La feliç tribu de melenuts

www.elperiodico.cat
28 agost de 2010

Una nova versió de 'Hair', el musical que va revolucionar els 60, arribarà a l'Apolo al desembre
El repartiment de 28 joves cantarà els himnes de la generació 'hippy'

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Corren mals temps per als hippies. Les úniques notícies que en temps recents ens han arribat de la seva existència han estat incendiàries. Eivissa, que cada agost es disfressa per a la festassa del flower power, ha patit el seu pitjor desastre ecològic per la negligència en una cova habitada per una comuna de barbuts. Mentrestant, a Barcelona, una jove tribu d'artistes es prepara per reviure sobre l'escenari els llegendaris antecessors d'aquests hippies illencs. Els de Hair, el mític musical que el 1968 va fustigar l'Amèrica conservadora amb la seva apologia de l'amor lliure, el pacifisme i les drogues.

Presentació 8 Els intèrprets de 'Hair' alcen la debutant Erika, ahir al parc de Diagonal Mar.
GUILLERMO MOLINER

Ahir va ser el sol -el que canten a l'himne Let the sunshine in (Deixa que entri el sol)- el que va fustigar els assistents en la presentació de la companyia. Es tracta de 28 joves que, sota la direcció de Daniel Anglès, es ficaran a la pell dels melenuts que van alçar les veus contra la guerra del Vietnam mentre les seves ments viatjaven a un món psicodèlic.

Julia Möller (Aloma), que gasta veu angelical i pinta de hippy nòrdica, serà Sheila. Ja la coneix -«vaig veure quatre vegades la versió del 1995 al Goya», diu- i hi comparteix l'amor a la naturalesa i el fet de vestir a la seva bola, sense modes que la governin. «A banda del missatge antibèl•lic, l'obra apel•la a l'alliberament personal; a acceptar tothom tal com és». El triangle de protagonistes es completa amb Joan Vázquez (Els nois d'història), un «dubitatiu» Claude i Jordi Coll (Infidels), que és Berger, «un tipus sense tabús ni vergonya i un punt cromanyó». El mascle de la manada.

A l'elenc hi ha talents consagrats i també debutants. I un mestissatge (sis nacionalitats) d'acord amb l'obra original creada per Gerome Ragni i James Rado i el compositor Galt MacDermot. «Busquem artistes amb molta personalitat i caràcter», addueix el director. Més que el tres en un que persegueixen altres musicals, ell preferia que fossin «molt bons» en alguna de les facetes que reclama el gènere: cantar, actuar o ballar.

Caldrà esperar fins al desembre per comprovar-ho a l'Apolo. Però l'esperit vitalista de la ficció ja es palpa en l'equip d'aquest revival en castellà que planta cara a la crisi amb els dos milions de pressupost. «En aquest ofici cal arriscar. Per primera vegada tots els elegits van dir que sí a l'instant, tots volen tenir Hair al currículum. És un referent per a moltes generacions», afirma el productor, Joan Lluís Goas. I ningú va arrufar el nas, assegura, pel nu col•lectiu en una escena (Júlia Jover, debutant de 16 anys, se'n lliurarà perquè és menor).

Per Goas, els que «pensen en verd» són avui els hereus dels hippies. Admet, com tothom, que mig segle després del Vietnam, la defensa de la pau segueix vigent. L'Iraq, l'Afganistan... «El 2008 -diu Anglès- vaig anar a una funció de Hair al Central Park de Nova York. Al meu costat, una dona va arrencar a plorar. Em va explicar que quan es va estrenar als 60 es va emocionar perquè el seu fill lluitava al Vietnam. Ara plorava perquè tenia el nét a l'Iraq».