La posada en escena de 'Llum de guàrdia' està molt per sobre de l'argument
LSSRqovació de les grans nits va acomiadar l'estrena al Romea de Llum de guàrdia, l'esperada posada de llarg de Julio Manrique com a nou director del teatre del Raval, on ja va presentar la temporada passada L'hort dels cirerers. Els aplaudiments van ser entusiastes, sí, però possiblement hi va haver qui no va sortir tan satisfet d'aquesta première d'un actor i director que gairebé és el Pep Guardiola del teatre català. I això era així perquè Manrique havia decidit entrar al Romea amb un nou repte en el seu expedient triomfal, una obra de creació, en lloc d'acudir a un autor de capçalera, David Mamet o Neil LaBute.
Doncs bé, aquesta aposta que suposa una escriptura original, a quatre mans amb el guionista televisiu i dramaturg Sergi Pompermayer, es mou sense sorpreses en els paràmetres escènics d'anteriors propostes del director. El segell Manrique es deixa veure amb una dinàmica posada en escena, gairebé televisiva, i l'ús de recursos audiovisuals. La història de Llum de guàrdia prometia, encara que només fos per apel•lar a Margarida Xirgu i al mateix Romea. En la seva arrencada, la peça explica l'incendi que pateix el teatre la nit de l'estrena d'un muntatge sobre la llegendària actriu, el fantasma de la qual es mou pel Romea, segons una de les actrius. Arran del succés, la companyia de Xirgu es dissol en un ensorrament existencial per a la majoria. Set anys després es retroben, capritxosament, en unes situacions que es mouen entre la comicitat i el melodrama. O el patetisme.
El problema de Llum de guàrdia és que la seva història peca d'insubstancial perquè no deixa empremta i va poc més enllà d'un divertimento. L'embolcall és impecable. Per exemple, uns títols de crèdit de pel•lícula, molt del gust de Manrique i altres nous directors, amb música de Gato Pérez i la cançó Into the arms, de Nick Cave, per alimentar un moment d'emoció.
EXCEL•LENTS INTÈRPRETS
Aquesta brillantor formal no està acompanyada d'un fons a la seva altura. Llum de guàrdia es dilueix a poc a poc en una sèrie d'escenes on cadascun dels seus set excel•lents intèrprets (Cristina Genebat, Mireia Aixalà, Andrew Tarbet, Ivan Benet, Marc Rodríguez, Oriol Guinart i Xavier Ricart) disfruta del seu moment. Manrique sempre diu que treballa en família i prou que coneix col•legues com Rodríguez i Guinart, de qui explota a consciència un tarannà còmic que hauria de ser compatible més sovint amb altres registres interpretatius. Amb Rodríguez, sense anar més lluny, ho va fer a American Buffalo.
Entre referències al teatre i els seus protagonistes, aptes per a entesos, i humor a vegades de traç gruixut i gratuït -les referències als argentins- transcorre aquesta Llum de guàrdia amb què Manrique aterra al Romea. Va guanyar el partit però no va brillar com un campió.
PUBLICAT PER
JOSÉ CARLOS SORRIBES
FOTO :Marc Rodríguez i Xavier Ricart, en una escena de 'Llum de guàrdia'. DAVID RUANO
WWW.ELPERIODICO.CAT
16 DE SETEMBRE DE 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada