Sala Beckett reinicia funciones 1 de julio con "La morta" de Pompeu Crehuet

La Sala Beckett volverá a abrir sus puertas el próximo día 1 de julio con las funciones de "La morta", de Pompeu Crehuet, una obra dramática de gran éxito, estrenada en 1904, que lleva a escena su bisnieto Marc Crehuet, según ha informado este jueves el teatro.
 
La pieza, una producción propia de la Beckett, estuvo en cartel los días antes del confinamiento por la pandemia de coronavirus y reprenderá funciones entre el 1 y el 19 de julio con aforo limitado y los protocolos sanitarios que estén vigentes en ese momento.
 
Por otra parte, en julio, y en el contexto del Festival Grec, la sala convocará una nueva edición de su "Obrador d'estiu", en el que durante tres semanas se combinarán actividades presenciales, virtuales y al aire libre, como cursos, representaciones, mesas redondas, laboratorios de creación y lecturas dramatizadas.
 
El "Obrador" contará con los cursos presenciales de Sergio Blanco (Uruguay), Andrés Lima (Madrid), Alberto Conejero (Madrid), Victoria Szpunberg (Cataluña) y un curso impartido por el colectivo catalán BeAnotherLab sobre formatos inmersivos.
 
Por primera vez, parte de la formación será en línea con Javier Daulte (Argentina), Gabriel Calderón (Uruguay), Tim Crouch (Reino Unido) y Maxi Obexer (Austria).
 
Durante esos días, los participantes reflexionarán sobre "teatro contemporáneo y cómo puede relacionarse la dramaturgia con la distancia física".
 
Antes, sin embargo, la Beckett, coincidiendo con el cuarto aniversario de su llegada al barrio del Poblenou, dedicará la semana del 9 al 12 de junio a diferentes actividades virtuales, como la presentación del libro sobre la rehabilitación de la antigua Cooperativa Pau i Justícia, sede actual del centro.
 
Además, se programará una conversación virtual entre los dramaturgos Sergi Belbel y Roc Esquius; una nueva sesión del club de lectura "Al peu de la lletra per als Personatges de la Beckett", o el coloquio entre Marc Artigau y los alumnos del Institut L'Alzina en el marco del proyecto EN RESiDÈNCIA, sobre la pieza "Cinc mil dies".
 
La Sala Beckett remarca que con el reinicio de las actividades quiere reivindicar "la urgencia del reencuentro social" en Barcelona, así como "el carácter, no de normalidad, sino de excepcionalidad permanente que deben tener siempre las propuestas artísticas".
 
+ info – publicat per

lavanguardia.com

Lara Díez será la autora residente en la sala Beckett de la temporada 2020-21

La actriz y dramaturga Lara Díez Quintanilla (Lleida, 1985) ha sido seleccionada autora residente de la sala Beckett durante la temporada 2020-21, tras un convocatoria a la que se habían presentado 95 candidaturas diferentes para ser autor residente.

La autora asume de este modo el encargo de escribir una obra nueva, expresamente para la ocasión, que será estrenada con producción de la sala Beckett y por la que recibirá una dotación de 7.000 euros.

La sala Beckett ha decidido acompañar esta residencia con cinco ayudas a la escritura teatral para otros autores que se habían presentado a la convocatoria: Víctor Borràs; Berta Priesto y Lola Rosales; Pablo Rosal; Salvador S. Sánchez, y Roger Torns.

Estos autores recibirán 2.000 euros para la escritura de la obra y la Beckett, que ha anunciado estas ayudas "tomando en consideración la complicada situación que vive y que vivirá la autoría teatral en nuestro país", se compromete a "producir una lectura dramatizada del texto".

La sala Beckett también ha presentado un ciclo de charlas en línea entre dramaturgos para que compartan sus reflexiones sobre la situación actual y cómo afecta a sus procesos de creación, que empezará este jueves a las 18:00 horas entre Lara Díez y la residente de la temporada 2017-18, Clàudia Cedó.

En los próximos días también tendrán lugar conversaciones entre Marc Angelet y Cristina Clemente (4 de junio a las 18:00 horas) y entre Sergi Belbel y Roc Esquius (9 de junio a las 18:00 horas)

 

+ info – publicat per

Barcelona, 25 may (EFE)

lavanguardia

Sacarina de la Ruta 49

La Ruta 40 torna a El Maldà, després de l'exitós El Llarg dinar de nadal, i ho fa amb un text contemporani de Davide Carnevali. A Sacarina l'autor fa un retrat de La Ciutat, que en el text original es tracta de Milà i en l'adaptació de la companyia és Barcelona i la precarietat que l'acompanya, tant en l'àmbit artístic com en qualsevol altre.

Del 15 de febrer al 8 de març de 2020

16€ anticipada (20€ a taquilla)

De dimarts a dissabte a les 20.30h. Diumenge a les 19h.

En una Barcelona poc atractiva, dos actors poc hàbils i un gos lleial, sota la direcció d'un productor indesitjat, seguint les instruccions d'un autor no present, preparen l'enregistrament de l'episodi pilot d'una ficció televisiva poc atractiva. Encara creient en la possibilitat d'una feina justament remunerada, somien amb una ciutat millor que els dóna l'oportunitat de portar una vida digna. Però és un somni que continua sent un somni, perquè viuen a la ciutat de la construcció i la moda. En un món insatisfactori, la desobediència i la mentida, per necessitat o per virtut, són la base de les relacions personals, actuen com a motor d'acció i donen els seus bons resultats. Al final, dels quatre personatges, almenys la meitat arriben a la seva intenció. Però, qui?

Aquesta és una història antiga. Una història tan antiga com el món. Que curiosament roman actual. És la història de com el desig pot corrompre l'home. I com l'home es deixa corrompre fàcilment. Sobretot si l'entorn en què viu no només ho accepta, sinó que ho exigeix. Una història de supervivència al cap i a la fi.

Fitxa Artística

Un espectacle de Cia. La Ruta

Autor: Davide Carnevali

Traducció: Albert Arribas

Adaptació: Davide Carnevali, Albert Arribas i La Ruta 40

Direcció: Sergi Torrecilla

Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Lara Salvador

Escenografia: Claudia Vilà

Vestuari: La Ruta 40

So i vídeo: Pau Matas

Producció executiva: Maria G. Rovelló

Producció: La Ruta 40

+ info

https://elmalda.cat/

El Teatre Poliorama recupera 'La importància de ser Frank'

El Teatre Poliorama de Barcelona recuperará del 16 de enero al 15 de marzo la obra 'La importància de ser Frank', dirigida por David Selvas, tras su éxito en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) y el propio Poliorama la temporada pasada.

El Teatre Poliorama de Barcelona recuperará del 16 de enero al 15 de marzo la obra 'La importància de ser Frank', dirigida por David Selvas, tras su éxito en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) y el propio Poliorama la temporada pasada.

Basada en el texto de Oscar Wilde, la obra retrata la hipocresía social y la doble moral de la clase burguesa con un reparto compuesto por Laura Conejero, Jaume Madaula, Ferran Vilasojana, Paula Malia, Mia Esteve, Norbert Martínez y Paula Jornet.

Madaula y Vilajosana toman el relevo de los actores en su paso por el TNC y el Poliorama, David Verdaguer y Miki Esparbé, y cuenta con la música en directo de los temas compuestos e interpretados por la también actriz Paula Jornet (Pavvla).

Publicat per

www.lavanguardia.com

La Beckett munta el seu primer ‘Esperant Godot’

La sala del Poblenou porta a escena l'obra de l'autor irlandès en una nova traducció de Josep Pedrals, dirigida per Ferran Utzet, amb Pol López i Nao Albet

Un director meticulós i perfeccionista com Ferran Utzet, un autor existencialista i (diuen) absurd com Samuel Beckett, un traductor amb sensibilitat poètica com Josep Pedrals, i un repartiment amb els irònics i una mica anàrquics Pol López i Nao Albet al capdavant. Tota aquesta combinació té com a resultat el primer muntatge que produeix la Sala Beckett d'Esperant Godot, que s'estrena aquest dimecres (en cartell fins al 4 de gener) dins del cicle dedicat a l'autor irlandès en el 30è aniversari de la seva mort i, també, de l'obertura del popular espai escènic barceloní.

Ferran Utzet no pot amagar la seva il·lusió d'afrontar el repte: “Quan vaig rebre la trucada del Toni [Casares, director de la Beckett] proposant-me fer un Godot, vaig pensar: ‘Ja em puc morir… fer Godot!’”, declara en una entrevista al web de la sala. El director d'obres com la premiada Sopa de pollastre amb ordi o Traduccions/Translations, totes dues amb La Perla 29, tenia ganes d'afrontar l'autor en un escenari: “M'havia apropat més a Beckett com a lector, per haver-lo estudiat i llegit i meravellat”, comenta, alhora que es declara “verge de Beckett”: “És d'aquests autors que m'agrada descobrir treballant-los i discutint a la sala d'assajos. No hi arribo com a expert, sinó disposat a aprendre i amarar-me d'aquest univers”.

El director admet que s'han pres alguna llicència jugant molt amb el text, però sempre des del respecte a les normes que proposa Beckett. Per exemple, Vladimir i Estragó aquí són joves i Beckett, en canvi, els va pensar molt grans. “Els hem buscat joves per desenganxar-nos, d'alguna manera, de la solemnitat en què pot caure un muntatge d'Esperant Godot”, declara Utzet. “És fàcil que un Beckett, amb la seva complexitat existencial i filosòfica, amb actors que diuen coses molt profundes i molt serioses, es converteixi en un text que pesi massa. Hem considerat que l'edat podia servir per evitar-ho”.

Utzet va saber des del minut zero qui havia de ser Vladimir i qui Estragó. Pol López i Nao Albet, els escollits, reconeixen que quan van llegir l'obra també van tenir claríssim quin personatge faria cadascun. “I va i resulta que el Ferran ho tenia igual de clar, però a l'inrevés”, diuen. Pol López és Vladimir i Nao Albet, Estragó. Aitor Galisteo-Rocher, de la companyia La Calòrica, i Blai Juanet (un dels tres responsables del meravellós Be God Is) acaben d'aportar a la representació aquest aire del carrer i aquest toc clown.

L'obra, que plasma la vivència de dos personatges que n'esperen un tercer (Godot) que no arriba, absorbeix mil tendències del teatre universal. Pol López i Nao Albet la resumeixen amb una encertada sèrie de referències: “Hi veiem una mica de David Lynch, de Camus, del Xooof del Tricicle, i de Palace, també. I de Sanchís Sinisterra, esclar, i hi veiem Pinter, Mamet… Tots els autors contemporanis han begut de Beckett”.

De la traducció encarregada per a l'ocasió a Josep Pedrals, Casares se n'ha mostrat molt orgullós: “Té voluntat de ser canònica, sense cap intenció de menysprear la que va fer Joan Oliver”, va dir Casares, “perquè el teatre és un art viu que cal anar renovant i Pedrals té un llenguatge que ens semblava idoni per fer traducció”. Hi coincideix amb Utzet: “La d'encarregar la traducció ha estat la decisió més crucial. Pedrals és més destacat com a poeta que com a traductor, per això la decisió és una aposta per la poètica i el ritme que li dona al text. La seva versió, que respecta totalment l'autor [una de les característiques del teatre de Beckett són les seves múltiples i gairebé primmirades acotacions, les didascàlies], sona molt catalana, molt contemporània i alhora atemporal i beckettiana, en el sentit que es deixa contaminar pel que els actors diuen i fan. Marca el nivell de partida”.

Pedrals ha fet una traducció molt rigorosa i personal (el títol, per exemple, perd la paraula tot per quedar-se en Esperant Godot), alhora del francès original i de la traducció a l'anglès que en va fer el mateix Beckett, i amb la participació del repartiment. El poeta va sotmetre els intèrprets i el director a una primera traducció, en una lectura comuna que va servir per arribar a un català el més actual possible.

Publicat per

Toni Polo Bettonica

https://cat.elpais.com/cat/2019/11/22/cultura/1574428637_482668.html

Torna “Pel davant i pel darrera”

Pel davant…. i pel darreraés, probablement, la comèdia més divertida mai escrita des que es va estrenar a Londres l’any 1982, una opinió àmpliament compartida per milions de persones de tot el planeta.

Els seus pobres personatges i la seva simpatia, combinada amb la frenètica sèrie de gags que no paren mai, conformen la base d’una relació única de l’obra amb Barcelona. Aquesta ciutat ja ha vist quatre muntatges, i aquest serà el cinquè. No hi ha una altra ciutat al món on hagi passat.

L’espectacle ens mostra les dificultats de tot tipus que pateix una companyia de teatre per muntar una obra teatral de bastant poca qualitat. Però, per enganxar-se, no fa falta entendre gens dels problemes als quals s’enfronta un actor: són problemes de la humanitat… i de nosaltres mateixos!

+ info

Del 13 de Novembre de 2019 al 29 de Desembre de 2019 al Teatre Borras de Barcelona

teatrebarcelona

Escenes d'un èxode de la companyia sargantana a la Vilella de Barcelona

del 7 al 10 de novembre

només quatre dies!

"Escenes d’un èxode" s'endinsa en el viatge al desconegut. Aquell moment quan, després d’abandonar la “llar” i amb l’esperança d’arribar a la “terra promesa”, s’inicia un període d’incertesa.

Aquesta peça explora l’èxode de milers d’emigrants, refugiats, expatriats,... el transitar d’un espai conegut a un altre que s’espera segur, amb el risc de sobreviure a cada obstacle, desafiament i repte.

Una proposta plena de simbologia a través del treball físic, adquirint una magnitud major a través de l'ús de la tecnologia.

+ info – publicat per

Direcció i dramatúrgia: Jordi Pérez i Soldevila

Interpretació: Jordi Pérez i Alba Rosa

Projeccions: Jordi Pérez

Musiques i ambient sonor: Totizou

Fotografies: Justin P. Brown

Producció: Amaryllis Zachariadou

http://www.lavilella.com/

Torna Maremar del 8 de novembre al 8 de desembre al Poliorama

Espectacle guanyador de dos Premis Teatre Barcelona (2018-19) en les categories de Millor Musical i Millor actriu de musical per Elena Tarrats.

Dagoll Dagom presenta Maremar, un nou espectacle musical amb música i lletres inspirades en les cançons de Lluis Llach, basat en Pèricles, el príncep de Tir, de William Shakespeare.

Maremar és la història d’un pare, una mare i una filla que lluiten per a retrobar-se, una de tantes històries en que la crueltat de la guerra fa separar famílies. Una metàfora sobre la vida, explicada amb un viatge a través del mar.

Maremar és la història de Pèricles, un jove príncep que, fugint d’un cruel dictador, recórre la Mediterrània. Durant les seves aventures, s’enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada.

+ info – publicat per

Durada:

100 minuts

Idioma:

Català

Direcció:

Joan Lluís Bozzo

teatrebarcelona

Torna Maremar del 8 de novembre al 8 de desembre al Poliorama

Espectacle guanyador de dos Premis Teatre Barcelona (2018-19) en les categories de Millor Musical i Millor actriu de musical per Elena Tarrats.

Dagoll Dagom presenta Maremar, un nou espectacle musical amb música i lletres inspirades en les cançons de Lluis Llach, basat en Pèricles, el príncep de Tir, de William Shakespeare.

Maremar és la història d’un pare, una mare i una filla que lluiten per a retrobar-se, una de tantes històries en que la crueltat de la guerra fa separar famílies. Una metàfora sobre la vida, explicada amb un viatge a través del mar.

Maremar és la història de Pèricles, un jove príncep que, fugint d’un cruel dictador, recórre la Mediterrània. Durant les seves aventures, s’enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada.

+ info – publicat per

Durada:

100 minuts

Idioma:

Català

Direcció:

Joan Lluís Bozzo

https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/dagoll-dagom-maremar?funcio_id=167352

Tres muntatges sobre la memòria a l'Espai Lliure

Per primera vegada el Teatre Lliure ha cedit a una companyia la responsabilitat de preogramar la sala petita de Montjuïc. L’encarregada ha estat La Ruta 40

Per primera vegada el Teatre Lliure ha cedit a una companyia la responsabilitat de programar l’Espai Lliure. L’encarregada ha estat La Ruta 40, que fins a finals d’any portarà a la sala tres peces sobre la memòria, el compromís i la identitat. “Hem buscat obres que interroguen la realitat. Volem que l’Espai Lliure sigui un lloc de reflexió i de diàleg”, explica un dels membres de La Ruta 40, Alberto Díaz.

Tierras del Sud, el primer muntatge, és la segona entrega de la trilogia Pacífico d’Azkona i Toloza, a través de la qual exploren les noves formes de colonialisme i barbàrie. L’obra, que es veurà el 25 i 26 d’octubre, posa el focus en l’expulsió del poble maputxe de la Patagònia argentina. “Són un milió d’hectàrees que va comprar la família Benetton”, diu Txalo Toloza-Fernández. Laida Azkona afegeix que el territori és “un dels últims paradisos naturals on ells es poden sentir propietaris d’una gran extensió de terreny”. S’aproximen a la problemàtica a través del teatre documental i amb la idea que els conflictes estan entrellaçats. “Ens interessa parlar del passat amb llenguatges contemporanis. La majoria dels conflictes actuals tenen més de 100 anys”, diu Toloza-Fernández.

El segon muntatge programat per La Ruta 40 és In Wonderland, d’Alícia Gorina, que es va estrenar en l’últim festival Grec i que serà al Lliure del 7 al 10 de novembre. L’espectacle és un joc de teatre-document sobre la psicoanàlisi. “Vaig demanar a quatre psicoanalistes que analitzessin el meu teatre. El muntatge arrenca amb les seves conclusions”, explica Gorina. Les reflexions dels psicoanalistes fan evolucionar l’obra fins a convertir-la en un judici. “És una exploració del fracàs que mira al passat per buscar la veritat. Un judici és precisament això, treure de l’oblit una cosa i portar-la fins a la veritat”, diu Albert Arribas, que ha fet la dramatúrgia de l’obra. Per l’Espai Lliure també hi passarà un tercer muntatge, Cúbit de Josep Maria Miró, que La Ruta 40 va representar a aquesta mateixa sala fa dos anys i que ara es veurà del 13 de novembre a l’1 de desembre. Cúbit, diu Díaz, parla de “la construcció de la memòria i de com controlar un relat” a través d’una història familiar.

+ info

ara.cat

‘La mort i la primavera’ arriba dijous al TNC

La mort i la primavera és la novel·la més terrorífica i estranya de Mercè Rodoreda. Escrita al mateix temps que La plaça del diamant, als anys 60, la història sobre dos adolescents que busquen fugir d’un poble totalitari imagina un món estrany on els morts són enterrats amb ciment a la boca i on cada arbre allotja un difunt. La força poètica i l’univers oníric de la novel·la, com també els missatges implícits, han estat els motors pels quals el director Joan Ollé ha decidit traslladar el relat rodorerià a l’escenari.

Protagonitzada per Francesc Colomer i Sara Morera, La mort i la primavera es va estrenar ahir dins el festival Temporada Alta, i a partir de dijous vinent es podrà veure a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. “Va ser un cop de cor. Després de llegir la novel·la vaig veure clarament que calia transportar-la als escenaris”, explica Ollé, que el 2004 ja va traslladar al teatre una altra obra de Rodoreda, La plaça del Diamant. Si bé les diferències narratives entre l’una i l’altra són notables, Ollé s’hi ha aproximat d’una manera similar. “El món diabòlic i infernal també apareix a La plaça del Diamant ”, assenyala el director de teatre, que subratlla el rol de la distopia en l’espectacle. “En aquest sentit, Rodoreda va ser una pionera. La revolta en un entorn totalitari és el paisatge autèntic de la novel·la”, afegeix Ollé. Per a l’adaptació teatral, s’ha basat en l’edició de Núria Folch que es va publicar el 1986 i que Club Editor va recuperar fa dos anys.

En el llibre, un noi de 14 anys viu sotmès en un poble on els desitjos sexuals són reprimits i on es fan sacrificis humans al riu. Els cavalls, les abelles, les papallones i els arbres prenen una rellevància excepcional en aquest món mig màgic. La novel·la està inacabada i juga constantment amb les metàfores i l’ambigüitat literària. “Ens ha obligat a prendre moltes decisions i a treballar conjuntament per entendre els personatges -assenyala l’actriu Sara Morera-. Rodoreda deixa moltes portes obertes”. Morera encarna la madrastra del protagonista, una noia òrfena i que ha viscut al carrer. “És la boja del poble sense ser-ho realment, una dona que juga amb el que té i que viu el dia a dia perquè ho ha perdut tot”, destaca l’actriu. El muntatge, d’una hora i mitja de durada, compta amb les interpretacions de Joan Anguera, Pepo Blasco, Rosa Renom i Roger Vilà.

Més enllà de resumir-lo, Ollé no ha tocat “ni una frase” del text de l’escriptora. A l’hora d’introduir alguns dels elements més complexos de la història, com ara el poble on viuen els protagonistes, ha optat per fer-ho “a través de les paraules”, “evitant així redundàncies”. Precisament, l’organització i els costums que regeixen la vila és un dels aspectes que han interessat més el director. “Rodoreda imagina un sistema de convivència molt diferent, que fa pensar en com s’estructurava un camp de concentració nazi”, destaca Ollé. Des del seu punt de vista, també té certes reminiscències amb la societat de Corea del Nord. “Es fan sacrificis als déus i a la natura, però tot són excuses. Al final el relat és la imposició d’un senyor -apunta Ollé-. I crec que Rodoreda ho va escriure per la por que en ple segle XX o XXI aquests costums i normes socials poguessin ser una realitat terrorífica”.

+ info

Núria Juanico

ara.cat

Sala Versus crece tras el cambio de nombre y abre temporada con 10 obras

Sala Versus crece tras el cambio de nombre y abre temporada con 10 obras

La Sala Versus Glòries cierra su primera temporada con unos 11.100 espectadores y un 60 % de ocupación, un 22 % más que la antigua "Sala Versus Teatre", e inaugura su segunda temporada con 10 espectáculos en total (con 4 producciones propias), que tratan sobre "cómo las personas interactúan entre ellas".

En el balance de la temporada anterior, Jofre Blesa, codirector de la Versus Glòries, ha aplaudido que la sala haya progresado de la posición 14 a la 6 en número de espectadores de salas con menos de 200 localidades de Barcelona, en las dos últimas temporadas.

De las cuatro producciones de Apunta Teatre, la productora de la Sala Versus Glòries, la comedia fúnebre "El funeral de Mary-Lin", plantea las relaciones fraternales y de padres-hijos después de la muerte, inaugura temporada en septiembre.

La productora Apunta Teatre también presenta las obras "Feliç Diwali", donde cuatro empresarios montan una emergente que "asegura" proteger los datos de la gente, y "Byanko", un texto de Felix Herzog, un dramaturgo de 23 años, que cuestiona el mercado del arte contemporáneo.

"Obsolescència programada" es la última producción propia de la sala, que tiene posibilidad de formar parte del Festival Grec en julio de 2020, una obra de Anna Maria Ricart que señala que "las personas también somos obsolescentes, y sobre todo las mujeres".

Dos obras de Shakespeare también forman parte de la programación para 2019-2020, "Hamlet", del titiritero Jorge Valle de la compañía valenciana Bambalina Teatre; y "El mercader de Venècia", por la que Mercè Managuerra ganó el 45 Premi Margarida Xirgu a la mejor interpretación femenina la temporada pasada.

Otra de las obras "arriesgadas", según los directores del teatro, es "Andy y los huérfanos", que denuncia el trato a las personas con síndrome de Down en los Estados Unidos, una obra en clave de comedia y "road-trip" escrita por la americana Lindsey Ferratino y producida por La Niña Bonita, compañía residente en la Sala Versus Glòries.

Por último, "Gustafsson R60", una obra escrita y dirigida por Rosa Molina y producida por la segunda compañía residente de la sala, La Trama, muestra seis "amigos" en una cena en la que se destaparán "secretos" que los implican.

Esteve Rovira, codirector de la sala, ha destacado el programa de residencias de ensayo en el teatro con el apoyo del Institut de Cultura de Barcelona y el Institut Català de les Empreses Culturals, que pretende impulsar a compañías jóvenes y emergentes como La Trama y La Niña Bonita, quienes residirán hasta el 1 de marzo.

Rovira también ha resaltado el compromiso que ha tomado la sala con los "nuevos talentos", sobre todo en relación con la escuela de teatro Nancy Tuñón - Jordi Oliver, con la que tienen un acuerdo que ofrece oportunidades a los alumnos de tercer curso para actuar en la sala.

"Queremos demostrar que, igual que la tele es una ventana para las nuevas hornada de actores y actrices, el teatro también lo puede ser", ha afirmado Esteve Rovira.

Paralelamente a la programación estándar, el "Off Versus" propone actividades y espectáculos que apuestan por la música, las artes plásticas y la magia.

Algunas de las citas destacadas del "Off Versus" son los 5 'microespectáculos' del mago Mario López, el espectáculo de media noche de Roger Pera para presentar su libro, y los recitales de música "Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)" y "Volem (si volem)".

Publicat per

lavanguardia.com

Así bailan las putas : Un projecte de creació amb Sixto Paz, Júlia Bertran i Ana Chinchilla

Así bailan las putas : Un projecte de creació amb Sixto Paz, Júlia Bertran i Ana Chinchilla

El 2017 la Júlia Bertran va publicar M’estimes i em times, un llibre on, a través de dibuixos i entrevistes, es qüestionava moltes idees que fins aleshores havien marcat la seva vida: estimem com volem o com ens han dit que ho hem de fer? Aquest llibre naixia d’un moment de canvi, de dubte.

Así bailan las putas parteix de l’acceptació de la nostra vulnerabilitat, contradiccions i incerteses i de l’apoderament que aquest reconeixement propicia. I com millor que movent l’esquelet? Acompanyats de la Júlia Bertran i la seva professora de ball, l’Ana Chinchilla, Así bailan las putas és una classe singular de twerking; una presa de consciència de la mirada patriarcal amb què entenem el món, i una crida a transformar-la.

Un espai, doncs, on sentir-se segur expressant els nostres dubtes, aprofundint en l’arrel de molts dels nostres comportaments per, finalment, alliberar-nos humilment amb un senzill i segurament matusser moviment de cul.

Una festa!

+ info

Del 2 al 20 d’octubre de 2019

Espectacle en castellà

Una coproducció amb Festival Grec 2019, Sixto Paz Produccions i Escenari Joan Brossa

Horaris De dimecres a dissabte a les 20.30 h i diumenge a les 19.00 h

Preus Dimecres i dijous: 15€. Divendres, dissabte i diumenge: 20€

Durada 1 hora i 15 minuts

Escenari Joan Brosa

escenaribrossa

Flors carnívores dirigida per Marc Chornet

Flors carnívores dirigida per  Marc Chornet

La posada en escena de “Flors Carnívores” pretén aferrar-se al fet teatral, per tal de portar intacte el joc d’ambigüitats que planteja el text a l’escena. L’espectador presencia un ritual, una cadena de successos, sospites i estratègies que li fan ressonar idees, empaties i fòbies pròpies. Com tres noies adolescents es plantegen el futur quan aquest no existeix? Vivim nosaltres, el públic, en una societat que està desatenent el seu propi devenir?

Els nostres personatges evoquen aquest futur impossible i, en el mateix moment de somniar-lo, já esdevé nostàlgia. Uns personatges que són ingenus com joves, però agres com vells, es tornen estimables o abominables per igual a través del treball minimalista, precís i delicat de tres actrius que no descontrolen ni el més minúscul gest en aquest flirteig entre realitat i evocació que són lês Flors Carnívores.

Espectacle en català

Text d’Anna Maria Ricart

Del 19 de setembre al 13 d’octubre del 2019

Horaris De dijous a dissabte a les 20.00 h i diumenge a les 18 h

Preus Dimecres i dijous: 13€. Divendres, dissabte i diumenge: 18€

Durada 70 minuts

Escenari Joan Brosa

+ info

escenaribrossa

Un viatge a Egipte ple d'assassinats i misteris

Un viatge a Egipte ple d'assassinats i misteris

Muerte en el Nilo, adaptació teatral de la coneguda novel·la homònima d'Agatha Christie, arriba al Borràs el 18 de setembre dirigida per Víctor Conde.

Agatha Christie sembla tornar a estar de moda, si mai ho ha deixat d'estar, i aquesta temporada coincidiran a la cartellera barcelonina diverses obres de teatre que tenen l'origen en la ploma de l'escriptora anglesa. El títol de la que s'estrenarà el 18 de setembre al Teatre Borràs és probable que us soni, perquè és una de les novel·les més conegudes i llegides de Christie, i ella mateixa en va fer una adaptació per al teatre a la dècada dels quaranta, mentre que John Guillermin la va portar el 1978 a la gran pantalla. Parlem de Muerte en el Nilo, la història d'una parella que passa la lluna de mel a Egipte, i en el decurs d'un creuer pel gran riu del país africà la mort truca a la porta. Caldrà resoldre el cas abans que ningú desembarqui.

La versió que es podrà veure al Borràs fins al 3 de novembre la dirigeix Víctor Conde, que n'ha fet una adaptació, va explicar en roda de premsa, "per a tots els públics". Amb coreografies i música en directe, aquesta Muerte en el Nilo està explicada "a partir del teatre contemporani", va afirmar el director, que defineix el text com "una història d'amor obsessiu en què la passió guia el drama dels personatges". El repartiment està format per Miquel García Borda, Mariona Ribas, Mar del Hoyo, Cisco Lara, Paula Moncada, Dídac Flores, Miriam Marcet, Sergio Blanco, Lorena de Orte i David Z. Vaquero.

+ info

Del 18 de setembre al 3 novembre 2019

Teatre Borras de Barcelona

barcelona.cat

Belbel dirige 'Vaselina', una comedia políticamente incorrecta en La Villarroel

Belbel dirige 'Vaselina', una comedia políticamente incorrecta en La Villarroel

El director estrena esta aclamada pieza de Gabriele Di Luca protagonizada por una familia desestructurada con LLuïsa Castells y Joan Negrié, entre otros

Gabriele Di Luca, nacido en 1981, es uno de los dramaturgos italianos más interesante de su generación que La Villarroel da a conocer en Catalunya con ‘Vaselina’, una de sus obras más aclamadas, dirigida por Sergi Belbel. Se trata de una comedia políticamente incorrecta y gamberra protagonizada por personajes marginales muy humanos.

Es una distopía que sitúa al espectador en un tiempo no muy lejano, marcado por las tensiones políticas entre EEUU su vecino México. Sobre ese fondo, el autor muestra en primer plano los conflictos personales y los dilemas a los que se enfrenta una familia desestructurada que tiene la droga como principal fuente de ingresos. La madre (Lluïsa Castells) es una ludópata y alcohólica. El padre (Joan Miquel Reig) y ex marido, se marchó de casa hace años y acaba de volver convertido en transexual y abducido por una secta religiosa.  El hijo de ambos (Joan Negrié) se dedica a cultivar y traficar con marihuana tras haber crecido en una casa de acogida. Él y su compinche fumeta (Artur Busquets) suelen disimulan la droga en perros, animales que no levantan sospechas en los controles.  Pero un día pierden a una de esas ‘mulas’ y recurren a una solución de emergencia: una vecina con sobrepeso (Karin Barbeta, que debuta como profesional con esta obra). Son muchas las sorpresas de este relato contado con un lenguaje muy ágil, tremendamente actual y plagado de neologismos . “Es una comedia especial. Su humor me recuerda al del filme ‘Happiness’. Cuando lo vi en el cine yo me desternillaba mientras que la persona que tenía al lado me miraba con extrañeza”, comenta Belbel.  “En realidad todos los personajes son unos ‘losers’ que piden a gritos amor”, añade Negrié, actor y traductor de la obra, una producción impulsada por él desde la Sala Trono de Tarragona. 

‘Vaselina’, primera parte de una trilogía que se completa con ‘Animales de bar’ y ‘Cous Cous Klan’, dispara contra todo: política, religión, género, drogas… Pero la clave de la obra está en la relación entre los personajes. “Aborda un tema universal, la familia y las relaciones de poder”, afirma Belbel para quien Gabriele Di Luca es como el Eduardo de Filippo del siglo XXI. Como el famoso dramaturgo napolitano, Di Luca es un actor, autor y director que escribe para su propia compañía, Carrozzeria Orfeo. Su objetivo es hacer un teatro pop, un teatro popular y abierto a todo tipo de público. Según su página web: “Un teatro sencillo pero nunca banal, popular pero no comercial y accesible a todo el mundo”.

+ info

Marta Cervera

elperiodico.com

El món de la parella en un combat a 12 assalts

El món de la parella en un combat a 12 assalts

Pijames és una comèdia de Ferran González interpretada per Karen Gutiérrez i Rubén Yuste.

És l'hora d'anar a dormir. Laura i Albert, més o menys com cada nit, es posen el pijama disposats a descansar en posició horitzontal. Però en comptes d'això, la seva relació passa a ser un combat de boxa a dotze assalts. Aquest és l'argument de la comèdia de Ferran González que durant tot un mes és a l'Eixample Teatre. El títol, Pijames. Dalt l'escenari, o millor dit ring, només hi ha la parella, interpretada per Karen Gutiérrez i Rubén Yuste, que, això sí, donen vida a catorze personatges diferents.

La llarga nit comença amb una conversa sobre la manca de confiança entre tots dos. La primera frase que el públic escolta ja indica per on anirà la cosa: "Crec que no m'ets fidel". Potser l'obra ja us sona, o fins i tot ja l'heu anada a veure, perquè el dramaturg català la va portar a escena per primera vegada fa vuit anys i, des d'aleshores, amb canvis d'intèrprets inclosos, ha trepitjat molts escenaris, amb molt bona resposta per part dels espectadors. La crítica destaca que és una història senzilla, àgil, fresca i molt divertida.

+ info

Del 27 juny 2019 al 31 agost 2019

Dissabtes, a les 20.00 h

Eixample Teatre

Informació

24 €

https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/pijamas-eixample-teatre

Un agosto para reír

Un agosto para reír

El teatro también merece vacaciones, pero la cartelera queda prácticamente desierta en este mes, a excepción de pequeñas y valientes salas que apuestan por la ironía y la comedia para cubrir el mono de artes escénicas

Joan P. Bacardí era un hombre de ingenio, un tipo alto, de barba tupida, muy divertido, mordaz y al que le hacía tanta gracia sus propias bromas que las repetía a todas las personas que veía. Y veía a muchas, y también se reían. Sin embargo, cuando llegaba agosto y comenzaba sus vacaciones, se afeitaba la barba y se volvía un tipo callado, aburrido y sin ganas de ver a nadie. Decía que quería descansar por completo de su difícil año y que sólo descansando todas sus aptitudes podía disfrutar verdaderamente de sus vacaciones. Incluso andaba curvado para no parecer tan alto. «Tendremos que esperar a septiembre a habalr con él», decían sus conocidos cuando lo veían así por la calle. Prácticamente tenía el cartel de cerrado en la cara y cuando eso ocurre hay que respetarlo.

Joan le gustaba el teatro, pero en agosto decía que lo odiaba para descansar también de sus gustos y aficiones. Tampoco se perdía gran cosa, porque la cartelera en agosto parecía siempre un páramo, uno urbano, sin matorrales ni vegetación alguna, sólo con una abuela con bastón que le pedía a un turista uruguayo si podía leer el cartel de «cerrado por vacaciones». Lo podía leer y lo leía y la abuela se ponía como una moto, es decir, hacía arrgggh arrrgh y volvía a triste y fastidiada a casa. Si al menos su nieto fuese a visitarla para hacerla reír, pero también estaba de vacaciones.

Y sin embargo, este verano hay varias propuestas interesantes para quitarse el mono de teatro. Espacios como el Maldà, el Eixample Teatre o las salas Versus y Gaudí se atreven a mostrar todo un abanico de espectáculos en las que destaca el humor más ácido, la ironía sobre las maneras y costumbres contemporáneas y la música fresca y más grande que la vida para afrontar el calor de agosto. Porque si no te puedes reír del hecho de que te quedas en Barcelona mientras los demás se han ido de viajes exóticos a la porra, de qué sirve ni siquiera intentar ver el lado positivo de las cosas.

El Eixample Teatre, por ejemplo, reduce su actividad de viernes a domingo, pero en agosto propone montajes como «Amor Verbenero», una comedia romántica protagonizada por Adrià Olay y Aránzazu Ruiz que se ponen en la piel de dos jóvenes que se encuentran siempre en la fiesta mayor de un pequeño pueblo en verano y que acabarán por comprobar que el amor, más que nada, es tozudo. Comedia también es «Pijames», de Ferran González, autor de «Pegados». Aquí convierte la cama de una pareja, protagonizada por Karen Gutiérrez y Rubén Yuste, en un cuadrilátero donde iniciarán diferentes peleas. La misma temática que «Orgasmos», comedia sobre la difícil convivencia con el otro sexo, incluso con el mismo, protagonizado por Roger Pera. Y además continúan éxitos de la temporada como la aclamada «Sex Escape», la magia familiar del Mag Ramó, o los números mentalistas de Luis Pardo.

En el Versus Teatre acaban de estrenar «Separacions», subtitulada «la comedia menos romántica del verano». Ever Blanchett nos explica ocho separaciones con un denominador comú, la caída en la monotonía. Además, el teatro programa «El funeral de Mary-Lin», comedia dramática en la que tres hermanos se reencontrarán en el funeral de su madre sólo para descubrir que en realidad nunca tuvieron ni idea de quien eran los otros. La obra es de Pere Anglàs y la dirige Óscar Molina. Y en el Teatre Gaudí han prorrogado «Tancats», una ácida comedia que indaga en el estamento de la familia para encontrar todas sus locuras y absurdidades. El texto es de Gal Soler y también la dirige Óscar Molina.

Por último, recordar que el 5 de agosto comienza «Peter Pan» en el Maldà, la adaptación de L’Excèntrica de la obra teatral original de J. M. Barrie. Además, cada jueves el Café Teatro Llantiol acogerña «Peluquería de barrio», otra alocada comedia dirigida por Rocío Raval. Y la Associació Cultural Comediarte presentará «Un tonto en una caja», de Martín Giner. En definitiva, mucha comedia para unos días en los que están de vacaciones pueden irse al cuerno porque aquí aún hay teatro.

+ info

Carlos Sala. Barcelona.

https://www.larazon.es/local/cataluna/un-agosto-para-reir-CH24452635

Sex Escape a l’Eixample Teatre

Sex Escape a l’Eixample Teatre

Del 10 al 31 d’agost 2019

Dues parelles d'amics han quedat per jugar junts una partida a Room Escape més famós de la ciutat, 'Sex Escape'. L'entrada serà fàcil, sortir... ja ho veurem. Es tracta d'una comèdia trepidant i esbojarrada on quedarà clar que 'quan tot es complica... encara es pot complicar més'.

Autor i director: Borja Rabanal.

Amb: Adrià Olay /Juanma Chillet, Arántzazu Ruiz, Karen Gutiérrez, Benjamín Montes, Josep Mª Riera, Dana Cáceres, Lluna Pindado, Marta Figuls, Karen Gutiérrez.

+ info

timeout.cat

Peter Pan al Maldà del 5 d’agost al 6 de setembre

Peter Pan al Maldà del 5 d’agost al 6 de setembre

Teatre de text.

75 minuts.

Català.

Principis de segle XX. L’obra teatral sobre Peter Pan és tot un èxit a Londres. Però mentrestant, a l’altra banda de món, una extravagant família de comediants i firaires tractarà de convèncer els seus espectadors ocasionals, a través de les seves virtuoses i prodigioses habilitats, no només de l’existència real del País de Mai Més, sinó també de la increïble història del nen que no volia créixer.

Direcció: Juanjo Marín

Repartiment: David Anguera, Clara Moraleda, Mireia Piferrer

Producció executiva: Andreu Banús

Producció: Maria Antolín

Assistent de direcció: Ana Pérez

Escenografia: Jaume Baliarda, Luis Nevado, Enric Romaní

Disseny d’il·luminació: Sergio Roca

Disseny d’espai sonor: Juanjo Marín i David Anguera

Moviment: Ana Pérez

Imatge cartell: Juanjo Marín

+ info

https://elmalda.cat/peter-pan/