15 de març 2010

'Silencis' tracta la violència de gènere al Teatre del Raval


www.lamalla.cat
11 de març de 2010


foto silencis

L'obra es basa en l'adaptació del llibre del valencià Carles Cortés
EFE / LAMALLA.CAT

El Teatre del Raval estrena aquest dijous l'adaptació del llibre 'Silencis de Maria', del valencià Carles Cortés, una obra que juga amb el misteri de la mort de la protagonista per aprofundir en la relació entre el seu marit i presumpte assassí, Héctor, i Laura, una enigmàtica dona que cada setmana visita el maltractador. L'obra barreja la interpretació teatral amb la música, la dansa i les projeccions.
'Silencis', explora la gelosia a través del matrimoni poligàmic de Maria amb un magnat àrab a Dubai i de la posterior relació amb Héctor, a València, que acaba amb la mort de Maria. Durant l'obra, els personatges van desgranant una història on el maltractament de gènere està candent i on es tracten el contrast de cultures entre orient i occident o la immigració.

L'actor i director Pau Miró ha assenyalat que "és important que l'obra es faci al Raval, perquè la gent pugui entrar al teatre i veure que s'expliquen coses que tenen a veure amb ells".

Per il•lustrar l'ambient claustrofòbic de la presó, la Companyia Ferroviària, que ha portat l'obra al teatre, ha ideat una caixa de metacrilat on Héctor (David García) resta tancat, mentre que per a les escenes que evoquen l'ambient de Dubai, s'ha treballat en la "creació d'un món oníric que representa l'època passada", ha explicat Cortés.

Sense arribar a posar-se del costat del maltractador, Cortés explora la seva psicologia per trobar-hi el "maltractador maltractat", que ha patit abusos i permet "arribar a entendre perquè maltracta a la seva dona".

L'argument de 'Silencis' sorgeix d'una anècdota real: la d'una dona d'Alcoi, la seva ciutat d'origen, que es va casar amb un kuwaitià i que, posteriorment, va tornar a Espanya. Segons Cortés, aquest fenomen era relativament habitual a Alcoi a causa de les fluides relacions dels empresaris del tèxtil amb els magnats àrabs durant els anys setanta i vuitanta.

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...