www.elperiodico.cat
11 de setembre de 2010
foto lliure - La pintada façana del Lliure de Gràcia, al carrer de Montseny, 47. FERRAN NADEU
JOSÉ CARLOS SORRIBES
«Ens en anem a Mont juïc, però tornarem aquí». Ho va dir Fabià Puigserver poc abans de morir, el 1991, just al lloc on els responsables del Teatre Lliure oficiaven ahir d'emocionats amfitrions en la presentació de la remodelada seu de Gràcia. La va encertar en la seva predicció el fundador, ànima i cor de l'històric teatre en els seus dies més delicats. Set anys després del tancament de la sala, al vell Lliure només se li ha de treure la pols i afinar detalls perquè rellueixi en la seva reobertura oficial. Serà el dia 30 amb Gata sobre teulada de zinc calenta, adaptada i dirigida per Àlex Rigola, que ja pot descansar tranquil. Ell va ser el director del teatre que va abaixar la persiana el 3 de novembre del 2003 per motius de seguretat i una urgent necessitat de condicionar l'edifici del carrer de Montseny, seu de la cooperativa La Lleialtat de Gràcia.
DONACIÓ
L'arquitecte Francesc Guàrdia ha dirigit una remodelació que es va demorar més del compte per la falta de consens entre les administracions. El procés es va desencallar, va dir Rigola, gràcies a la intervenció de l'ajuntament i en especial del delegat de Cultura, Jordi Martí. Una aportació extraordinària d'1.400.000 euros del consistori, a partir de fons dels ministeris d'Economia i Cultura, va permetre fer front als 3,5 milions d'unes obres que es van iniciar el desembre del 2007, quan es van silenciar les veus que apuntaven que la gran seu de Montjuïc era més que suficient. La donació de l'edifici per la cooperativa va ser un altre pas endavant. El seu veterà president, Joaquim Gubern, va sentir ahir com Rigola elogiava la seva generositat. «Serà el primer que entrarà a la sala el dia de l'estrena», va avançar.
La reforma es va fer amb el criteri que fos respectuosa amb el passat. Res de tirar a terra les parets i aixecar un altre edifici. La façana neta, pintada, és la de sempre. El vestíbul sí que és més ampli i funcional. «És un retrobament amb la nostra història i arrels», va dir Antoni Dalmau, president de la fundació del Lliure. «La idea era que recordés el que havia sigut aquesta sala», va apuntar l'arquitecte.
L'afany ha estat compatible amb una senya d'identitat del vell nou Lliure. Rigola va demanar a l'artista plàstic Frederic Amat, un altre històric i patró, una intervenció a l'emblemàtica escala d'accés al primer pis, on hi ha el teatre pròpiament dit. Amat li ha donat una «pell» a partir d'una instal•lació permanent amb un degradat de llàgrimes de ceràmica vermella. El mural porta el títol de Pluja de sang sense més connotacions narratives, va dir Amat, que va recordar Puigserver. «Sempre deia que quan el públic entra en un teatre ha de ser conscient que ho fa en un lloc de somni, celebració i revelació. En aquest trànsit ha de netejar la seva quotidianitat».
MIDA MITJANA
Al primer pis la nova sala tindrà una capacitat per a 250-300 espectadors i era ahir un espai nu, de tons foscos com sempre i el sostre una mica més alt, perquè es vol mantenir en secret l'esce nografia de l'espectacle inau gural. La rehabilitació manté també la sala dels miralls i el bar. I les grades ocultaran un muntacàrregues imprescindible. Abans, les escenografies es carregaven a pes per l'escala. Eren temps heroics.
