El teatre consolida la seva quota de públic a Barcelona malgrat la crisi

www.elperiodico.cat
7 de setembre de 2010

Els empresaris revelen la inquietud per la falta de recursos per a gires i grans produccions
Les sales de la capital van congregar 2.629.088 espectadors, el 2% menys que l'any anterior

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

El consumidor cultural barceloní no gira l'esquena al teatre. L'ombra de la crisi és, per tant, més petita a les platees, que mantenen una ocupació del 54% com l'any passat. Adetca (Associació d'Empreses Teatrals de Catalunya) va anunciar ahir unes estadístiques similars a les de l'exercici anterior i en la línia del gran balanç del 2008, quan el creixement pel boom dels musicals va posar a la vista la cota dels tres milions d'espectadors. Segueix, no obstant, pendent d'arribar-hi. Així, la temporada 2009-2010 va congregar 2.629.088 persones en els 47 teatres de la capital catalana, un 2% menys que l'any anterior. I la recaptació va ser de 65.233.362,86 euros, superior en 255.464,97 a la de l'any passat per l'augment del preu mitjà de les entrades.

Va ser Daniel Martínez, president del grup Focus i d'Adetca, qui va tornar a exercir de portaveu d'aquest balanç anual d'escenaris privats i públics. La conclusió va ser immediata: el teatre barceloní s'ha mogut en les coordenades del 2008-2009. S'ha accentuat el descens del musical, compensat per l'augment del teatre de text i de 81.700 espectadors de la dansa. Això sí, el musical Hoy no me puedo levantar ha convertit el Tívoli en el teatre amb més públic (294.533 espectadors) de la temporada. A les sales amb un aforament inferior a les 200 butaques, va explicar Julio Álvarez -director del Tantarantana- també hi ha hagut un augment de 25.300 espectadors, per a un total de 226.870.

EL CAS DEL BTM
«La crisi no ha afectat el consum del teatre per part del ciutadà, però en canvi sí que ha afectat la producció d'espectacles de gran format», va explicar Martínez. Va posar l'exemple del Barcelona Teatre Musical (BTM), a l'antic Palau d'Esports de Montjuïc, que ha passat en un any de 297 funcions a només 100. O del Teatre Victòria amb 260 en lloc de les 330-340 habituals. «Si el musical es reanima, com sembla que passarà, podem aspirar a una nova pujada», va recordar l'empresari en relació amb la imminent arribada a la cartellera de grans produccions del gènere (La nit de Sant Joan, Hair, 40 El Musical...).

El missatge esperançador de Daniel Martínez va desaparèixer quan va sortir dels escenaris de Barcelona i es va referir als problemes d'exhibició en les gires de les companyies, greus a Catalunya i molt més grans per a les propostes que aspiren a viatjar per tot Espanya. Aquest inconvenient, provocat per la retallada de recursos dels ajuntaments, ha afectat sobretot l'escassetat de grans produccions per una ine-

vitable prudència empresarial.

GESTIÓ MIXTA
El president d'Adetca va aventurar que aquestes dificultats no són conjunturals. «Quan s'acabi aquesta dura etapa no es recuperaran els nivells d'implicació municipal en l'exhibició», va sentenciar. Per això proposa la reforma d'un sistema teatral amb «les seves virtuts i els seus vicis». «I ara és el moment de començar a fer front als vicis, un aspecte en el qual hi té molt a dir l'empresa privada». En aquest sentit, va apuntar com una solució de futur una «gestió mixta» dels teatres dependents dels ajuntaments catalans.

No va ser aquest l'únic punt de mira de Martínez pel que fa a les seves peticions. L'empresari va emplaçar els partits polítics a no reduir el seu suport a un sector tan «estratègic com necessari». «Quan es parla de salvar sectors en crisi no s'ha d'oblidar els que l'han resistit i disminuir els seus recursos».

També va demanar que els futurs governants «reequilibrin» les aportacions que reben les arts escèniques. «L'actual Govern [de la Generalitat] ha mantingut els recursos per al teatre privat, però han descendit els destinats als teatres públics», va recordar. «Les polítiques de salvació de sectors irremeiablement perduts no poden anar contra els que funcionen, com el teatre», va tornar a insistir Martínez.

I es va mostrar convençut que aquesta bonança, amb evidents nuvolades, portarà el teatre cap a la cota somiada. «Estic segur que hi ha tres milions d'espectadors a Barcelona. Només fa falta cridar-los una mica més fort».