Clàssics de trinca

"Cerimònia de la llum', de Lídia Pujol, traça un itinerari pels espais del patrimoni històric
Diumenge va arrencar la gira estival de Cerimònia de la llum, l'últim espectacle de Lídia Pujol, concebut per revitalitzar la tradició musical i escènica tot traçant un itinerari pels espais més significatius del patrimoni històric i arquitectònic del país. Aquests espais, per la seva qualitat artística, espiritual i popular, permeten dur-hi a terme una posada en escena per recuperar l'esperit cultural i de devoció d'aquests indrets a través d'un cant a la llum com a creadora de vida. La llum abasta les tres cultures (cristiana, jueva i islàmica), que a l'edat mitjana compartien veïnat, trajectes i imaginaris. Ahir el tret de sortida va ser al Monestir de Poblet. Seguiran, dimecres, la Cartoixa d'Escaladei, divendres, el monestir de Sant Pere de Rodes, i al setembre, el de Santes Creus i la Seu Vella de Lleida. Esperem que aviat arribi a Barcelona i Montserrat.
Doncs bé, en la trajectòria de la companyia Nao d'Amores hi ha hagut un esperit semblant, i acaba de celebrar els 10 anys de navegació d'altura al XII Festival de Teatro Clásico d'Olite (Navarra), on s'han pogut contemplar, en un bell capicua, la primera i l'última de les seves produccions. Nao d'Amores va començar la singlada el 2001 amb la presentació al Festival d'Almagro d'un text inèdit del teatre hispànic del Renaixement: la Comedia llamada Metamorfosea de Romero de Cepeda (1584). Ara hi torna amb una revisió dramatúrgica del clàssic prelopesc, el nostre contemporani.
L'espectacle participa de la voluntat de transformar espais de valor artístic singular en espais escenogràfics. I de la mateixa manera que es va estrenar al Patio de Fúcares d'Almagro, s'ha representat al Patio de los Rueda de Segovia, al pati del palau de Jabalquinto de Baeza i al pati del palau reial d'Olite, llocs d'indubtable valor patrimonial, com el text que els animava. Estem davant d'un equip d'actors i músics compacte i rigorós que, sota la batuta delicada i brillant d'Ana Zamora, s'ha caracteritzat per la capacitat de treballar textos clàssics com si fossin nous de trinca, tot apropant els versos a l'imaginari actual, la dicció i els capteniments dels autors més recòndits i preciosos de la tradició ibèrica. Els intèrprets fan respirar el vers amb naturalitat i harmonia, en un treball corporal orgànic i expressiu, d'una rara proximitat i vivesa. L'escenificació fa virtut de la simplicitat: utilitza l'espai monumental amb dinamisme, amb els músics en directe sota la clastra i l'acció simultània al terra i al pis superior del celobert, amb una concatenació dramàtica de ritme picat i esponjós.
La Comedia llamada Metamorfosea és d'ambient pastoral i cortesà, que no té més intriga que la d'un encadenament d'amors discordants, sense correspondència, que acaba sent una invectiva contra l'enamorament i les seves conseqüències. La frescor lírica amb què la peça se serveix fa que l'espectador quedi atrapat en la roda juganera que ens fa pensar en La ronda de Schnitzler, i gira al ritme de cançons i danses del Renaixement hispànic.
També es va veure la impressionant Dança da Morte, el darrer espectacle de Nao d'amores, coproduït amb el Teatro da Cornucópia de Lisboa, el fundador del qual, l'actor i director portuguès Luis Miguel Cintra, protagonitza l'obra en el rol de la Mort, un treball immens i generós d'un intèrpret compromès i convençut que fa teatre “per modificar el món”. Estrenada al Festival d'Almada (ho porta l'Avui del 12-7-2010), aquesta dansa macabra sobre textos de Gil Vicente i Anselm Turmeda és un ball ple d'humor i calat, d'elevat alè poètic i d'una plàstica, imponent i colpidora veritat escènica que algú hauria de portar als escenaris de Catalunya.

publicat per
L'actriu Elena Rayos a ‘Comedia llamada Metamorfosea‘, de la companyia Nao d'Amores Foto: ALEJANDRO SIGÜENZA.
Francesc Massip
www.elpuntavui.cat
8 agost de 2011