, que es va estrenar al darrer Festival Temporada Alta.
Història ben servida
A ‘De música i d’homes’ l’Helena Tornero planteja un monòleg sobre la crisi femenina de la maduresa i ho fa a través d’un relat retrospectiu sobre vivències amb subjectes de l’altre sexe. La Patti, la seva protagonista, fa neteja de records i de pertinences en el moment que és a punt de deixar casa seva per anar-se’n amb el que creu que és l’home de la seva vida. Una combinació adequada d’elements de comèdia i de drama serveix a l’Anna Briansó per interpretar amb convicció el personatge d’aquesta dona i per establir complicitats amb l’espectador, de manera que el soliloqui esdevé com una conversa plena de confidències que, malgrat l’al·lusió a molts fracassos i frustracions vitals, evita oportunament el to de lamentació. Amb un rerefons de fe en l’amor, la història manté l’interès fins al gir final que fa que, contràriament al que s’estila a quasi totes les obres de teatre d’avui dia, la cosa acabi bé. O almenys ho sembli, que ja és d’agrair.
Actuació encertada
Encara que un cop d’atzar un xic forçat sigui el que suggereixi el desenllaç feliç d’un argument que resulta massa circular, el bon treball de l’Anna Briansó fa créixer el seu paper i li dóna una credulitat meritòria. Ho fa amb un estil directe i proper que s’expressa en totes les facetes que li demana el guió i que executa amb domini d’una gran varietat de registres. Cal destacar també l’energia, l’ocurrència i la gràcia dels moviments amb què acompanya les diverses músiques que fan de nexe al llarg de l’espectacle. Estaria bé, per tant, que ‘De música i d’homes’ es pogués veure en d’altres teatres del país. I que les actuacions de la Briansó fossin més freqüents.
12 de maig de 2009
La mataronina Anna Briansó als escenaris amb un monòleg
Comas Soler
Tot i una contrastada experiència professional de més de trenta anys, l’actriu, ballarina i coreògrafa mataronina Anna Briansó no sovinteja gaire els escenaris. Per això és notícia que del 17 d’abril al 10 de maig hagi protagonitzat en solitari ‘De música i d’homes’ al Teatre Tantarantana de Barcelona, una proposta que en Julio Àlvarez, el seu director artístic, ha inclòs al cicle “Ella a escena”, una programació que aborda mirades diverses sobre l’univers femení. Es tracta d’una obra de format menor, tant d’enfocament com de volada. La seva autora, Helena Tornero, és una dramaturga que malgrat la seva joventut ha vist ja representades unes quantes obres seves als circuits professionals i ha obtingut diversos premis i beques. La Sala Muntaner, per exemple, a partir del 13 de maig té programada ‘Suplicants’, una adaptació feta per ella sobre la cèlebre tragèdia clàssica d’Èsquil, que es va estrenar al darrer Festival Temporada Alta.
Història ben servida
A ‘De música i d’homes’ l’Helena Tornero planteja un monòleg sobre la crisi femenina de la maduresa i ho fa a través d’un relat retrospectiu sobre vivències amb subjectes de l’altre sexe. La Patti, la seva protagonista, fa neteja de records i de pertinences en el moment que és a punt de deixar casa seva per anar-se’n amb el que creu que és l’home de la seva vida. Una combinació adequada d’elements de comèdia i de drama serveix a l’Anna Briansó per interpretar amb convicció el personatge d’aquesta dona i per establir complicitats amb l’espectador, de manera que el soliloqui esdevé com una conversa plena de confidències que, malgrat l’al·lusió a molts fracassos i frustracions vitals, evita oportunament el to de lamentació. Amb un rerefons de fe en l’amor, la història manté l’interès fins al gir final que fa que, contràriament al que s’estila a quasi totes les obres de teatre d’avui dia, la cosa acabi bé. O almenys ho sembli, que ja és d’agrair.
Actuació encertada
Encara que un cop d’atzar un xic forçat sigui el que suggereixi el desenllaç feliç d’un argument que resulta massa circular, el bon treball de l’Anna Briansó fa créixer el seu paper i li dóna una credulitat meritòria. Ho fa amb un estil directe i proper que s’expressa en totes les facetes que li demana el guió i que executa amb domini d’una gran varietat de registres. Cal destacar també l’energia, l’ocurrència i la gràcia dels moviments amb què acompanya les diverses músiques que fan de nexe al llarg de l’espectacle. Estaria bé, per tant, que ‘De música i d’homes’ es pogués veure en d’altres teatres del país. I que les actuacions de la Briansó fossin més freqüents.
LA FITXA“
De música i d’homes”, d’Helena Tornero.
Monòleg interpretat per Anna Briansó.
Direcció de Julio Álvarez.
Teatre Tantarantana, 25 d’abril de 2009.
Monòleg interpretat per Anna Briansó.
Direcció de Julio Álvarez.
Teatre Tantarantana, 25 d’abril de 2009.
