Per l'amor, amb humor

www.avui.cat
11 de març de 2010

La Sala Tallers del TNC estrena ‘A mi no em diguis amor’, de Marta Buchaca, el segon muntatge del Projecte T6

Teresa Bruna
Barcelona

Ens citen en un pàrquing. L’han arreglat perquè ens hi sentim còmodes, amb cadires, taula... Però som al costat de les màquines de cobrar i passem a ser un espectacle insòlit. “M’agrada la idea del pàrquing. Fa fred, no té llum natural... És el concepte de subsòl, d’estar amagats”, comenta Marta Buchaca (nominada als Max per Plastilina), autora i directora. Efectivament, ser allà asseguts i veure gent amb paquets provoca l’estranya sensació que som nosaltres els que som a casa i els clients del pàrquing, uns voyeurs.

Una sensació semblant a la que deuen sentir els protagonistes d’A mi no em diguis amor, el segon muntatge de la temporada del Projecte T6 del TNC. L’in¬terpreta la nova companyia estable del TNC/T6: Lluís Villanueva, Rosa Boladeras, Jordi Banacolocha, Àngels Poch, Anna Moliner, Òscar Castellví, David Vert, Joan Negrié i Míriam Iscla. Tots de solvència. Estrenen avui i seran a la Sala Tallers fins al 4 d’abril.

Tornant a la història. Som en un futur proper on les autoritats han abolit definitivament les famílies i l’amor. Els resistents són deportats als pàrquings perquè no contaminin la resta. L’adolescent de la família no entén com els pares, per una cosa tan contra natura com estimar-se, l’obliguen a viure en un lloc inhòspit, marginada pels seus amics. I sorgeix el conflicte. “És una comèdia desacomplexada, amb moments vodevilescos. He mirat molt el ritme, les músiques... He tingut ganes de jugar aprofitant el luxe de tenir 9 actors”, diu Buchaca.

L’autora puntualitza que no juga amb el futurisme. Tots vesteixen com a l’actualitat. “Jo sóc del 79 i l’any 90 a l’escola només hi havia un nen amb pares separats. Feia les festes a casa del pare i ho trobàvem rar. Avui, el rar és el que viu en una família estable com els protagonistes, que porten 21 anys casats. Vaig pensar que una situació semblant a la que explica l’obra podria passar d’aquí 10 anys, tan sols. Per què no? És una reflexió, no hi ha missatge. És una història d’amor”.

Per Sergi Belbel, la Marta segueix les claus de la comèdia romàntica: “A aquesta generació d’autors no els fa por el gènere: fan policíac, superherois de còmic... La comèdia romàntica li permet explorar llocs i temes comuns amb molt mala llet”, diu. Amb molt d’humor van sorgint històries d’a¬mor: d’edats diferents, platònic, passional...

Una gran companyia
Que els autors joves disposin d’una companyia com aquesta és un privilegi. Els del T6 en gauriran dues temporades: “No estan obligats a donar paper a tots, però ho volen aprofitar. Tenen en compte anar canviant els protagonistes. Jordi Banacolocha a M de mortal sortia 4 minuts. Si necessites un actor per a tan poc temps, no el crides a ell. I aquests autors el tenen!”, diu Belbel, cofoi. Banacolocha contesta dient que l’únic que demana és que canviïn els papers però no els noms: “N’hem assajat dues de cop i anem per la tercera!”, diu.