Tres faules parlen amb ironia d'ideologia i identitat al Lliure

'Tot' debat sobre estat i burocràcia, art i negoci, i religió i superstició
L'equip de 'Lúcid' torna a treballar amb l'humor tragicòmic de Rafael Spregelburd

¿Per què tot Estat es converteix en burocràcia? ¿Per què tot art es converteix en negoci? ¿Per què tota religió es converteix en superstició? Tres preguntes sàvies a les quals el dramaturg argentí Rafael Spregelburd no respon, però sí que vol obrir una reflexió a Tot. Una obra amb tres actes/faules que aterra, des d'avui fins diumenge, al Lliure de Gràcia. El muntatge, estrenat al Temporada Alta, és la segona aliança de Spregelburd amb la companyia gironina Mentidera Teatre després del triomfal Lúcid (2007). Malgrat el profund plantejament, el muntatge torna a estar tenyit d'humor i ironia.

Sota el record de la «fórmula satisfactòria» de Lúcid, Mentidera Teatre (la companyia de les actrius Cristina Cervià i Meritxell Yanes) va tornar a temptejar Spregelburd, aquesta vegada amb el suport de Produccions de Ferro, la companyia mallorquina de l'actor Toni Gomila. El dramaturg els va posar sobre la taula Tot, el resultat d'un encàrrec de la Schaubühne a Spregelburd i a altres autors europeus. El prestigiós teatre berlinès els va demanar una peça sobre la ideologia i la identitat, o sigui sobre tot com recull el contundent títol, pels 20 anys de la caiguda del Mur.

Aquestes preguntes tenen translació en tres actes -«tres faules que no volen ser morals i sense animals com a les clàssiques», explica Cervià- que dibuixen un paisatge humà amb personatges ridículs. En el primer, uns buròcrates cremen la seva oficina després d'un acalorat debat. En el segon, durant el sopar nadalenc, els membres d'una família desestructurada discuteixen sobre art. I en el tercer acte, un bebè malalt provoca terrors ancestrals en una família durant una tempesta. Una veu en off condueix el públic com a narrador per aquests episodis.

ASSAJOS A BUENOS AIRES
Els cinc intèrprets de Tot (Cervià, Yanes i Gomila més David Planas i Albert Prat) van repetir el procés viscut amb Lúcid. Van tornar a viatjar a Buenos Aires per assajar dos mesos, en aquest cas quan estava a punt d'estrenar-se la versió argentina de l'obra, en què el mateix dramaturg hi participava com a intèrpret de la seva companyia, El Patrón Vázquez. La peça es va estrenar primer a Berlín amb un elenc alemany el març del 2009. Spregelburd, intèrpret abans que res (actualment roda un film a l'Uruguai), respon al perfil multifuncional tan arrelat en el teatre argentí. Com Claudio Tolcachir, per exemple, exerceix a la vegada d'actor, director i autor.

«Vam estar als assajos de l'equip argentí abans de l'estrena i ens va anar molt bé per agafar l'aire. Però són dues obres diferents», recalca Meritxell Yanes. I són diferents perquè també necessiten «una readaptació cultural» ja que, sense anar més lluny, un sopar nadalenc es desenvolupa a l'estiu a l'Argentina. A més, Spregelburd és molt primmirat amb el llenguatge, cosa que va obligar a una conscienciosa traducció al català de Marc Rosich.

publicat per
José Carlos Sorribes
Foto de Aniol Resclosa ( Cristina Cervià, David Planas, Toni Gomila i Albert Prat, amb Meritxell Yanes al fons, en una escena)
www.elperiodico.cat
2 de març de 2011